Ahir vam escoltar moltes veus dir que la dimissió de és una victòria. I sí, en part ho és (per a les víctimes, per a la veritat i per a la dignitat del poble valencià), però, si som sincers, no ho és del tot. Mazón no se’n va, el simplement el canvia de cadira per a garantir-li el refugi de l’aforament i blindar-li la impunitat judicial. I el protegeixen, no per responsabilitat política, sinó per a evitar que continue desgastant la marca PP. És una autèntica atrocitat que el mantinguen a sou després d’un any de mentides, excuses i una covardia política sense precedents.
El 29 d’octubre de 2024, Mazón va abandonar el seu càrrec moral quan va deixar a la seua sort les víctimes de la . Ahir ho va fer com a president. Un any ha tardat en adonar-se que el poble valencià no el vol, i si ha tardat tant és perquè i Abascal li han fet de xarxa de seguretat. I ells són còmplices de la seua inutilitat i d’una incapacitat absoluta per a governar.
Dolor
S’acaba una etapa, però no la indecència. Ara, el partit de Mazón i el protegeixen judicialment, l’unten amb diners públics i pretenen obrir una suposada nova etapa contaminada pel passat. Un passat que ni es pot esborrar ni es pot oblidar, perquè està escrit en dolor i negligència.
Els valencians i valencianes mereixem tornar a parlar a les urnes. Açò no és un joc de cadires. I qualsevol eixida que no passe per unes eleccions és una falta de respecte a les víctimes i un frau en tota regla a la democràcia.
Necessitem un futur net, seré i digne. Aquesta dimissió és només la primera victòria del poble valencià. La pròxima serà fer Diana Morant presidenta de tots i totes.
Opinión | LA RÚBRICA
Vicesecretària del PSPV-PSOE de la província de Castelló
elperiodicoMediterraneo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada