diumenge, 12 d’agost del 2018
TAL DIA COM AVUI AL 1888, Congrés fundacional de la UGT
Ernest Blanch
Mataró, 12 d’agost de 1888. Congrés fundacional de la UGT. Objectiu màxim: aconseguir la jornada laboral de 8 hores, aleshores utopia de la clase treballadora. Ha passat un cert temps, 130 anys de lluita amb moments millors o pitjors, però es continua amb la necessitat ineludible de defensar els drets de tot aquell que està en situació de poder treballar. Els temps no son iguals, però la experiencia de veure governar a la dreta, i tot el que ha suposat de regresió en drets laborals de la gent, i de precarització descarada de les condicions de treball, et consolida en la convicció de que cap dret es irreversible i per tant, cal que es continue endavant. Tenim que seguir defensant organitzadament els drets de les treballadores i treballadors, sense excepcions i sense admetre pasos enrere, i per a això, els sindicats, són fonamentals. De nou, felicitats a les companyes i companys de UGT, i per molts anys.
Mónica Oltra augura un nou pacte entre Compromís i el PSPV després de les eleccions
La vicepresidenta del Consell assegura que el Botànic "és un projecte de continuïtat"
Diumenge, 12 d'agost de 2018 06:00h
Oltra considera que l'actual Consell és "un bon govern per als valencians".. GVA
EFE / València
La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, defensa que en el govern valencià no hi ha "estridències" ni "grans eixides de to" i que les discrepàncies polítiques que han existit les han solucionades "molt bé, a través del pacte i de l'acord".
Oltra va assenyalar en una entrevista amb l'Agència EFE que, "pel que l'hi va a tothom", el Pacte del Botànic no saltarà per l'aire abans de les eleccions autonòmiques perquè és "un projecte de continuïtat" i perquè no tenen "dret a privar els valencians d'un bon govern".
Segons va explicar, el del Botànic és un "projecte de continuïtat", per la qual cosa, encara que en la pròxima campanya electoral posaran en relleu les "diferències" entre els partits que el conformen, aquestes no tenen per què convertir-se en "discrepàncies".
El repte, va assegurar la vicepresidenta, és demostrar que pot haver-hi "projectes de continuïtat plurals" i que es pot fer campanya electoral manifestant les diferències però sense necessitat d'agredir-se, ja que, segons va afirmar, després hauran d'entendre's i tornaran a pactar.
La vicepresidenta va indicar que l'actual Consell és "un bon govern per als valencians"; que anteriorment van tindre governs que "havien enganyat, mentit, saquejat, retallat drets i abandonat a la seua sort" els ciutadans, i que, per això, el pacte del Botànic està "a prova de bombes i per això hi haurà continuïtat la legislatura que ve", amb els equilibris i la correlació de forces que siga.
Oltra va defensar que en el si del Consell hi ha "un bon clima" i que des de fora del País Valencià crida l'atenció que no hi haja "soroll", la qual cosa ha atribuït al fet que, en construir un govern "mestís", s'ha generat un "sentiment corporatiu independent dels partits".
Tal com va assegurar, el Consell han tingut "clar" des del principi que, mentre els partits que el conformen estiguen governant junts, cal "posar en valor les coincidències", a les quals caldrà acudir de nou en el moment en què acaben les eleccions "per a continuar governant".
Preguntada sobre si, com a portaveu del Consell, li costa més bregar amb les crítiques del PP o amb les pulles dels socis de govern, va afirmar que encara que no ha vist "massa pulles" dels socis, "sempre dolen més" i va destacar que és "normal que hi haja diferències".
"I el que vinga del PP, t'ho tires a l'esquena, perquè sempre parla el que més ha de callar", va indicar la vicepresidenta, qui va considerar que els populars "no van aprendre la lliçó de 2015 i la paraula humilitat no anava en el diccionari que els van donar quan van estudiar".
Després de tres anys de govern, Oltra assegura que, "sense eufòries i sense complaença, s'està governant bé, dins de les possibilitats precàries" que té el País Valencià per culpa de la insuficiència d'ingressos, que "llastren", igual que ho fa la falta de personal de les administracions públiques.
Segons va afirmar, "ha valgut la pena" l'esforç d'aquestos tres anys, encara que en el que queda fins a 2019 i en la legislatura que ve cal "consolidar" el canvi "profund" que s'ha portat en moltes àrees, gràcies a un pacte de govern que "s'està complint" i a "bon ritme".
https://www.diarilaveu.com/noticia/83701/oltra-pacte-compromis-pspv-eleccions
No callarem
Francesc Esteva 11.08.2018 | 01:42
L'estiu és temps de reflexió, de mirar enrere i intentar entrellucar el futur amb una mirada més calmada, fora de les urgències del dia a dia que aquí a la nostra Catalunya cada cop són més fortes. I el primer que veig és una colla de gent, partidaris de les mal anomenades terceres vies (que alguns creiem que són les úniques, les primeres) que, cansats de repetir i enfrontar-se amb les mateixes pedres, estan en retirada. Llegeixo que alguns columnistes habituals diuen estar cansats de parlar de l'anomenat problema català i diuen que deixaran de parlar-ne en les seves columnes. D'entrada els diré que jo no penso desistir perquè fer-ho és com donar la raó als que creuen que repetint les mateixes mentides es convertiran en veritats, als que creuen que poden imposar-nos a tots que visquem en aquest món paral·lel, irreal en el qual ells viuen. A Catalunya no hi ha cap república, ni hi és ni se la veu a la cantonada. Espanya no és un país totalitari, ni ho és ni es veu que hi pugui evolucionar a curt termini. A Catalunya hi ha intolerants, hi ha actes que no són gaire democràtics, igual que n'hi ha a Espanya i a totes les democràcies. I cal denunciar-les totes, sense excepció, es produeixin on es produeixin. Posaré un parell d'exemples de fets a Catalunya.
Durant la dictadura franquista un mestre de poble havia intentat fer una revista amb els alumnes que deixaven l'escola però el «régimen» no ho va permetre. Als norantes del segle passat, en plena democràcia, uns demòcrates, com a homenatge al mestre, van fer una revista, avalada per l'Ajuntament, amb el nom de la que li havien prohibit. L'intent va durar dos dies. Crec que va a ser a la segona revista que es va reproduir un article (ja publicat) en el qual s'explicaven certs comportaments poc democràtics d'algunes persones importants del poble durant la dictadura i l'ajuntament va tancar la revista. Es tractava d'un poble de Catalunya i l'alcaldia era d'alguns que avui s'omplen la boca que el franquisme encara és vigent a Espanya; pas a Catalunya, que diria un amic meu.
Els partits que a Catalunya defensen el diàleg són atacats constantment (s'han comptabilitzat més de 100 actes contra seus del PSC per citar una dada que he pogut contrastar) i no he sentit cap dirigent independentista clamant perquè aquests actes s'acabin. És aquest un comportament democràtic? Això sí, quan unes persones treuen creus grogues o tallen llaços són catalogats de feixistes sense contemplacions. I suposant que ho fossin pregunto, són catalans? Perquè segons els indepes només hi han feixistes a Espanya, aquí a la República no n'existeixen. I si volen saber si tots els que treuen llaços cansats de veure'ls davant de casa seva són feixistes mirin els vídeos penjats a la xarxa i no veuran que tots els que treuen llaços són feixistes ni tots els que els increpen són demòcrates.
Podríem continuar però crec que els exemples són prou il·lustratius de com estan les coses i de com s'expliquen. Per favor, partidaris de les terceres vies, demòcrates catalans, catalanistes no independentistes, no deixin que el relat guanyi, escriguin sobre Catalunya, diguin el que pensen, no es deixin portar pel cansament perquè si no ens imposaran el relat, les mentides, la irrealitat.
També observo amb angoixa els que no estan d'acord amb el relat independentista i sembla que no s'atreveixen a diferir-ne obertament i usen eufemismes i camins tortuosos per no ser titllats de traïdors. Jo entenc que a algunes persones d'edat que han jugat un paper en etapes anteriors, inclús en partits que han desaparegut o s'han transformat (alguns en independentistes) els faci mandra però voldria recordar-los allò que deia Marc Bloch a L'estranya desfeta: «Tot això ho sabíem i, malgrat tot, mandrosament, covardament, hem deixat fer. Hem tingut por de xocar amb la multitud, por dels sarcasmes dels amics, del menyspreu incomprensiu dels poderosos». I hi afegeixo de perdre els favors que regalen, perquè l'independentisme a Catalunya ha tingut molt de poder i l'ha utilitzat per donar i treure paraules, diners i poder. Avui la realitat demana ser clars, no podem passar i esperar que les coses se solucionin soles, hem de dir les coses pel seu nom. Crec que aquelles persones que tenien certa autoritat i ara difereixen haurien de fer un pas endavant i dir que el que pensen, el que diuen en privat, que el que ens estan imposant és un camí sense sortida, un populisme d'allò més ranci, una sèrie de mentides repetides.
Per acabar diré que estic d'acord amb qui compara Puigdemont amb Perón. Quan va entrar Néstor Kichner com a president de l'Argentina, vaig tenir la temptació de creure que podia ser un bon president (des de la distància les coses es veuen deformades) i un amic argentí amb molt sentit crític em va dir que no m'equivoqués, que era el més peronista dels peronistes inclòs Perón mateix. La característica era la d'intentar eliminar qualsevol que no pensés com ell, com després va fer. Puigdemont és el que fa. Destrossa el PDeCat i fa una opa a ERC sols perquè no vol tenir oposició, vol ser l'únic líder. Tot realment molt, molt peronista...
https://www.diaridegirona.cat/opinio/2018/08/11/no-callarem/929580.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)