Quan hi ha una emergència, el que s’espera dels representants és responsabilitat i rapidesa, sempre que no governe el . Ho hem vist aquest estiu amb els incendis, com abans amb el Prestige, l’11M, el metro de o, més recentment, amb la del passat octubre. Quan les coses es compliquen, ells s’amaguen, menteixen o busquen excuses.
A Extremadura, la popular María Guardiola parlava d’efectius de «Txecoslovàquia», un país que ja no existeix. Moreno Bonilla estava desaparegut mentre les serres cremaven. Mañueco va tardar quatre dies a moure’s de la platja, i Ayuso va preferir tostar-se al sol de Miami abans que tornar a gestionar l’incendi de Tres Cantos. Però el cas de Mazón, el president del Ventorro, encara supera tots.
Atacs
I darrere d’ells sempre està . El moderado que ho enfanga tot encara més. Li és igual convertir el dolor en arma política. Prefereix atacar el Govern central abans que coordinar-se, encara que les competències siguen autonòmiques. Ja ho vam veure amb la dana: pocs dies després de la tragèdia, reconeixia la rapidesa de Sánchez… fins que Feijóo va aparéixer i van començar els atacs infundats a l’ i a la Confederació.
Espanya no necessita polítics que juguen a cavar fosses. Necessita governs i dirigents responsables que cuiden les persones. Al nostre país li sobra testosterona política. Li sobren polítics com Feijóo i Abascal, els dos elements més corrosius de la política espanyola actual. I estic convençut que la ciutadania continuarà posant-los al lloc que els pertoca: l’oposició.
Opinión | LA RÚBRICA
Vicesecretari general del PSPV-PSOE de Castelló
elperiodicoMediterraneo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada