El terme municipal de les Coves de Vinromà es troba situat a l’extrem nord de la comarca de la Plana Alta, just enmig de la confluència entre les comarques de l’Alt Maestrat i el Baix Maestrat. Les Coves, que és com gran part de la població coneix el poble, limita a l’est amb Alcalà de Xivert; al nord, amb Tírig i la Salzadella; al sud, amb Vilanova d’Alcolea, i a l’oest, amb Albocàsser, la Serra d’en Galceran i la Serratella. Amb 136,4 km2 de superfície, el terme municipal de les Coves de Vinromà és el més extens de la comarca de la Plana Alta.
Tant la història com la geografia de les Coves estan marcades per la conjunció de diferents trets hidrològics. El barranc de la Valltorta travessa la part nord-oest del terme fins a desembocar en el riu de les Coves, que voreja el nucli urbà, on rep les aigües del riu de Vilanova. Continua cap al mar amb el nom de riu de les Coves o de Sant Miquel, i desemboca al Mediterrani en la punta de Capicorb. A més, la totalitat del terme està esguitada de desenes i desenes d’obres d’aprofitament de l’aigua. Tant les fonts com les sénies, els batans, les almàsseres o els molins pròxims als barrancs i al riu conformen tota una xarxa hidràulica difícil de trobar en altres poblacions veïnes. Pel que fa als accidents geogràfics destaca, en la vessant oest, la serra d’en Galceran, i a l’est, l’aparició de les Talaies d’Alcalà, que servixen per a tancar el terme per llevant.
Els primers assentaments humans a la zona daten de l’any 6000 a. C., i se situaven a les vores del barranc de la Valltorta. Allí trobem els primers exemples d’art rupestre llevantí, declarats Patrimoni de la Humanitat: les pintures de la cova de la Saltadora. A més, s’han localitzat restes de l’Edat del Bronze al Mas d’Abat. La rica història del terme es veu també reflectida en els poblats ibèrics descoberts a la Moreria, a pocs metres del nucli urbà. En època romana, la via Augusta travessava les Coves; pels voltants se n’han trobat restes a les Fontanelles i un relleu funerari als Tossalets. Amb l’arribada de Jaume I l’agost de 1233 va acabar l’ocupació musulmana, i el municipi de les Coves de Vinromà, en aquella època d’Avinromà, va passar primer a mans de la família Alagó, posteriorment a l’Orde del Temple i, finalment, Jaume II va fer la cessió definitiva en benefici de l’Orde de Montesa, sota la qual el municipi romandrà fins a l’arribada de la desamortització l’any 1836.
Antigament hi havia nuclis de població disseminats arreu del terme municipal, com ara el mas d’en Ramona, la Mosquera o la Torre d’Ebrí. Durant l’últim terç del segle XX la població va anar traslladant-se cap al nucli urbà, i les escoles i les xicotetes indústries repartides pel conjunt del terme van anar desapareixent.
La primera mitat del segle XX suposa per a les Coves de Vinromà l’etapa més esplendorosa o, almenys, la de major nombre de població i més possibilitats econòmiques. A principis de la dècada dels vint, la població va superar els 4.500 habitants, gràcies a l’agricultura i a indústries com la dels adobs minerals, la teuleria o la confecció de sabó.
La duresa de la postguerra a la zona va marcar el declivi de la població, que a partir dels anys quaranta patix l’emigració cap a ciutats com Castelló de la Plana, València o Barcelona. L’any 2024 les Coves de
Vinromà té 1.865 habitants, i s’ha pogut parar el degoteig continu de pèrdua de població gràcies a les diferents indústries ramaderes, així com a l’adaptació a noves fórmules econòmiques com el turisme rural i esportiu o les energies renovables
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
