Contenedores para la recogida de materia orgánica en las calles del Raval Universitari de Castellón. - MEDITERRÁNEO
CAMPAÑA RESIDUO CERO EN LA COMUNITAT VALENCIANA
En la provincia, solo Castellón, Alcalà de Xivert y Càlig utilizan este sistema
V. C. vcornelles@epmediterraneo.com CASTELLÓN 22/08/2017
Cálig, Alcalá de Xivert y Castellón
capital son los tres municipios de la provincia donde ya está en marcha
el servicio de recogida selectiva de materia orgánica con sus
respectivos contenedores. Mientras, Benicarló, Almassora, Benlloch, les
Coves de Vinromà, Torre d’en Domenech, Xilxes y los 13 pueblos que
forman parte de la comarca de Els Ports lo pondrán en marcha en el
último trimestre del 2017.
Unas localidades que forman parte de las
120 en el ámbito de de la Comunitat que han iniciado el servicio o se
encuentran realizando labores administrativas previas para ponerlo en
funcionamiento en sus respectivas ciudades antes de que acabe el año.
Como informó ayer Ecologistas en Acción
esta realidad «supone un salto de magnitud» de cara a cumplir con los
objetivos marcados por Bruselas (la práctica desaparición de los
vertederos en 2030) y en el camino hacia una sociedad basada en la
máxima Residuo Cero y los principios de la economía circular.
Los ecologistas recuerdan que «ningún
ayuntamiento había instaurado modelos de discriminación de la basura en
origen, a pesar de que la separación de la fracción orgánica era un
imperativo de todos los planes zonales de gestión de residuos desde
2009, pese a que no se cumpliera en la mayoría de los casos».
La organización ecologista se ha
mostrado dispuesta a respaldar la aplicación de estas medidas siempre
que se ajusten a criterios que, «han sido contrastados para optimizar el
proceso».
PUERTA A PUERTA
Han ennumerado la instalación de la recogida puerta a puerta o del quinto contenedor para materia orgánica.
De esta manera, se minimizan las
posibilidades de que se arrojen basuras inadecuadas en el contenedor
específico que puedan entorpecer o invalidar la recuperación de la
fracción orgánica por contaminación de la misma con impropios y
garantizando el medio ambiente.
LES COVES 3 Las fiestas patronales de les Coves de Vinromà encaran su
recta final con actividades taurinas para los más pequeños, el inicio
del bou de carrer y la popular cena de pa i porta en la plaza Cervantes.
La jornada de ayer arrancó con el montaje de cadafals y la visita de la
y la visita de las reinas y damas al centro de día Germans Folch i
Traver. RD http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/comarcas/reina-damas-visitan-centro-dia-coves_1088632.html
La Asociación Nacional de Criadores de Raza
Guirra ANGUIRRA, fundada en 1997, está constituida por un total de 25
ganaderos, con un censo estimado, en estos momentos, que oscila
alrededor de 5.000 reproductores en un alto grado de pureza.
Se hallan distribuidos en zonas aisladas del territorio de la Comunidad Valenciana.
Las comarcas más importantes donde se
ubican son La Vall d’Albaida, Valle de Ayora, Camp del Turia y Canal de
Navarres en Valencia, La Marina Alta en Alicante y la Plana de
Castellón.
L'any
2013 hi havia 7.778 exemplars. El 2014, 6.924 repartits entre 24
ramaderies. L'any següent, van descendir a 5.464 exemplars i 23
ramaderies. El 2016 en quedaven vora 5.000. Aquest és el cens,
descendent, de l'ovella guirra, ovella roja o ovella suada, una ovella
valenciana que lluita per la seua supervivència. No és una qüestió
subjectiva: el Catàleg Oficial de Races de Bestiar d'Espanya, publicat
pel Ministeri d'Agricultura, la inclou dins de l'apartat de races
autòctones en perill d'extinció.
L'associació ANGUIRRA
(Asociación Nacional de Criadores de Raza Guirra), fundada l'any 1997 i
amb seu a Énguera, és l'encarregada de promoure la conservació dels
exemplars existents, millorar la carn i la llet d'aquests, difondre les
seues característiques i particularitats més destacables i plantejar
línies d'estudi i investigació. Entre altres serveis, intervenen en la
creació i la gestió del llibre genealògic de la raça, assessoren els
ramaders per a la inclusió de futurs reproductors en aquest llibre,
coordinen tasques de formació adreçades als ramaders en allò relatiu a
la valoració d'exemplars, cura i gestió de l'explotació, organitzen o
col·laboren en mostres, exposicions i fires i promocionen productes
derivats de l'ovella guirra, com ara la llet, els formatges i la carn.
El
Catàleg Oficial de Races de Bestiar d'Espanya inclou l'ovella guirra
dins de l'apartat de races autòctones en perill d'extinció
Per
tant, aquesta associació, inscrita dins del registre del llibre
genealògic de la raça, és l'encarregada de la feina de conservació i
millora d'aquesta ovella. Recentment la Conselleria d'Agricultura, Medi
Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural va convocar les ajudes
per al foment de races autòctones en perill d'extinció per a l'any 2017.
Amb aquestes ajudes, la Generalitat busca promoure activitats com les
d'ANGUIRRA, ja que se subvencionen les despeses de creació i manteniment
dels llibres genealògics, així com les despeses del programa de millora
oficialment reconegut per a la raça.
A la web d'ANGUIRRA s'hi pot
observar un mapa del País Valencià on s'assenyalen quins ramaders o
centres tenen ovelles guirra i quants caps hi ha. Els punts es
concentren en unes poques comarques: la Plana Baixa, l'Alt Palància, el
Racó d'Ademús, el Camp de Túria, València i les Hortes, les Riberes, la
Vall de Cofrents, la Canal de Navarrés, la Vall d'Albaida, el Comtat i
la Marina Baixa. Tot i això, cal destacar que el cens que ofereixen és
de l'any 2009. L'encant de la llana suada
Segons
explica ANGUIRRA en la seua web, en el passat aquesta ovella
s'explotava per tres aptituds, la carn, la llet i la llana, si bé en els
darrers anys s'ha especialitzat en la primera d'aquestes. El corder, de
tipus pasqual, se sacrifica quan té uns tres mesos d'edat i pesa entre
20 i 25 quilograms. Pel que fa a la llet, la d'aquells pocs ramats que
encara munyen les ovelles sol aprofitar-se per a elaborar formatges,
d'un sabor més intens, característic d'aquesta raça. La producció, però,
és limitada, en consonància amb el nombre d'exemplars d'ovella guirra
que queden al País Valencià.
Pel que fa al tercer producte, la
llana, un col·lectiu de persones d'Agres i la rodalia té entre mans
revaloritzar-lo. Es tracta del Col·lectiu l'Esquella i el seu projecte
Llana guirra, que "naix arran de la preocupació pel fet que els ramaders
i ramaderes després d'esquilar les ovelles no poden vendre la llana o,
si la venen, és a preus irrisoris", explica Anna Gomar, secretària del
col·lectiu. Gomar, que és veterinària, afegeix que el que pretenen amb
el seu projecte és poder pagar la llana a un preu que permeta als
productors costejar l'esquilada –que oscil·la entre 1,5€ i 2€ per cap–,
ja que "ara s'està fent una despesa per a esquilar que no es recupera".
L'objectiu del projecte Llana guirra és poder pagar la llana a un preu que permeta als productors costejar l'esquilada
Gomar
explica que es van inspirar en el projecte de l'Obrador Xisqueta, una
associació sense ànim de lucre del Pallars Sobirà (Alt Pirineu), nascuda
l'any 2009 amb l’objectiu de pagar un preu just per la llana d’ovelles
de raça xisqueta d'aquells pastors que encara conserven aquesta raça.
Però l'objectiu del projecte Llana guirra no és només el d'augmentar els
ingressos d'aquelles persones que es dediquen a la ramaderia. El
Col·lectiu l'Esquella vol fixar la població del món rural. "L'activitat
de la ramadera extensiva aprofita pastures i espais on cap altra
activitat econòmica s'hi pot instal·lar", raona Gomar. El col·lectiu vol
evitar que l'activitat ramadera s'abandone de manera constant i
progressiva "com està passant hui en dia a tot l'estat espanyol i al
País Valencià en particular".
La secretària del Col·lectiu
l'Esquella també remarca que "ens vestim cada vegada més amb peces fetes
amb fibres sintètiques i en condicions d'esclavatge laboral a països
empobrits" mentre que "la llana de la gran majoria d'ovelles del País
Valencià, una fibra natural, acaba al fem o emmagatzemada esperant
trobar alguna persona que la compre". Potenciar l'ús d'aquesta fibra
natural, doncs, és un dels altres objectius del projecte Llana guirra.
Una llana que, segons explica Gomar, "per tindre eixa característica de
ser molt suada, és molt dolceta al tacte". Això és gràcies a la suarda,
una substància greixosa i cerosa excretada per la pell dels moltons que
impregna la llana, molt abundant en l'ovella guirra.
Cada any al maig, des del 2013, Agres acull un concurs de gossos de ramat. / COL·LECTIU L'ESQUELLA
Un símbol d'identitat en un món globalitzat
La
gent del Col·lectiu l'Esquella es va reunir per primera vegada el 2012,
motivada per "la despoblació rural i la pèrdua progressiva d’ingressos
de la gent que treballa la terra; no oblidem que la ramaderia està
lligada a la terra". L'ovella guirra no és l'eix central de la seua
organització. Segons expliquen, se centren en "l'estudi, la defensa i la
promoció del patrimoni rural i, especialment, ramader, de la Valleta
d’Agres i les comarques centrals". També busquen la millora de la
qualitat de vida dels seus habitants, "sempre des del punt de vista de
la sostenibilitat". A grans trets, el seu objectiu principal és "poder
donar resposta i suport a les necessitats dels ramaders i artesans que
aposten per formes de produir més respectuoses amb el medi ambient i
l’entorn que els envolta", afirmen a la seua web.
Però dins dels
seus objectius més concrets sí que hi ha el de difondre i sensibilitzar
al voltant d'aquesta raça ovina. "Amb el concurs de gossos de ramat que
fem a Agres cada any pel maig pretenem sempre centrar les activitats al
voltant de l'ovella guirra; les ovelles que tenim per al concurs són
guirres i enguany també vam fer un sopar a base de torrada de corderet
'guirro' que va tindre un èxit molt gran", conta Gomar, que assenyala
que "és la nostra manera de donar a conéixer la raça". I conclou
remarcant que "al concurs s'apropen al voltant d'unes 1.300 persones i
en van sopar al voltant d'unes 150".
La
feina del Col·lectiu l'Esquella se centra en l'estudi, la defensa i la
promoció del patrimoni rural i, especialment, ramader, de la Valleta
d’Agres i les comarques centrals
La secretària del
Col·lectiu l'Esquella explica que totes les persones que formen part del
grup tenen altres dedicacions laborals i que "tot el que fem al
col·lectiu és de forma voluntària i amb el poc temps lliure que ens
deixen les nostres obligacions diàries". Per això, els seus projectes
"segueixen en funcionament a un ritme baix però constant". Ara bé, Gomar
destaca que en cap cas és una queixa, "més aviat al contrari, estem
contentes perquè estem aconseguint que cada vegada més gent sàpiga que
al País Valencià tenim una raça autòctona d'ovelles".
Ara bé,
l'ovella guirra no es conserva només a les comarques valencianes. Al Mas
Espuella, a Argelaguer (la Garrotxa), hi viu una parella de biòlegs que
el 2013 va decidir iniciar un xicotet ramat de cinc ovelles;
precisament, de la raça guirra. Per a fer-ho possible, van obrir un
projecte de micromecenatge en una plataforma en línia, sota el nom
"EnGuirra't! Apadrina una ovella!". Ho conta Gomar, que indica que "ja
ens hem posat en contacte amb ells perquè ens fa molta il·lusió veure
que tenen guirres allà".
Anna
Gomar (Col·lectiu l'Esquella): "Estem contentes perquè estem aconseguint
que cada vegada més gent sàpiga que al País Valencià tenim una raça
autòctona d'ovelles"
Gomar afirma que el primer motiu pel
qual cal evitar la desaparició de l'ovella guirra és pel manteniment de
la biodiversitat. El segon, més complex, és perquè "les races
autòctones són races molt rústiques, adaptades al medi on viuen, fet que
afavoreix que puguen créixer i desenvolupar-se, així com ser més
productives en llocs on a altres races els costaria molt més". I destaca
algunes particularitats de l'ovella guirra, a banda de la seua llana:
"La raça guirra és una raça d'aptitud mixta, que vol dir que és tant
productora de carn com de llet, cosa que no totes ho són". "Ens consta
que es fan formatges a base de la llet d'aquesta ovella i que fins i tot
han arribat a Nova York!", exclama Gomar, que sentencia: "Si
desapareguera, desapareixeria un símbol d'identitat nostre i anys i anys
de recorregut i selecció natural".
A
Twitter, el compte @OvellaGuirra comparteix notícies sobre la seua raça
o sobre ramaderia i sobirania alimentària, però també abunden les seues
fotos pasturant per la Valleta d'Agres. / @OVELLAGUIRRA
Una ovella 2.0
Qui
tinga la curiositat de veure de prop una ovella guirra, pot acostar-se,
per exemple, al Mas de Noguera. Situat a la comarca de l'Alt Palància,
en les seues instal·lacions hi treballa un grup interdisciplinar
organitzat entorn de tres grans àrees de treball: l'educació ambiental,
l'agroturisme i les activitats agropecuàries. A la seua granja, a banda
de vaques frisones, gallines i ànecs, també hi ha un xicotet ramat
d'ovella guirra.
A Agres, el ramader Jesús Beneito té cura d'una
setantena d'ovelles guirra. Beneito és el president del Col·lectiu
l'Esquella i els seus companys el defineixen com "un enamorat de la raça
guirra". Ell explica que va triar aquesta raça "perquè és l'autòctona i
està molt ben adaptada a la pastura, al nostre clima i a l'orografia".
Tot seguit, però, afegeix que també hi ha "una qüestió sentimental,
perquè és la nostra". Al seu parer, només cal fer una cosa per a evitar
que desaparega l'ovella guirra: apostar per la ramaderia extensiva.
"Dins de la ramaderia extensiva l'ovella guirra té molt de futur, només
cal incentivar-la", afirma.
Anna
Gomar: "Si desapareguera l'ovella guirra, desapareixeria un símbol
d'identitat nostre i anys i anys de recorregut i selecció natural"
Però
l'ovella guirra no només està en granges, corrals o lliure per la
muntanya. També la podem trobar entre piulades. Sota el nom "Sóc la
rulleta", el compte @OvellaGuirra es descriu com "una ovella roja o
guirra. L'autòctona del País Valencià" i explica que " m'he fet un
twitter per a ser més moderna que totes les demés (i per a defensar els
meus drets!)". El Col·lectiu l'Esquella, que coneix molt bé el
comportament d'aquesta raça ovina, pensa que deu tractar-se d'una
"ovelleta rogeta, valenta i rebel que vol tindre el seu lloquet dins
d'aquest món globalitzat". Des de la xarxa, l'@OvellaGuirra difon
notícies sobre la seua raça, així com d'altres en risc de desaparéixer.
També acostuma a piular sobre ramaderia i sobirania alimentària. I, com a
bona influencer, li agrada publicar envejables fotografies del seu dia a dia pasturant per la Valleta d'Agres. https://www.diarilaveu.com/noticia/75882/ovella-guirra-perill
L'alcalde de Santa Magdalena de Pulpis demana al diputat Artemi
Rallo que si Rajoy torna a passar de Castelló, incloga en les seues
esmenes als Pressupostos de 2018 el desdoblament de la CV-13, la rebaixa
immediata del peatge per als camions i iniciar el procés per a
alliberar l'AP-7
Espera que si Artemi Rallo es veu obligat a presentar aquestes
esmenes, els diputats del PP, Barrachina i Clavell, rectifiquen els seus
actes del passat, i no tornen a negar a Castelló amb el seu vot el que
la província necessita mentre donen el sí a la pluja de milions per a
Euskadi i Canàries.
Castelló. 22/08/2017.-
L'alcalde de Santa Magdalena de Pulpis, Sergio Bou, que també és
secretari d'Infraestructures de l'Executiva Provincial del PSPV-PSOE, ha
demanat al diputat Artemi Rallo que incloga entre les seues esmenes als
Pressupostos Generals del 2018 el desdoblament de la CV-13, la
carretera de l'aeroport; la immediata rebaixa del peatge de l'autopista
per a camions al seu pas per la província de Castelló, i l'inici dels
tràmits i obres que facen possible el rescat de l'AP-7 a la fi de 2019.
Bou ha fet aquestes manifestacions després que en la jornada d'ahir
el diputat socialista, Artemi Rallo, anunciara que ja té preparades les
esmenes que la província necessita per a activar-les en el cas que el
Govern de Rajoy torne a oblidar-se de Castelló.
L'alcalde de Santa Magdalena, que està en permanent contacte amb Artemi Rallo, assenyala que aquestes tres accions resulten
“imprescindibles per a tots els conductors que travessen la província
de Castelló i, molt especialment, per als qui ho fan entre Castelló i
Vinaròs”. Però afig que com a alcalde, “em veig en
l'obligació d'alçar la veu en representació de totes les persones que
viuen en aquesta zona i que es veuen obligats a jugar-se la vida cada
vegada que té han d'eixir al camp a treballar o a anar d'un poble a un
altre per treball o per a realitzar gestions, o quan han de desplaçar-se
fins a Castelló”.
Bou creu que l'ideal seria que Rajoy incloguera en els Pressupostos
de 2018 les partides necessàries per a impulsar aquestes accions que “són tan importants per als nostres pobles”. No obstant açò, si Rajoy torna a oblidar-se de Castelló, espera que els diputats del PP Barrachina i Clavell
“rectifiquen els seus actes del passat, i no tornen a votar en contra
dels projectes de Castelló, perquè seria tristíssim que donaren un altre
sí a la pluja de milions per a Euskadi i Canàries i negaren a Castelló
les inversions que tant necessita”. http://web.psoe.es/castelloprovincial/pressnotes/850103/page/lalcalde-santa-magdalena-pulpis-demana-diputat-artemi-rallo-que-rajoy-torna-passar.html
Ago 22, 2017
Los agricultores alicantinos que tengan que arrancar árboles en el
marco de las medidas de lucha contra la Xylella fastidiosa recibirán una
indemnización. La Ley de Sanidad Vegetal lo contempla y falta que la
Comunidad Valenciana fije su cuantía.
Así respondió el pasado julio el director general de Sanidad de la
Producción Agraria, Valentín Almansa, a la preocupación de las
organizaciones agrarias por las pérdidas derivadas de las operaciones de
arranque como consecuencia de la presencia de la bacteria Xylella
fastidiosa en Alicante. Lo hizo durante la reunión, el 5 de julio, de la
Mesa Sectorial de Sanidad Vegetal.
Almansa ha precisado que, aunque determinar el importe de la
indemnización depende de las Comunidades Autónomas, en este caso de la
Comunidad Valenciana, el Ministerio aporta el 50% de la cuantía.
De acuerdo con sus datos, ya se han destruido los árboles de la
parcela infectada y se procede a hacer lo mismo con los situados en un
radio de 100 metros en torno a ella. En total, se arrancarán las plantas
hospedantes en unas 13 hectáreas.
Por lo demás, Almansa ha señalado que existe preocupación por la
llegada de la bacteria a la Península pero ha querido lanzar un mensaje
de tranquilidad porque se están llevando a cabo las medidas necesarias
para controlarla, tal y como están establecidas en los planes de
contingencia elaborados con ese fin. https://www.asajajaen.com/actualidad/los-agricultores-afectados-la-xylella-tendran-indemnizacion
La sección primera de la Audiencia Provincial de Castellón
ha condenado a un hombre a dos años y tres meses de prisión por robar 50
euros en una óptica del centro de la ciudad tras romper el cristal del
escaparate.
Los
hechos se remontan al 16 de julio de 2016, cuando sobre las 22.30
horas, el condenado, con antecedentes por otros robos, se dirigió a un
óptica ubicada en la calle Trinidad de Castellón y, tras levantar la
persiana con violencia, golpeó el cristal del escaparate hasta que lo
rompió. Seguidamente accedió al local, abrió la caja registradora y se
llevó 50 euros. La titular del establecimiento no reclamó por estos
hechos.
El tribunal condena al hombre por un delito de robo con fuerza. La resolución se dictó tras una conformidad entre las partes. http://cadenaser.com/emisora/2017/08/22/radio_castellon/1503420949_041143.html
