El periodista va seguir atentament la compareixença de l'expresident de la Generalitat, de manera que ha pogut traduir al català i per a tots els lectors la majoria d'afirmacions que va fer en la seva particular llengua.
Feia dies que pensava de quina manera es podien haver fet pitjor les coses en el procés, com es podia haver fet més el ridícul, de quina forma es podia haver dut a terme pitjor, i no me'n sortia. Creia que era impossible, que el Govern català havia assolit la perfecció absoluta en aquests àmbits. Però mai no es pot subestimar la capacitat de Puigdemont & Cia. L'estrambòtica fugida a Brussel·les de l'expresident i de set exconsellers ja bastarien per fer-los passar a la història de l'esperpent. Però fins això va ser superat per la roda de premsa posterior. Diria que, ara sí, que ara la vergonya és ja insuperable, però no m'atreveixo a arriscar-me, amb aquesta colla un no es pot aventurar.
Els militars històrics francesos han exercit sempre una estranya atracció sobre els homes que pateixen deliris de grandesa. Fins no fa gaire el favorit era Napoleó, tots tenim frescos en la memòria còmics i tebeos d'algú que amb camisa de força i un embut al cap, creia estar dirigint els dracs a Austerlitz. Puigdemont, més modern, s'ha decantat per De Gaulle, potser perquè també es deia Carles. Si el general francès va fugir a Anglaterra per, des d'allà, llançar missatges radiofònics a la França lliure encoratjant-la a la resistència enfront l'invasor, l'expresident català ha triat Bèlgica. Un té la impressió que la d'ahir va ser només -Déu s'apiadi de nosaltres- una de les moltes compareixences amb què, gràcies a la inestimable col·laboració de TV3, ens donarà la tabarra els dies vinents, com un De Gaulle baixet. No li va faltar més que començar dient «Catalunya ha perdut una batalla, però Catalunya no ha pas perdut la guerra». Hauria sortit amb un quepis si el pentinat no li ho hagués impedit.
Com volent donar la raó a qui va dir que a vegades parlar idiomes només serveix per quedar com un idiota en diverses llengües, en De Gaulle/Puigdemont va llegir un discurs en tres idiomes diferents (?), esperant que els que no comprenguessin res del que deia ho atribuïssin al desconeixement d'una llengua o l'altra, i no a la seva incapacitat de dir res que tingui sentit. El podria haver fet en xinès mandarí i el resultat hauria estat idèntic.
En consideració als lectors, i com expert que soc en llengua puigdemònica, passo a traduir els fragments més interessants. Quan, com un De Gaulle de butxaca, insta els ciutadans, sindicats i no sé quanta gent més a defensar les institucions catalanes, en realitat està dient: «Torneu a posar la cara davant les porres si és necessari, i si us la trenquen mala sort, per això sou els pringats, que si l'1-0 jo m'ho mirava des de casa, ara m'ho miraré des de Brussel·les». De fet, la marca d'un bon cop de porra a les costelles ajuda el bon ciutadà a recordar com de valents són els polítics i com pensen sempre en ell, cada dia quan se la veu al mirall. És una llàstima que no durin més temps.
Seguim, com li agrada dir a l'expresident. Quan demana a l'Estat espanyol que respecti el resultat de les properes eleccions autonòmiques, en realitat no està dient res, és pura demagògia. Sempre s'han respectat els resultats de totes les eleccions, si de cas no s'ha respectat que el guanyador de les eleccions pretengui saltar-se la llei. Quan assegura que tornarà a Espanya si té garanties d'un judici just, en realitat està dient: «Em fa més por la presó que haver de tornar a treballar, que ja és dir». Quan assenyala que només s'ha desplaçat a Bèlgica per fer palès el problema català, que en cap cas era una fugida, està dient: «No he comentat abans quina por em fa la presó?» Quan afirma que la República continua endavant i que el govern segueix treballant, ni tan sols intenta dir res, únicament són acudits, en consideració a tots els periodistes desplaçats a Brussel·les, que tenen dret a divertir-se en país tradicionalment tan avorrit. A ningú no se li pot exigir valentia, ni tan sols a tot un expresident, però sí que se li pot demanar almenys una mica de vergonya. Que fugint d'aquesta manera de la llei, més que com en De Gaulle ha quedat com el Dioni
Por otro lado, la aerolínea Blue Air, que opera regularmente con sus vuelos a Bucarest, ha anunciado que se replantea reducir las frecuencias a la ciudad rumana
Hoy miércoles, 1 de noviembre, se inaugura la nueva ruta aérea del Aeropuerto de Castellón con la ciudad de Poznan, en Polonia. La ruta conectará dos veces a la semana Castellón con la ciudad polaca, los miércoles y los sábados a través de la compañía aérea Ryanair.
Actualmente hay cinco líneas en el Aeropuerto de Castellón, que conectan con Poznan (Polonia), Sofía (Bulgaria), Bristol, Londres (Reino Unido) y Bucarest (Rumanía). Sin embargo, la compañía Ryanair ha cancelado vuelos a Sofía a causa de los problemas que ha tenido con las vacaciones de sus pilotos. Además, la ruta a Bristol está paralizada de manera estacional en invierno.
Por otro lado, la aerolínea Blue Air, que opera regulamente con sus vuelos a Bucarest, ha anunciado que se replantea reducir las frecuencias a la ciudad rumana.
Hoy, 1 de noviembre se inaugura la ruta a Poznan, que volará los miércoles y los sábados. El precio de los vuelos oscilan entre 50 y 100 euros.
L'ex president de Catalunya, Carles Puigdemont, no va acompanyar als ex assessors del govern català que van arribar a l'aeroport de Barcelona des de la nit de dimarts a dimecres, confirmen el diari El Periódico i La Vanguardia.L'independentista Puigdemont no hauria fet el viatge en avió a la capital catalana, malgrat l'anunci dels mitjans de comunicació catalans de la seva sortida de Brussel·les al vespre.El ministre de l'Interior, Joaquim Forn, i Dolors Bassa, antic ministre de Treball de Catalunya, van arribar a l'aeroport del Prat a les 23:20 hores segons La Vanguardia.El diari El Periodico també afirma que l'anterior regidor Lluís Puig els acompanyava.No van respondre a la premsa que els esperava a la terminal. El senyor Forn va ser revelat a l'aeroport pels opositors de la independència que ho van cridar "traïdor" i van marcar banderoles espanyoles.
L'ex president de Catalunya, Carles Puigdemont, no formava part de la delegació i no estava a bord del seu avió, malgrat la informació facilitada pels passatgers a La Vanguardia al vespre.
Puigdemont està sota amenaça de processament per "rebel·lió" després de la declaració d'independència de Catalunya el 27 d'octubre.
El dimarts a la tarda, el Sr. Puigdemont va organitzar una conferència de premsa a Brussel · les que indicava que no havia demanat asil a Bèlgica.El separatista ha justificat la seva presència a la capital europea per ressaltar el problema català al cor de les institucions de la UE.
La nit del dimarts, l'hotel on es va allotjar el senyor Puigdemont va confirmar a Belga la sortida del taxi de la persona que ja no té reserva d'habitació al seu nom.
En una entrevista televisada al canal holandès NOS dimarts per la nit, l'advocat belga Puigdemont Paul Bekaert va confirmar que el català no pretenia presentar-se davant un jutge a Espanya."Volem esperar les pròximes reaccions del govern espanyol per determinar què passarà a continuació", va dir Bekaert expectantemente.Pel que fa al retorn del Sr. Puigdemont a Espanya: "el risc és important que sigui detingut", va continuar l'advocat.Espanya no "necessàriament" presentarà una sol·licitud d'extradició, però en aquest cas es refereix a un judici just "pot ser un argument", va respondre el magistrat.
Per accedir a l' article original clicar sobre aquest enllaç
El conseller de Hacienda entrega el proyecto de presupuestos al presidente de Les Corts, ayer. - EFE / JUAN CARLOS CÁRDENAS
LAS PREVISIONES INCLUYEN EL PLAN PARA LA REINDUSTRIALIZACIÓN AZULEJERA Y EL REGINA VIOLANT DE ALMASSORA
Castellón recibirá 64 millones, un 23% más, para la ronda suroeste de Vila-real o el CdT de Morella. La Generalitat prevé gastos e ingresos por 15.224 millones, pero vuelve a incluir 1.325 sin confirmar
RAMON OLIVARES RUIPÉREZ 01/11/2017
Un impulso a varios proyectos pendientes en la provincia. Al menos sobre el papel, eso es lo que recoge el proyecto de Presupuestos de la Generalitat para el 2018. A la par que el aumento en las cuentas autonómicas, la inversión prevista en Castellón crece hasta los 64,16 millones de euros, detallan fuentes de la Conselleria de Hacienda. Esto significa un 23% más que los 52,1 millones que el capítulo VI de las cuentas autonómicas recogía para este año. Eso sí, varias actuaciones no se han materializado.
Entre los principales proyectos que se prevé ejecutar el año próximo está la ronda suroeste de Vila-real (se incluyen 2 millones de euros), el demandado colegio Regina Violant de Almassora (del que se incluyen en el 2018 los 3,5 millones previstos para su construcción), el Centre de Turisme de Els Ports (también se recogen para el próximo año los tres millones que necesita para abrir sus puertas), el pago de la primera fase de la reforma del Hospital Provincial (4,6 millones) o diversas actuaciones para la mejora del abastecimiento hídrico en zonas del interior, como un sondeo entre Vilafranca y Benassal o un depósito en Atzeneta.
impulso al azulejo // Pero también destaca el empujón a la industria azulejera. Parte llega con la mejora en la dotación del Plan Renhata, con el que se fomenta la rehabilitación de edificios por parte de particulares, que pasa de 3 millones a 5,5. Pero quizás la principal novedad son las líneas para la reindustrialización del sector azulejero. Una partida específica, de casi 4,5 millones, hace referencia a la Plana Alta y la Plana Baixa. Hay otra, más modesta, en la que se enmarca l’Alcalatén (también el Alto Mijares y el Alto Palancia, además de otras comarcas valencianas). Y una última, por 17,5 millones, para la primera fase del Plan estratégico de la industria valenciana (Peiv), que también incluye a otras ramas económicas, como la química, el mueble, o el textil.
Volviendo al capítulo VI, también incluye la mejora de la carretera CV-12 de Ares a Morella; el Bulevar de la Plana (entre Castellón y Vila-real, para el que hay 100.000 euros); ó 1,5 millones para reparar escuelas provinciales. Además, tras acabar de abonar el TRAM este 2017, recoge dos partidas para pagar la CV-10 y la CV-13, que suman casi 9 millones.
Desde Hacienda destacan que, con todas las partidas, Castellón recibe el 16% de los 400,5 millones de inversión territorializada, por encima del 11% que le correspondería por su población.
Todo en un contexto en el que las cuentas autonómicas del 2018 alcanzan los 15.224 millones, un 6,7% más. Eso sí, en las partidas de ingresos vuelven a figurar, como el año pasado, 1.325 millones que no están asegurados. De hecho, solo llegarán si cambia el actual modelo de financiación. Es decir, es una reivindicación del Consell frente al Gobierno.
Así, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, destacó que estos terceros presupuestos del Pacte del Botànic quieren «sentar las bases para el futuro de este pueblo». El conseller de Hacienda, Vicent Soler, resaltó que se busca «afrontar los retos sociales y económicos del futuro».
El Consell va presentar ahir els seus tercers pressupostos. Les dificultats per a garantir-se una majoria parlamentària que els aprove van fer que el govern de Ximo Puig exhaurirà el termini legal per a dur els comptes del 2018 a les Corts, on ha de començar la tramitació parlamentària.
Tot i que, fins a darrera hora, va planar la possibilitat que s'hagueren de prorrogar els pressupostos del 2017, com ha fet el govern espanyol, els avanços en les negociacions amb Podem i la predisposició del partit encapçalat per Antonio Estañ a acostar-hi posicions fan augmentar la possibilitat que els comptes públics del 2018 es basen en les xifres presentades pel conseller Vicent Soler.
El pressupost global creix un 12,6% i passa dels 17.724 milions del 2017 als 19.956 el 2018. Però, si es descompta la partida dedicada a satisfer els interessos del deute públic i el venciment dels préstecs –anomenat servei del deute–, l'increment es queda en el 6,7% i arriba als 15.224 milions, enfront dels 14.264 del pressupost ara en vigor.
Els diners dedicats al servei del deute passen de 3.833 a 5.157 milions, un 34,5% que l'any anterior i es menja el 25,8% del pressupost. Només la conselleria de Sanitat supera aquesta xifra –6.390, el 32% del pressupost– amb un augment interanual del 4,6%.
La Conselleria d'Educació i Cultura s'emporta el 23,7% dels recursos, 4.720 milions, amb un increment del 3,5% respecte al 2017. Els majors increments en percentatge, però, es produeixen en la conselleria de Mónica Oltra. A serveis socials es destinarà un 13,8% més, fins a arribar als 1.194 milions. Darrere es troba el departament de Transparència, amb el 13,7%, tot i que la xifra absoluta és mínima, i Agricultura, amb un augment de l'11,1%, de 317 a 352 milions.
Cent per cent Botànic
Tot i que els comptes públics estan elaborats per la Conselleria d'Hisenda, la presentació a la premsa es va celebrar amb una compareixença conjunta de Vicent Soler i la vicepresidenta, Mónica Oltra, encarregada de transmetre els eixos doctrinals d'uns comptes que, al seu parer, són "cent per cent del Botànic". Són els "millors pressupostos que ha tingut la Generalitat des del seu autogovern i senten les bases per al futur" del País Valencià.
El fet que els comptes del 2018 estiguen tan inserits en la lletra i l'esperit de l'Acord del Botànic fa que Oltra no dubte que Podem acabarà donant-los suport. La vicepresidenta va posar d'exemple els 10 milions dedicats a un nou pla d'habitatge que incrementarà els immobles públics i el lloguer social. La diferència és que Podem reclama 80 milions per a aquest punt concret, com una hora abans havia recordat el seu síndic, Antonio Estañ.
Partida reivindicativa
El conseller d'Hisenda va ser l'encarregat d'explicar d'on eixiran els ingressos per a finançar la Generalitat. L'infrafinançament va tornar a aparéixer al discurs de Vicent Soler, en aquest cas, amb l'exemple dels 10.267 milions en transferències que arribaran pel model de finançament. Aquesta xifra suposa 84 milions més que el 2017, un 0,82% d'augment, mentre que la mitjana dels territoris de l'Estat supera el 3%. Soler va mostrar la seua perplexitat tot recordant que "l'evolució de l'economia valenciana és millor."
Soler va defensar també la partida reivindicativa de 1.325 milions, uns diners que el Consell no preveu recaptar, però que són la xifra mínima extra que hauria d'incloure el sistema de finançament per tal de garantir l'equitat interterritorial. El conseller va recordar que el dèficit autoritzat per l'Estat per al 2018 és del 0,4% del PIB i que, si se sumen eixos 1.325 milions, la xifra serà de l'1,7%. "Mentre no hi haja nou sistema de finançament tenim tot el dret a mantindre aquesta desviació del dèficit", va sentenciar.
Pel que fa al detall dels comptes del Consell per al 2018, totes les Conselleries preveuen un augment considerable en les seues partides destinades, com insisteixen constantment des de l'executiu, a "rescatar persones".
Presidència de la Generalitat, 309,5 milions d'euros
La Generalitat dóna un nou impuls a un dels motors fonamentals de l'economia valenciana augmentant un 13% el pressupost de l'Agència Valenciana del Turisme (ajudes per a projectes turístics singulars, els convenis de col·laboració amb el sector i els plans de governança que es desenvolupen amb mancomunitats). L'Agència Valenciana de la Innovació començarà el seu primer exercici després de la seua constitució com a agent de coordinació, promoció i desenvolupament de les polítiques d'I+D en col·laboració amb les empreses valencianes. Tindrà 28 milions de pressupost.
L'Agència Valenciana per a la Seguretat i la Resposta Resposta a les Emergències augmenta un 10% per a dotar‐se de mitjans adients. Així mateix, es consolida la política municipalista del Consell, ja que per segon any s'inclou el Fons de Cooperació Local, dotat amb 40 milions. També s'incrementa la partida d'administració local en 7 milions, destinats a la lluita contra el despoblament, pla AVANT, amb un pla de millora de l'accesibilitat a les cases consistorials i per a posar en marxa un pla d'ajuda als municipis amb insuficiència financera extrema.
Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i polítiques inclusives, 1.194,7 milions d'euros
El departament dirigit per Mónica Oltra presenta un increment de 12 milions d'euros en les línies destinades a polítiques de lluita contra la violència de gènere i masclista, en compliment del Pacte València contra la Violència de Gènere i Masclista. Així mateix inclou un increment de 47 milions per a la posada en marxa de la nova Renda Valenciana d'Inclusió, que comptarà, en el seu primer any d'implantació, amb una partida de més de 88 milions.
La partida d'Igualtat preveu, igualment, la contractació de 21 noves persones als centres de valoració de discapacitat de les tres demarcacions per a agilitzar la tramitació d'aquestes peticions.
Hisenda i Model Econòmic, 299 milions d'euros
L'aposta de la conselleria encapçalada per Vicent Soler se centra en la posada en marxa del Banc Públic i l'impuls del nou model econòmic; la dotació de personal i mitjans de la futura Agència Tributària Valenciana (IVAT), un pressupost que augmenta un 8,9%, i la modernització de l'Administració. A més, aposta per les noves tecnologies en l'educació juntament amb la Conselleria d’Educació amb una dotació de 40 milions d'euros.
Justícia, 313,5 milions d'euros
La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques experimenta una creixement del 6,8% en els pressupostos del 2018, un increment que situa la xifra en els 313,5 milions d'euros. L'àrea que dirigeix Gabriela Bravo destinarà 22,1 milions a la millora de les infraestructures o 38,5 milions per als col·legis d'advocats i procuradors.
Per a la creació del Centre de Mediació del País Valencià es destinaran 261.000 euros i per a desplegar la Llei de Memòria Democràtica s'han pressupostat 1,2 milions. Les oficines d'atenció a les víctimes del delicte comptaran amb 1,9 milions i els reforços del personal de justícia tindran un total de quatre milions d'euros.
Educació, Investigació, Cultura i Esport, 4.720,2 milions d'euros
El departament que dirigeix Vicent Marzà veurà un augment en el pressupost del 3,5% respecte als comptes del 2017. La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport gestionarà 4.720,2 milions d'euros el 2018 –Educació i Investigació rebran un 3,9% més; Cultura, un 12% més, i Esport, un 23% més respecte a l'any anterior–. Educació fa èmfasi a posar als alumnes valencians en el centre dels pressupostos de la Generalitat. És per això que el Pla Edificant –un programa que pretén acabar amb els barracons a principis de la següent legislatura– tindrà un muntant de 200 milions d'euros. En aquest sentit, el Bo Infantil augmentarà un 18,8% respecte del 2017 situant-se, en el curs 2018-2019, en els 39 milions d'euros; de la mateixa manera, les Beques Menjador passaran de tindre un pressupost el 2017 de 61,3 milions als 66 milions d'euros el 2018. Les beques universitàries creixen un 35,7% i la investigació comptarà amb 10 milions d'euros, dels quals 4,1 pertanyen al Pla GenT.
Per altra banda, per tal de consolidar les plantilles docents i millorar les condicions laborals del professorat, es destinaran 2.376 milions per a consolidar l'augment de professorat en dos anys i assolir els plans específics d'acompanyament en plurilingüisme. Els comptes també preveuen 8,6 milions per a cobrir les despeses dels auxiliars de conversa que arribaran a les escoles i instituts el 2018.
La Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, va lliurar ahir el projecte de llei de Pressupostos a les Corts. / DIARI LA VEU
La xifra econòmica total de la conselleria de Marzà experimenta un augment del 3,9% en Educació i Investigació; Cultura, un 12%, i Esports, un 23%. Aquesta última àrea posa l'accent en l'esport base, els esportistes valencians i les federacions autòctones, on destaca el creixement del 173% per als projectes d'integració a través de l'esport i l'activitat física de col·lectius desafavorits; l'augment del 218% per a beques academicoesportives i el 142% més per als programes d'Esport a l'Escola.
Sanitat i Salut Pública, 6.390,7 milions d'euros
El pressupost que gestionarà Carmen Montón continua creixent per a apropar‐se a la despesa real sanitària. Augmenta 280,4 milions respecte a l'any passat i 898 més que l'últim exercici de govern del PP. Entre les noves línies d'ajudes s'inclouen els diners per a fer front als copagaments contra la pobresa farmacològica per a col·lectius vulnerables amb rendes inferiors als 18.000 euros. De cara a la reversió del departament d'Alzira, els pressupostos inclouen una partida per inversions d'urgència en atenció primaria i especialitzada de 5,7 milions; per al 2019 està prevista una inversió d'1,2. Els comptes inclouen també un increment de 24,5 milions en inversions per a continuar fent realitat el Pla de Dignificació d’Infraestructures Sanitàries (2016‐2019).
Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, 391,8 milions d'euros
La Conselleria assegura el "suport ferm i decidit" als sectors industrials amb una línia de 17,5 milions. Així, la política industrial rebrà un 13,6% més i el pressupost de l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial creix un 9% i passa de 109,9 a 119,9 milions. També s'amplia els fons per a la millora dels parcs empresarials amb un total de 27,5 milions, una partida que augmenta un 62% més. Les polítiques actives d'ocupació del SERVEF guanyen 22% més en inserció laboral i foment de l'ocupació.
Habitatge, Obres públiques i Vertebració del Territori, 388,4 milions d'euros
La Conselleria de Maria José Salvador, amb aquests comptes, impulsarà el Pla RENHATA per a obres de rehabilitació d'interior d'habitatges i accessibilitat amb un augment de quasi el 50%, en passar de 3 milions el 2017 a 5,5 per a l'any vinent. A més, s'inclou un nou projecte d'inversió per a l'ampliació del parc públic d'habitatge amb 10 milions per a començar el 2018 el Pla Plurianual d’Ampliació del Parc Públic, avançant‐se un any a l’aplicació del que marca la Llei per a la Funció Social d'Habitatge.
El pressupost d'inversions d'FGV augmenta un 93,4%, en passar de 22,8 milions el 2017 a 44,1 milions el 2018 per a desbloquejar projectes paralitzats o abandonats, com ara el Túnel de la Serra Grossa a Alacant, la T2 a València, l'electrificació d'un tram a Benidorm del tramvia o la modernització de la L9 del Tram d'Alacant.
Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, 352,3 milions d'euros
El departament d'Elena Cebrián destinará 31,8 milions a actuacions en modernització de regadius, estalvi d'aigua, estructures agràries i cooperativisme, amb un augment de dos milions d'euros respecte al 2017. La dotació per a la millora d'infraestructures de prevenció i vigilància d’incendis forestals és de 25 milions d'euros, 6 més que en l'exercici anterior. Les polítiques de gestió forestal sostenible, Parcs Naturals, biodiversitat i Xarxa Natura 2000 comptaran amb un presupost de 36,9 milions d'euros, xifra que representa 5,3 milions més que el 2017.
Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, 39,6 milions d'euros
Més de la meitat del pressupost de la Conselleria de Manuel Alcaraz es destina a Cooperació Internacional: 22,6 milions, dels quals més del 90% va a ajuda oficial al desenvolupament, educació per a la ciutadania i ajuda humanitària. Segons subratllen des del departament de Transparència, des del 2015 fins ara, el pressupost destinat pel Govern del Botànic a la cooperació s'ha quintuplicat. És el tercer pressupost més alt de totes les autonomies destinat a cooperació internacional, 4,64 euros per habitant d'inversió.
La castanya, provinent del llatí castanea, és el nom que rep el fruit del castanyer. Les llavors d’este arbre tenen una corfa corretjosa de color marró fosc, i es formen en grups de dos o tres dins d’un embolcall espinós. El color tan específic de la corfa del fruit ha originat la creació de l’adjectiu castany, que s’aplica sobretot als cabells.
La paraula castanya ha generat també molts significats figuratius. Un dels més habituals és el que fa referència a un colp fort, derivat de l’impacte produït per les castanyes que cauen de l’arbre. Estenent este sentit a l’àmbit emocional, s’usa també per a referir-se a un engany o a una contrarietat. I també per a referir-se als anys que té una persona, sobretot quan en són molts, que també produïxen impacte emocional.
