dilluns, 16 d’octubre del 2017

SOPESANT LA DUI DESDE EL SOBERANISME

Resultado de imagen de DECLARACIO UNILATERAL D' INDEPENDENCIA

L’autoritat de la gent de pau


“Escolta, pare, el problema de Catalunya amb Espanya ens el deixareu arreglat, oi?”, em va etzibar el meu fill gran ara fa set anys.
La cadena d’esdeveniments dramàtics viscuts recentment ha deixat la major part de la ciutadania, catalana i espanyola, en un estat de perplexitat ple d’emocions negatives que ens fa pensar que ens hem allunyat més que mai d’una trobada, i que el passat, tot i que insatisfactori, és millor que el futur. És possible. Però també és possible el contrari. El drama en què ara ens trobem té una virtut: ha despertat totes les consciències, també aquelles irresponsablement adormides. Ara, quan no només els catalans sinó gran part de la ciutadania espanyola i europea sap que hi ha un problema greu, tenim el deure de mirar de solucionar-lo intel·ligentment i, si pot ser, com reclamen els fills, per sempre.
Que ens encaminem o no cap a una solució satisfactòria dependrà molt del que passi els propers dies, i ara li toca al president Puigdemont respondre al dilema diabòlic que suposa el requeriment del govern de l’Estat.
Sabem que la resposta ha de ser ferma, d’una fermesa capaç de neutralitzar la violència que el govern central mostra des de l’1 d’octubre. També sabem que ha de tenir la força que dona l’autoritat moral. I des d’aquesta autoritat moral es podran teixir complicitats amb la ciutadania catalana i també amb dos aliats naturals, com són la ciutadania espanyola i l’europea. Perquè l’Europa del segle XXI és també l’Europa dels ciutadans.
La resposta, també ho sabem, ha de ser binària. “Sí a la DUI” o “No a la DUI”. Això sembla un problema, perquè la situació demana matisos, però també pot tenir l’avantatge de la claredat, que va unida a la fermesa.
El “Sí a la DUI” té com a argument a favor que és una expressió de la indignació dels ciutadans davant la violència viscuda l’1 d’octubre. Però en té molts en contra. El principal és que provoca encara més violència. És segur que el govern del PP prendrà la DUI com l’excusa per intensificar encara més la seva campanya per acabar amb l’autogovern i utilitzar la via penal contra qualsevol ciutadà i institució suposadament independentista. Entrarem en una espiral que alterarà la pau social, que és el bé més preuat dels catalans. Qui l’alteri, encara que sigui subjecte passiu de la violència, perdrà autoritat moral. Qui la reforci, en guanyarà.
El segon argument en contra de la DUI és de radicalitat democràtica. L’independentisme arrossega un error: des del setembre del 2015 creu que té una majoria social en vots, quan la té només al Parlament. El referèndum, que no va poder ser pactat, és insuficient per ser homologat a nivell internacional. Fer ara la DUI o canviar el marc legal li restaria al president l’autoritat moral davant d’Europa i davant gran part de la mateixa ciutadania catalana, que és radicalment democràtica.
No es pot menystenir tampoc que la proclamació de la DUI afectaria també la unió social amb Espanya. Entre Espanya i Catalunya hi ha, a part de la unió política, una unió social, i no van necessàriament juntes. Un 70% dels catalans se senten també espanyols en algun grau. La meitat d’aquests catalans volen un referèndum i quasi un terç hi votarien  a la independència. La ciutadania catalana i l’espanyola estan unides per lligams familiars, culturals, històrics, econòmics i sentimentals profunds que, a causa en part de la dissociació anterior, ignoren barreres polítiques i formen una unió social. Aquesta unió és un actiu que els votants catalans, per descomptat també els independentistes, no volen perdre, i qualsevol opció política l’ha de celebrar i reforçar si vol tenir majoria a Catalunya.
El dia 1 d’octubre el govern central va colpejar com mai abans havia fet ningú en les darreres dècades aquesta unió social amb Espanya, intentant crear una divisió interna que no encaixa en l’imaginari català ni existeix en la nostra societat. El comportament d’alguns mitjans de Madrid va en la mateixa direcció. És un greu error. Però la DUI, sobretot per la falta de legitimitat democràtica, impactaria negativament en aquesta unió i, per primer cop, serien “els catalans” els separadors.
Finalment hi ha l’argument de la superació de l’ statu quo. Després de la sentència del TC del juliol del 2010 contra el nou Estatut, molts catalans volen un estat a favor i pensen que no és l’actual (75%) i que n’haurien de construir un de nou (45%). Segons les darreres enquestes, un 82% dels catalans (i un 57% i un 49% dels votants catalans de Cs i el PP, respectivament) creuen que un referèndum és la millor solució per resoldre el conflicte. I ho és: guanyar per majories en vots dona autoritat moral i per tant poder. De nou, no és el cas de la DUI en les actuals circumstàncies.
Veig la DUI com una trampa colossal, que satisfà l’independentisme més abrandat, els del “tenim pressa”, però que posa en un carreró sense sortida el president, el moviment que lidera i tots els catalans. També la ciutadania espanyola. És evident que hi ha sectors afins al govern d’Espanya que la busquen de fa temps, la DUI, perquè és l’excusa perfecta per intervenir en el moll de l’os de la societat catalana, com és l’educació, els mitjans de comunicació públics i els Mossos. Aquesta evidència ja ens hauria de fer parar a pensar a tots, catalans i espanyols. Però alhora la DUI seria desobeir no només l’Estat, sinó Europa, que ja és l’àrbitre i ha demanat públicament al president que no la faci, regalant-li un salvavides d’un enorme valor. El president deixaria de ser el president de tots, i Catalunya perdria el seu autogovern, em temo que per molts anys. Aquesta opció no seria un “pas endavant”, sinó l’evidència de no saber-se aturar quan toca per parlar amb fermesa.
No hi ha resposta més ferma que la no-violència i la defensa dels drets democràtics. Si el president tria conservar l’autogovern, s’erigirà en el principal garant de la pau social i els drets democràtics a Catalunya, i de la seguretat física i material de tothom. Dirà que no pot admetre la violència generada pel govern central amb els fets del dia 1 d’octubre i la posterior negació de l’existència d’aquests mateixos fets. Una violència que va posar en perill la seguretat dels catalans i la unió social amb la resta d’Espanya. I exigirà responsabilitats a tots nivells. Expressarà també la seva voluntat de protegir l’autogovern i les institucions catalanes, avui amenaçades. I deixarà clar que com a líder de la seva opció política no renuncia a res.
Catalunya demana una solució democràtica. El 82% dels catalans volen votar. I la societat espanyola ha de saber que quan els cossos de seguretat espanyols anaven a realitzar càrregues violentes l’1 d’octubre passat, el que es trobaven al davant era gent que cridava “Som gent pacífica, només volem votar”. La responsabilitat no és només del president Puigdemont sinó també del president Rajoy, que s’hauria d’aplicar la cita de Plató: “La civilització és la victòria de la persuasió sobre la força”. I la persuasió, l’absència de violència i la solució democràtica facilitarien que pogués donar una resposta positiva i esperançada al meu fill gran.
http://www.ara.cat/opinio/Lautoritat-gent-pau_0_1888611149.html

Els pobles eòlics


Un parque eólico en la comarca de Els Ports, cuyos municipios se reparten cada año más de un millón de euros en ayudas. EL MUNDO

Los pueblos eólicos de la provincia de Castellón aspiran a 1,6 millones en ayudas

El IVACE cierra en días el plazo para que los ayuntamientos envíen su solicitud de compensación
Los fondos sirven para financiar obras en cada municipio
El Instituto Valenciano de Competitividad Empresarial (IVACE) ha batido un curioso récord este año 2017. En su voluntad de poner al día las ayudas del fondo de compensación eólica, ha desarrollado dos convocatorias en un mismo año. Este fondo es una ayuda que reciben ayuntamientos y mancomunidades afectadas por la instalación de parques de aerogeneradores para que puedan financiar obras de interés general como compensación al impacto visual o de cualquier otro tipo de este tipo de instalaciones.
Así, hace apenas unas semanas, el IVACE satisfizo la mayor parte de los 4,03 millones de euros disponibles -pero atrasados- de 2016 tras un proceso de solicitud de ayudas iniciado en el segundo trimestre del ejercicio en curso. Y el próximo viernes cerrará el plazo de presentación de propuestas de una nueva edición de este plan, esta vez sí, correspondiente a la actual anualidad y que tiene previsto repartir una cantidad total en toda la Comunidad de 3,12 millones de euros.
De esta cantidad, las cuatro zonas eólicas en activo de la provincia de Castellón (la 1, 2 y 3 en Els Ports y la 6 en el Alto Palancia) se repartirán un total de 1,67 millones de euros, una cantidad sensiblemente inferior a la que optaban en la anterior convocatoria (2 millones de euros).
Según ha podido saber EL MUNDO, todos los ayuntamientos y mancomunidades implicadas y que, según el decreto del Fondo de Compensación Eólica, tienen derecho a cobrar estas ayudas, han presentado ya su solicitud. A partir de ese momento, tendrán que elaborar los proyectos subvencionables (un amplio espectro de posibilidades), ejecutarlos y justificar su inversión antes de octubre de 2018 para recibir el importe solicitado.
Se da la circunstancia de que, con respecto a la convocatoria anterior, la compensación para los municipios de la provincia de Castellón (1,67 millones) va a ser mayor que la que se destinará a los municipios de la provincia de Valencia (1,44 millones). La zona más compensada en toda la Comunidad será la zona 3, una de las que se ubican en Els Ports (529.165 euros).

Els alcaldes i portaveus del PSPV en el Baix Maestrat denuncien el tracte vexatori de Renfe als usuaris del regional amb destinació a València

Ahir en l'estació d'Alcalà
Ahir en l'estació d'Alcalà
Caos
Es tracta d'un tren que ix tots els diumenges a les 19 hores des de Tortosa i al que pugen en el Baix Maestrat molts estudiants. Segons les queixes rebudes pels munícipes socialistes, “ahir el tren era molt més curt de l'habitual, a pesar que estàvem al final d'un pont. Es va impedir que pujaren al tren persones que havien pagat el seu bitllet”.
16/10/2017.- El tinent d'alcalde de Vinaròs, Guillem Alsina; l'alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles; la portaveu municipal socialista de Peníscola, Isabel Esbrí; l'alcalde de Santa Magdalena de Pulpis, Sergio Bou, el portaveu socialista d'Alcalà de Xivert-Alcossebre, Joan Ronchera, i l'alcaldessa de Torreblanca, María Josefa Tena, volen mostrar la seua indignació amb l'ocorregut en la vesprada d'ahir en la comarca del Baix Maestrat amb el regional de Renfe que els diumenges ix a les set de la vesprada de l'estació de Tortosa amb destinació a València. Denuncien que, una vegada més, el Govern del PP va menysprear als ciutadans i ciutadanes del Baix Maestrat.
Aquests edils estan rebent múltiples queixes des d'ahir a la vesprada de ciutadans i ciutadanes que asseguren “que el tren anava més curt de vagons que de costum”, una situació que resulta inexplicable, “tenint en compte que estàvem al final d'un pont”.
Sobre aquest tema cal tenir en compte que aquest regional és utilitzat fonamentalment per estudiants que tornen a Castelló o València per a reprendre les classes els dilluns.
Els munícipes socialistes expliquen que segons les queixes que han rebut, “el tren ja estava quasi ple a Vinaròs i en Benicarlò no va arribar a pujar ningú, donant-se la circumstància que en Alcalà tan sol van poder pujar dues persones, perquè el tren anava replet, com queda de manifest en les fotos que adjuntem”.
Davant el caos que es va produir en l'estació d'Alcalà, el personal de Renfe va demanar als viatgers que desistiren de pujar i que esperaren a l'arribada d'un autobús que els traslladaria fins a València. Açò va ocórrer a les 20.04 hores de la vesprada i l'autobús no es va presentar fins a passada una hora.
Quan va arribar l'esmentat vehicle, que solament va arreplegar viatgers en Alcalà i Torreblanca, molts dels afectats ja no estaven en l'estació perquè es van desplaçar fins a València pels seus propis mitjans.
Renfe va voler arreglar el problema i va poder agreujar-ho encara més, perquè va permetre que a l'autobús pujaren els viatgers gratis, però sense que se'ls lliurara cap bitllet, alguna cosa “totalment irregular i temerari perquè en cas d'accident el segur de viatgers en carretera és el propi bitllet”.
Segons les denúncies rebudes pels edils socialistes, la situació, a més de caòtica, va ser indignant, perquè en les estacions de Renfe es va impedir pujar al tren a persones que ja havien pagat el seu bitllet. A més, els vagons no eren els habituals d'un Regional, sinó de trens de rodalies.
Davant aquesta situació, el tinent d'alcalde de Vinaròs, Guillem Alsina; l'alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles; la portaveu municipal socialista de Peníscola, Isabel Esbrí; l'alcalde de Santa Magdalena de Pulpis, Sergio Bou, el portaveu socialista d'Alcalà de Xivert-Alcossebre, Joan Ronchera, i l'alcaldessa de Torreblanca, María Josefa Tena, volen mostrar la seua indignació amb el Govern del PP perquè “no és de rebut que en la primera cambra de segle XXI es donen situacions tan vexatòries per als usuaris d'un servei públic”.
Per cert, els qui van poder pujar al tren van haver de fer tot el trajecte dempeus, sense poder asseure's.

Rodalies
I és que plou sobre mullat, perquè el trasllat dels estudiants del Baix Maestrat fins a Castelló i València seria molt més fluït i ordenat si el Govern de Rajoy es prenguera de debò els problemes de connectivitat i posara en servei la línia de Rodalies entre Castelló i Vinaròs,“alguna cosa que veiem que el PP no pretén fer”.
Amb la seua manera de procedir, “queda clar que Rajoy passa de la província de Castelló i de les Rodalies a Vinaròs, no solament perquè no posa diners damunt de la taula per a implementar el servei, sinó perquè segons es publica avui, els sindicats ferroviaris denuncien que a la Comunitat Valenciana existeix una alarmant falta de maquinistes de Rodalies de Renfe”. Alguna cosa que succeeix per la “salvatge política de retallades practicada durant anys per Rajoy que, a més, es nega a cobrir les places que van quedant vacants per les jubilacions que periòdicament es produeixen”.

TOTS SOM PORTUGAL

Image associée

TOTS SOM GALIZIA

Pedro Sánchez Pérez-Castejón · Mi más sentido pésame a las familias de los dos fallecidos en los incendios que asolan Galicia. Toda mi solidaridad con el pueblo gallego.



Arde Vigo (Galicia)
vertig3000
Data de publicació: 15 d’oct. 2017

L'infrafinançament 'castiga' la despesa educativa, que se situa 15 punts per sota dels territoris "sobrefinançats"


El govern valencià destina el 28,2% dels seus ingressos no financers a serveis educatius.. AJUNTAMENT DE PATERNA
El govern valencià destina el 28,2% dels seus ingressos no financers a serveis educatius. © AJUNTAMENT DE PATERNA

La Generalitat fa el quart major esforç econòmic amb recursos propis per a destinar 4.494 euros per discent (*)

(*)Que segueix l'ensenyament d'altri.

Diumenge, 15 d'octubre de 2017 

La Generalitat Valenciana realitza el quart major esforç econòmic i pressupostari en educació per a mantenir la despesa per alumne proper a la mitjana autonòmica, una qüestió que des del Consell relacionen amb l'infrafinançament del País Valencià. En concret, la despesa per alumne valencià és de 4.494 euros, per sota de la mitjana del conjunt de l'Estat: 4.691 euros.
Solament Múrcia, Andalusia i Euskadi dediquen més recursos propis que el País Valencià a educació i, "malgrat açò, els valencians estan a 4,5 punts de la mitjana autonòmica i a més de 15 punts de comunitats sobrefinanciadas", denuncia la Conselleria d'Hisenda en un comunicat.
Aquestes són algunes de les conclusions que s'extrauen del primer número de 'Papers de Finançament', una sèrie de documents tècnics i d'anàlisis, fruit de la col·laboració de la Conselleria d'Hisenda amb l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), l'objectiu del qual és promoure el coneixement de les repercussions per al País Valencià de la distribució de recursos derivada del sistema actual de finançament.
Des del departament que dirigeix Vicent Soler assenyalen que "encara que la Comunitat Valenciana fa en educació un esforç financer superior al de la majoria de les comunitats –destina el 28,2% dels seus ingressos no financers a serveis educatius–, l'infrafinançament que pateix determina que els recursos amb què compten els alumnes valencians no aconsegueix la mitjana per alumne d'altres comunitats".
L'estudi revela, així, com "el sistema de finançament resulta fonamental per a la sostenibilitat de l'estat del benestar" i que serveis públics com l'educació "es veuen greument afectats per la insuficiència de recursos del model".
Per a Hisenda, aquesta anàlisi "deixa en evidència les grans diferències entre les regions quant al nivell de despesa educativa per alumne", la qual cosa "qüestiona la igualtat d'oportunitats en l'accés dels joves residents en cada comunitat als serveis educatius i llança dubtes sobre la solidaritat entre territoris existent a Espanya".
El document recorda que, tal com arreplega l'Informe del Comité d'Experts per a la Reforma del Finançament Autonòmic, l'actual model de finançament "no proporciona recursos suficients a les comunitats autònomes per a cobrir la despesa en serveis públics fonamentals".
Bretxa de més de 13.300 milions
De fet, segons l'informe, la suma de tots els recursos que el sistema actual aporta per a serveis públics "no cobreix la despesa efectiva". Els experts estimen que la bretxa és de 13.343 milions d'euros, prenent com a base les dades de 2015.
L'anàlisi de la Conselleria i el IVIE certifica que les comunitats que compten amb recursos superiors a la mitjana realitzen una despesa en educació també major. No obstant això, "hi ha autonomies infrafinançades que s'acosten o aconsegueixen la mitjana de despesa per alumne mitjançant un major esforç", subratlla el document. És el cas del País Valencià, Andalusia i Múrcia.
D'aquesta manera, des d'Hisenda recalquen que la causa "no és l'esforç financer que realitzen, sinó el finançament de què disposen que, en termes generals, determina la inversió per alumne". "Les comunitats que gasten més per alumne no sobreïxen en esforç financer", constata l'anàlisi.
El Pais Valencià solament està superat en esforç inversor en educació per Múrcia, Andalusia i País Basc, la qual cosa –segons l'estudi– el permet situar-se en valors propers a la mitjana, amb la finalitat de "minimitzar les conseqüències de l'infrafinançament en la formació dels joves valencians".
Pel que fa a la seua situació respecte a altres territoris, el valencià es troba 4,2 punts per sota de la mitjana, si bé està a més de 15 punts d'algunes de les millor dotades pel sistema de finançament de règim comú (Astúries, Galícia i Cantàbria) i a una distància molt superior d'Euskadi, fins a 34 punts.
Segons el document, l'esforç en educació "resulta major no per gastar més", sinó perquè "els seus ingressos no financers són menors, com a conseqüència del maltractament que rep del sistema de finançament".
1.800 € menys de mitjana per alumne que Euskadi
El document també repassa l'evolució de la despesa educativa al País Valencià en centres públics i concertats entre 2003 i 2015, que inclou una fase de creixement fins a 2009 i una altra d'ajust.
Recalca que, en 2015, "la despesa en educació de la Comunitat Valenciana va ser el mateix que en 2003". D'aquesta manera, el nivell de despesa per alumne matriculat s'ha mantingut "pròxim a la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú, però ha perdut el lleuger avantatge que posseïa al principi del període".
"La seua distància amb les forals, com Euskadi, era i és substancial: uns 1.800 euros menys per alumne de mitjana en el període considerat", il·lustra l'informe, que conclou que "gràcies al major esforç financer realitzat per la Generalitat, l'accés dels joves valencians als serveis educatius està pròxim a la mitjana".
Ara bé, "està allunyat de les oportunitats que gaudeixen els ciutadans que resideixen en les comunitats que compten amb més recursos dels sistemes de finançament, comú o foral".
Per tot açò, "alguna cosa falla" per a la secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, que ha denunciat "una vegada més" l'actual sistema de finançament autonòmic "a favor de l'Estat i en contra dels cinc milions d'espanyols que vivim a la Comunitat".
"Em negue a acceptar que els nostres fills tinguen menys oportunitats educatives que els de altres espanyols pel simple fet d'haver nascut en una altra comunitat", ha reivindicat, per a apel·lar al fet que "la qualitat del sistema educatiu valencià siga referent". I ha reblat: "Han de donar-nos el que ens correspon, ni més ni menys".

La sequera obliga a ampliar fins a finals d'octubre la prohibició de fer cremes agrícoles

Segons AEMET, el passat mes de setembre va ser el novè més sec des de 1950 i el segon més sec dels últims 30 anys, després de setembre de 2013.. DIARI LA VEU
Segons AEMET, el passat mes de setembre va ser el novè més sec des de 1950 i el segon més sec dels últims 30 anys, després de setembre de 2013. © DIARI LA VEU

La conselleria que encapçala Elena Cebrian estima que el perill d'incendis no ha remés prou

Diumenge, 15 d'octubre de 2017
La Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural ha prorrogat un total de 13 dies el període de prohibició de les cremes agrícoles a menys de 500 metres de terrenys forestals al País Valencià. El termini, iniciat l'1 de juny i que acabava el 16 d'octubre, s'amplia fins a diumenge que ve 29 d'octubre.
Així queda recollit en una resolució de la direcció general de Prevenció d'Incendis que es publica aquest dilluns, 16 d'octubre, en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). Aquesta ampliació del període respon a les condicions especials de perill d'incendis que, com assenyalen des de la Conselleria de Medi Ambient, provoquen l'absència de precipitacions, acompanyada d'elevades temperatures.
Segons dades de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), el passat mes de setembre va ser el nové més sec des de 1950 i el segon més sec dels últims 30 anys, després de setembre de 2013. Per açò, el departament que dirigeix Elena Cebrián estima que les condicions de perill d'incendis no han remés prou i que, per a aconseguir una prevenció més eficaç dels incendis forestals, s'ha d'ampliar el període de restricció de cremes.
A més d'aquesta mesura, queden en suspens fins al 29 d'octubre els plans locals de cremes que contradiguen l'establit en aquesta resolució, excepte els de regulació especial per al període comprès entre l'1 de juliol i el 30 de setembre.
Els agents mediambientals també van a dur a terme un reforç d'informació i accions preventives, tant a usuaris de zones forestals com a aquells que es troben a menys de 500 metres.

Puigdemont evita contestar amb un sí o un no a si va declarar la independència

El PSPV-PSOE fa una crida a partits polítics, associacions de transportistes, d'automobilistes, de veïns i de la discapacitat per a frenar l'intent de Rajoy de prorrogar el peatge a partir de 2020


NO A l'ATROPELLAMENT
La secretària de Relacions Institucions del PSPV-PSOE en la província de Castelló, Estíbaliz Pérez, diu que “l'autopista AP-7 l'han pagat els nostres avis i els nostres pares i ara Rajoy, Bonig i Barrachina i tot el PP pretenen que la seguisquen pagant els nostres fills”. Considera que “estan en joc la nostra dignitat, les nostres butxaques i la nostra seguretat vial”.
15/10/2017. La secretària d'Infraestructures del PSPV-PSOE en la província de Castelló, Estíbaliz Pérez, fa una crida als partits polítics, alcaldes de la província de Castelló, associacions de transportistes per carretera, associacions d'automobilistes, associacions de veïns, associacions del sector de la discapacitat i al conjunt de la societat, perquè alcen la seua veu “contra l'últim atropellament que anuncia el Partit Popular contra la província de Castelló: el peatge suposadament bla de l'autopista a partir de 2020”.
Als socialistes ens sembla “un autèntic destarote, un desaforament, perquè els castellonencs portem 50 anys pagant l'autopista; l'han pagat els nostres avis i els nostres pares i, ara, Rajoy, Isabel Bonig i Miguel Barrachina pretenen que la seguisquen pagant els nostres fills”.
Estíbaliz Pérez considera que “ja està bé d'atropellaments, els castellonencs volem ser ciutadans de primera, amb els mateixos drets que gaudeixen els nostres compatriotes d'altres comunitats autònomes”.
La portaveu socialista i també alcaldessa d'Almenara creu que en aquest anunci de Barrachina “hi ha gat tancat, pensem que el que el PP està fent és preparar-nos el cos per a, a la fi de 2019, quan vença l'actual concessió, explicar-nos que hem d'engolir-nos un altre gripau, el d'un nova concessió de l'autopista a una empresa amiga del Partit Popular”.
Per aquesta raó, “fem una crida al conjunt de la societat perquè alce la veu contra aquest nou atac del Govern del PP a la província de Castelló” perquè en opinió del Partit Socialista “hi ha moltes coses en joc: la dignitat dels castellonencs, que no han de ser els eterns pagans; la de les seues butxaques i, per descomptat, la seguretat vial, perquè tots sabem que la N-340 i la carretera de l'aeroport (CV-13) van saturades i són vies molt perilloses”.
Estíbaliz Pérez ha lamentat finalment que el president provincial del PP a Castelló, Miguel Barrachina, es preste “a fer el el gran paper d'anar llançant xicotetes pildoritas en forma d'anuncis, perquè en aquesta terra ens anem fent una idea de la qual se'ns ve damunt; ja veiem el paper que el PP de Rajoy té guardat per a Barrachina: el del treball brut”.