diumenge, 22 d’octubre del 2023

EL 55,08 DE VIVENDES DE LES COVES SÓN SEGONA RESIDÈNCIA O ESTAN DESOCUPADES

 

Viviendas en la provincia de Castellón


Viviendas no principales engloban segundas viviendas y viviendas no ocupadas
BUENA PARTE DEL PARQUE INMOBILIARIO ESTÁ EN DESUSO SIEMPRE O ALGUNOS MESES 
107 municipios de Castellón tienen más del 50% de sus viviendas de uso secundario 
El fenómeno de la despoblación o el uso turístico son dos factores en la infrautilización de inmuebles

Noelia Martínez








dilluns, 16 d’octubre del 2023

LM WIND POWER PONFERRADA: L´EMPRESA PROPOSA REASSIGNAR 50 OPERARIS A LES COVES I A FRANÇA I ELS TREBALLADORS QUE ELS DESPLACEN PRODUCCIÓ D´ALTRES CENTRES

 Los sindicatos piden a LM que utilice la formación bonificada y que internalice servicios para evitar el ERTE en Ponferrada

La negociación, a la que la parte social acude "con la mejor de las actitudes" continúa este lunes en León

Ponferrada

Retoman las negociaciones. La dirección de LM Wind Power y la parte social intentarán acercar posturas ante el drástico ERTE que pretende aplicar la empresa durante ocho meses y en el que se verá afectada toda la plantilla de la fábrica ubicada en el polígono de la Llanada, en Ponferrada.

Aunque la multinacional ya se ha negado de antemano a aportar alguna documentación que les había pedido la representación social, sí que estaría dispuesta a reasignar a medio centenar de operarios en las fábricas de Castellón y Francia, además de internalizar la sección de "premoldeo" que había privatizado el pasado mes de mayo y que supondría la reubicación de otros 21 empleados. Son opciones que hay que perfilar o valorar pero que son insuficientes para mitigar las consecuencias de una medida en la que aun así estarían afectados más de 500 trabajadores. Por eso, los sindicatos proponen que la compañía de palas eólicas desplace la producción de algún molde a Ponferrada o que se utilice el tiempo de parada para implantar cursos de formación bonificada, lo que evitaría el expediente de regulación temporal, explica a estos micrófonos el delegado de la CGT, Alejandro López.

En todo caso, y a pesar de las dificultades que intuyen que se van a encontrar para intentar que se retire el ERTE, su idea es acudir al encuentro con la mejor de las actitudes para negociar.

Mientras tanto la plantilla se reincorpora este lunes a sus puestos de trabajo después de un largo puente que les permitió incluir el viernes como jornada de vacaciones.

CADENASERBIERZO

El 48 % de municipios de Castellón se encuentran en riesgo alto de despoblación

 MENTRE EL PRESIDENT MAZÓN, DE PPVOX,  HA FET DESAPARÈIXER LES POLÍTIQUES CONTRA EL DESPOBLAMENT DEL GOVERN ANTERIOR D´ESQUERRES

Mazón ha hecho desaparecer las políticas de despoblación de la agenda del Consell.

15 de octubre de 2023

 



Joan Mestre/ Castellón Información

65 de las 135 localidades de la provincia tienen menos de 500 habitantes

El manifiesto por el progreso económico y social de Castelló impulsado por la patronal (CEV) incluye entre sus prioridades la lucha contra la despoblación. El 48 % de los municipios se encuentran en riesgo alto demográfico al contar con menos de 500 habitantes.

65 de las 135 localidades de la provincia, según datos del Instituto Nacional de Estadística, cuentan con menos de 500 habitantes, situándose en riesgo alto de despoblamiento, de los que 28 están en riesgo muy alto. Y de los 65, 48 poblaciones albergan menos de 300 habitantes. El porcentaje en la provincia alcanza el 80 % si se tiene en cuenta algunos de los niveles de riesgo (muy alto, alto y moderado), según el informe de la patronal de Castellón.

Los 65 pueblos se encuentran en el interior de Castellón y desde hace años han registrado una paulatina pérdida de habitantes por falta de oportunidades económicas e infraestructuras. Las Administraciones impulsan planes para revertir esta situación, bien con dotaciones públicas, promoción turística o ayudas para que se instalen familias jóvenes, pero, según los expertos, una mala red de comunicaciones complica un reequilibro demográfico entre el litoral y el interior de la provincia.

El incremento demográfico de la provincia de los últimos años se concentra sobre todo en las comarcas del litoral, que acaparan los diferentes sectores productivos de la provincia, como cerámica, servicios, construcción, agricultura o turismo.

Imagen de Castell de Cabres

Es por ello que el manifiesto de la patronal reclama que “se identifiquen y apliquen con urgencia las medidas necesarias para atraer tejido empresarial a estos municipios a fin de fijar población”.

Desde la Diputación de Castelló se ha marcado como prioridad en esta legislatura trabajar para frenar la despoblación, con apoyo económico e iniciativas como el Plan Resol para fomentar la transición energética en pueblos de menos de 1.000 habitantes. Su idea pasa por poner en valor el medio rural y potenciar la coordinación entre Administraciones para propiciar medidas con resultados. En el anterior mandato, la Generalitat ya creó una dirección general contra la despoblación y puso en marcha un Fondo de Cooperación Municipal.

En septiembre, el vicepresidente de la Diputación, Héctor Folgado, mantuvo una reunión con el director general de la Administración Local de la Generalitat,  José Antonio Redorat, en la informaron de la realización de una hoja de ruta conjunta que incluya iniciativas que realcen el interior de la provincia de Castellón.

Folgado subrayó que desde el Consell y la Diputación “somos conscientes de la realidad y las necesidades de cada uno de los pueblos y que desde la institución provincial impulsarán una serie de acciones para generar oportunidades y promover el desarrollo económico de la provincia“.

dissabte, 14 d’octubre del 2023

LA UNIÓ DEMANA 10 MILIONS D'EUROS EN AJUDES A LA CONSELLERIA D'AGRICULTURA

 L'oli i la vinya afronten una campanya difícil: pugen els costos i cauen el consum i la producció 

Castellón Plaza

  •  
  •  
  •  
  •  
13/10/2023 - 

CASTELLÓ. La Unió Llauradora ha sol·licitat a la Conselleria d'Agricultura que establisca amb caràcter d'urgència una ajuda excepcional i directa a les explotacions agrícoles d'olivar i raïm de vinificació de secà de la Comunitat Valenciana. Aquesta sol·licitud sorgeix com a resposta a la disminució d'ingressos percebuts pels productors a conseqüència de l'increment de costos productius i la meteorologia adversa. Paral·lelament, ha presentat també una Proposició no de Llei a tots els grups parlamentaris de les Corts en la qual s'insta el Consell a concedir aquests suports econòmics

En la seua proposta, La Unió indica que els beneficiaris principals de l'ajuda han de ser les explotacions prioritàries definides conforme a la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de Modernització de les Explotacions Agràries. El pressupost demandat per l’organització és de 10 milions d'euros en total, 6 per a les superfícies d'olivar de secà i 4 per a les de raïm de vinificació de secà. També se sol·licita que s'instrumente l'ajuda mitjançant un procediment de concessió directa que assegure la ràpida recepció d'aquesta per part de les persones llauradores i que garantisca els drets dels administrats afectats per la bretxa digital en les seues relacions amb l'administració.

Augments de costos de fins i tot el doble

L'organització agrària considera que l'augment del preu dels inputs, derivat de la situació per la invasió d'Ucraïna, ha provocat una situació complicada per als productors valencians. Els béns i serveis d'ús corrent en el sector han experimentat un encariment de l'ordre del 50% i, particularment alguns, com el carburant, s'han arribat a incrementar un 85% i els fertilitzants pràcticament han duplicat el seu preu. Igualment, els béns d'inversió han elevat el seu cost a l'entorn del 20%.

Aquesta situació s'ha vist agreujada també per la disminució de collita a causa de l'impacte de la sequera durant les dues últimes campanyes amb precipitacions per davall del normal. Tots dos sectors, vinya i olivar, han tingut campanyes curtes. La campanya vitivinícola de 2022 va ser una de les quatre amb menor volum de l'última dècada. Per la seua part la recol·lecció d'oliva 2022/2023 va tancar amb una producció d'una quarta part de la mitjana habitual en el sector en els últims anys. 

Males previsions per a esta campanya

Les previsions per a tots dos sectors en la present campanya no milloren i s'estimen reduccions també molt importants, fonamentalment en vi. Olivicultors i viticultors acumulen així diversos mals exercicis amb uns costos de producció molt elevats.

D'altra banda, s'ha produït, fruit de la sequera i de la invasió bèl·lica per part de Rússia a Ucraïna, una inestabilitat comercial que també ha afectat els mercats tant interns com externs, en els quals també està influint una reducció del poder adquisitiu dels productors. 

Reducció del consum de vi i d'oli

Per al vi tot això s'està traduint en una reducció del consum, més centrat en uns certs tipus, així com en dificultats excepcionals per a la seua comercialització en els principals mercats d'exportació. En el cas de l'oli d'oliva s'ha provocat, per afegiment, una espiral inflacionista del preu al consumidor amb un augment en l'últim any de quasi un 40%, encara que en el cas de l'oli de major qualitat, el verge extra, el preu s'ha triplicat. 

Aquesta pujada en destí no beneficia al conjunt dels productors d'oliva, però sí que genera efectes perversos com la disminució d'un 17% del consum intern i la caiguda de les exportacions en un 35%, en un any.

Malgrat tot això, les administracions públiques dins de les diverses mesures posades en marxa com a resposta a l'agreujament de les condicions econòmiques del sector primari pel conflicte bèl·lic a Ucraïna i de les condicions climatològiques, no han contemplat suports ni per als productors d'olivar ni per als de vinya, denuncien des de l'entitat.

En aquest sentit, el secretari general de La Unió, Carles Peris, remarca "Veiem necessari que es faça costat als productors d'aquests dos sectors situats la majoria en zones d'interior desfavorides, ja que els costos dels inputs els estan augmentant fins a nivells insostenibles i les seues produccions no poden trobar una eixida normal al mercat".

Peris indica que cal reaccionar "amb eficiència i eficàcia davant la situació descrita, per la qual cosa és urgent instrumentar des de Conselleria la concessió directa i excepcional d'una ajuda a fi de compensar les negatives conseqüències econòmiques del conflicte bèl·lic a Ucraïna, agreujada per les circumstàncies climatològiques, per a les explotacions agràries en els sectors d'olivar i vinya en secà".