REPARCELACIÓ FORZOSA POLÍGON FONT DE BOIRA:D´INTERÉS PER TOTS ELS COPROPIETARIS

Por Resolución de 22 de Enero de 2018 se ha acordado someter a información pública, por un plazo mínimo de un mes, el proyecto de reparcelación forzosa y notificación individual a los propietarios y titulares de derechos incluidos en el área reparcelable del Parque Industrial Medioambiental de les Coves de Vinromà. Lo que se hace público en cumplimiento de lo establecido en el artículo 63 y siguientes de Ley 5/2014, de 25 de julio, de la Generalitat, de ordenación del territorio, urbanismo y paisaje, de la Comunitat Valenciana para que los interesados puedan examinar la documentación y presentar las observaciones y alegaciones que estimen pertinentes durante el plazo de un mes, contado a partir del siguiente al de la publicación de este anuncio en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Les Coves de Vinromà, 22 de enero de 2018. La alcaldesa: Mónica Nos Orient.

El PSPV-PSOE diu que la Diputació segueix sense resoldre el problema dels purins a pesar que haver enterrat en aquest matèria 13 milions d'euros des de 1999

AFECTACIÓ MEDIAMBIENTAL

Els socialistes denuncien que aquest problema té greus conseqüències al territori, en afectar negativament als aqüífers i a les possibilitats de desenvolupament turístic.

23/01/18

El diputat provincial del PSPV-PSOE, Santi Pérez, ha defensat avui en el Ple de la Diputació la necessitat que la corporació provincial adopte les mesures pertinents que ajuden a solucionar el greu problema que existeix amb la gestió dels purins, “que tanta afectació mediambiental està generant als nostres pobles”.

Pérez urgeix a l'equip de govern al fet que trobe una solució perquè “és evident que els ramaders tenen dificultats per donar una sortida correcta a aquest producte residual, dificultats que van a ser encara majors en breu, amb l'entrada en vigor d'una nova normativa que serà més exigent que l'actual”.

Aquest diputat socialista recorda que “als nostres pobles, els purins estan generant problemes molt seriosos perquè produeixen una olor que resulta molt desagradable i que perjudica notablement a l'hora de realitzar la promoció turística”. A més, ha afegit, “està perjudicant considerablement als nostres aqüífers”.

En la seva opinió, “es tracta d'una situació molt preocupant a la qual incomprensiblement hem arribat després que des de 1999, la Diputació s'haja gastat 13 milions d'euros per instal·lar 5 plantes de tractament de purins a la província, de les quals solament han arribat a funcionar 2, la de la Vall d'Alba i la de La Todolella. La de la Vall d'Alba va funcionar durant molt pocs anys i la de La Todolella treballa a un ritme molt menor del que deuria”.

“13 milions d'euros invertits des de 1999, enterrats en un projecte que segons ens van explicar llavors, havia de servir per resoldre l'assumpte dels purins durant 25 anys”.

No obstant això, “no ha estat així, el problema segueix latent després que hàgem tirat a les escombraries 13 milions d'euros, sense que en la Diputació ningú haja assumit cap tipus de responsabilitat política i sense que els actuals integrants de l'equip de govern hagen gosat reconèixer que el que van fer els seus antecessors en 1999 va ser un sobirà error”.

La Diputació diu que després d'invertir 549.873 euros fa tres anys per recuperar les plantes de la Vall d'Alba i La Todella, en el futur funcionaran a plena satisfacció, però Santi Pérez ha mostrat la seva “preocupació” pels precedents existents “i perquè ningú en la Diputació ens aclareix què model de gestió es va a seguir”.

http://web.psoe.es/castelloprovincial/pressnotes/861102/page/pspv-psoe-diu-que-diputacio-segueix-sense-resoldre-problema-dels-purins-pesar-que-haver.html

Bonig i Barrachina van anar 'dopats' a les seues campanyes electorals gràcies al finançament en B que avui ha reconegut Ricardo Costa

CORRUPCIÓ

Els socialistes diuen que els dos dirigents del PP són especialistes a recolzar a corruptes, “perquè no solament van ovacionar durant anys a l'ara confés Costa i a qui aquest han assenyalat com a cervell de la trama, Camps, també van fer el propi amb el condemnat Carlos Fabra”.

24/01/18

Castelló. 24/01/2018. La vicesecretària general primera del PSPV-PSOE en la província de Castelló, Ana Edo, creu que “després d'escoltar el que s'ha dit aquest mateix matí pel ex secretari general del PP a la Comunitat Valenciana, Ricardo Costa, al PP se li han acabat les excuses perquè ha reconegut el que ja portaven anys assegurant policies, jutges i fiscals, que el PP es finançava en negre”.

I lamentablement, açò ocorria quan un castellonenc, Ricardo Costa, estava al capdavant del partit a la Comunitat Valenciana, i quan dos castellonencs més, Víctor Campos i Vicente Rambla, es trobaven en llocs molt destacats de la Generalitat Valenciana, com a lloctinents de qui, segons Costa, era el cervell de la trama: Francisco Camps.

Edo destaca que “nou anys després que esclatara el cas Gürtel, encara que és cert que Camps, Costa, Rambla i Campos van caure en desgràcia i ja no estan en primera línia, també ho és que al capdavant del partit es troben els qui llavors estaven en el pont de comandament o en els seus voltants: Rajoy a Madrid i Bonig i Barrachina a la Comunitat Valenciana i en la província de Castelló".

Perquè Bonig i Barrachina “sempre van estar presents, molt especialment Miguel Barrachina, que porta des de 1991 pujat a la cresta de l'ona, com a regidor, diputat autonòmic, diputat nacional, vicepresident de la Diputació o director general en el Ministeri de Treball en l'època d'Aznar i Zaplana”.

“No hi ha dubte”, assegura la vicesecretària general del PSPV-PSOE, “que Bonig i Barrachina han sigut dos dels beneficiaris electorals estel de les campanyes a les quals el PP acudia reiteradament dopat, amb el diner negre que es robava a la ciutadania”. Uns diners els socialistes exigeixen “que es retorne”.

Ana Edo recorda que “durant els temps del lladronici, van ser molts els que sistemàticament aplaudien d'allò més les gràcies de Ric i de Paco Campos, entre ells Bonig i Barrachina, els qui haurien de comparèixer públicament per a demanar perdó per haver donat suport als qui han fet un ús tan menyspreable de la política i de la confiança atorgada pels ciutadans”.

Lamentablement, conclou, “amb Bonig i Barrachina plou sobre mullat, perquè sempre se li va donar molt bé posar-se a la disposició de corruptes: ho van fer amb Camps i Costa, i per descomptat, amb Carlos Fabra”.

http://web.psoe.es/castelloprovincial/pressnotes/861126/page/bonig-barrachina-van-anar-dopats-les-seues-campanyes-electorals-gracies-financament-que-avui-reconegut-ricardo-costa.html

La herencia recibida (moltes gràcies pp)

Las Corts aprueban que la Generalitat asuma la deuda financiera de Feria Valencia e IFA
El pleno de las Corts ha aprobado este miércoles, con los votos a favor del PSPV, Compromís, Podemos y Cs y la abstención del PP, la convalidación del decreto ley que habilita los procedimientos y autorizaciones necesarias para que la Generalitat asuma la deuda financiera de 480,81 millones de euros de Feria Valencia y de 45,59 millones de la Institución Ferial Alicantina (IFA) con el objetivo de llevar a término su proceso de reestructuración.

24/01/2018 12:42
VALÈNCIA, 24 (EUROPA PRESS)

El pleno de las Corts ha aprobado este miércoles, con los votos a favor del PSPV, Compromís, Podemos y Cs y la abstención del PP, la convalidación del decreto ley que habilita los procedimientos y autorizaciones necesarias para que la Generalitat asuma la deuda financiera de 480,81 millones de euros de Feria Valencia y de 45,59 millones de la Institución Ferial Alicantina (IFA) con el objetivo de llevar a término su proceso de reestructuración.


Este decreto forma parte de una de las obligaciones que adquirió la Conselleria de Hacienda en el protocolo de intenciones que Ayuntamiento de València, Generalitat y la propia institución ferial valenciana firmaron para iniciar la reestructuración del recinto. Asimismo, el departamento de Economía se comprometió a modificar, a través de otro decreto ley, el marco normativo autonómico para que la Generalitat tenga la competencia de promoción de las ferias comerciales oficiales como servicios de interés general autonómico. Esta iniciativa será debatida este jueves en Corts.

En su intervención, el conseller de Hacienda, Vicent Soler, ha explicado que el Consell heredó una situación "insostenible" tanto en Feria Valencia como en IFA con "graves dificultades de funcionamiento y modelo de gestión" que no generaba los recursos necesarios "ni para mantener sus infraestructuras".

Por ello, ha remarcado que es "urgente" cometer un proceso de regulación de la deuda y de reestructuración de los recintos que mejore las perspectivas de generar recursos. "Hay que tener a punto lo más pronto posible un nuevo modelo ferial que permita obtener un mejor rendimiento", ha reivindicado para señalar que la mejor forma para conseguirlo es una fórmula de sociedad de capital mixto.

Atendiendo al contenido del decreto ley aprobado este miércoles, en el caso de Feria Valencia, la Generalitat se subrogará en la deuda financiera contraída por la entidad para financiar las infraestructuras del 'Plan de Modernización' suscrito en 2001, que asciende a 296,13 millones, y de la 'Ampliación del Plan de Modernización' suscrito en 2004, por importe de 180,16 millones.

Finalmente, también se subrogará en la deuda financiera vinculada a la actividad ordinaria de Feria Valencia que asciende a 4,52 millones. En total, la subrogación de la deuda vinculada a Feria Valencia ascenderá a 480,81 millones de euros.

En el caso de IFA, la Generalitat asumirá deuda destinada a financiar el proyecto de ampliación de infraestructuras avalada por el IVF en 2005 por importe de 45,59 millones.

DEBATE

Durante el debate, el diputado de Cs Antonio Woodward ha indicado que es un decreto que llega "tarde" porque han pasado dos años desde que el actual Consell llegara al gobierno y "la bola se ha hecho más grande sin poner remedio". "Han sido años de inacción, perdidos y malgastados", ha lamentado para señalar, no obstante que este decreto es "necesario".

Desde Podemos, el parlamentario Josep Almería ha defendido que la convalidación de la norma supone "pasar página de una etapa negra" y permite un "futuro con garantías", mientras que Mireia Mollà de Compromís ha defendido que la iniciativa permitirá que las ferias sean "herramientas útiles para la sociedad valenciana".

PSPV: FERIA VALENCIA, "POZO SIN FONDO DE LA CORRPCIÓN"

Por su parte, José Muñoz del PSPV ha lamentado que "no esté judicializado" la "corrupción" que hubo en Feria Valencia en donde hubo "regalos y comidas a familiares y políticos sin justificar" como, a su juicio, ha quedado de manifiesto en la comisión de investigación de las Corts que investiga la gestión en los recintos feriales de la Comunitat.

Muñoz ha señalado que el recinto ferial valenciano fue utilizado por el anterior Consell del PP y gestores como un "pozo sin fondo en donde campaba la corrupción a sus anchas", por lo que ha destacado el trabajo del actual gobierno valenciano para devolver el recinto a los valencianos.

A este respecto, Fernando Pastor del PP ha defendido que las ampliaciones de las ferias se hicieron sin que se alzara "ninguna voz" en aquel momento porque "atendían a la demanda del sector" en un momento de expansión de sus competidores y ha acusado a Muñoz de "embarrar y mentir" sobre Feria Valencia. Respecto al decreto, ha considerado que llega tarde, no incluye el informe de la Intervención y en el cual el recinto de Alicante "sale mal parado".

135 MILLONES EN FONDOS

Por otro lado, el pleno de las Corts ha aprobado por unanimidad la convalidación del decreto ley para la constitución de dos fondos gestionados por el Instituto Valenciano de Finanzas (IVF) para canalizar los recursos de los programas operativos FEDER y Fondos Social Europeo de la Comunitat, que pondrán 135 millones de euros a disposición de empresas innovadoras, pymes en fase de crecimiento y expansión, y desempleados que desarrollen iniciativas emprendedoras.
http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20180124/44254005988/las-corts-aprueban-que-la-generalitat-asuma-la-deuda-financiera-de-feria-valencia-e-ifa.html

Per què l'AVE València-Castelló no és "alta velocitat"?

Josep Vicent Boira denuncia que el tercer fil, que havia de ser una solució provisional "per a connectar-nos amb Europa", s'usa per a "donar servei a Madrid"

Dilluns, 22 de gener de 2018 06:00h

Tram del Corredor Mediterrani amb la tecnologia del tercer carril, emprada per a adaptar l'ample ibèric a l'ample estàndard.. ADIF

Íngrid Lafita / València

L'AVE arribarà a Castelló el 23 de gener. Aquesta era la informació que es publicava el passat dimarts, 16 de gener. Fonts del sector informaven Europa Press que "la nova connexió d'Alta Velocitat (AVE) entre València i Castelló es posarà en servei comercial per a viatgers dimarts que ve" i que "aquest nou tram d'AVE, que forma part del Corredor Mediterrani, permetrà retallar en mitja hora el temps de viatge amb tren entre Madrid i Castelló, de manera que suposarà dues hores i 25 minuts". La inauguració del nou servei serà aquest dilluns.

La realitat és que a Castelló sí que arribarà un tren AVE –la marca comercial que usa Renfe Operadora per als seus trens d'alta velocitat d'alta gamma–, però no ho farà a alta velocitat. És com si, anant a la metàfora, ens digueren que arribarà un Ferrari o un Bugatti, però en lloc de circular per una pista de velocitat il·limitada, ho fera per un sender de muntanya o un camí de pedres. La confusió –premeditada o no– naix quan amb la paraula AVE es pot fer referència de manera indiscriminada al cotxe i a la via de comunicació per on circula.

La velocitat

Només atenent a la definició que en dóna la Unió Internacional de Ferrocarrils (UIC, pel francés Union Internationale des Chemins de Fer), ja es pot concloure que l'alta velocitat no arribarà aquest dilluns al tram entre València i Castelló. Si bé la UIC reconeix que no hi ha una definició estàndard per al ferrocarril d'alta velocitat, resumeix que, "en tot cas, l'alta velocitat és una combinació de molts elements que constitueixen tot un sistema". Dins d'aquest sistema estaria el material rodant, és a dir, els trens, però també les infraestructures. I ací és on està el quid de la qüestió: per a la UIC, aquestes infraestructures han de ser línies noves dissenyades per a velocitats superiors als 250 km/h o bé, en alguns casos, línies ja existents millorades per a arribar a velocitats de 200 o 220 km/h.

El secretari autonòmic d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira, explica a Diari La Veu que "no sabem exactament les velocitats i altres dades tècniques, perquè es presentaran aquest dilluns, però sí que sabem el temps dels trajectes i d'ací deduïm les velocitats". Una font consultada, pertanyent al col·lectiu de maquinistes, afirma que "en les vies entre el Cabanyal i Moncofa abans es podia circular a 200 km/h, mentre que ara la velocitat màxima de la línia València-Castelló és de només 160 km/h". Una velocitat que dista molt del que marca la UIC.

Aquesta mateixa font conta que, "de fet, entre València i Castelló ara es perd més temps, perquè abans d'instal·lar el tercer carril sí que es podia circular a 200 km/h per eixe tram". El tercer carril a què fa referència és el fil afegit a les vies per tal d'adaptar l'ample ibèric a l'ample estàndard (també conegut com a internacional o UIC). Boira explica que el tercer fil va ser "un invent" de la ministra Ana Pastor en 2012 "per tal de guanyar temps i que en 2015 estiguera en marxa el Corredor Mediterrani" i remarca que aquest és vertaderament "el tema important". "Cal recuperar això", sentencia.

Una Espanya radial

L'anomenat Projecte d'implantació de l'ample UIC en el Corredor Ferroviari Mediterrani (2012) parlava, entre altres coses, d'una doble via amb ample estàndard entre Castelló i Sagunt, en què també circularien els Rodalia i els Mitja Distància. Aquest pla no preveia la construcció de nous trams de línies d'alta velocitat entre València i Tarragona. En 2014, però, es va decidir que només s'instal·laria el tercer fil en una de les vies entre Sagunt i València, que passaria a ser d'ample mixt, mentre que no s'actuaria en l'altra via.

Amb tot, Boira recorda que "el tercer fil havia de ser una resposta provisional, ràpida i econòmica per al Corredor Mediterrani, per a connectar-nos amb Europa i moure les mercaderies, no per a vindre de Madrid a Castelló". Per tant, enumera tres problemes: era una solució provisional, ha entrat amb molt de retard –estava prevista per a 2015 i no per a 2018– i se li ha canviat el sentit. "Era per a anar cap al nord, no cap al centre", argumenta.

Per a Boira, "tot el que toca el govern estatal ho converteix en radial", mentre el País Valencià "continua sense poder exportar al nord". "El tram València-Xàtiva-La Encina tampoc està fet, així que no s'està cohesionant el País Valencià, sinó servint Madrid", denuncia.

La saturació

Igual com l'estació de València-Joaquim Sorolla, que havia de ser provisional i porta ja set anys en funcionament, aquest dilluns s'inaugura una instal·lació que, en principi, només s'hauria d'emprar com una solució provisional perquè hi circulen trens d'ample continental mentre no tinguen una via pròpia.

Així, amb el tram Castelló-València, el Ministeri de Foment està inaugurant un pegat que, a més, empitjora la situació existent. Boira alerta que "en el tram entre València i Sagunt, en algunes hores hi ha un grau de saturació del 87%", per tant, "és evident que tindrem un greu problema de congestió que no redundarà en una major cohesió valenciana". Només quedarà un 13% per als trens d'alta velocitat, que hauran de compartir via amb tota la resta. A més, a hores d'ara només hi ha tercer fil en una de les dues vies, i això obliga que tots els trens d'aquestes característiques circulen per la mateixa.

Quan es va anunciar que l'AVE arribaria a Castelló el dia 23, Boira es va expressar ja en aquests termes:

Mostra la imatge al Twitter

Josep Vicent Boira
@JosepBoira
No li digam AVE. Este serà el panorama del suposat "AVE" València-Castelló que s'inaugura properament. Res a veure amb una línia AVE de les que hi ha a Espanya. Ni per velocitats ni per convivència de trens...
12:00 - 17 gen. 2018

En la mateixa xarxa social, Boira denunciava que l'AVE que circularà de València a Castelló "no es pot equiparar amb les línies convencionals d'AVE a Espanya. És un tren que circularà en ample internacional UIC sobre vies d'ample ibèric i a velocitats bastant inferiors compartint via amb rodalies, regionals, euromeds i mercaderies".

Mateix recorregut, més diners i més temps

No només no serà alta velocitat, sinó que anar en AVE de Castelló a València o de València a Castelló costarà més temps que fer-ho en Euromed. Però viatjar en AVE, encara que siga a menor velocitat, també té un preu, i és més elevat que el de qualsevol altre bitllet. Així, mentre que els viatges entre Castelló i València en Euromed tarden entre 42 i 48 minuts i costen un mínim de 7,85 euros, el mateix trajecte en AVE són 45 o 48 minuts, i amb un preu mínim de 15,35 euros.


Durada i preu mínim dels bitllets d'AVE, ALVIA i Euromed entre Castelló i València.
Pel que fa al trajecte invers, encara és més exagerat, ja que un dels AVE arriba a Castelló en 42 minuts, però l'altre està 50 minuts circulant. En canvi, l'Euromed ho fa en 38 minuts.


Durada i preu mínim dels bitllets d'AVE, ALVIA i Euromed entre València i Castelló.
El tren ja havia arribat

On sí que guanya temps és en el trajecte des de Castelló fins a Madrid, ja que fa aquest viatge en 2 hores i 36 minuts o 2 hores i 48 minuts, l'opció més ràpida d'entre tota l'oferta. El trajecte invers oscil·la entre les 2 hores i 32 minuts i les 2 hores i 45 minuts. Com s'observa, no hi ha cap patró estable en la durada dels viatges.

La font consultada explica que "la jugada és que el tren que hi havia fins ara, que tenia una velocitat màxima de 250 km/h, quan arribava a València des de Castelló passava per l'intercanviador d'ample i seguia cap a Madrid per la línia d'alta velocitat". Però ara el tren anirà pel tercer carril fins a València i sense canviar d'ample arribarà a Madrid. Aquest "nou tren" sí que pot agafar velocitats de fins a 300 km/h i, per això els viatges seran més curts. Per tant, si cal "celebrar" alguna cosa seria entre València i Madrid, però no entre Castelló i València. Per acabar d'arrodonir-ho tot, "ni tan sols seria la primera vegada que aquest tren dóna servei a Castelló, ja que es va fer servir com a Euromed des de la inauguració d'aquest servei l'any 1997 fins a aproximadament l'any 2010".

Com conclou Boira, l'AVE que "s'inaugura" només guanya temps en el trajecte entre València i Madrid, "mentre que el servei entre València i Castelló és més lent i més car" que el que ja hi havia.

https://www.diarilaveu.com/noticia/79242/no-ave-castello

Somos campeones en la creación de empleo estable (Bañez, Rajoy...)

Varios miles de personas han hecho una cola extensa en el entorno de la Plaza de España, en Madrid, para entregar sus currículum en un hotel de cinco estrellas que anunció un 'casting' para cubrir cien plazas. EFE

Ahora, tu país

‘AVEmus’ desastre

   
Susanna Nicolau

24/01/2018
Amb tot el rebombori, legions de mitjans de comunicació i espectacle del qual és capaç d’organitzar el Govern d’Espanya i el seu responsable, Mariano Rajoy, l’AVE ha arribat --diuen-- a Castelló. Diuen, perquè de les tres paraules que componen la marca AVE, l’única que és certa és «espanyola». Alta velocitat, aquest tren, no en té. El primer viatge, carregat somriures, bones paraules i periodistes, va arribar a Castelló amb 30 minuts de retard. Colossal. Al web de Renfe tenen un poc més de cura amb el horaris, però reconeixen que el temps per arribar de Castelló a la capital autonòmica són 42 minuts, davant els 38 que li costa ara a l’Euromed. Això sí, el bitllet és un 30% més car.

Però el viatge inaugural de l’AVE no només va arribar amb 30 minuts tard. Ho va fer amb tres anys de retard sobre la data anunciada per Govern. I per si no en tinguérem prou, fins al 2022 no es completaran totalment les obres. Així doncs, què han inaugurat? Perquè el Corredor Mediterrani tampoc no està més prop de fer-se realitat. Allò que ens hauria d’unir a totes és, des de dimarts passat, un poc més difícil d’aconseguir. El tercer fil --una via amb característiques tècniques que permeten el pas de trens ràpids-- havia de fer possibles les connexions ferroviàries amb Europa i, per tant, facilitar l’exportació de mercaderies i impulsara l’economia del País Valencià. Ara tenim connexions en sentit invers, amb el tercer fil només en alguns trams però, ei, anirem a Madrid a fer turisme còmodament asseguts.

A canvi de què? Doncs a canvi dels entre 80 i 95 euros euros que costa el bitllet en turista i de que milers de ciutadanes i ciutadans hagen patit i patisquen una retallada sense precedents en el servei de trens de Rodalia. A les molèsties, cancel·lacions i retards infinits patits durant el període d’obres, s’han de sumar els temps de trajecte que han quedat finalment i que són notablement més alts que abans.

El president Rajoy es va fer un embolic en la presentació del seu AVE i va dir que Renfe ja havia venut «4.700 tiquets de avión». Pot ser pensava en la quantitat de milions que han volat en fer realitat un desastre en infraestructures més del seu Govern.

*1ª tinenta d’alcaldessa d’Almassora
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/avemus-desastre_1123302.html

Codorníu, Damm, Coca-Cola i Grup Caixa se´n duen els diners dels bancs de Catalunya

POR LA INCERTIDUMBRE INDEPENDENTISTA

Las empresas no solo han decidido mover sus sedes sociales lejos de Barcelona. También han optado por llevarse sus depósitos a cuentas corrientes por el riesgo independentista

Imagen: Enrique Villarino.
AUTOR
AGUSTÍN MARCO
Contacta al autor
amarco13

TIEMPO DE LECTURA 4 min
24.01.2018 – 05:00 H.
La incertidumbre política en Cataluña no solo ha provocado que más de 3.200 empresas hayan movido sus sedes sociales y algunas fiscales fuera de la comunidad autónoma. Muchas de las compañías cuyo negocio principal está radicado en la primera región industrial de España han optado también por trasladar su dinero a bancos que no tengan su sede operativa en Barcelona. Según fuentes financieras, entre las sociedades que han transferido sus depósitos a Madrid, Valencia o Alicante destacan Codorníu, Cervezas Damm y Cobega, el mayor accionista de Coca-Cola.
Según las mismas fuentes, el listado de empresas que han decidido llevarse sus depósitos lejos de Cataluña lo completan aseguradoras como Catalana Occidente y Arag Seguros, RBA —editor de revistas como 'Semana', 'Lecturas' o 'National Geographic'—, Laboratorios Uriach (Fuca, Filvit, Biodramina o AeroRed), Media Markt, Gestamp y NH Hoteles. Pero entre todas ellas destacan compañías vinculadas y participadas accionarialmente por Grupo la Caixa, como Gas Natural, Abertis, Cellnex y Aguas de Barcelona.
La mayoría de estas compañías tomaron la decisión a los pocos días del referéndum ilegal del 1 de octubre, jornadas durante las cuales muchos clientes retiraron su dinero de bancos como CaixaBank y Sabadell por el temor a una declaración unilateral de independencia por parte de Carles Puigdemont. Lo que hicieron los principales bancos catalanes para evitar perder clientes fue crear lo que se conoció como 'cuentas espejo'. Es decir, cuentas con los mismos titulares, pero domiciliadas en otras comunidades autónomas donde estas compañías trasladaron sus depósitos como medida de precaución.

Estas son las empresas que se van de Cataluña: de Banco Sabadell a Gas Natural
COTIZALIA
Empieza a crecer el número de empresas, tanto cotizadas como no, que estudian su traslado o que ya han tomado la decisión
https://www.elconfidencial.com/empresas/2017-10-06/independencia-cataluna-exodo-empresas-tension_1456711/
El paso se adoptó ante el temor a la proclamación de la república y se produjese un ‘corralito’ o bloqueo del dinero, situación que se hubiera traducido en una pérdidas millonarias para todas y cada una de las compañías. La tensión se acrecentó tras las intervenciones televisadas de Felipe VI y del propio Puigdemont, lo que provocó el anuncio en cascada de cambios de sede social y algunas fiscales fuera de Cataluña.
Entre las que mudaron su domicilio destacaron la propia CaixaBank (Valencia), Banco Sabadell (Alicante), la Fundación Bancaria la Caixa (Mallorca), Gas Natural (Madrid), Aguas de Barcelona (Madrid), Abertis (Madrid), Catalana Occidente (Madrid) o la propia Codorníu, que se mudó a La Rioja en pleno boicot en las redes sociales y en los supermercados a sus cavas, al vincular a una parte de la familia Raventós con el soberanismo catalán.
6.000 millones en el espejo
Sabadell y CaixaBank han declinado hacer ningún comentario oficial sobre estos movimientos de clientes al tener prohibido por normativa del Banco de España identificar a ninguna persona física o jurídica con la que tienen relación comercial. No obstante, otras fuentes próximas a estas entidades reconocen que en los días siguientes al 1-O abrieron numerosas cuentas fuera de Cataluña para que los consumidores tuviesen tranquilidad y seguridad sobre sus ahorros. Una maniobra que, según fuentes financieras, provocó un trasiego de más de 6.000 millones de euros.

Foto: Reuters.
Algunas de estas empresas admiten que ordenaron estos movimientos por cuestiones de prudencia. Sobre todo porque varias de ellas son cotizadas y debían preservar los intereses de sus accionistas, cualquiera que fuese la evolución del conflicto político. La inseguridad jurídica, añaden, requería medidas drásticas.La mayoría admite que han seguido trabajando con los mismos bancos —CaixaBank y Sabadell, principalmente—, pero desde fuera de Barcelona. Otras, como Codorníu, señalan que se trató de operaciones habituales entre filiales, sin ninguna relación con la tensión política que en los últimos meses se ha vivido y se sigue viviendo en Cataluña.
Otras fuentes señalan que entre las que más rápido tomaron la decisión de proteger su dinero está Cobega, principal accionista de la embotelladora española de Coca-Cola. Cobega está controlada por Sol Daurella. Aunque ya en 2012 se instaló en Madrid, la posición claramente a favor de la independencia de su marido, Carles Vilarrubí, exdirectivo del FC Barcelona, la ha situado en ocasiones en mitad de la polémica.
https://www.elconfidencial.com/empresas/2018-01-24/codorniu-damm-coca-cola-grupo-caixa-se-llevan-el-dinero-de-los-bancos-en-cataluna_1510544/

Envejable ajuntament el de la Jana que no es conforma en congelar impostos, ELS REBAIXA i AMORTITZA PRÉSTECS

Ajuntament de La Jana

Divendres, Gener 12, 2018 - 14:46
L'Ajuntament de la Jana aprova els pressupostos de 2018, que contemplen una baixada d'impostos
L'Ajuntament de la Jana va aprovar ahir el pressupost que suprimix els impostos de canalons i xorreres i clavegueram, al mateix temps que acabarà amb les més de 350.000€ en factures que es va trobar al començament de legislatura i permetrà fer diferents actuacions per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes de la Jana.
Els 658.650€ del pressupost de l'Ajuntament de la Jana es destinaran en gran part al personal de l'Ajuntament i a les despeses corrents (537.000€), però hi ha una xicoteta part per a subvencions de diferents associacions del poble (15.600€) i una altra part a xicotetes inversions (59.500€), la resta aniran a pagar amortització de préstecs i interessos. ”La idea de 2018 és millorar els espais del poble més degradats amb xicotetes inversions, com poden ser noves voreres, mobiliari urbà, entrades del poble o noves senyalitzacions, al mateix temps volem continuar amb la promoció turística i agrària del poble amb la senyalització de les rutes ja existents o l'edició de nou material promocional del poble” ha indicat el portaveu de l'equip de govern Àlex Vilanova.

Pel que fa a inversions més importants com són la segona i la tercera fase de la piscina o el passeig del poble fins al cementeri, dependran de les negociacions que l'Ajuntament de la Jana té amb altres administracions, principalment la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana. El portaveu de l'equip de govern, Àlex Vilanova ha manifestat en aquest sentit: "És molt important que les dos administracions s'involucren en el desenvolupament del poble, com ha fet este any la Generalitat amb les obres de la carretera de Sant Mateu i la Diputació amb la primera fase de la piscina, però ara ens cal un compromís extra per poder portar a terme el passeig que unirà el poble amb el cementeri i la segona i tercera fase de la piscina".
http://www.lajana.es/ca/noticia/lajuntament-jana-aprova-pressupostos-2018-que-contemplen-una-baixada-dimpostos

Envejable ajuntament el de la Jana que constitueix Junta de Govern com a exercici de transparència

La ley no les obliga, pero el alcalde considera positivo levantar actas de las reuniones del equipo de gobierno

Xavi Prats La Jana 23.01.2018 | 23:07
El alcalde de la Jana, Domingo Tolós, ha convocado para el próximo 1 de febrero la sesión constitutiva de la Junta de Gobierno local. A su vez, ha nombrado a los miembros que la componen entre los concejales del equipo de gobierno para que se ponga en marcha este organismo.

En este sentido, llama la atención que esta sesión constitutiva se haga transcurridos más de dos años y medio de legislatura, pero esta circunstancia tiene una explicación. La ofrece el mismo alcalde, Domingo Tolós, al asegurar que «no estaba constituida antes porque la ley no nos obliga. Los municipios de menos de 5.000 habitantes no estamos obligados a tener una Junta de Gobierno, pero nosotros hemos considerado que era bueno crearla para tener más transparencia».

El primer edil se refiere en este aspecto al hecho de que al estar constituida como órgano, sus miembros, su convocatoria y sus acuerdos son públicos y pueden acceder a ello tanto la ciudadanía como la oposición.

«Se trata de reuniones del equipo de gobierno, que actualmente ya se hacen, pero de la que se levantan actas y se aprueban dictámenes; con este acuerdo queremos abrir más el ayuntamiento hacia afuera y ser más transparentes», indica el alcalde, quien asegura que esta medida «no va a alterar el normal funcionamiento del ayuntamiento ni retrasará o modificará la convocatoria de las reuniones del equipo de gobierno; solo, que a partir de ahora se levantarán actas».

La constitución de la Junta de Gobierno nace de un acuerdo del pleno del pasado 11 de enero y de una resolución de alcaldía del 19 de enero por la que se nombra a Alfredo J. Roé y a Àlex Vilanova como miembros. Así mismo se anuncia la atribución al nuevo órgano de todas las competencias que la ley permite delegar desde la alcaldía.
http://www.levante-emv.com/castello/2018/01/24/jana-constituye-junta-gobierno-ejercicio/1670184.html

Es fa pública la ubicació de 2 jaciments d'art rupestre llevantí descoberts a Vilafranca en 2013

L'objectiu és que el públic puga visitar els jaciments de manera guiada, com a activitat de turisme sostenible. © DIARI LA VEU
Tots dos enclavaments sumen desenes de pintures amb 7.000 anys d'antiguitat entre les quals destaquen figures humanes i d'animals en roig i negre

Dimarts, 23 de gener de 2018 17:15h


Europa Press / València

Els investigadors del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) Inés Domingo i Dídac Roman han localitzat dos jaciments prehistòrics que representen una "aportació important" al coneixement de l'art rupestre llevantí, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Concretament, es tracta dels abrics de la Volta Espessa i de la Ferranda, al municipi de Vilafranca, amb unes pintures que destaquen tant pel nombre com per la dimensió dels motius representats, segons ha indicat la institució acadèmica en un comunicat.

En el cas de la Ferranda, les pintures reprodueixen una batuda de caça d'una rajada de senglars. La Ferranda pot considerar-se paral·lela, quant a estil i composició de les pintures, a un dels conjunts de l'art llevantí més coneguts: el de la cova d'Els Cavalls, "la Altamira de l'art llevantí", ha explicat Domingo.

La Volta Espessa i La Ferranda sumen desenes de pintures amb 7.000 anys d'antiguitat de figures humanes i d'animals (com bous, senglars, cérvols i cabres) ben conservades i en colors roig i negre. D'altra banda, són abrics situats entre dos grans nuclis d'art rupestre, el del Parc Cultural de la Valltorta-Gassulla i el del Baix Aragó.

Nou camí de comunicació

Les noves troballes dibuixen un camí de comunicació entre aquestes dues àrees d'art rupestre i omplen el buit geogràfic que existia fins ara. Els investigadors, que van trobar en 2013 el jaciment de la Volta Espessa i en 2016 el de la Ferranda, no han fet pública la seua ubicació fins que no han obtingut les ajudes per a tancar els abrics i així protegir les pintures del vandalisme.

Amb la localització d'aquests jaciments s'inicia una nova etapa i el seu objectiu és que el públic puga visitar els enclavaments de manera guiada com a activitat de turisme sostenible. Els investigadors tenen el propòsit de publicar les troballes en l'àmbit científic i continuar amb les tasques als jaciments, especialment les relacionades amb la conservació i neteja.

La recerca s'ha dut a terme en el marc de diversos projectes finançats pels ministeris de Cultura i d'Economia i Competitivitat. L'Ajuntament de Vilafranca, la Fundació Blasco de Alagón i la Generalitat Valenciana també han col·laborat en la troballa. Inés Domingo i Dídac Roman són investigadors del SERP, grup de recerca dirigit per Josep Maria Fullola.


https://www.diarilaveu.com/noticia/79309/es-publica-ubicacio-des-2-jaciments-dart-rupestre-llevanti-descoberts-a-vilafranca-en-2013