L’actitud de l’ex-president de la Generalitat és un motiu de vergonya fins i tot per a moltes persones independentistes, que no han fugit de la justícia i que veuen amb preocupació el mal que s’està fent al prestigi de les nostres institucions
Federalistes d’Esquerres exigeix a Carles Puigdemont que deixi de segrestar la Generalitat, la institució de tota la ciutadania de Catalunya. La publicació d’un cartell on al costat del nom de la nostra institució (la de totes i tots) apareix a sota el subtítol de “Govern de la República” (el projecte d’una part, minoritària, de la societat) és l’últim episodi d’un procés d’apropiació inacceptable d’allò que és col·lectiu.
L’actual institució de la Generalitat de Catalunya (re-introduïda per la Segona República i anorreada pel franquisme) és fruit de la restauració negociada pel President Josep Tarradellas en 1977 amb el suport de totes les forces polítiques catalanes, després d’anys de lluita en la qual van participar milers de persones, entre elles moltes vingudes d’altres terres d’Espanya. Aquesta restauració es va consolidar amb la Constitució i l’Estatut, en virtut de les quals Catalunya forma part d’una democràcia i un estat de dret amb divisió de poders, amb un autogovern que tria els seus representants al Parlament de Catalunya, que a la seva vegada tria un executiu seriós amb competències molt importants que li ha de retre comptes dintre de la legalitat que ens protegeix. Ningú està per sobre de la llei.
És necessari recordar que Puigdemont no ha guanyat mai unes eleccions catalanes. Va ser elegit president, dintre de la legalitat (tot i que ja amb la intenció declarada llavors de saltar-se-la), després d’una negociació in extremis, malgrat que en cap moment no es va presentar davant de la ciutadania com a candidat a la presidència. A les darreres eleccions del 21D, per primera vegada, encapçalava una candidatura, que va ser la segona en número de vots, molt poc per damunt de la tercera. L’únic argument que fa servir el Sr Puigdemont per reclamar per a ell la presidència (i voler-la exercir des de la distància després d’haver-se saltat la legalitat i no voler donar explicacions a la justícia per haver-ho fet) és que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució és il·legítima, i que ell era el president quan aquesta es va desencadenar. Però oblida que aquesta aplicació es va produir precisament pel seu comportament irresponsable, quan tenia en les seves mans haver-ho evitat i sabia perfectament a què s’exposava.
Avui l’actitud de l’ex-president de la Generalitat és un motiu de vergonya fins i tot per a moltes persones independentistes, que no han fugit de la justícia i que veuen amb preocupació el mal que s’està fent al prestigi de les nostres institucions. Si avui hi ha una majoria clara a Catalunya és la d’aquelles persones (federalistes, anti-independentistes i fins i tot independemtistes d’ERC i de dintre del propi PdeCat) que estan d’acord que Puigdemont hauria de deixar de fer el paper d’un trist pallasso a Flandes, posar-se a disposició de la justícia i deixar que Catalunya recuperi el funcionament normal del seu auto-govern i el prestigi de les seves institucions. Prou pallassades en nom d’allò que és de tothom.
Editorial Federalistes d’Esquerres, 14 de gener del 2018
