La jutgessa farà asseure's l'expresident a la banqueta dels acusats per, presumptament, beneficiar les empreses que van construir el traçat urbà per al Gran Premi a València
4 maig 2019 06:00h
Rita Barberá, Bernie Ecclestone i Francisco Camps en una imatge d'arxiu. / EUROPA PRESS
VALÈNCIA. Faltaven 17 dies per a les eleccions autonòmiques del 2007. L'aleshores president de la Generalitat i candidat del PPCV a la reelecció, Francisco Camps, va donar el gran colp d'efecte el 10 de maig del 2007. Acompanyat de l'alcaldessa de València, Rita Barberá, i del magnat de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone, va anunciar a bombo i platerets que, si la ciutadania dipositava de nou la confiança en la seua persona, València tindria un Gran Premi de F1. I, a més, "a cost zero". "No costarà res als valencians", va dir Camps.
El 27 de maig d'aquell any Camps va obtindre una folgada majoria absoluta i l'any següent, l'agost del 2008, València va celebrar la primera de les cinc edicions del Gran Premi d'Europa de Fórmula 1. Fins al 2011 tot van ser flors per a la gestió de Camps respecte a la F1 i va ser el govern del seu successor Alberto Fabra el que va haver d'assumir la compra de l'empresa Valmor Sport i el seu deute de quasi 40 milions i rescindir el contracte que Camps, tot just abans de dimitir, va prorrogar d'acord amb Ecclestone.
En el moment que el govern del PPCV va haver d'assumir l'empresa Valmor Sport –i el seu deute, xifrat en 41 milions d'euros– es va començar a veure que la promesa de Camps sobre la gratuïtat de la Fórmula 1 era una mentida. De fet, els comptes públics revelen que la factura de la F1 és milionària i que Camps està a punt d'asseure's al banc dels acusats processat per beneficiar, presumptament, les empreses que van acabar construint el traçat urbà per al Gran Premi. L'expresident va anunciar aquest divendres, poc després de fer-se públic el seu processament, que recorrerà contra la decisió de la instructora i, fins i tot, es planteja querellar-se contra la jutgessa en considerar que "excedeix les seues competències" en el seu escrit.
La factura milionària
Dotze anys després de l'anunci se sap, d'acord amb la documentació que obra en poder de la Generalitat, que l'administració autonòmica ha pagat a través de l'Ens Gestor d'Infraestructures, dependent de la Conselleria, un total de 88.829.624,91. Quasi 89 milions d'euros que s'han pagat en diversos contractes relatius a la construcció del circuit de Fórmula 1 entre els exercicis 2007 i 2017, a càrrec dels pressupostos de la Generalitat.
Aquests 90 milions són els que corresponen a les obres de condicionament dels carrers pels quals discorria la carrera de Fórmula 1. Però no va ser ni de bon tros l'únic pagament que va fer la Generalitat. A les obres cal sumar el cànon que els governs del Partit Popular van abonar a canvi que el Gran Premi d'Europa se celebrara a València. Aquests pagaments els va acabar assumint la Generalitat perquè l'empresa Valmor Sport –creada ad hoc per a assumir l'organització de l'esdeveniment– va resultar insolvent. Només va pagar el cànon de la prova del 2008, que ascendia a 19,1 milions d'euros.
Entre el 2009 i el 2012 els pagaments del cànon el va fer la Generalitat. Per les quatre edicions que es van celebrar entre eixos anys, el govern valencià va abonar uns 90 milions d'euros. I és que el contracte firmat amb Formula One Administration preveia un increment del 10% cada any. Així, per l'edició del 2009 es va pagar un poc més de 21 milions d'euros; el 2010, el Gran Premi va costar més de 23 milions d'euros; l'edició del 2011, 25,5 milions, i per l'última edició, la del 2012, es va abonar un pagament de 27,6 milions d'euros. En total, la Generalitat va pagar per quatre edicions al voltant de 90 milions d'euros.
Altres despeses
La factura que, segons Camps, seria de zero euros per a la ciutadania valenciana ascendeix a almenys 190 milions d'euros. Però no són els únics diners públics que es van invertir en el circ de la Fórmula 1. Per exemple, l'última edició, la del 2012, la Generalitat també va gastar 2,2 milions d'euros en el muntatge de les graderies, 230.000 euros en un servei de catering, uns 500.000 euros en publicitat en mitjans de comunicació i 135.000 euros per la comissió per la venda d'entrades.
També l'erari públic va gastar diners en la Fórmula 1. Va ser a través d'empreses del sector públic, com ara Radiotelevisió Valenciana. Canal 9 es va gastar 24 milions d'euros en el contracte per a adquirir els drets d'emissió de la Fórmula 1 entre els anys 2008 i 2013; aquest últim any ja no es va celebrar la prova.
https://www.diarilaveu.com/la-factura-que-amagava-la-falsa-promesa-de-camps-del-cost-zero-de-la-formula1
