dimecres, 25 d’octubre del 2017

Que diu l'article 155 de la Constitució Espanyola?

Resultado de imagen de articulo 155 constitucion española
Article 155. 1. Si una Comunitat Autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atempte greument contra l’interés general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al President de la Comunitat Autònoma, i en el cas de no ser atés, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interés general esmentat. 2. Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes.
http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/c78/cons_vale.pdf

¿Qué es el artículo 155 de la Constitución y qué implica para Cataluña?
MADRID, 19 Sep. (EDIZIONES) -
Actualizado 19/10/2017 8:03:55 CET
Este jueves a las 10.00 horas expira el segundo plazo del requerimiento que el Gobierno dio a Puigdemot para que aclare si ha declarado o no la independencia y, en caso afirmativo, rectificar y volver a la legalidad. Si no lo hace, el Ejecutivo convocará un Consejo de Ministros para aprobar medidas concretas al amparo del 155 y "recuperar la autonomía de Cataluña".
Dado que se trata de un artículo "inédito" que no se aplicado nunca en España, Rajoy quiere consensuar todos los detalles, sin dejar ningún fleco suelto, con el secretario general del PSOE, Pedro Sánchez, --que este miércoles y jueves está en Bruselas con motivo de la cumbre europea-- y con el presidente de Ciudadanos, Albert Rivera.
En las filas del PSOE apuestan por una aplicación limitada del artículo 155 y enfocado en permitir al Gobierno central a convocar elecciones autonómicas. Eso sí, no descartan que su vigencia vaya más allá de los 54 días que prevé la ley entre la convocatoria y la celebración de los comicios.
Para la formación naranja, la mejor solución sería que el Ejecutivo central utilizase ese precepto de la Carta Magna para convocar elecciones autonómicas en Cataluña si el presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, no lo hace, garantizando además que los ciudadanos pudieran votar en libertad y con seguridad.
Por lo tanto, fuentes del Ejecutivo admiten que en esa negociación con PSOE y Cs estará encima de la mesa esa posible convocatoria electoral, así como si será una persona o un órgano el que pilotará la gestión en Cataluña bajo la autoridad del Estado. Incluso se hablará de la posibilidad de que Puigdemont y las autoridades catalanas muestren resistencia política a las medidas del 155 y se atrincheren en las instituciones.
Pero, ¿qué dice exactamente el artículo 155 de la Constitución?  

EL ARTÍCULO 155

El artículo 155 de la Constitución tiene que ver con las vías del Gobierno del Estado para controlar la actividad de las Comunidades Autónomas. Contempla los mecanismos excepcionales que tiene el Estado para establecer dispositivos de control subsidiario, de carácter excepcional o extremo y alcance coercitivo, de tal forma que se obligue a la región al "cumplimiento forzoso" de sus deberes.

CUÁNDO SE PUEDE APLICAR

Según la redacción del artículo, se establecen dos ocasiones en las que el Gobierno podría aplicarlo:
- Si la comunidad no cumple "las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan"
- En el caso en el que actúe "de forma que atente gravemente el interés general de España"

CUÁL ES EL MECANISMO

Igualmente, el artículo explica el mecanismo que debe seguir el Estado para ponerlo en práctica:
- Antes de nada, el Gobierno central deberá enviar "requerimiento" al presidente de la Comunidad Autónoma en cuestión para que cumpla con sus obligaciones o deje de actuar como lo esté haciendo
- En caso de no ser atendido el requerimiento, el Gobierno "podrá adoptar las medidas necesarias para obligar" a la comunidad al "cumplimiento forzoso" de dichas obligaciones eludidas. Para ello, deberá contar "con la aprobación por mayoría absoluta del Senado".
El procedimiento que regula el Senado exige que el Gobierno envíe al presidente de la Cámara una propuesta con las medidas concretas que plantea y que deben ser debatidas en la Comisión General de Comunidad Autónomas, que debe pedir al presidente autonómico afectado, en este caso Carles Puigdemont, las alegaciones que considere oportunas. La propuesta final deberá votarse en el Pleno, donde el PP tiene mayoría absoluta.
¿CÓMO SE APLICA?

¿SE HA APLICADO ANTES?

No, ningún Gobierno español ha aplicado este artículo antes. Esto significa que sus consecuencias son desconocidas y "se pueden prever hasta cierto límite", a juicio del diputado de UPyD en el Congreso Rafael Calduch, quien no obstante se ha mostrado convencido de que su aplicación "no provocaría reacciones peores que las que se pretendía evitar".

¿CÓMO ACTÚAN EN OTROS ESTADOS EN EL MUNDO?

Este artículo de la Constitución Española está inspirado en la Ley Fundamental de Bonn de Alemania, lo que quiere decir que en el país germano también se estipula esta clase de medidas en el caso de que una región no cumpla con sus obligaciones.
Otros países, por el contrario, contemplan para estos casos la suspensión o disolución de los órganos de gobierno de la región que incumpla sus deberes. Así ocurre en Argentina, Italia y Austria, por ejemplo.
http://www.europapress.es/nacional/noticia-articulo-155-constitucion-implica-cataluna-20170919110709.html

Ernest Blanch anuncia la seva candidatura a la secretaria provincial del PSPV-PSOE per treballar per la unitat

La imagen puede contener: 6 personas, personas sentadas, pantalla, gafas e interior
Ernest Blanch 
La presentació oficial del candidat tindrà lloc dissabte que ve 28 d'octubre, a les 12 hores, al Menador, espai cultural
El fins ara secretari d'Acció Electoral del PSPV-PSOE de la província de Castelló, Ernest Blanch, ha anunciat avui de forma oficial que es presenta a l'elecció com a secretari provincial en representació del grup "Sumem Futur".
Ernest Blanch ha explicat que "Sumem Futur" és «una gran candidatura d'unitat, ja que aquesta és la base fonamental de la plataforma des que va néixer, i per això integra gent de totes les sensibilitats i territoris». «Ara, en el minut zero del congrés des d'aquesta candidatura col·lectiva fem nostra la necessitat d'arribar a un consens» –ha explicat el futur precandidat-. «Obrim la porta als diferents projectes per treballar per un gran pacte unitari que ofereixca la millor opció per a la secretaria i l'executiva provincial, tenint en compte la veu dels militants i sense reduir els seus drets». «Treballo a un projecte plural, obert a tota la militància, en el qual totes i tots són benvinguts» ha afegit Blanch.
Cal destacar que la plataforma "Sumem Futur" està integrada per un grup de gent nova del partit que, des de 2015, ha assumit una quota de poder institucional molt àmplia en les principals alcaldies de la província. Alhora, és un grup intergeneracional en el qual també es troben nombrosos militants de base de totes les comarques i diferents càrrecs del partit amb una àmplia experiència política. El seu objectiu és canviar la forma de fer política del Partit Socialista, «volem consolidar els nous valors polítics i humans que s'estan aplicant en la gestió dels nostres municipis, i traslladar-los al partit, per emetre una imatge renovada del PSPV-PSOE de Castelló i aconseguir un partit al servei de la societat» ha indicat Blanch.
Ernest Blanch ha dimitit del seu càrrec en l'executiva provincial del PSPV-PSOE per poder actuar en igualtat de condicions que la resta de candidatures i garantir el màxim de transparència del procés. No és un pas necessari, ja que la presentació de la precandidatura deixaria en suspens el seu càrrec, però amb la seva renúncia desitja eliminar qualsevol racó d'interferència que pogués desprendre's en un procés en el qual els militants han de ser els únics amos i senyors del resultat, com així han demostrat tots els moments de primàries en el qual el partit s'ha vist immers.
La seva presentació oficial com a candidat tindrà lloc dissabte que ve 28 d'octubre, a les 12 hores, en un acte obert a la ciutadania que se celebrarà al Menador, espai cultural (Plaza Hort dels Corders 4 de Castelló).
Currículum del candidat
Ernest Blanch és morellà, nascut al 1974. És advocat de professió, ha cursat estudis de Dret i Ciències Polítiques en la Universitat de València i UNED, i l'any 2000 va obrir el seu propi despatx per exercir l'advocacia en els jutjats de les comarques de Castelló.
Des del 2003 fins a 2015 ha estat tinent d'alcalde i regidor a l'Ajuntament de Morella pel PSPV-PSOE, on ha exercit diverses responsabilitats durant l'alcaldia de Ximo Puig i Rhamsés Ripollés. Entre 2007 i 2015 ha estat membre de les comissions d'Integració i Cohesió Social, així com d'Igualtat, a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), on ha informat en aquest òrgan consultiu sobre les diverses lleis i normes que han anat aprovant-se en la matèria.
Membre des del 2008 de la Comissió Executiva Provincial del PSPV-PSOE], ha estat director i coordinador de totes les campanyes electorals socialistes a la província de Castelló des del 2009 fins a l'última convocatòria de les eleccions generals de maig del 2016.
En 2013 va entrar a formar part del grup de lletrats que es van encarregar de portar als jutjats i tribunals les causes de Carlos Fabra i la peça Quatre del cas Gürtel, també coneguda com la visita del Papa. en les quals el partit socialista havia pres part com a acusació.
En 2011 va ser nomenat coordinador de diputats provincials en la Diputació de Castelló, on també va exercir d'assessor jurídic dels grups municipals socialistes de la província, càrrec que ha mantingut fins al seu nomenament a 2015 com a Director del Gabinet de l'actual consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador Rubert.

De la Serna reitera que no se prorrogará el contrato en el 2020 de la AP-7 pero no aclara qué hará


Resultado de imagen de AP/7 castellon




Efe
25/10/2017

El ministro de Fomento, Íñigo de la Serna, ha dicho hoy que el Gobierno no tiene previsto ampliar el contrato para la AP-7 por lo que cuando venza, la autopista pasará a la Administración General del Estado y será el Gobierno el que, en su momento, tome "la decisión oportuna" sobre su gratuidad.
El ministro ha respondido así a una pregunta de la diputada castellonense de Compromís Marta Sorlí sobre si la autopista AP-7, a su paso por el territorio valenciano, será gratuita cuando expire la actual concesión el 31 de diciembre del 2019. En su intervención, la diputada de Compromís ha lamentado la falta de concreción de la respuesta del ministro y ha señalado que los valencianos quieren "un trato justo".
Según ha dicho Sorlí, en el 2016 los beneficios de la AP-7 ascendieron a 114 millones de euros que "salieron directamente de los bolsillos de los valencianos y fueron a parar a los bolsillos de las grandes empresas". "Y todo esto -ha dicho- mientras se rescatan radiales en Madrid y las autopistas deficitarias de Madrid las paga todo el mundo".
Por su parte, el titular de Fomento ha informado de que solo en este año se han licitado obras en la Comunitat Valenciana por más de 120 millones de euros. Ha explicado, por ejemplo, que se ha licitado la duplicación de accesos para el puerto de Alicante o la ampliación de V-21. Además, se ha licitado la redacción delproyecto de acceso para la dársena sur de Castellón, se han sacado a información pública tres tramos de la A-7 en Castellón por una inversión que supera los 300 millones de euros y ha anunciado la redacción de los proyectos de la variante de Torrevieja y de la N-232. Con esos datos, el ministro ha preguntado a la diputada si considera "de verdad" que este Gobierno trata de manera injusta a la Comunitat Valenciana.

«Que no hi ha fractura social? No; si quan no ets independentista t'amagues a sota d'una pedra, no n'hi ha»

Resultado de imagen de escondido bajo una piedra

A sota d'una pedra

21.10.2017 | 11:44

Escric aquest article quan mig país està traient diners als caixers automàtics per aconseguir no sé ben bé què. Ahir, quan vaig llegir aquesta consigna que arribava per terra, mar i aire (en resum, traieu diners tots a la vegada) vaig plorar i tot. Avui ja se m'ha passat –no ploro i escric un article, que és més productiu.
No sé si cal que digui que la mesura és irresponsable perquè em sembla de jutjat de guàrdia; tenint en compte que l'han seguit milers de persones segurament sí. El sistema bancari és molt sensible, immensament. I jugar amb això és jugar amb foc. Per altra banda no sé qui es vol perjudicar amb aquesta acció. Perquè de moment, a dia d'avui, els únics perjudicats són les iaies que volien treure diners per anar al mercat i no han pogut perquè el caixer no tenia efectiu. Era aquesta la idea? Si algú s'espanta, quan hi torni a haver efectiu el traurà tot per no tornar-se a trobar en la mateixa situació. Suposo que tots veiem el perill –immens– d'això.
Si em quedava algun gen de la independència amagat en algun racó del cos, els últims mesos s'ha quedat fulminat. Que no hi ha fractura social? No; si quan no ets independentista t'amagues a sota d'una pedra, no n'hi ha.
Mireu, jo escric aquest article perquè estic cansada d'amagar-me. Com molts altres catalans, vinc d'un context molt independentista, molt. És el que he viscut tota la vida. Quan he aconseguit fer-me una mirada pròpia sobre les coses, una mirada crítica, la meva, he hagut de callar. Com tantes altres persones. Els grups de whatsap són un infern. TV3 és un pamflet independentista vergonyós. La distorsió de la realitat és important. Si en algun context m'atreveixo a parlar provoco com a mínim decepcions.

Estic cansada d'amagar-me. Aquí ho teniu, soc una botiflera, ja m'ho dic jo mateixa, no patiu. Però aprofiteu per reflexionar-hi una mica, perquè com jo hi ha molta, molta gent, moltíssima, que continua amagada a sota la pedra.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/10/21/duna-pedra/874285.html

Manifestació 18N × Dia i hora 18 de novembre a les 18:00

Mapa Guillem de Castro, València

Inici: Guillem de Castro, València (Explanada MuVIM)

L' Ajuntament de les Coves de Vinromà S' ADHEREIX a la manifestació per un finançament i unes inversions justes per a la Comunitat Valenciana

MANIFEST Finançament Just per al poble valencià.(SIGNA'L)

Resultado de imagen de Finançament Just per al poble valencià

Manifest


Aquest manifest pretén evitar qualsevol tomb polític de tipus partidari que puga entelar la imprescindible unitat de tots els valencians i les valencianes en la defensa d’un interés comú.
El pròxim mes de març es compliran 40 anys de la creació del Consell del País Valencià, l’òrgan preestatutari que va donar motiu a l’actual Comunitat Valenciana en el procés de descentralització i de reconeixement de les singularitats territorials que iniciava la recentment estrenada democràcia espanyola.
Aquells inicis van ser fruit de la voluntat dels valencians i de les valencianes de recuperar el seu autogovern, d’aproximar les institucions a la realitat del nostre territori, dels seus pobles i ciutats i d’atendre les demandes de llibertat i de prosperitat per a tots els ciutadans.
Va ser un esforç compartit en el qual es va implicar tota la societat i que va desembocar en l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat en l’any 1982, que va permetre la recuperació de la Generalitat Valenciana i, amb aquesta, la capacitat dels valencians i de les valencianes de decidir el seu futur de manera solidària amb la resta de l’Estat. Un Estatut que ha comptat juntament amb el Govern autonòmic, amb el paper dels sindicats de classe i les organitzacions empresarials com a agents socials garants del bon funcionament d’aquest, com s’ha demostrat amb el seu compromís en aquestes quatre dècades de treball i diàleg pel benestar dels treballadors i de les treballadores, i en definitiva de la ciutadania valenciana.

Quatre dècades més tard, la Comunitat Valenciana es troba en un moment que requereix aqueixa mateixa unitat per fer-nos escoltar amb una sola veu i aconseguir un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat per a generar riquesa, benestar i progrés.
La construcció de l’Estat autonòmic ha acostat les decisions polítiques a la ciutadania, però avui, estem en una situació fallada.
Davant d’aquest problema, els valencians i les valencianes tenim vocació de formar part d’una solució global, perquè creiem que la nostra veu pot contribuir a crear un Estat que no s’esgota en l’Administració central.
Fins avui, cap dels diferents sistemes de finançament ha tractat amb justícia a la Comunitat Valenciana. Aquest mateix any, cada valenciana i valencià rebrem 237 euros menys que la mitjana de ciutadans de l’Estat, o 839 menys que l’autonomia millor finançada, la qual cosa equival a un 10 % i 29 % menys de recursos, respectivament. Aqueixes diferències són la causa fonamental dels nostres majors dèficits pressupostaris, generats any rere any, malgrat gastar menys que la mitjana de les comunitats.
Si sumem infrafinançament i infrainversió, enguany, la nostra discriminació aconseguirà els 1.600 milions d’euros, sols comparant-nos amb la mitjana. Estem, per tant, en una situació insòlita, tenim una renda per càpita inferior en 12 punts a la mitjana i necessitem més d’aqueixos 1.600 milions d’euros per acostar-nos a aquesta.
I, no obstant això, som l’autonomia que menys recursos per habitant rep; l’única que, tot i ser pobra, aporta al conjunt de l’Estat. El resultat és, senzillament, insuportable per a la ciutadania valenciana.
Aquestes xifres signifiquen que els valencians i les valencianes ens vegem
obligats a fer-ho tot amb molt menys. Els treballadors i els empresaris valencians han d’enfrontar-se als reptes carregant amb la motxilla de la discriminació i davant d’aquesta situació diem prou. Diem prou des dels valors compartits amb la ciutadania, diem prou perquè creiem en la igualtat d’oportunitats.
Davant d’aquesta prolongada discriminació, ja en l’any 2013 la Comissió d’Experts nomenats per Les Corts Valencianes per al disseny d’un nou model de finançament autonòmic va assenyalar en el seu document de 16 de setembre que el problema de desigualtat i menor finançament rebut per la Comunitat Valenciana es remunta a l’inici dels sistemes de finançament autonòmic de la dècada dels vuitanta.
Des d’aleshores, han passat més de 30 anys i la sistemàtica aplicació de criteris que han respectat l’statu quo ha impedit que les successives reformes del sistema hagen resolt aquest desajustament, i ha convertit el desequilibri financer públic en un greu problema de crònic infrafinançament i insostenible endeutament.
A la vista d’aquesta realitat, la Generalitat Valenciana va promoure en l’any 2013 el “Manifest per un finançament just per a la Comunitat Valenciana” que va ser secundat per les diferents forces polítiques amb representació en Corts i organitzacions representatives de la societat civil valenciana.
Aquell primer manifest denunciava la ruptura del principi d’equitat i de solidaritat d’un model de finançament autonòmic que feia de la Comunitat Valenciana l’única comunitat en la qual es combinaven uns ingressos i despeses inferiors a la mitjana amb una renda per habitant també per sota de la mitjana i un saldo fiscal negatiu.
Tres anys més tard, en l’any 2016, la Generalitat Valenciana va promoure el “Manifest per un finançament just” que van secundar més de 600 entitats valencianes, al qual van seguir els acords aconseguits per unanimitat en Les Corts Valencianes, datats pel febrer i abril de 2017, que denunciaven la marginació dels valencians i de les valencianes en matèria de finançament i inversions.
Per tot això les entitats signatàries exigim:
  1. Una reforma immediata del sistema de finançament que establisca un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes les autonomies, que possibilite als valencians i a les valencianes tenir uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les nostres competències pròpies. Una reforma perquè mai més hi haja ciutadania discriminada solament pel fet de pertànyer a un territori.
  2. Un repartiment de les inversions i una execució que atenga una programació racional que acabe amb el dèficit inversor a la Comunitat Valenciana, que compense en tot cas la insuficiència inversora en els últims anys i dedique una quantitat de recursos ajustada al nostre pes poblacional, tal com arreplega la reforma del nostre Estatut d’autonomia aprovada per Les Corts.
  3. El reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament pel mal funcionament dels diferents sistemes de finançament, i l’establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no nasca llastrat per la injustícia diferida dels anteriors.
Quatre dècades després de la nostra unitat per l’autonomia, el poble valencià ha de reivindicar més unit que mai, que puguem aconseguir plenament els drets reconeguts en la nostra constitució.
Els valencians i les valencianes vivim un moment històric en el qual posar punt final a la discriminació, per avançar cap a una societat més prospera i més justa.
https://finançamentjust.com/manifest/

LA PARAULA DEL DIA DE L' AVL


Resultado de imagen de salvaje

feréstec

[25/10/2017]
L’adjectiu feréstec és un derivat del llatí ferus, que significa ‘fer’. A partir d’este ètim, inicialment es formà ferest, per analogia amb altres adjectius com agrest o funest; però, per contraposició a domèstic, es creà feréstec. El seu significat primitiu servia sobretot per a especificar que es tractava d’un animal ‘que vivia en el bosc, en estat salvatge, sense domesticar’, i així és com l’usa Pere Antoni Beuter en la seua història de València l’any 1538: «que una cabra feréstega alletava un infant».
Però el comportament dels animals és fàcilment traslladable a les persones, i és així com passà a usar-se per a dir d’algú que és ‘de geni adust, esquerp, de tracte difícil’. En un nou procés de translació metonímica, el terme experimentà una nova ampliació semàntica per a aplicar-se a llocs, gestos o sons que produïxen espant: «barrancs feréstecs», «mirades feréstegues», «brams feréstecs»... I, amplificant fins al paroxisme el semantisme de la paraula, s’arriba als «orgasmes feréstecs», que escriu Vicent Ortega en Diumenge de Glòria.

El PSOE exhibeix les primers objeccions al 155

Los socialistas afirman que si Puigdemont convoca elecciones se debería anular su aplicación.
Por A.P.R. 25 octubre, 2017
El rumor de que Carles Puigdemont tiene sobre la mesa la posibilidad de convocar elecciones autonómicas en Catalunya como salida al bloqueo en el que se encuentra el conflicto secesionista catalán ha hecho reaccionar al Partido Socialista.
La portavoz del Grupo Parlamentario Socialista en el Congreso, Margarita Robles, ha sido la encargada de poner estos primeros reparos al artículo 155 de la Constitución y ha afirmado que si Carles Puigdemont “acepta la legalidad y el marco constitucional y convoca elecciones autonómicas” ya no cabría “ni jurídica ni políticamente” continuar con el proceso de aplicación del Gobierno central.
En la sesión de control al Gobierno, Robles también ha aprovechado para decirle al presidente del Gobierno que “ponga orden” entre sus ministros y que explique las diferencias mostradas públicamente con las declaraciones de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría y otros miembros del Ejecutivo.
Rajoy, por su parte, ha afeado a los socialistas que no le formularan la pregunta que estaba prevista en el orden del día y que ahora su trabajo está centrado en “restablecer la legalidad y la convivencia en Cataluña y en garantizar la libertad y los derechos de todos los ciudadanos.
El presidente Rajoy ha mostrado su coincidencia con Ciudadanos y con el PSOE en que la salida más sensata ahora para el problema catalán es la celebración de unas elecciones. Sin embargo, Albert Rivera ha mostrado su preocupación por que estos comicios no sean“libres y seguros” y ha afirmado que teme “pucherazos” y “coacciones y amenazas” para los que no defienden la independencia.
Por este motivo, Rajoy ha defendido que la mejor solución es la aplicación del artículo 155 y la convocatoria de elecciones en un plazo máximo de seis meses. “A mí me gustaría, y a usted también, y al PSOE, por lo menos antes, que se celebrasen (las elecciones) a la mayor celeridad posible y con todas las garantías”, ha aseverado Rajoy en contestación al líder de Ciudadanos.
JUNT PEL SI APUESTA POR DECLARAR LA INDEPENDENCIA
Desde el lado Catalán, las posturas no están claras. El presidente Puigdemont está citado a venir al Senado para presentar alegaciones al Gobierno y al proceso que ha presentado el Ejecutivo para que sea aprobado por la Cámara territorial, y ahora no tiene claro qué paso seguir. Se plantea que el Parlamento Catalán, que se reunirá el jueves por la mañana, vote la DUI, pero también tiene entre sus posibles planes convocar elecciones antes de que el Gobierno de la nación le destituya de la presidencia de Cataluña.
Por su parte, Junt Pel Sí, el grupo que sostiene al Gobierno Catalán junto a la CUP, se apuesta por que este mismo jueves se declare en el parlamento autonómico la independencia como una forma de “legitima defensa” ante la posibilidad de que el Estado asuma la responsabilidad de todas las instituciones catalanas.
“Para evitar el 155 y también hacer efectiva la independencia habrá que resistir, y no lo podremos hacer solos. Nos hace falta la gente al lado” asumen desde las filas independentistas.

Rajoy afirma no conocer la caja B del PP


El Independiente
Data de publicació: 26 de jul. 2017
En su comparecencia en el juicio de la trama Gürtel el Presidente Mariano Rajoy ha afirmado no conocer la supuesta caja B del PP ni la existencia de sobresueldos ya que sus responsabilidades era "sólamente políticas"

Bárcenas reconoce la "caja B" del PP



Bárcenas reconoce la "caja B" del PP

Data de publicació: 16 de gen. 2017

Fiscal del Caso Gürtel "Queda plena y abrumadoramente acreditada la caja...




Data de publicació: 24 d’oct. 2017

La Fiscalía Anticorrupción ha asegurado este martes ante el tribunal de la Sección Segunda de la Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional, encargado de juzgar a los 37 acusados por participar en los primeros años de actividades de la trama Gürtel, (1999-2005) que en este juicio ha quedado «plena y abrumadoramente» acreditado que los 'papeles de Bárcenas' hacían referencia a la 'caja b' del PP. Durante la exposición del informe de conclusiones finales del Ministerio Público, la fiscal Concepción Sabadell ha afirmado que este juicio está directamente ligado a la posible existencia de una caja opaca de la formación política y que el hecho de que esto se esté investigando en el Juzgado Central de Instrucción número 5 de la Audiencia Nacional no impide que se hayan hecho preguntas sobre este tema porque es «necesario acreditar la caja 'b'».
«Ha quedado plena y abrumadoramente acreditada la caja 'b' con los 'papeles de Bárcenas'», ha constatado. Además, ha añadido que el jefe de la Auditoría del PP, Carlo Lucca de Mignani, en su declaración como testigo en este juicio, dio «total veracidad» a estas anotaciones al vincularlas con la «caja a», diciendo que sólo existía «la oficial». Asimismo, ha subrayado que no vale para dejar al margen este asunto que el PP niegue la existencia de la misma ya que «nunca la ha examinado, ni comprobado» si hay una contabilidad paralela. «Supondría reconocer la percepción de pagos opacos para la Hacienda Pública», ha puntualizado.
Según la fiscal, la propia declaración del extesorero 'popular', que reconoció la existencia de una «contabilidad extracontable»; las testificales de los expolíticos Jaime Ignacio del Burgo o Santiago Abascal Escuza, que reconocieron algunas de las entregas de dinero; los informes periciales caligráficos, que han determinado la autenticidad de los apuntes de Bárcenas; y las pruebas documentales, que han corroborado el uso opaco de dichos fondos como la efectuada para comprar acciones de Libertad Digital; han acreditado la existencia de una caja 'b' del PP. Por último, la representante del Ministerio Público ha agregado que Bárcenas «ha tenido plena disposición de los fondos» del PP y que parte de su fortuna la sustrajo de la 'caja B'.

TAL DIA COM AVUI

La imagen puede contener: 20 personas, personas de pie

Alcaldes y portavoces Socialistas exigen a Moliner que copie el modelo de la Diputación de Valencia y adelante a los Ayuntamientos su parte en la Xarxa Llibres.
Moliner quiere que los ayuntamientos sean el banco de la Diputación, pagando por adelantado su parte, en valencia el Presidente Socialista de la Diputación hace todo lo contrario, ayuda a sus Ayuntamientos adelantándoles el dinero de este año.

155, el nou saginero universal del pp



El delegado de Rajoy pide aplicar el 155 a Castilla‑La Mancha y Page exige su cese

Data de publicació: 23 d’oct. 2017