L'ona feminista arrossega a Bonig
Els populars valencians diuen ara que defenen un feminisme no radical i aliat dels hòmens després d'anys rebutjant el terme - La líder, igual que altres dirigents del PP, modula el seu discurs davant l'èxit de la mobilització
L'ona feminista arrossega a Bonig
El feminisme ha sigut durant molt de temps (i en part seguix sent-ho) una etiqueta de la qual fugen els partits conservadors, i en concret, el Partit Popular. En el cas dels populars valencians, este rebuig ha sigut exprés. Isabel Bonig, la primera dona a presidir el PPCV, sempre ha fet gala de no ser feminista. En multiples ocasions ha marcat distàncies amb un terme que al·ludix al moviment que històricament ha treballat en favor de la igualtat real entre dones i hòmens, però que molta gent identifica erròniament (i moltes vegades a propòsit) com un antònim del masclisme.
«No sóc feminista ni sectària», va dir Bonig l'octubre del 2015 quan en el fòrum Tribuna Mediterránea va presentar les seues credencials per a liderar l'oposició després del desastre electoral. No era la primera vegada que ho feia ni va ser l'última, encara que alguna cosa ha canviat des d'este 8 de març en el discurs de la líder, encara que siga en termes formals. Un punt d'inflexió que s'ha vist també en el PP nacional amb Mariano Rajoy al capdavant lluint en la solapa el llaç morat, símbol de les dones mobilitzades.
El passat dia 8 en les Corts i durant la sessió de control al president de la Generalitat, Ximo Puig, que va acabar en picabaralla, Bonig va sorprendre en defendre per al seu partit un «feminisme no radical». No va ser un desliz dialèctic ja que posteriorment en un nota de premsa el PPCV es va fer ressò de la posició del partit en un dia que va acabar sent històric per a la lluita feminista ja que va aconseguir traure al carrer a milions de dones en tot Espanya, moltes d'elles a València. En privat, Bonig assegura que el seu discurs és el mateix i subratlla, com deia la nota, que advoca per un feminisme «aliat amb els hòmens, perquè sense ells no hi ha igualtat». Malgrat les seues objeccions, la veritat és que ha acabat assumint un terme que rebutjava abans expressament i ho ha fet en un moment en què milions de dones han eixit al carrer. Una ona que ha atrapat a un PP que no vol quedar al marge d'un col·lectiu tan potent.
En realitat, Bonig no és l'única dirigent popular a fer est faig fallida. El llaç en la solapa de Rajoy i tots els dirigents que estos dies es van citar a València evidencien el canvi estratègic. La sotssecretària d'Estudios i Programes del PP, Andrea Levy, que també en el passat s'ha distanciat del concepte del feminisme, es va veure obligada ahir a assumir la seua lluita després de qualificar la vaga de «èxit».
Al president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, li va faltar ahir posar-se davant de la pancarta. En ser preguntat per les mobilitzacions va subratllar que la manifestació que va omplir els carrers d'Espanya no respon plantejaments polítics i va indicar que calia prendre nota de les reivindicacions tant en l'àmbit públic com en el privat: bretxa salarial, corresponsabilitat, etc.
Al llarg de la legislatura, el PP valencià s'ha quedat solament en algunes iniciatives del tripartit que buscaven avançar en l'accés de les dones en els llocs de responsabilitat. Algunes, com la llei de paritat en els òrgans estatutaris, han aconseguit fins i tot el suport de Ciutadans.
El partit que lidera Albert Rivera és, com el PP, un partit que està en contra les quotes i també ha hagut de modular la seua postura respecte a la protesta Encima de la taula hi ha ara una proposta per a les llestes cremallera. Tant Ciutadans com el PP rebutgen este sistema que garantix la paritat absoluta, però l'esquerra guarda esperances d'arrancar en Cs algun recolze en este àmbit. Amb el PP no hi ha converses.
Malgrat la concessió terminològica, no cal esperar grans canvis en la postura popular. Bonig, admiradora confesa de Margaret Thatcher, també va fer seues eixe octubre del 2015 algunes reflexions l'exprimera ministra britànica: «En política si vols que alguna cosa se sàpia, dis-li-ho a un home. Si vols que es faça, dis-li-ho a una dona», va dir. Una frase que no encaixa amb el feminisme, un moviment del que també va renegar la Dama de Ferro : «No li dec res», va manifestar en una ocasió.
http://val.levante-emv.com/
Els populars valencians diuen ara que defenen un feminisme no radical i aliat dels hòmens després d'anys rebutjant el terme - La líder, igual que altres dirigents del PP, modula el seu discurs davant l'èxit de la mobilització
L'ona feminista arrossega a Bonig
El feminisme ha sigut durant molt de temps (i en part seguix sent-ho) una etiqueta de la qual fugen els partits conservadors, i en concret, el Partit Popular. En el cas dels populars valencians, este rebuig ha sigut exprés. Isabel Bonig, la primera dona a presidir el PPCV, sempre ha fet gala de no ser feminista. En multiples ocasions ha marcat distàncies amb un terme que al·ludix al moviment que històricament ha treballat en favor de la igualtat real entre dones i hòmens, però que molta gent identifica erròniament (i moltes vegades a propòsit) com un antònim del masclisme.
«No sóc feminista ni sectària», va dir Bonig l'octubre del 2015 quan en el fòrum Tribuna Mediterránea va presentar les seues credencials per a liderar l'oposició després del desastre electoral. No era la primera vegada que ho feia ni va ser l'última, encara que alguna cosa ha canviat des d'este 8 de març en el discurs de la líder, encara que siga en termes formals. Un punt d'inflexió que s'ha vist també en el PP nacional amb Mariano Rajoy al capdavant lluint en la solapa el llaç morat, símbol de les dones mobilitzades.
El passat dia 8 en les Corts i durant la sessió de control al president de la Generalitat, Ximo Puig, que va acabar en picabaralla, Bonig va sorprendre en defendre per al seu partit un «feminisme no radical». No va ser un desliz dialèctic ja que posteriorment en un nota de premsa el PPCV es va fer ressò de la posició del partit en un dia que va acabar sent històric per a la lluita feminista ja que va aconseguir traure al carrer a milions de dones en tot Espanya, moltes d'elles a València. En privat, Bonig assegura que el seu discurs és el mateix i subratlla, com deia la nota, que advoca per un feminisme «aliat amb els hòmens, perquè sense ells no hi ha igualtat». Malgrat les seues objeccions, la veritat és que ha acabat assumint un terme que rebutjava abans expressament i ho ha fet en un moment en què milions de dones han eixit al carrer. Una ona que ha atrapat a un PP que no vol quedar al marge d'un col·lectiu tan potent.
En realitat, Bonig no és l'única dirigent popular a fer est faig fallida. El llaç en la solapa de Rajoy i tots els dirigents que estos dies es van citar a València evidencien el canvi estratègic. La sotssecretària d'Estudios i Programes del PP, Andrea Levy, que també en el passat s'ha distanciat del concepte del feminisme, es va veure obligada ahir a assumir la seua lluita després de qualificar la vaga de «èxit».
Al president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, li va faltar ahir posar-se davant de la pancarta. En ser preguntat per les mobilitzacions va subratllar que la manifestació que va omplir els carrers d'Espanya no respon plantejaments polítics i va indicar que calia prendre nota de les reivindicacions tant en l'àmbit públic com en el privat: bretxa salarial, corresponsabilitat, etc.
Al llarg de la legislatura, el PP valencià s'ha quedat solament en algunes iniciatives del tripartit que buscaven avançar en l'accés de les dones en els llocs de responsabilitat. Algunes, com la llei de paritat en els òrgans estatutaris, han aconseguit fins i tot el suport de Ciutadans.
El partit que lidera Albert Rivera és, com el PP, un partit que està en contra les quotes i també ha hagut de modular la seua postura respecte a la protesta Encima de la taula hi ha ara una proposta per a les llestes cremallera. Tant Ciutadans com el PP rebutgen este sistema que garantix la paritat absoluta, però l'esquerra guarda esperances d'arrancar en Cs algun recolze en este àmbit. Amb el PP no hi ha converses.
Malgrat la concessió terminològica, no cal esperar grans canvis en la postura popular. Bonig, admiradora confesa de Margaret Thatcher, també va fer seues eixe octubre del 2015 algunes reflexions l'exprimera ministra britànica: «En política si vols que alguna cosa se sàpia, dis-li-ho a un home. Si vols que es faça, dis-li-ho a una dona», va dir. Una frase que no encaixa amb el feminisme, un moviment del que també va renegar la Dama de Ferro : «No li dec res», va manifestar en una ocasió.
http://val.levante-emv.com/
