dilluns, 25 de desembre del 2017
Estupenda galeria fotogràfica de les Coves de Vinromà, Mariano Castejón 25 desembre, 2017
Per accedir a les 14 fotografies clicar sobre aquest enllaç
http://www.vinarosnews.net/gallery/les-coves-de-vinroma-mariano-castejon/
S'escampa la por dins del PP a un desastre electoral per l'ascens de Cs
Mariano Rajoy en el comité de la ejecutiva nacional del partido popular con Albiol , vicepresidenta (Emilia Gutiérrez)
DE CARA A LAS ELECCIONES DE 2019
Dirigentes populares critican en privado que Rajoy sólo piense en mantener el Gobierno y sacrifique el partido
CARMENDEL RIEGO, Madrid
24/12/2017 08:39 | Actualizado a 24/12/2017 09:03
¿Es la victoria de Ciudadanos extrapolable al resto de España? Mariano Rajoy cree que no, pero en el PP cunde el temor de que así sea, más después de que el presidente del Gobierno haya minimizado la derrota en Catalunya y no haya hecho un mínimo de autocrítica, escudándose en que la debacle del PP se ha debido al voto útil a Ciutadans que no se da en otras comunidades autónomas. Ese análisis ha dejado estupefactos a los dirigentes regionales y alcaldes del PP, que temen que la no reacción les pase factura a ellos.
Ya se sabe que en el PP se mueven del entusiasmo a la desesperación, y ahora los dirigentes regionales y locales que tienen que afrontar unas elecciones en el 2019 lo ven todo negro, y aunque no llegan al lamento de Xavier García Albiol en el comité ejecutivo del viernes, cuando expresó su temor de no poder formar las listas en todos los municipios porque haya una huida de militantes a Ciutadans, sí critican en privado que el PP, o mejor dicho su líder, no vaya a poner remedio al ascenso de Albert Rivera.
Los dirigentes regionales y alcaldes del PP, que temen que la no reacción les pase factura a ellos
En el PP empiezan a mirar a Rajoy y al Gobierno como los responsables de su posible y futuro fracaso, porque, volcado en el Gobierno, perjudica al partido, afirman, y no piensa en el futuro. Un destacado presidente autonómico del PP comentaba el viernes a sus compañeros: “Si seguimos así, nos hundimos. Rajoy nos va a arrastrar hasta el fondo”. La confirmación del presidente del Gobierno de que seguirá con sus planes sin variarlos un ápice les aboca, aseguran, al fracaso en las municipales y autonómicas.
Los dirigentes regionales y locales del PP echaron en falta en esa reunión una reflexión sobre en qué ha fallado el PP y que hizo que Cs se llevara el gato al agua. Y ellos mismos se responden: “Había muchas razones para votar a Cs y ninguna para votar al PP”; la principal, que “Ciutadans y su candidata tenían un discurso, y nosotros no teníamos ninguno”. Y ese es el temor. Rajoy, volcado en el Gobierno y su supervivencia, “no tiene un discurso político, y la gente se va con quien le ofrezca uno, aunque sea mínimo”.
Dirigentes regionales y locales del PP
Ciutadans y su candidata tenían un discurso, y nosotros no teníamos ninguno”
El Gobierno, para el PP, vuelve a ser un grupo de “tecnócratas sin discurso político”, que pueden gestionar muy bien, dicen apuntando a Soraya Sáenz de Santamaría, pero nada más, y así considera que no se ganan elecciones. La sombra del enfrentamiento entre la vicepresidenta y la secretaria general del PP y ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, que continúa aunque soterrada, vuelve a alarmar a quienes en las elecciones del 2019 se jugarán sus puestos.
A los dirigentes del PP también les alarmó el viernes la actitud con la que muchos monclovitas llegaron a la sede del PP en la calle Génova el día siguiente del batacazo electoral en Catalunya, que se resumía en que Rajoy daría una rueda de prensa, con la que calmaría los ánimos, y como venían las fiestas de Navidad, a la vuelta, todo olvidado. Es más, hubo quien en los corrillos antes y después del comité, porque durante la reunión Rajoy no dio pie al debate, concluyó, como gran análisis, que “en realidad han perdido todos” menos Ciutadans, pero como la candidata de Albert Rivera, Inés Arrimadas, no va a poder gobernar, “también ha perdido”, o dicho de otra forma, en un mes nadie se acordará de que en Catalunya ganó Arrimadas.
Aunque en la noche electoral Rajoy estaba preocupado por las consecuencias económicas y en Europa del resultado de las elecciones catalanas, las personas cercanas a Rajoy quitaban importancia a este hecho, porque en Europa los gobiernos están aún peor que el de Rajoy. Y todos callaron, aunque el mar de fondo existe y amenaza al poder del PP.
Un poder que puede ponerle las cosas difíciles al Gobierno por ejemplo respecto a la financiación autonómica, porque cuando se trata de defender los intereses de los territorios, la filiación política no importa, y ahí Rajoy se puede encontrar con un problema en más de una comunidad autónoma.
En la noche electoral Rajoy estaba preocupado por las consecuencias económicas
Ciutadans perd un diputat en favor del PP
LLUIS GENE (AFP)
RECOMPTE DEFINITIU
Els populars prenen un escó a Arrimadas a la circumscripció de Tarragona i C's es queda en 36 diputats
Ciutadans tindrà 36 diputats al Parlament de Catalunya, no 37, com va donar l'escrutini fet després de les eleccions del 20 de desembre, en què va guanyar la força taronja. Després de la comptabilització del vot exterior, la força encapçalada per Inés Arrimadas ha perdut un dels escons aconseguits a Tarragona en favor del PP, que d'aquesta manera passarà a tenir quatre diputats al Parlament, en lloc dels tres comptabilitzats la nit electoral, segons ha donat a conèixer aquest diumenge TV-3.
Amb el canvi de resultats, Alejandro Fernández s'incorporarà al Parlament al Grup Mixt en què estaran els populars. Malgrat sumar un nou escó, el PP ha registrat uns mals resultats en aquestes últimes eleccions, després de perdre set diputats respecte a les del 2015.
Tarragona era la circumscripció electoral on les dues forces conservadores es van disputar aquest escó, fins al punt que no va ser gairebé fins a l'últim moment, amb més de 90% del vot comptabilitzat, que es va decidir el diputat cap a C's, en lloc del PP.
Malgrat la pèrdua d'un diputat, C's es mantenen com el partit amb més diputats obtinguts en les eleccions (36), seguit de Junts per Catalunya, amb 34, i ERC, amb 32 escons. Aquestes dues forces no han modificat els seus resultats després del recompte del vot exterior.
Josep Borrell i Fontelles:S'ha de fer tot el possible per evitar que la discòrdia arreli i faci impossible la convivència
Diumenge, 24/12/2017 | Actualitzat a les 18:51 CET
A la capella de la Universitat de Harvard es recorden els noms dels seus alumnes morts en la guerra «per mantenir la unitat de la nació», que és com anomenen l’atroç guerra civil americana. Al final van poder dir United we stand (seguim units), però al preu de centenars de milers de morts. A Catalunya, després unes pacífiques eleccions celebrades en circumstàncies excepcionals i amb un rècord de participació, hem de dir que seguim dividits («divided we stand»). Cada vegada més dividits en dues meitats que han endurit la seva confrontació i els seus greuges. Les ferides en la dignitat de cadascuna s’han cronificat en el cos social i seran difícils de tancar perquè reflecteixen dos relats antagònics.
L’augment de la participació no ha resolt l’empat. Amb prop del 82%, els quatre o cinc punts addicionals no han canviat que l’independentisme aconsegueixi el 47,4%, pràcticament el mateix percentatge que el 2015. I això demostra que no existien majories silencioses, però que segueixen sense existir majories per a la ruptura. Malgrat tot el que ha passat, des de fa tres anys hi ha dos milions de persones que recolzen forces polítiques que tenen com a objectiu irrenunciable la independència, i no semblen importar-los les seves ja evidents dificultats polítiques i econòmiques. Però també és significatiu que el partit modal, el més votat, sigui un partit clarament oposat a ella. I si després de la fallida independència de cap de setmana van sorgir dubtes sobre si s’havia actuat sense la majoria social necessària, el resultat ratifica que segueix sense haver-n’hi.
L’independentisme torna a tenir la majoria parlamentària per formar govern, amb l’avantatge que la CUP té menor capacitat de condicionar-lo. Però des del 1999 aquesta majoria parlamentària és el resultat de la prima que el sistema electoral dona a les zones menys poblades, no d’una majoria social en vots. La divisió territorial del país és evident. Junts per Catalunya obté el 40% del vot a les zones menys poblades i només el 20% al Barcelonès, mentre que Ciutadans guanya a les 10 ciutats amb més població de Catalunya.
Aquest espectacular resultat no permetrà a Ciutadans governar perquè en un sistema parlamentari guanya les eleccions el que aconsegueix els suports parlamentaris suficients per a la seva investidura. Puigdemont, fort en la seva triple victòria davant del 155, davant d’ERC i el seu propi partit, ho pot fer. Però no deixa de ser cert que ha obtingut menys vots i escons que Arrimadas, i per això cap pot cantar que ha aconseguit plenament la victòria.
L’independentisme ha resistit malgrat que s’han pogut constatar les fal·làcies del seu relat (una independència sense costos econòmics, acceptada per la UE i internacionalment reconeguda). La fidelitat dels seus votants es deu a l’efecte rebot contra la repressió, la intervenció del 155, el poderós argument de la reposició del Govern legítim i les actuacions judicials. Però l’independentisme unilateral ha despertat un sentiment de rebuig en molts altres catalans i ha consolidat un ampli espai identitari antagònic que fins ara no s’havia expressat, contingut per elements de transversalitat política .
Ciutadans ha representat el sentiment de molts catalans que s’han considerat menyspreats. ¿I com podia ser d’una altra manera quan se’ls ha dit per part de les més altes autoritats del Parlament i del Govern que els que no votaven independència no eren catalans, o que si els independentistes no guanyaven seria un problema per a la dignitat de Catalunya? De forma expressa i explícita se’ls ha expulsat del cos social i el seu vot ha sigut un vot d’enèrgica protesta. ¿La senyora Forcadell s’atrevirà a tornar a dir que 1,1 milions de votants de Ciutadans no són catalans?
Aquesta extrema polarització explica el pobre resultat del PSC, igual que l’ambigüitat els ha passat factura als comuns, que passen a la irrellevància després d’haver pretès ser els àrbitres. L’estratègia del PSC d’atraure el nacionalista moderat, sense augmentar els recels dels que el 2015 van desertar per engruixir el vot de Ciutadans, no era una operació sense risc. Els resultats ho demostren, ni tan sols la participació més elevada permet al PSC obtenir els vots que va tenir el 2015 sumats als de l’extinta Unió.
I, no obstant, s’ha de fer tot el possible per evitar que aquesta divisió arreli definitivament en els esperits i faci impossible la convivència. És una recepta segura per a la frustració i la recessió econòmica. No és impossible evitar-ho. Al Quebec ho van aconseguir, però els va costar 20 anys i n’han pagat un cost molt alt. Esperem que a nosaltres no ens costi tant.
http://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20171224/divisio-cronificada-josep-borrell-article-el-periodico-6516400
TAL DIA COM AVUI
Foto ALBELLA
El fred, les gelades i la preocupació per les collites centren la major part de dates històriques d'aquest dia 25 de desembre. De fet, l'any 1970, es viu una important onada de fred a tot el territori valencià, com també passà el mateix el 1946, el 1956 i el 1962, on una intensa onada de fred a tot el territori del País Valencià deixà collites destrossades. Un punt i a apart es produeix el 1788, quan a Castelló es gelà la sèquia major i els carros podien passar, carregats, sobre el gel sense trencar-lo.
Bon dia de Nadal, fresquet i amb boira pixanera
Carrer Castello 25 ILESCOVE2 About this PWS | Report
Forecast for Les Coves De Vinromà, ES
1.4 ° C
Sensación térmica 1.4 ° C
2.7
km/h
Viento desde N
Gusts 3.7 km/h
Gusts 3.7 km/h
Punto de rocío:
1 ° C
Humedad:
94%
Subscriure's a:
Missatges (Atom)