Acaba ja aquest mes negre en què pràcticament no hi ha hagut cap dia en què la nostra llengua no haja rebut atacs i amenaces

Un atac lingüístic que cal aturar

Teresa Ciges Author Img Universitat de València
23/02/2018 11:18 | Actualizado a 23/02/2018 11:28

Acaba ja aquest mes negre per a la llengua, per a tota aquella llengua que no tinga a veure amb la lletra que Marta Sánchez proposa per a l’himne d’Espanya i, en concret, contra el valencià, el català de Castelló o el mallorquí d’Elx, com la vulgueu anomenar (que el PP ja ha reconegut a les Corts Valencianes la unitat de la llengua!).

Dic que ha estat un mes negre perquè pràcticament no hi ha hagut cap dia en què la nostra llengua no haja rebut atacs i amenaces. Sí, repetisc: atacs i amenaces constants per part dels que es fan dir defensors de la igualtat i que no fan més que defensar el seu supremacisme lingüístic relegant les altres llengües cooficials de l’Estat a un tercer -o quart- pla. Que si Albert Rivera vol prohibir per llei que les llengües diferents al castellà siguen un requisit per als funcionaris, que si Consum deixa d’etiquetar en valencià, que si el Tribunal Constitucional diu que l’aranés no pot ser llengua preferent, que si el 155 amenaça la immersió lingüística a Catalunya, que si Bellreguard ha de traduir els senyals de trànsit, que si no es té clar que Castelló s’haja de dir Castelló… Per sort hi ha hagut una notícia bona, almenys al País Valencià: l’aprovació del Decret de Plurilingüisme.

De xicoteta em van dir que conèixer llengües era bo, que les llengües sumaven. Imagine que per això al col·legi estudiàvem anglés i valencià, al marge de donar la resta d’assignatures en castellà. Ningú no qüestionava aquestes assignatures, de la mateixa forma que tampoc es qüestionaven els continguts de matemàtiques, física i química o llatí. I ara, al cap dels anys, si mire en retrospectiva, m’haguera agradat tindre moltes més hores d’anglés i valencià i no haver tingut la necessitat d’anar a classes extraescolars per incrementar el meu nivell de les mateixes. Per què? Molt senzill: perquè -al marge que les llengües ens enriqueixen i són patrimoni- ens fan competitius, ens donen oportunitats.

Però, tinc amics de la meua generació que no van tindre les mateixes oportunitats que jo. I són valencians, no d’Extremadura. Ells, en viure en una comarca castellanoparlant, van poder optar si volien estudiar valencià o no. De fet, l’única assignatura en què podien fer aquesta tria era la de la llengua autòctona. I clar, alguns, per pura estratègia de cara al Selectiu (perquè no els comptabilitzara en la mitjana de les notes) van decidir no estudiar-la. Els meus amics encara van tindre “sort”, perquè els seus pares triaren que estudiaren el valencià fins 4t de l’ESO, per tant, poden defensar-se amb els pronoms febles. Tanmateix, hi ha una realitat al sud del País, on hi havia xiquets que ni en Educació Primària estudiaven valencià. Ni estudiaven ni estudien. I de moment, tampoc l’estudiaran, perquè l’exempció per als xiquets de comarques castellanoparlants continua vigent malgrat la nova Llei de Plurilingüisme aprovada aquest mes.

Del requisit lingüístic per a la funció pública ja ni parlem, perquè després de vore la que han muntat els metges balears, com per a intentar implantar-lo ací “amb valentia”. Per cert, una pregunta innocent: com és possible que una persona siga capaç de dedicar sis anys a l’estudi de la carrera de Medicina (que no té fama de ser molt fàcil) i després faça el MIR i siga incapaç d’aprendre una llengua? No serà que no té interès en aprendre la llengua i no és qüestió de capacitats?

Quan interioritzem que les llengües -en plural- sumen, que són riquesa i no un obstacle ni una imposició, avançarem com a societat. No ens podem permetre que es reedite la Batalla de València -aquesta vegada a nivell estatal- contra tot allò que no sone en castellà. Perquè en aquest cas tindrem molt a perdre i poc -o més aviat res- a guanyar. Cal aturar aquest atac lingüístic perquè la cohesió social està en joc. Respectem-nos i estimem les llengües. Guanyarem totes i tots.
http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20180223/441000651246/atac-linguistic-cal-aturar-teresa-ciges.html