La situació és coneguda per bona part dels valencians, el 20% de la població viu al 80% del territori. La majoria de la població va decidir marxar cap a les ciutats, urbs que oferien un futur millor, una vida amb més facilitats i opcions. Un territori on la densitat poblacional és molt elevada. No es tracta d’un determinisme geogràfic, per exemple a Castelló, la població no cau per gravetat cap a les ciutats, no es tracta d’un fenomen natural... sinó que són causes socials, econòmiques i polítiques les que han provocat i provoquen aquesta dicotomia.
Una doble realitat, una dicotomia que durant anys i panys ha estat obviada pels successius governs valencians. Per una banda, una franja litoral on bona part de les necessitats estan cobertes i, per altra, les zones rurals i d’interior que han anat veient com perdien bona part dels serveis, equipaments... dels seus municipis. Un desequilibri que genera i incrementa desigualtats i afecta la qualitat de vida de les persones. Un desequilibri que esdevé insostenible i injust i que, en certa mesura, implica una secessió de les zones urbanes, riques i dotades de les zones rurals i d’interior. Les reivindicacions de les poblacions d’aquestes zones han sigut continuades, però la falta d’implicació ha dut a no tindre un interlocutor que es fera càrrec de d’aquesta qüestió.
Solucions al problema
Al gener d’aquest any des del govern de l’Estat espanyol es va aprovar, mitjançant un Real Decret, amb posterioritat a la Conferència de Presidents, la creació del Comisionado para el Reto Demográfico(http://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/Paginas/enlaces/270117-enlacecomisionado.aspx). Aquest Comisionado té com objectiu principal la redacció d’una estratègia que puga aportar solucions als reptes que se’ns presenten, i com a mesura fonamental reequilibrar la piràmide poblacional...
Si allò que es pretén és solucionar la problemàtica del despoblament amb l’equació “falta població augmentem les taxes de fecunditat”... el govern central ja apunta al desconeixement total de la problemàtica real, ja que obvia l’origen del repte : reducció de desigualtats –territorials, socials, econòmiques i de serveis- i millora –per ser tèbia- de l’estat de benestar a les zones rurals i d’interior.
Amb això no vull deixar senyalar que l’estructura actual de la piràmide poblacional és la més òptima... Només que la problemàtica no és conseqüència de l’estructura per edats, sinó de la mancança d’activitat econòmica, de possibilitats laborals –acompanyades d’elevades taxes d’atur- i de construcció d’una vida futura amb els serveis bàsics coberts, ara, concretament i singular, a les zones rurals i d’interior.
Alhora, en abril d’aquest any, des de la Generalitat es va presentar l’Agenda Valenciana Antidespoblament (Avant) amb l’objectiu –aquest més proper a la problemàtica real- de superar les desigualtats entre la població valenciana des d’una Comissió Interdepartamental, apuntant ja a la transversalitat de la problemàtica i de les solucions. Des del Consell es pretén donar visibilitat a la qüestió de la situació de despoblament d’algunes zones del País Valencià i donar resposta a assumptes bàsics que afecten a les zones rurals. Tot i que, en una situació ideal, amb disponibilitat de recursos econòmics, convindria molt més fer l’esforç polític de creació d’una Agència que tinguera com funció la coordinació, la recerca de solucions i aplicació de les mateixes al repte del despoblament, els desequilibris territorials i la secessió urbana-litoral... com s’ha fet ja a altres països amb resultats molt esperançadors i sòlids, com per exemple a Escòcia.
El fenomen no és nou, i d’ací la urgència de buscar solucions. No podem i no deguem considerar aquest 80% del territori valencià com la nostra “platja madrilenya” on anem a passar uns dies de vacances i de relaxament per “la tranquil•litat que es respira a aquests pobles”. No pot ser el refugi puntual d’aquelles persones que vivim a les ciutats. El dia a dia dels nostres pobles i ciutats rurals i d’interior va apagant-se, poc a poc, i això no és altra cosa que deixar morir la vida als pobles rurals, deixar morir el nostre territori... en un horitzó potser irremeiable si no actuem, políticament i activament ja.
Podríem pensar que les opcions econòmiques i de subsistència de les zones rurals i d’interior és una agricultura i ramaderia en retrocés, però eixa és una idea que no es correspon amb la realitat. Pot ser en algun moment fos així, i tot i que a algunes zones sí..., gran part de les zones rurals no han subsistit per l’activitat agrícola o ramadera, sinó que aquesta ha estat una mena d’activitat complementaria –i per tant una “renda” complementària- a l’activitat econòmica-laboral principal.
Treball a fer
La itinerància és, i ha estat, el tret essencial i més característic de la vida a les zones rurals, la constant mobilitat territorial: per motius laborals, econòmics, comercials, educatius, de salut, d’oci o temps lliure, de gestions administratives... o l’anomenada mobilitat pendular –sobretot cap a capçaleres de comarca. La constant mobilitat territorial a un territori totalment desvertebrat i desestructurat. Tot un repte si no tens mitjà de transport propi i temps per davant.
Potser la primera tasca a desenvolupar seria la de reconèixer les diferents realitats del nostre territori rural, real i autèntic –per exemple, fent servir els diagnòstics existents elaborats de manera participada en els diferents zones territorials dels grups d’acció local, sense entrar a analitzar si han de ser eixes les zones, etc.- per així poder treballar i desenvolupar polítiques específiques, singulars i concretes que susciten i impliquen una acció transversal de reversió de les situacions de desigualtats socioeconòmiques, d’equipaments i servei... i despoblament que hi ha al País Valencià –tot i que ja hi ha investigacions i estudis que senyalen directament a les necessitats, interessos i demandes d’aquests territoris rurals.
Polítiques transversals
Polítiques concretes, transversals i integrals són les necessàries. No aconseguirem revitalitzar la vida dels nostres territoris rurals si només centrem les accions en inversions en activitats econòmiques com l’agricultura i la ramaderia –polítiques que, per altra banda, ja estan implementant-se des de diferents Conselleries, com per exemple la Llei d’Estructures Agràries, la Llei d’Integració Ramadera, el Decret de venta directa –en procés d’elaboració-, les ajudes a joves agricultors i agricultores, la paralització del tancament d’aularis rurals si existeixen sol•licituds de matriculació..., tot i que també serien necessàries altres accions polítiques i econòmiques –recolzament a la valorització i comercialització dels productes derivats de l’agricultura ecològica, de la ramaderia extensiva…; creació d’empreses mixtes derivades de produccions artesanals i/o ecològiques, etc.- que possibiliten un ben viure a les nostres ciutats i pobles rurals.
Les necessitats –i els drets- de les persones que viuen en zones rurals són les mateixes que les que vivim a les ciutats: activitat econòmica, treball, sanitat, educació, cultura, serveis socials, oci, connectivitat... I només des d’unes estratègies polítiques transversals i amb línies i dotacions pressupostàries específiques aconseguirem, molt a poc a poc, revertir la situació i fer reviscolar les zones rurals valencianes, amb una distribució demogràfica més justa i racional dins d’un territori estructurat i vertebrat puix ‘no ens podem permetre aquets desequilibris territorials i socials si volem aspirar a un futur millor’. Seguim?
