Fotos Pepe Girona K
dilluns, 2 d’abril del 2018
Fa 600 anys la Generalitat germinà al sí de les Corts, un del parlaments més antics d'Europa, expressió de la sobirania de l'independent Regne de València
Alfons Llorenç | València 02.04.2018 | 04:15
Una de las pinturas con los representantes de las ciudades del Regne de València. m. m.
Aniversari. La sessió de Les Corts del 22 de març de 1418, celebrada al convent de Sant Domènec, es pot considerar com el naixement de la Generalitat actual. Foren convocades pel rei Alfons III el Magnànim per reparar els greuges, pacificar el Regne i demanar un donatiu de 189.000 florins, que gestionaria la Diputació del General.
Una de les institucions més original d'Europa compleix sis-cents anys: la Generalitat del Regne de València. Un decisiu òrgan de govern que es generà a partir d'una simple oficina de recaptació i administració d'impostos, el Regne independent de València va constituir una Diputació permanent i un autèntic govern. El nostre estat sobirà tenia com a columnes i norma el diàleg i, com a pràctica, el pactisme. Els tres estaments –poble, nobles i eclesiàstics– raonaven, negociaven i convenien, al si de cadascun, després, entre ells i, finalment, concordaven amb el sobirà, al qual se li atorgaven part dels tributs a canvi de la cessió de parcel·les de poder. Així s'anà constituint i configurant la Generalitat com a alta representació de la sobirania del poble valencià.
Fou un procés original i únic a Occident, facilitat pels Furs de Jaume I, datats el 1238, una autèntica Constitució, amb primerencs trets democràtics de l'exercici del poder reial, en afirmar que «la raó per què un rei deu regnar, majorment sí és per justícia; car aquesta li és donada, que si justícia no fos, les gents no haurien mester rei». Fou un cas únic en una Europa de monarquies absolutes. Aquells Furs, basats en l'igualador dret romà, anaren conformant un república de mercaders, presidida pel rei, que ens va fer més lliures del que s'estilava en aquell temps i del que varem ser a partir de 1707, amb la desfeta d'Almansa i el consegüent Decreto de Nueva Planta en que: «doy por abolidos y derogados todos los referidos fueros, privilegios, prácticas y costumbres hasta aquí observadas».
El primer pas cap a institució de la Generalitat es va establir en els Furs de València, durant el regnat de Jaume I. Després de la Conquesta, les necessitats econòmiques o militars del monarca determinaren les reunions del rei, allunyat d'una concepció despòtica del poder, amb els estaments (clergues, cavallers i ciutadans), els quals aprofiten l'avinentesa per a oferir els subsidis a canvi d'augmentar la seua capacitat de govern. La més important fou la sessió de 1261, quan el rei jurà guardar perpètuament els Furs de València (és a dir es comprometé restringir el seu poder il·limitat, a governar un estat d'acord amb un codi que recull drets civils i a que la llei no puguera ser modificada capriciosament pel monarca) i que els seus successors també s'obligaren a guardar-los en el mes següent a llur coronació i els promulga com a dret territorial de tot el regne. Així, les Corts Valencianes s'organitzaren i, a la vegada, es consolidaren i obtingueren dels reis la sanció del dret, que pretenien, mentre s'originà la doctrina pactista, que considerava les lleis sancionades pel rei a les Corts com un pacte entre el sobirà i el poble, que no es podia modificar sense el consentiment del rei i de les pròpies Corts.
Un destacat antecedent cal buscar-lo en les Corts celebrades el 24 de juny de 1289 a Monsó, que acordaren institucionalitzar una Diputació del General, una comissió encarregada de recaptar el «donatiu», «servei» o «subsidi», la part dels tributs que es concedia al rei. Un impost conegut amb el nom de «generalitat», una denominació possiblement importada de les «généralités»" franceses.
La Generalitat Valenciana germinà al sí de les Corts Valencianes, un del parlaments més antics d'Europa, expressió de la sobirania de l' independent Regne de València. Unes institucions regulades pels Furs que atorgà en 1238 el rei Jaume I i que tant aproximaven els valencians a una concepció democràtica de l'exercici del poder reial, «la raó per què un rei deu regnar, majorment sí és per justícia; car aquesta li és donada, que si justícia no fos, les gents no haurien mester rei».
Conforme va adquirint personalitat i competències el terme Generalitat va separant-se de la seu etimologia originaria i s'aproxima a la significació jurídica de la paraula general amb la significació de «tota la nació» o «tot el poble», com apareix ja en un document de 1305. En un escrit de les Corts Valencianes de 16 de febrer 1332 el mot general és emprat per a designar precisament «els tres braços de les Corts» conjuntament, perquè representaven el general del Regne de València. Als Furs és usat, per primera volta, en un acte de cort de les Corts convocades a Oriola l'any 1488 per Ferran el Catòlic.
L'organisme, primer, prengué el nom de Deputació del General, i en els seus orígens fou una emanació de les Corts, representatives del General. Al principi, no tenia altra funció que la d'oficina encarregada de recaptar i repartir els impostos que acordaven les Corts, a instàncies dels nostres reis. La petició de diners per part del rei era aprofitada per a arrancar-li drets, llibertats i furs, en el marc d'un sistema pactista. Amb el temps, aquella agència, no sols assoliria el caràcter d'organisme permanent, sinó que aniria diferenciant-se del parlament, sense deslligar-se del control parlamentari.
Les Corts valencianes medievals, constituïdes per tres braços integrats pels ciutadans, els nobles i els eclesiàstics, tenien com a funcions primordials la de legislar, una potestat, en el nostre cas, compartida amb el monarca (un fet singular, únic i molt avançat en l'Europa d'aquell temps), i la d'obtenir els recursos necessaris per al seu propi funcionament i per a fer efectives les ofertes econòmiques als reis. La prestació d'ajudes a la monarquia, sempre minsa de recursos i amb nombroses activitats bèl·liques, obligà sovint a demanar diners als estats que integraven la Corona, la nostra Confederació, Les pròpies Corts nomenarien ben aviat representants de tots els estaments com a administradors.
Una altra originalitat és que la creació de la Generalitat no es pot atribuir a una sessió determinada de les Corts, que es pogués considerar un acte creatiu o un dia emblemàtic. No hi ha un instant sobirà, sinó que la seua gènesi és tot un procés històric al llarg del qual nasqué i cresqué sota l'impuls de la necessitat i la mesura i el compàs marcats per les circumstàncies. En aquest sentit, al segle XIV, les nombroses guerres de Pere el Cerimoniós obligaren a reunir corts amb freqüència, la qual cosa ajudà a enfortir la Diputació del General com a institució permanent. Al segle XV es consolidà la permanència.
L'acta de naixement de la
Generalitat: les Corts de 1417-1418
Alfons III de València el Magnànim necessitava importants fons per a assentar el seu domini sobre el regne de Nàpols. Convocà, des de Barraques, les Corts el dia 2 d'abril de 1417, per al 27 d'abril. Però, l'inici, de fet, es va prorrogar fins el 26 de juny de 1417. Seguint el protocol, en aquella primera sessió el Magnànim exposà la seua proposició. L'endemà juraren el diputats fidelitat al rei i el rei respecte als Furs i privilegis del Regne de València. Els braços entregaren el memorial de greuges comesos des de les darreres corts al rei, que calia reparar abans de qualsevol discussió. Per esmenar els greuges (actes il·legals, abusos, accions danyoses, ofenses, comeses pel rei o per funcionaris reials) s'elegiren els «tractadors» dels braços i del rei. Solventat açò, Alfons III ja va poder el dia 5 de juliol explicar a les Corts els motius de la seua convocatòria: reparar els greuges, pacificar el Regne i demanar un «donatiu» per recuperar el patrimoni reial.
Les Corts es celebraren al convent de Sant Domènec per ser un lloc ideal per a mantindre reunions els tres braços en les seues diferents sales i dependències i plenaris en l'església.
I, la darrera sessió fou el 22 de març de 1418, fa sis-cents anys. En aquesta assemblea, segons costum, es publicaren les reparacions dels greuges, els nous furs (el poble valencià tenia una constitució oberta, no tancada, inamovible ni sacralitzada) aprovats, el «donatiu» de 189.000 florins al rei (60.000 florins per a recuperar el patrimoni reial), com usar-los i aconseguir-los i l'estructura administrativa encarregada de gestionar-los, és a dir, la Diputació del General o Generalitat, la institució que es consolida en aquestes Corts. La qual cosa facilita la consideració de les Corts de 1417-1418 com a l'acta de naixement de la Generalitat: «Item que lo ofici de la Diputació e dels altres oficials de les Generalitats cessen. E sien elets novellament oficials que regeixquen així tots los fets del General antic com los fets de la Generalitat de la present proferta. E sien elets sis deputats, dos de cascun braç, per los quals –e no per vós senyor rei- totes coses...sien administrades, fetes o complides amb acabament».
Les necessitats reiterades de fons i l'habilitat dels pactisme anaren configurant un poder executiu, diferent del de les Corts, malgrat haver nascut d'elles. La primerenca i incipient Generalitat ja actuava, tan si eren reunides les Corts com si no, la qual cosa li donava un evident pes polític, sobre tot quan no hi havia sessions parlamentaries. Els diputats designats per a governar la Generalitat tenien a les mans un formidable instrument econòmic: tot el sistema financer del Regne de València. El contrapès, que mantenia l'equilibri polític era el control intermitent parlamentari de la gestió del diputats de la Generalitat, basat en el nomenament dels càrrecs i en la seua renovació triennal per part de les Corts.
Les Corts de 1510, reunides per Ferran II, reorganitzaren la Generalitat, disposant-la a assolir la seua plenitud i consolidant el seu poder executiu.
El 25 d'abril de 1707 el poble valencià fou vençut en la batalla d'Almansa i immediatament fou ocupat el regne de València per la tropes franco-castellanes de Felipe V.
La Generalitat fou suprimida de manera gradual, perquè era necessària per a mantindre l'estructura financera del país conquistat. Així, el 30 de maig de 1707 el primer rei Borbó va resoldre prohibir les juntes d'estaments, les quals, segons les Corts de 1645, podien demanar al rei la revocació dels contrafurs. El 29 de juny del mateix any dictà el decret de Nueva Planta, que arrabassà tot el dret valencià vigent i subjectà el regne al dret de Castella. El novembre de 1708 ordenà que els diputats de la Generalitat només foren administradors. L'agost de 1709 el mateixos diputats quedaven subordinats a un superintendent castellà. Així es va extingir la Generalitat valenciana perquè Felipe V, per ser «reos de rebelión» decretà la seua autocràtica «voluntad de que éstos (els Furs) se reduzcan a las leyes de Castilla y al uso, práctica y forma de gobierno que se tiene... sin diferencia alguna en nada». Liquidada «por el justo derecho de conquista que ha hecho mis armas».
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2018/04/02/anys/1698714.html
Carmen Montón (PSPV): "El model de l'hospital d'Alzira s'ha demostrat un fracàs, va començar el 1999 i el 2003 ja va haver de ser rescatat"
La consellera de Sanitat, Carmen Montón, ha sido entrevistada en La Cafetera de radiocable.com tras la vuelta del hospital de Alzira a manos públicas, “el retorno de la sanidad a lo público”. “Se ha hecho en un proceso de casi 3 años ordenado y transparente; finalizando un contrato y devolviendo a todos lo que es de todos”, explicaba.
“Queremos entender la salud como derecho y demostrarlo”, dijo.
Montón afirmó que “el modelo de Alzira es un modelo que se ha demostrado fracasado”. “Empezó en 1999 y ya en 2003 tiene que acudir la Generalitat a su rescate”, recordó.
Accediu a l´audio de la entrevista clicant sobre aquest enllaç
http://www.radiocable.com/carmen-monton-pspv-hospital-alzira-961.html
Turisme impulsarà amb Catalunya la Ruta de les Oliveres Mil·lenàries
- Se van a iniciar otras colaboraciones en productos como el cicloturismo o la historia de los cátaros
(01/04/2018) La Agencia Valenciana del Turisme continúa trabajando para el desarrollo del convenio de colaboración firmado entre la Generalitat Valenciana y la de Cataluña con el objetivo de impulsar proyectos turísticos compartidos como la Ruta de los Olivos Milenarios.
Con esta intención ha tenido lugar esta semana una reunión de trabajo en Tortosa para analizar la situación actual de los proyectos ya iniciados y la posibilidad de poner en marcha colaboraciones para impulsar otros proyectos vinculados a la historia de los cátaros y al cicloturismo, entre otros.
A dicho encuentro asistieron, por parte de la Generalitat Valenciana, la Directora General de Turismo, Raquel Huete, y el Director de Estrategia Territorial Turística, Josep Gisbert, así como el técnico responsable del área de Producto, Sergio Bellentani. Por parte de la Generalitat de Cataluña, participaron el Director General de Turisme, Octavi Bono, la reponsable de desarrollo territorial, Mercè Miralles y Albert Folch, director adjunto del Patronato de la Diputación de Tarragona a les Terres del Ebre.
Uno de los proyectos clave en los que ya se está trabajando por parte de ambas administraciones es el desarrollo del oleoturismo, centrado en la existencia de una gran cantidad de olivos de edad milenaria, lo que convierte en este territorio en un espacio diferente con a otras zonas también dedicadas al cultivo del olivar.
De hecho, y gracias a la colaboración de otras instituciones como la Mancomunitat de la Taula del Sénia, hay censados actualmente casi 4.800 olivos de más de 3,50 metros de perímetro de tronco a 1,30 metros del suelo, repartidos en 22 municipios del sur de Cataluña, norte de la Comunitat Valenciana y este de Aragón.
Más de 30 experiencias y productos
Durante este encuentro, y tal como ha señalado la Directora General de Turismo, Raquel Huete, se revisaron las principales actuaciones realizadas hasta el momento, como son la creación y comercialización de más de 30 experiencias y productos en el entorno de estos olivos milenarios, y la creación y puesta en marcha de una página web dedicada a la difusión de este producto.
En esta web, que está en fase de finalización, se incorporan los motores de comercialización que ya tienen en marcha tanto la Agència Valenciana del Turisme como la catalana, con el objetivo de que, desde un mismo espacio, se pueda no sólo dar a conocer los recursos asociados al producto, sino que también se puedan distribuir y comercializar.
"Es fundamental poner a disposición del visitante toda la información sobre los productos y experiencias que ofrece este proyecto, como pueden ser visitas guiadas, rutas en bicicleta, oferta gastronómica, etc", ha apuntado Huete, quien también ha remarcado la importancia de que "una vez finalice el trabajo que estamos llevando a cabo desde las administraciones tenemos que insistir en la implicación de los agentes y empresas para que desarrollen y comercialicen todas estas iniciativas, así como para sensibilizar a la propia población local".
Con este objetivo se está trabajando ya en una serie de acciones prioritarias para 2018 como son la creación de una marca turística, una campaña de promoción específica, la elaboración de material divulgativo (como pueda ser un mapa de productos), un banco de imágenes experienciales o una campaña en redes sociales.
Per a consultar esta informació en el portal polse ací
http://www.gva.es/va/inicio/area_de_prensa/not_detalle_area_prensa?id=743646
Atemptat a la Via Augusta: els antisistema, en el punt de mira dels Mossos
Los especialistas en explosivos lograron desactivar dos bombonas más que estaban preparadas para deflagrar frente al concesionario de Mercedes
La entrada del concesionario de Mercedes-Benz en la Via Augusta de Barcelona, donde se ha producido un atentado / CG
CARLOS QUÍLEZ @carlosquilezl
02.04.2018 12:42 h.
2 min
Los autores del atentado frente al concesionario de Mercedes-Benz en la Via Augusta de Barcelona que se produjo la madrugada del domingo, habían colocado tres bombonas de camping gas, aunque sólo una de ellas explotó.
Los agentes del grupo especializado en explosivos, Tedax, lograron desactivar los engranajes de las otras dos bombonas dispuestas para deflagrar. Fuentes policiales han confirmado a este medio que en caso de que las tres bombonas de camping gas hubieran detonado a la vez, la dimensión del ataque podría haber tenido gravísimas consecuencias.
Artefacto casero
Los hechos ocurrieron frente a un concesionario de Mercedes-Benz situado en el número 238 de la Via Augusta de la capital catalana a la una de la madrugada del pasado domingo.
Los autores del atentado, que actuaron a semekjnza de la kale borroka, situaron frente a la rampa de acceso al aparcamiento de este establecimiento tres bombonas de gas butano entrelazadas por un dispositivo de activación “casero”.
Sólo una de ellas explotó provocando daños materiales pero ningún herido. A aquella hora el establecimiento estaba cerrado y no pasaba ningún transeúnte por la zona.
Zona rastreada
Inmediatamente se personaron en el lugar de los hechos diversas patrullas de la Guàrdia Urbana de Barcelona y de los Mossos d'Esquadra. La policía autonómica acordonó la zona y se procedió a una “peinado” de las inmediaciones, en aplicación del protocolo que se sigue en caso de acción terrorista.
Por el momento, se desconoce la autoría de este atentado calificado como de “baja intensidad propio de la kale borroka”, según una fuente policial. Los investigadores dirigen sus indagaciones al sector de los grupos radicales antisistema, aunque no se descarta ninguna hipótesis.
https://cronicaglobal.elespanol.com/vida/atentado-kale-borroka-barcelona_131345_102.html
La entrada del concesionario de Mercedes-Benz en la Via Augusta de Barcelona, donde se ha producido un atentado / CG
CARLOS QUÍLEZ @carlosquilezl
02.04.2018 12:42 h.
2 min
Los autores del atentado frente al concesionario de Mercedes-Benz en la Via Augusta de Barcelona que se produjo la madrugada del domingo, habían colocado tres bombonas de camping gas, aunque sólo una de ellas explotó.
Los agentes del grupo especializado en explosivos, Tedax, lograron desactivar los engranajes de las otras dos bombonas dispuestas para deflagrar. Fuentes policiales han confirmado a este medio que en caso de que las tres bombonas de camping gas hubieran detonado a la vez, la dimensión del ataque podría haber tenido gravísimas consecuencias.
Artefacto casero
Los hechos ocurrieron frente a un concesionario de Mercedes-Benz situado en el número 238 de la Via Augusta de la capital catalana a la una de la madrugada del pasado domingo.
Los autores del atentado, que actuaron a semekjnza de la kale borroka, situaron frente a la rampa de acceso al aparcamiento de este establecimiento tres bombonas de gas butano entrelazadas por un dispositivo de activación “casero”.
Sólo una de ellas explotó provocando daños materiales pero ningún herido. A aquella hora el establecimiento estaba cerrado y no pasaba ningún transeúnte por la zona.
Zona rastreada
Inmediatamente se personaron en el lugar de los hechos diversas patrullas de la Guàrdia Urbana de Barcelona y de los Mossos d'Esquadra. La policía autonómica acordonó la zona y se procedió a una “peinado” de las inmediaciones, en aplicación del protocolo que se sigue en caso de acción terrorista.
Por el momento, se desconoce la autoría de este atentado calificado como de “baja intensidad propio de la kale borroka”, según una fuente policial. Los investigadores dirigen sus indagaciones al sector de los grupos radicales antisistema, aunque no se descarta ninguna hipótesis.
https://cronicaglobal.elespanol.com/vida/atentado-kale-borroka-barcelona_131345_102.html
這不是沒有 Aixina ho entendran
El PP demana cinc vots al PSOE per aprovar els pressupostos i evitar el "xantatge" del PNB
Los nacionalistas vascos condicionan su apoyo a los PGE, que Cs sí garantiza, a la suspensión del artículo 155 en Cataluña
02.04.2018 11:50 h.
El PP trata de cambiar de socios para aprobar los Presupuestos Generales del Estado (PGE). Después de conseguir el apoyo de Ciudadanos, el partido de Mariano Rajoy busca ahora evitar el “chantaje” del PNV y ha instado al PSOE a prestarle cinco votos al azar para poder aprobar los PGE. El vicesecretario de Política Social y Sectorial del PP, Javier Maroto, ha dicho este lunes que él lo haría “si fuera Pedro Sánchez”, para después “hacer un discurso duro de oposición pero mucho más digno”.
Los nacionalistas vascos han condicionado su apoyo a los presupuestos a que se suspenda la aplicación del artículo 155 en Cataluña. Maroto ha hecho referencia a la “altura de Estado” que mostró el líder socialista con su apoyo a la intervención de la autonomía catalana y le ha pedido que repita esa “responsabilidad” para que salgan adelante las cuentas del Gobierno en el Congreso de los Diputados.
Más presupuesto para el País Vasco
En una entrevista en RNE, Maroto ha asegurado que la “amenaza” del PNV solo supone defender los intereses de los independentistas vascos, ya que los PGE incluyen un aumento del 65% de las partidas para la alta velocidad en el País Vasco, que el conjunto de la población espera “como agua de mayo”.
Sobre el 155 y Cataluña, el popular solo ha dicho que es necesaria la formación de un Gobierno “cuanto antes”, que “tome las decisiones y que se ponga fin al conflicto catalán”. Maroto también se ha referido a las acciones de los Comités de Defensa de la República (CDR), que el domingo levantaron las barreras de varios peajes en Cataluña en señal de protesta.
Maroto considera que la única herencia que ha dejado el procés es la aparición de estos “grupúsculos” y altercados que “suenan a la kale borroka”. Esto ocurre, ha dicho, porque los “cuadros intermedios” de los Mossos d’Esquadra, que no cambiaron con la aplicación del 155, “no están haciendo su trabajo”.
https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/pp-votos-psoe-presupuestos-pnv_131366_102.html
Los nacionalistas vascos condicionan su apoyo a los PGE, que Cs sí garantiza, a la suspensión del artículo 155 en Cataluña
02.04.2018 11:50 h.
El PP trata de cambiar de socios para aprobar los Presupuestos Generales del Estado (PGE). Después de conseguir el apoyo de Ciudadanos, el partido de Mariano Rajoy busca ahora evitar el “chantaje” del PNV y ha instado al PSOE a prestarle cinco votos al azar para poder aprobar los PGE. El vicesecretario de Política Social y Sectorial del PP, Javier Maroto, ha dicho este lunes que él lo haría “si fuera Pedro Sánchez”, para después “hacer un discurso duro de oposición pero mucho más digno”.
Los nacionalistas vascos han condicionado su apoyo a los presupuestos a que se suspenda la aplicación del artículo 155 en Cataluña. Maroto ha hecho referencia a la “altura de Estado” que mostró el líder socialista con su apoyo a la intervención de la autonomía catalana y le ha pedido que repita esa “responsabilidad” para que salgan adelante las cuentas del Gobierno en el Congreso de los Diputados.
Más presupuesto para el País Vasco
En una entrevista en RNE, Maroto ha asegurado que la “amenaza” del PNV solo supone defender los intereses de los independentistas vascos, ya que los PGE incluyen un aumento del 65% de las partidas para la alta velocidad en el País Vasco, que el conjunto de la población espera “como agua de mayo”.
Sobre el 155 y Cataluña, el popular solo ha dicho que es necesaria la formación de un Gobierno “cuanto antes”, que “tome las decisiones y que se ponga fin al conflicto catalán”. Maroto también se ha referido a las acciones de los Comités de Defensa de la República (CDR), que el domingo levantaron las barreras de varios peajes en Cataluña en señal de protesta.
Maroto considera que la única herencia que ha dejado el procés es la aparición de estos “grupúsculos” y altercados que “suenan a la kale borroka”. Esto ocurre, ha dicho, porque los “cuadros intermedios” de los Mossos d’Esquadra, que no cambiaron con la aplicación del 155, “no están haciendo su trabajo”.
https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/pp-votos-psoe-presupuestos-pnv_131366_102.html
Igualtat destina 7,6 milions d'euros en ajudes personals per a l'atenció residencial de persones amb diversitat funcional o malaltia mental
- Los beneficiaros son personas que carecen de recursos económicos y requieren atención asistencial en residencias o viviendas tuteladas
- La conselleria ha convocado también las ayudas para la promoción de la autonomía personal
(02/04/2018) La Vicepresidencia y Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas ha convocado para el ejercicio de 2018 las ayudas personales para la atención especializada residencial de personas con diversidad funcional o enfermedad mental crónica con una dotación presupuestaria de 7.650.228 euros.
El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ha publicado la resolución de la convocatoria de estas ayudas con carácter de subvención personal y finalista, que se destinan a las personas con diversidad funcional o con enfermedad mental crónica que carecen de suficientes recursos económicos y requieren atención residencial y cuidados especiales que no se pueden prestar en el medio familiar.
Con estas prestaciones individuales los beneficiarios pueden sufragar los gastos de las estancias tanto en centros residenciales como en viviendas tuteladas.
Asimismo, se convocan las ayudas para facilitar la autonomía personal de las personas con diversidad funciona. Estas podrán destinarse a la adquisición de ayudas técnicas y productos de apoyo, eliminación de barreras arquitectónicas y adaptación en viviendas, adaptación de vehículos y ayudas de transporte para la asistencia a tratamientos y centros asistenciales.
Para su financiación la Conselleria destina un presupuesto de 356.879 euros. Cabe destacar que estas ayudas tiene la consideración de créditos ampliables según la Ley de Presupuestos de la Generalitat para 2018.
En ambos casos, el importe de la subvención se determinará de acuerdo a los criterios y puntuación que contempla la resolución y que tiene en cuenta, dependiendo de la ayuda que se solicita, diversos aspectos, como renta, situación funcional y situación social.
El plazo para presentar las solicitudes será de 30 días naturales a contar desde el día siguiente de la publicación en el DOGV en el caso de las ayudas técnicas para facilitar la autonomía personal, y para la atención especializada residencial será desde el día siguiente de la publicación hasta el día 1 de diciembre de 2018.
Per a consultar esta informació en el portal polse ací
Per a Ernest Blanch el mandat de Rajoy s'ha convertit en “el sexenni negre en matèria de seguretat per a la província de Castelló”
LA INEFICÀCIA DEL PP
Rajoy perjudica la seguretat vial al no fer les carreteres que es necessiten i la seguretat ciutadana al no construir la comissaria i les casernes que segueixen pendents.
01/04/18
El secretari general del PSPV-PSOE en la província de Castelló, Ernest Blanch, lamenta que al Partit Popular “ni li ocupe, ni li preocupe” la seguretat dels ciutadans de Castelló, entesa aquesta en el seu sentit més ampli, ja que ni adopta mesures que afavorisquen la seguretat vial ni tampoc la seguretat ciutadana.
Segons explica, l'actual període de govern del PP s'ha convertit “en el sexenni negre de Rajoy per a Castelló, donada la paràlisi que s'està vivint en aquesta província tant en matèria de construcció de carreteres com d'infraestructures policials”.
“Parlem de sexenni negre en seguretat vial perquè Rajoy s'ha negat a construir les carreteres que Castelló necessita, ja que té totalment abandonada la construcció de la A-7 fins al límit amb la província de Tarragona i es nega a millorar la N-340. A més, segueix jugant al gat i al ratolí amb el rescat de l'AP-7 perquè segurament vol concedir la seua explotació a una altra empresa amiga del PP”.
“Per si no fóra suficient, es nega a convertir en autovia la saturada CV-13, la carretera que connecta l'aeroport amb la costa, i té totalment enterrat el projecte de la A-68, l'autovia que hauria de connectar el País Basc, La Rioja i Aragó amb Vinaròs, passant per localitats com Morella”.
En aquesta zona, “el PP s'està limitant a fer unes obres de millora al voltant de la capital dels Ports a un ritme desesperadament lent, que ningú entén."
El de Rajoy també està sent un sexenni negre en matèria de seguretat per a la província de Castelló, perquè se segueix negant a construir la nova comissaria del Cos Nacional de Policia a Vila-real i les casernes d'Almassora, Onda i Vilafranca. Inexplicablement, “el PP dóna l'esquena a la província en matèria de seguretat i impedeix que els policies i guàrdies civils puguen exercir la seua professió en unes instal·lacions dignes i que aquests puguen atendre en unes condicions òptimes als ciutadans.”
http://web.psoe.es/castelloprovincial/pressnotes/864742/page/per-ernest-blanch-mandat-rajoy-sha-convertit-el-sexenni-negre-materia-seguretat-per-provincia-castello.html
Rajoy perjudica la seguretat vial al no fer les carreteres que es necessiten i la seguretat ciutadana al no construir la comissaria i les casernes que segueixen pendents.
01/04/18
El secretari general del PSPV-PSOE en la província de Castelló, Ernest Blanch, lamenta que al Partit Popular “ni li ocupe, ni li preocupe” la seguretat dels ciutadans de Castelló, entesa aquesta en el seu sentit més ampli, ja que ni adopta mesures que afavorisquen la seguretat vial ni tampoc la seguretat ciutadana.
Segons explica, l'actual període de govern del PP s'ha convertit “en el sexenni negre de Rajoy per a Castelló, donada la paràlisi que s'està vivint en aquesta província tant en matèria de construcció de carreteres com d'infraestructures policials”.
“Parlem de sexenni negre en seguretat vial perquè Rajoy s'ha negat a construir les carreteres que Castelló necessita, ja que té totalment abandonada la construcció de la A-7 fins al límit amb la província de Tarragona i es nega a millorar la N-340. A més, segueix jugant al gat i al ratolí amb el rescat de l'AP-7 perquè segurament vol concedir la seua explotació a una altra empresa amiga del PP”.
“Per si no fóra suficient, es nega a convertir en autovia la saturada CV-13, la carretera que connecta l'aeroport amb la costa, i té totalment enterrat el projecte de la A-68, l'autovia que hauria de connectar el País Basc, La Rioja i Aragó amb Vinaròs, passant per localitats com Morella”.
En aquesta zona, “el PP s'està limitant a fer unes obres de millora al voltant de la capital dels Ports a un ritme desesperadament lent, que ningú entén."
El de Rajoy també està sent un sexenni negre en matèria de seguretat per a la província de Castelló, perquè se segueix negant a construir la nova comissaria del Cos Nacional de Policia a Vila-real i les casernes d'Almassora, Onda i Vilafranca. Inexplicablement, “el PP dóna l'esquena a la província en matèria de seguretat i impedeix que els policies i guàrdies civils puguen exercir la seua professió en unes instal·lacions dignes i que aquests puguen atendre en unes condicions òptimes als ciutadans.”
http://web.psoe.es/castelloprovincial/pressnotes/864742/page/per-ernest-blanch-mandat-rajoy-sha-convertit-el-sexenni-negre-materia-seguretat-per-provincia-castello.html
Bonig i Barrachina han d'exigir exhaustives explicacions a Rafael Calvo Calpe per la documentació que Rafa Magdalena ha portat a la Fiscalia per possibles irregularitats a Segorbe
FALTA DE TRANSPARÈNCIA
Donats els precedents que arrossega el Partit Popular, és necessari que tot quede aclarit perquè Calvo Calpe és l'actual tresorer dels populars a la Comunitat Valenciana.
31/03/18
El vicesecretari provincial de Relacions Institucionals del PSPV-PSOE, Germán Renau, considera que la presidenta regional del PP i el seu lloctinent a Castelló, Miguel Barrachina, tenen l'obligació d'exigir al tresorer del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, Rafael Calvo Calpe, exhaustives explicacions sobre els fets que aquesta setmana ha posat en coneixement de la Fiscalia l'actual alcalde de Segorbe, Rafa Magdalena.
Una denúncia que ha sigut necessària interposar després de les sospitoses dades que han aparegut en sengles auditories municipals sobre urbanisme i contractació referents als mandats de l'anterior alcalde.
Renau no vol pressuposar gens però creu que l'actual tresorer del Partit Popular a la Comunitat Valenciana ha d'explicar per què durant el seu mandat es van produir alhora tres fets que resulten molt llamatius: pròrrogues de la concessió del subministrament de l'aigua potable per espai de 25 anys, sol·licitud de l'Ajuntament a l'empresa adjudicatària d'un milió d'euros per endavant sense que existisquen documents oficials que justifiquen aquesta decisió, i un increment del rebut de l'aigua que paguen els ciutadans i ciutadanes de Segorbe.
Són fets que en principi “semblen molt estranys”, tant com la falta d'informació suficient i documentació que servisquen per a justificar els 1,3 milions d'euros que va costar connectar la subestació elèctrica de Villatorcas amb el terme de Segorbe, sense licitació de cap tipus.
Donats els precedents que existeixen en el Partit Popular “considerem que el que procedeix és que tant Bonig com Barrachina exigisquen a Rafael Calvo Calpe exhaustives explicacions que resulten convincents i que ajuden a tranquil·litzar a la població perquè els fets que s'acaben de conèixer semblen molt estranys”.
Renau afig que en el PSPV-PSOE “esperem que tot s'aclarisca i que Calvo Calpe puga demostrar que tot ha sigut correcte, però ha d'explicar-ho ben perquè dades com la pròrroga de la concessió, demanar un avançament de pagament d'1 milió d'euros a l'empresa i la pujada del rebut que paguen els usuaris del servei d'aigua sonen rars i alcen alarma social”.
Són circumstàncies que han de ser explicades amb detall perquè “el Partit Popular és el partit dels fets que comencen sent estranys i que posteriorment s'acaben complicant en els jutjats.”
En el PSPV-PSOE “creiem que el César, a més de ser honrat, ha de semblar-ho”. I les conclusions que mostren les auditories que l'alcalde de Segorbe ha posat en mans de la Fiscalia deixen molts dubtes i incerteses damunt de la taula.
Incerteses que “donats els precedents que existeixen en el PP, és necessari aclarir com més prompte millor perquè no ens agradaria que Bonig i Barrachina s'hagueren de parapetar d'aquí a uns dies darrere d'un plasma com Rajoy o Cifuentes per a evitar preguntes sobre un dels seus homes, el tants anys alcalde de Segorbe, Rafael Calvo Calpe”.
http://web.psoe.es/castelloprovincial/pressnotes/864702/page/bonig-barrachina-han-dexigir-exhaustives-explicacions-rafael-calvo-calpe-per-documentacio.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)