divendres, 20 de desembre del 2024

NOVA SENTÈNCIA DE OTRO CASI AISLADO. Rodrigo Rato, condenado a más de cuatro años de prisión por defraudar a Hacienda

 NICOLÁS M. SARRIÉS

@nicolasmsarries

20 DIC. 2024 - 12:36



El exvicepresidente del Gobierno y exdirector gerente del Fondo Monetario Internacional (FMI), Rodrigo Rato, a su salida del juicio por el 'Caso Rato', en la Audiencia Provincial de Madrid, en diciembre de 2023.

El exvicepresidente del Gobierno y exdirector gerente del Fondo Monetario Internacional (FMI), Rodrigo Rato, a su salida del juicio por el 'Caso Rato', en la Audiencia Provincial de Madrid, en diciembre de 2023.Alberto OrtegaEuropa Press


El exvicepresidente del Gobierno y ex director gerente del FMI Rodrigo Rato ha sido sentenciado a cuatro años y nueve meses de prisión en el juicio por el origen de su fortuna.


Los magistrados de la Audiencia Provincial de Madrid consideran al expresidente de Bankia responsable de la comisión de tres delitos contra la Hacienda Pública, un delito de blanqueo de capitales y un delito de corrupción entre particulares.

PUBLICIDAD




Rato, además, ha sido condenado a pagar una multa por un total de más de dos millones de euros, y deberá abonar a la Hacienda Pública 568.413 euros. La Fiscalía reclamaba una responsabilidad patrimonial de más de 42 millones de euros y proponía multas por otros ocho millones.


La sentencia, que es recurrible en casación ante el Tribunal Supremo, supone una fracción de la petición de 63 años de prisión que solicitaba la fiscal del caso, Elena Lorente, que lo acusaba de haber cometido 11 delitos contra la Hacienda Pública, uno de blanqueo y otro de corrupción en los negocios.


En uno de los delitos fiscales, el correspondiente al ejercicio 2006, la Sección Séptima de la Audiencia Provincial de Madrid entiende que Rato, pese a que residía en Washington, ya que era director gerente del FMl, seguía manteniendo todo su patrimonio e interés económico en España y, por lo tanto, estaba obligado a presentar sus declaraciones fiscales ante el fisco español.


Recursos

A falta de un estudio pormenorizado de la sentencia (de más de 1.200 páginas), Rato ha avanzado en un comunicado que piensa recurrir la sentencia por todos los delitos que le atribuyen. "Defenderé mis derechos en los correspondientes recursos ante un fallo que me parece injusto y falto de base jurídica", ha adelantado.


En el primer delito fiscal, correspondiente a 2006, el exvicepresidente considera que el delito está "ampliamente prescrito", a lo que se suma que por aquel entonces no era residente en España y que, según argumenta, "no existe cuota tributaria defraudada".


El segundo delito contra la Hacienda Pública, de 2013, se le adjudican por haber facturado trabajos a través de una sociedad profesional. Rato considera que regularmente se ven situaciones como esta sin que terminen en causas penales, por lo que también ha señalado de acudirá a la casación en el Supremo.


El tercer delito contra el fisco, de 2014, también atribuye el uso de una sociedad patrimonial para defraudar a Hacienda. Pero el exbanquero argumenta que "ni siquiera hay cuota defraudada" ya que declaró estas cantidades a través de su IRPF.


También ha adelantado que recurrirá la sentencia por el delito de corrupción entre particulares por el contrato de publicidad de la salida a Bolsa de Bankia, ya que, a su juicio, el tipo penal requiere que se vulneren los mecanismos de contratación de la entidad, cosa que, según afirma, no ha ocurrido.


Dilaciones indebidas

Más allá de la sentencia, el tribunal ha constatado dilaciones indebidas por el tiempo que ha durado la causa, más de nueve años, circunstancia considerada como muy cualificada por lo que respecta al delito de corrupción y que comporta una rebaja de pena para Rato.


La Audiencia Provincial también condena a 18 meses de prisión por su cooperación en dos de esos delitos fiscales y en el blanqueo de capitales a Domingo Plazas, y a tres meses y un día de prisión a Alberto Portuondo por el delito de corrupción entre particulares.


Fuentes próximas a Domingo Plazas anticipan que interpondrá un recurso de casación porque considera que su actuación "es incompatible con la condena". Ha sido absuelto de nueve de los delitos de los que se le acusaba, pero estas mismas fuentes insisten en que solo estarán conformes con su "íntegra absolución".


El resto de los acusados han resultado absueltos por entender el tribunal que no participaron en los actos delictivos.

Expansión

ZAMBOMBAZO DE ESTHER PEÑA: "PEDIMOS AYUSO A LA PRESIDENTA CONFESA QUE RECUPERE LA CORDURA O DIMITA"

Ajuntament d’ajuntaments?

 





Malauradament, la resposta és no. Un no clar i rotund. Quan una administració perd de vista la seua raó de ser, els ciutadans són els qui pateixen les conseqüències.


La Diputació de Castelló hauria de ser l’entitat que coordina i dona suport als municipis, assegurant que els pobles tinguen els recursos necessaris per a la seua supervivència i desenvolupament. Però, aquesta funció essencial, s’ha vist clarament desatesa.

La cooperació desapareix

Fa només uns anys, la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló eren uns exemples a seguir. El Fons de Cooperació Municipal, impulsat per Ximo Puig i recolzat per Pepe Martí, va canviar les regles del joc. Es tractava d’un model eficient i, sobretot, just: recursos directes als ajuntaments, sense traves burocràtiques, perquè cada poble poguera decidir com invertir en carrers, infraestructures o serveis essencials. Però aquesta etapa ha acabat abruptament. La presidenta i el seu equip han decidit deixar aquest fons a zero euros. Sense eixa ajuda, molts pobles es queden sense opcions. La pregunta és senzilla: com pot Barrachina exigir més diners a altres administracions mentre escanya els ajuntaments de Castelló? Parla de cooperació, però practica la política de l’abandonament.


Si la retallada al Fons de Cooperació no fos prou greu, la centralització del Servei Provincial d’Assistència als Municipis és un altre colp dur. Traslladar personal tècnic a Castelló i Segorbe és un moviment que desfà la xarxa d’atenció local, forçant els representants municipals que, en la seua gran majoria, no perceben res pels seus càrrecs, a desplaçar-se desenes de quilòmetres per a fer gestions que ara tenen al costat de casa. El que és més preocupant és que aquesta decisió s’ha pres sense escoltar els alcaldes i alcaldesses afectats. Ningú ha preguntat als qui estan al capdavant dels municipis, que coneixen millor que ningú les necessitats dels seus veïns. Centralitzar no és reforçar, és allunyar. I els que viuen al territori ho saben bé. Com es pot parlar de frenar la despoblació quan es retallen inversions i s’ignoren les demandes dels pobles? El discurs de Barrachina és buit, un oxímoron polític. Parla de reforçar mentre destrueix.



Marta Barrachina i el Govern popular han convertit la institució provincial en un reflex d’inacció, retallades i centralisme. I els principals perjudicats són aquells que viuen als municipis més xicotets, on cada recurs compta i cada servei és fonamental per assegurar un futur digne. Podríem parlar d’una simple decisió administrativa, però el que està passant a la Diputació és més profund: és una renúncia política. Desmantellar serveis, buidar d’inversions l’interior i abandonar els pobles no és casualitat, és una qüestió de prioritats. Així queda clar al pressupost de 2025, on el Fons de Cooperació Municipal ha desaparegut sense deixar rastre. Així es confirma també amb la centralització de les oficines del SEPAM, un moviment que aparta serveis essencials d’aquells municipis que més els necessiten.

Un finançament just

Des del PSPV-PSOE hem deixat clar que no acceptarem aquesta situació. Denunciarem cada retallada i cada pas enrere, però anirem més enllà. La nostra prioritat és evident: els pobles de Castelló necessiten finançament directe i serveis de proximitat. No es tracta només de reclamar, sinó de garantir que cada euro arribe als municipis que més ho necessiten. Això no és una opció, és una obligació moral i política. Sabem que la lluita contra la despoblació no depén només de la Diputació. Per això, des del PSPV exigim al Govern d’Espanya un nou model de finançament local, ja que l’actual és obsolet i no s’ajusta a les necessitats del territori. Els socialistes donem suport a totes les peticions que milloren els recursos municipals, davant qui faça falta i del signe polític que siga, perquè els ajuntaments són la primera línia de suport a la ciutadania.

El que no podem permetre és que la presidenta Barrachina utilitze la lluita contra la despoblació com a bandera mentre, al capdavant del Govern provincial, trau les tisores i desmantella els serveis essencials. El nostre model és clar i diferent: defensem una Diputació que siga l’Ajuntament d’ajuntaments, que escolte, que actue i que oferisca solucions reals. Una Diputació que forme part de la solució, no del problema. Això significa més finançament, més serveis i un compromís ferm amb l’interior. Si Marta Barrachina i el Partit Popular no rectifiquen, nosaltres ho exigirem. Cal recuperar el Fons de Cooperació Municipal, mantindre la xarxa del SEPAM i garantir que cada municipi reba els recursos que necessita. No ens aturarem fins a aconseguir-ho, poble a poble, persona a persona.

Samuel Falomir


19 DIC 2024 4:30

elperiodicoMediterraneo