El conseller de Hacienda entrega el proyecto de presupuestos al presidente de Les Corts, ayer. - EFE / JUAN CARLOS CÁRDENAS
LAS PREVISIONES INCLUYEN EL PLAN PARA LA REINDUSTRIALIZACIÓN AZULEJERA Y EL REGINA VIOLANT DE ALMASSORA
Castellón recibirá 64 millones, un 23% más, para la ronda suroeste de Vila-real o el CdT de Morella. La Generalitat prevé gastos e ingresos por 15.224 millones, pero vuelve a incluir 1.325 sin confirmar
RAMON OLIVARES RUIPÉREZ 01/11/2017
Un impulso a varios proyectos pendientes en la provincia. Al menos sobre el papel, eso es lo que recoge el proyecto de Presupuestos de la Generalitat para el 2018. A la par que el aumento en las cuentas autonómicas, la inversión prevista en Castellón crece hasta los 64,16 millones de euros, detallan fuentes de la Conselleria de Hacienda. Esto significa un 23% más que los 52,1 millones que el capítulo VI de las cuentas autonómicas recogía para este año. Eso sí, varias actuaciones no se han materializado.
Entre los principales proyectos que se prevé ejecutar el año próximo está la ronda suroeste de Vila-real (se incluyen 2 millones de euros), el demandado colegio Regina Violant de Almassora (del que se incluyen en el 2018 los 3,5 millones previstos para su construcción), el Centre de Turisme de Els Ports (también se recogen para el próximo año los tres millones que necesita para abrir sus puertas), el pago de la primera fase de la reforma del Hospital Provincial (4,6 millones) o diversas actuaciones para la mejora del abastecimiento hídrico en zonas del interior, como un sondeo entre Vilafranca y Benassal o un depósito en Atzeneta.
impulso al azulejo // Pero también destaca el empujón a la industria azulejera. Parte llega con la mejora en la dotación del Plan Renhata, con el que se fomenta la rehabilitación de edificios por parte de particulares, que pasa de 3 millones a 5,5. Pero quizás la principal novedad son las líneas para la reindustrialización del sector azulejero. Una partida específica, de casi 4,5 millones, hace referencia a la Plana Alta y la Plana Baixa. Hay otra, más modesta, en la que se enmarca l’Alcalatén (también el Alto Mijares y el Alto Palancia, además de otras comarcas valencianas). Y una última, por 17,5 millones, para la primera fase del Plan estratégico de la industria valenciana (Peiv), que también incluye a otras ramas económicas, como la química, el mueble, o el textil.
Volviendo al capítulo VI, también incluye la mejora de la carretera CV-12 de Ares a Morella; el Bulevar de la Plana (entre Castellón y Vila-real, para el que hay 100.000 euros); ó 1,5 millones para reparar escuelas provinciales. Además, tras acabar de abonar el TRAM este 2017, recoge dos partidas para pagar la CV-10 y la CV-13, que suman casi 9 millones.
Desde Hacienda destacan que, con todas las partidas, Castellón recibe el 16% de los 400,5 millones de inversión territorializada, por encima del 11% que le correspondería por su población.
Todo en un contexto en el que las cuentas autonómicas del 2018 alcanzan los 15.224 millones, un 6,7% más. Eso sí, en las partidas de ingresos vuelven a figurar, como el año pasado, 1.325 millones que no están asegurados. De hecho, solo llegarán si cambia el actual modelo de financiación. Es decir, es una reivindicación del Consell frente al Gobierno.
Así, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, destacó que estos terceros presupuestos del Pacte del Botànic quieren «sentar las bases para el futuro de este pueblo». El conseller de Hacienda, Vicent Soler, resaltó que se busca «afrontar los retos sociales y económicos del futuro».
El Consell va presentar ahir els seus tercers pressupostos. Les dificultats per a garantir-se una majoria parlamentària que els aprove van fer que el govern de Ximo Puig exhaurirà el termini legal per a dur els comptes del 2018 a les Corts, on ha de començar la tramitació parlamentària.
Tot i que, fins a darrera hora, va planar la possibilitat que s'hagueren de prorrogar els pressupostos del 2017, com ha fet el govern espanyol, els avanços en les negociacions amb Podem i la predisposició del partit encapçalat per Antonio Estañ a acostar-hi posicions fan augmentar la possibilitat que els comptes públics del 2018 es basen en les xifres presentades pel conseller Vicent Soler.
El pressupost global creix un 12,6% i passa dels 17.724 milions del 2017 als 19.956 el 2018. Però, si es descompta la partida dedicada a satisfer els interessos del deute públic i el venciment dels préstecs –anomenat servei del deute–, l'increment es queda en el 6,7% i arriba als 15.224 milions, enfront dels 14.264 del pressupost ara en vigor.
Els diners dedicats al servei del deute passen de 3.833 a 5.157 milions, un 34,5% que l'any anterior i es menja el 25,8% del pressupost. Només la conselleria de Sanitat supera aquesta xifra –6.390, el 32% del pressupost– amb un augment interanual del 4,6%.
La Conselleria d'Educació i Cultura s'emporta el 23,7% dels recursos, 4.720 milions, amb un increment del 3,5% respecte al 2017. Els majors increments en percentatge, però, es produeixen en la conselleria de Mónica Oltra. A serveis socials es destinarà un 13,8% més, fins a arribar als 1.194 milions. Darrere es troba el departament de Transparència, amb el 13,7%, tot i que la xifra absoluta és mínima, i Agricultura, amb un augment de l'11,1%, de 317 a 352 milions.
Cent per cent Botànic
Tot i que els comptes públics estan elaborats per la Conselleria d'Hisenda, la presentació a la premsa es va celebrar amb una compareixença conjunta de Vicent Soler i la vicepresidenta, Mónica Oltra, encarregada de transmetre els eixos doctrinals d'uns comptes que, al seu parer, són "cent per cent del Botànic". Són els "millors pressupostos que ha tingut la Generalitat des del seu autogovern i senten les bases per al futur" del País Valencià.
El fet que els comptes del 2018 estiguen tan inserits en la lletra i l'esperit de l'Acord del Botànic fa que Oltra no dubte que Podem acabarà donant-los suport. La vicepresidenta va posar d'exemple els 10 milions dedicats a un nou pla d'habitatge que incrementarà els immobles públics i el lloguer social. La diferència és que Podem reclama 80 milions per a aquest punt concret, com una hora abans havia recordat el seu síndic, Antonio Estañ.
Partida reivindicativa
El conseller d'Hisenda va ser l'encarregat d'explicar d'on eixiran els ingressos per a finançar la Generalitat. L'infrafinançament va tornar a aparéixer al discurs de Vicent Soler, en aquest cas, amb l'exemple dels 10.267 milions en transferències que arribaran pel model de finançament. Aquesta xifra suposa 84 milions més que el 2017, un 0,82% d'augment, mentre que la mitjana dels territoris de l'Estat supera el 3%. Soler va mostrar la seua perplexitat tot recordant que "l'evolució de l'economia valenciana és millor."
Soler va defensar també la partida reivindicativa de 1.325 milions, uns diners que el Consell no preveu recaptar, però que són la xifra mínima extra que hauria d'incloure el sistema de finançament per tal de garantir l'equitat interterritorial. El conseller va recordar que el dèficit autoritzat per l'Estat per al 2018 és del 0,4% del PIB i que, si se sumen eixos 1.325 milions, la xifra serà de l'1,7%. "Mentre no hi haja nou sistema de finançament tenim tot el dret a mantindre aquesta desviació del dèficit", va sentenciar.
Pel que fa al detall dels comptes del Consell per al 2018, totes les Conselleries preveuen un augment considerable en les seues partides destinades, com insisteixen constantment des de l'executiu, a "rescatar persones".
Presidència de la Generalitat, 309,5 milions d'euros
La Generalitat dóna un nou impuls a un dels motors fonamentals de l'economia valenciana augmentant un 13% el pressupost de l'Agència Valenciana del Turisme (ajudes per a projectes turístics singulars, els convenis de col·laboració amb el sector i els plans de governança que es desenvolupen amb mancomunitats). L'Agència Valenciana de la Innovació començarà el seu primer exercici després de la seua constitució com a agent de coordinació, promoció i desenvolupament de les polítiques d'I+D en col·laboració amb les empreses valencianes. Tindrà 28 milions de pressupost.
L'Agència Valenciana per a la Seguretat i la Resposta Resposta a les Emergències augmenta un 10% per a dotar‐se de mitjans adients. Així mateix, es consolida la política municipalista del Consell, ja que per segon any s'inclou el Fons de Cooperació Local, dotat amb 40 milions. També s'incrementa la partida d'administració local en 7 milions, destinats a la lluita contra el despoblament, pla AVANT, amb un pla de millora de l'accesibilitat a les cases consistorials i per a posar en marxa un pla d'ajuda als municipis amb insuficiència financera extrema.
Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i polítiques inclusives, 1.194,7 milions d'euros
El departament dirigit per Mónica Oltra presenta un increment de 12 milions d'euros en les línies destinades a polítiques de lluita contra la violència de gènere i masclista, en compliment del Pacte València contra la Violència de Gènere i Masclista. Així mateix inclou un increment de 47 milions per a la posada en marxa de la nova Renda Valenciana d'Inclusió, que comptarà, en el seu primer any d'implantació, amb una partida de més de 88 milions.
La partida d'Igualtat preveu, igualment, la contractació de 21 noves persones als centres de valoració de discapacitat de les tres demarcacions per a agilitzar la tramitació d'aquestes peticions.
Hisenda i Model Econòmic, 299 milions d'euros
L'aposta de la conselleria encapçalada per Vicent Soler se centra en la posada en marxa del Banc Públic i l'impuls del nou model econòmic; la dotació de personal i mitjans de la futura Agència Tributària Valenciana (IVAT), un pressupost que augmenta un 8,9%, i la modernització de l'Administració. A més, aposta per les noves tecnologies en l'educació juntament amb la Conselleria d’Educació amb una dotació de 40 milions d'euros.
Justícia, 313,5 milions d'euros
La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques experimenta una creixement del 6,8% en els pressupostos del 2018, un increment que situa la xifra en els 313,5 milions d'euros. L'àrea que dirigeix Gabriela Bravo destinarà 22,1 milions a la millora de les infraestructures o 38,5 milions per als col·legis d'advocats i procuradors.
Per a la creació del Centre de Mediació del País Valencià es destinaran 261.000 euros i per a desplegar la Llei de Memòria Democràtica s'han pressupostat 1,2 milions. Les oficines d'atenció a les víctimes del delicte comptaran amb 1,9 milions i els reforços del personal de justícia tindran un total de quatre milions d'euros.
Educació, Investigació, Cultura i Esport, 4.720,2 milions d'euros
El departament que dirigeix Vicent Marzà veurà un augment en el pressupost del 3,5% respecte als comptes del 2017. La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport gestionarà 4.720,2 milions d'euros el 2018 –Educació i Investigació rebran un 3,9% més; Cultura, un 12% més, i Esport, un 23% més respecte a l'any anterior–. Educació fa èmfasi a posar als alumnes valencians en el centre dels pressupostos de la Generalitat. És per això que el Pla Edificant –un programa que pretén acabar amb els barracons a principis de la següent legislatura– tindrà un muntant de 200 milions d'euros. En aquest sentit, el Bo Infantil augmentarà un 18,8% respecte del 2017 situant-se, en el curs 2018-2019, en els 39 milions d'euros; de la mateixa manera, les Beques Menjador passaran de tindre un pressupost el 2017 de 61,3 milions als 66 milions d'euros el 2018. Les beques universitàries creixen un 35,7% i la investigació comptarà amb 10 milions d'euros, dels quals 4,1 pertanyen al Pla GenT.
Per altra banda, per tal de consolidar les plantilles docents i millorar les condicions laborals del professorat, es destinaran 2.376 milions per a consolidar l'augment de professorat en dos anys i assolir els plans específics d'acompanyament en plurilingüisme. Els comptes també preveuen 8,6 milions per a cobrir les despeses dels auxiliars de conversa que arribaran a les escoles i instituts el 2018.
La Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, va lliurar ahir el projecte de llei de Pressupostos a les Corts. / DIARI LA VEU
La xifra econòmica total de la conselleria de Marzà experimenta un augment del 3,9% en Educació i Investigació; Cultura, un 12%, i Esports, un 23%. Aquesta última àrea posa l'accent en l'esport base, els esportistes valencians i les federacions autòctones, on destaca el creixement del 173% per als projectes d'integració a través de l'esport i l'activitat física de col·lectius desafavorits; l'augment del 218% per a beques academicoesportives i el 142% més per als programes d'Esport a l'Escola.
Sanitat i Salut Pública, 6.390,7 milions d'euros
El pressupost que gestionarà Carmen Montón continua creixent per a apropar‐se a la despesa real sanitària. Augmenta 280,4 milions respecte a l'any passat i 898 més que l'últim exercici de govern del PP. Entre les noves línies d'ajudes s'inclouen els diners per a fer front als copagaments contra la pobresa farmacològica per a col·lectius vulnerables amb rendes inferiors als 18.000 euros. De cara a la reversió del departament d'Alzira, els pressupostos inclouen una partida per inversions d'urgència en atenció primaria i especialitzada de 5,7 milions; per al 2019 està prevista una inversió d'1,2. Els comptes inclouen també un increment de 24,5 milions en inversions per a continuar fent realitat el Pla de Dignificació d’Infraestructures Sanitàries (2016‐2019).
Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, 391,8 milions d'euros
La Conselleria assegura el "suport ferm i decidit" als sectors industrials amb una línia de 17,5 milions. Així, la política industrial rebrà un 13,6% més i el pressupost de l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial creix un 9% i passa de 109,9 a 119,9 milions. També s'amplia els fons per a la millora dels parcs empresarials amb un total de 27,5 milions, una partida que augmenta un 62% més. Les polítiques actives d'ocupació del SERVEF guanyen 22% més en inserció laboral i foment de l'ocupació.
Habitatge, Obres públiques i Vertebració del Territori, 388,4 milions d'euros
La Conselleria de Maria José Salvador, amb aquests comptes, impulsarà el Pla RENHATA per a obres de rehabilitació d'interior d'habitatges i accessibilitat amb un augment de quasi el 50%, en passar de 3 milions el 2017 a 5,5 per a l'any vinent. A més, s'inclou un nou projecte d'inversió per a l'ampliació del parc públic d'habitatge amb 10 milions per a començar el 2018 el Pla Plurianual d’Ampliació del Parc Públic, avançant‐se un any a l’aplicació del que marca la Llei per a la Funció Social d'Habitatge.
El pressupost d'inversions d'FGV augmenta un 93,4%, en passar de 22,8 milions el 2017 a 44,1 milions el 2018 per a desbloquejar projectes paralitzats o abandonats, com ara el Túnel de la Serra Grossa a Alacant, la T2 a València, l'electrificació d'un tram a Benidorm del tramvia o la modernització de la L9 del Tram d'Alacant.
Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, 352,3 milions d'euros
El departament d'Elena Cebrián destinará 31,8 milions a actuacions en modernització de regadius, estalvi d'aigua, estructures agràries i cooperativisme, amb un augment de dos milions d'euros respecte al 2017. La dotació per a la millora d'infraestructures de prevenció i vigilància d’incendis forestals és de 25 milions d'euros, 6 més que en l'exercici anterior. Les polítiques de gestió forestal sostenible, Parcs Naturals, biodiversitat i Xarxa Natura 2000 comptaran amb un presupost de 36,9 milions d'euros, xifra que representa 5,3 milions més que el 2017.
Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, 39,6 milions d'euros
Més de la meitat del pressupost de la Conselleria de Manuel Alcaraz es destina a Cooperació Internacional: 22,6 milions, dels quals més del 90% va a ajuda oficial al desenvolupament, educació per a la ciutadania i ajuda humanitària. Segons subratllen des del departament de Transparència, des del 2015 fins ara, el pressupost destinat pel Govern del Botànic a la cooperació s'ha quintuplicat. És el tercer pressupost més alt de totes les autonomies destinat a cooperació internacional, 4,64 euros per habitant d'inversió.
La castanya, provinent del llatí castanea, és el nom que rep el fruit del castanyer. Les llavors d’este arbre tenen una corfa corretjosa de color marró fosc, i es formen en grups de dos o tres dins d’un embolcall espinós. El color tan específic de la corfa del fruit ha originat la creació de l’adjectiu castany, que s’aplica sobretot als cabells.
La paraula castanya ha generat també molts significats figuratius. Un dels més habituals és el que fa referència a un colp fort, derivat de l’impacte produït per les castanyes que cauen de l’arbre. Estenent este sentit a l’àmbit emocional, s’usa també per a referir-se a un engany o a una contrarietat. I també per a referir-se als anys que té una persona, sobretot quan en són molts, que també produïxen impacte emocional.
La paraula caqui s’utilitza amb un doble significat. Per una banda, fa referència al fruit d’un arbre de la família de les ebenàcies, conegut també com a caqui o com a caquier, que engloba diverses varietats del gènere Diospiros. Tot i que l’arbre prové de la Xina, el nom caqui es prengué del japonés kaki. El fruit té una aparença semblant a la d’una tomata, amb la pell de color taronja; la polpa, de consistència mucilaginosa, és molt dolça quan arriba al moment òptim de maduració, però si no pot resultar astringent al paladar.
Per una altra, amb la paraula caqui també es designa un color semblant a un oli grisenc, que s’ha utilitzat tradicionalment per a la confecció d’uniformes militars. Però en este cas la paraula ens ha arribat, via anglés, de l’hindi khākī, que al seu torn l’havia pres del pahlavi ẖāk, on significava ‘pols’.http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=caqui
Data de publicació: 31 d’oct. 201718 de novembre! Apunta esta data al teu calendari i vine a reclamar junts els nostres drets😃
🗣️ Els i les socialistes no volem #NiMésNiMenys i per això ens hem adherit a la mobilització del pròxim #18N per reclamar tots a una veu un #FinançamentJust
🤝 Vivim un moment històric en el qual cal posar punt i final a la discriminació, per avançar cap a una societat més prospera i més justa
⚖️ No podem deixar passar més temps!
Isabel Bonig en el acto de jura de bandera Bonig da un toque de atención a los empresarios por apoyar el acto que incluye en la bateria de políticas pro independentistas que atribuye al Consell 30/10/2017 - 09:30h
Así se expresaba Bonig en un acto celebrado en Vila-real, donde 800 personas han jurado la bandera en un encuentro militares e invitados, entre ellas el delegado del Gobierno en la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues. La advertencia se dirigía especialmente hacia los empresarios, quienes se han sumado a la protesta reivindicativa, señalando Bonig que "en estos momentos una manifestación de este tipo es innecesaria".
No obstante cabe destacar que el PP no se encuentra solo en estas tesis ya que tienen el apoyo de Ciudadanos. La formación de Albert Ribera en València también ha anunciado que no asistirá a la manifestación, y alerta de un "adoctrinamiento" en la educación.
Artículo 155
Después de la aprobación de la aplicació del artículo 155 de la Constitución sobre Catalunya, Bonig también ha afirmado que la situación del Consell es "insostenible" después de que senadores valencianos de partidos del Botànic votasen en contra. Ante estoa lapresidenta del PPCV ha solicitado hoy una reunión "urgente" con el Presidente de la Generalitat, Ximo Puig, para analizar y explorar las posibildiades de acuerdo entre el PP y el PSOE en la Comunitat Valenciana.
Por otro lado Bonig también ha cargado contra las declaraciones de Ximo Puig criticando que "no se puede llamar hooligans a las dos partes porque no se puede poner en el mismo plano a los golpistas y a los que defienden el Estado de Derecho".
Imagen de miembros del PP, con Isabel Bonig al frente, en una manifestación en Barcelona La crisis de la independencia de Catalunya impregna todo el argumentario de los populares valencianos redoblando sus ataques a PSPV y Compromís 31/10/2017 - 11:01h
Uno de los pilares fundamentales de la estrategia política de la derecha valenciana, y especialmente del PP, es el anticatalanismo, y con la crisis de la independencia catalana durante los últimos años el PP también ha aumentado el grado del ataque hacia la izquierda y los nacionalistas valencianos pasando a declararlos filo independentistas.
Este pasado fin de semana la propia presidenta del PPCV, Isabel Bonig, advertía sobre la manifestación para reivindicar una mejora de la financiación afirmando que "así empezó Catalunya". No obstante cabe recordar que este argumento ya se empezó a utilizar con el PP todavía en el Palau de la Generalitat, en 2014 el President Alberto Fabra afirmaba que este partido tenía que ser en la Comunitat Valenciana el "dique de contención" ante el secesionismo del tripartito que se vislumbraba, pero que para ello era necesaria una mejora de la financiación que lo mantuviera en el poder.
Y el aviso se hacía realidad con el nuevo gobierno de PSPV y Compromís. El PP no iba a soltar el argumento en esta legislatura e iba a intentar utilizar todos los paralelismos posibles. Así fue con el primer 25 d'Abril de la nueva legislatura, cuando el enarbolamiento de esteladas -que se han producido tradicionalmente en estos actos de corte nacionalista de izquierdas- fue usado para advertir que el PP no iba a consentir aue Valencia se conviertiera en un "manifiestódromo del independentismo catalán".
Isabel Bonig ha llegado a explicar lo que entiende que es un plan urdido: "la hoja de ruta separatista está marcada desde los años 80 y empieza por la educación y por la administració. Compromís simplemente la está aplicando con pasos firmes".
Así la manipulación la educación es un clásico, lo ha sido en Catalunya y lo es en la Comunitat Valenciana. El PP ha denunciado un "alarmante adoctrinamiento" en las escuelas impulsado por el Consell, afirmando que "el catalán y el rechazo a la libertad son los dos pilares de los nuevos tiempos". Pero la estrategia en realidad no se limita a las políticas del Consell, cabe recordar que en 2013 Nuevas Generaciones ya lanzó la campaña 'Me quieren adoctrinar' con la que señalaban a los profesores que en su opinión hacían un "adoctrinamiento ideológico".
Con el estallido final del referéndum, la declaración de independencia de Catalunya y la aplicación del artículo 155 los ataques se han redoblado y endurecido, pese a los intentos desde el Consell de alentar la destensión. No obstante el PP ha podido contar con la colaboración de José María Aznar para agitar el fantasma independentista en Valencia, así como también de Ciudadanos en su estrategia (su portavoz en València, Fernando Giner, ha llegado a acusar a Compromís de ser la "marca blanca de la CUP").
La última propuesta del PP ha sido intentar atraer al PSPV con la ola del bloque 'constitucionalista' que ha apoyado la aplicación del 155. Bonig interpreta sus cantos de sirena a Ximo Puig ofreciéndole el apoyo del PP a cambio de romper con Compromís. Pero el President, teniendo como principal caballo de batalla la mejora de la financiación, y dada la disidencia del PP en esta cuestión, mantendrá vivo el Pacte del Botànic pese al intento de la demonización de la reivindicación, priorizará esta lucha
L’any 2017 celebrem alguns dels fets que han contribuït a la construcció moderna de la Comunitat Valenciana: fa 40 anys de la primera gran manifestació autonomista, que va tindre lloc el 9 d’octubre de 1977; també commemorem els 35 anys de l’Estatut d’Autonomia, aprovat l’any 1982; i, per últim, han transcorregut 25 anys de la publicació de les actes del 1r congrés de l’Administració Valenciana «Dels Furs a l’Estatut», la primera gran cita científica al voltant de l’Estatut i de l’estructura política, històrica, social, econòmica… de la Comunitat Valenciana creada per ell. A més, en 2018 serà el 40 aniversari de l’aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, que va suposar la recuperació de la democràcia i l’articulació de l’Estat autonòmic, i el 600 aniversari de la creació de la Generalitat com a òrgan permanent.
La Càtedra de Dret Foral de la Universitat de València i la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació – Generalitat Valenciana, des de la seua Direcció General de Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern, es plantegen donar continuïtat a aquell congrés amb una nova cita a l’inici del mes de novembre de 2017 i distintes activitats complementàries que es realitzaran per tota la geografia de la Comunitat i fins a l’estiu de 2018. Tant al congrés com a les activitats complementàries es farà un balanç des de la perspectiva històrica del nostre autogovern, s’analitzarà el moment actual que viuen les institucions valencianes i es tractarà de definir els reptes de futur, sense deixar de banda les perspectives espanyola i europea. Les distintes intervencions dels i les ponents es recolliran en el número de 2018 de la Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics.
El ex presidente de la Generalitat de Cataluña dio la sorpresa al viajar a Bélgica, donde previsiblemente planea pedir asilo o buscar otra opción legal con la que esquivar la querella anunciada por la Fiscalía General del Estado.
¿Va a pedir asilo Carles Puigdemont en Bélgica?
Su abogado en Bélgica desde ayer, Paul Bekaert, aseguró que "no está todavía decidido", pero que es una posibilidad y que él lleva 20 años trabajando en casos de asilo y extradición a España.
¿Puede pedir asilo un político cesado?
Pedirlo sí, claro, otra cosa es que le sea concedido. Puigdemont no ha escogido Bélgica por casualidad. Hay dos factores clave: el primero, que el partido más votado del país es la N-VA, la derecha nacionalista flamenca, con la que tiene muchas sintonías el independentismo catalán. El ministro del Interior es del partido y también el secretario de Estado de Inmigración y Asilo, Theo Francken, que el fin de semana, y no por casualidad, abrió la puerta a que el ex responsable de la Generalitat diera el paso. El segundo factor es la legislación belga, una de las más garantistas en lo que a estos procesos se refiere.
¿Puede un español recibir asilo en otro país de la UE?
La respuesta más ajustada sería que no, en principio. Pero depende. La legislación europea incluye como anexo a los Tratados lo que se conoce como Protocolo 24 sobre asilo a nacionales de los Estados miembros de la Unión Europea, que dice que "dado el grado de protección de los derechos y libertades fundamentales por parte de los Estados miembros de la Unión Europea, se considerará que los Estados miembros constituyen recíprocamente países de origen seguros a todos los efectos jurídicos y prácticos en relación con asuntos de asilo". Si el país de origen es seguro, el protocolo dice que "en consecuencia, la solicitud de asilo efectuada por un nacional de un Estado miembro sólo podrá tomarse en consideración o ser declarada admisible para su examen por otro Estado miembro" si se dieran una de dos circunstancias. La primera, que la UE hubiera aplicado al país de origen, en este caso España, el artículo 7 de los Tratados, una medida de castigo que jamás se ha usado, y que únicamente ha sido estudiada recientemente a Polonia por interferencia del Ejecutivo sobre el poder judicial y una serie de leyes y presiones inaceptables. La segunda posibilidad: "si un Estado miembro así lo decidiera unilateralmente respecto de la solicitud de un nacional de otro Estado miembro; en este caso, se informará inmediatamente al Consejo. La solicitud se atenderá basándose en la presunción de que es manifiestamente infundada sin que afecte en modo alguno, cualesquiera puedan ser los casos, a la facultad de toma de decisiones del Estado miembro". Este protocolo, oportunamente, tiene su origen en las disputas encendidísimas entre Madrid y Bruselas a cuenta de la posible concesión de asilo a miembros de ETA.
¿Qué quiere decir en la práctica?
Que la única forma de que se concediera asilo a políticos catalanes es si Bélgica lo decidiera unilateralmente. Eso llevaría la cuestión al Consejo Europeo, algo que Puigdemont siempre ha deseado, pero que podría llevarse por delante al Gobierno belga, una coalición muy delicada entre el primer ministro francófono y cuatro partidos flamencos. Muchas voces han pedido ya explicaciones al primer ministro Michel, tanto por los desafíos de su secretario de Estado como por el viaje del ex presidente catalán. Las autoridades belgas se apresuraron ayer a indicar que sólo conceden asilo si existen "señales serias de persecución" o una evidente "imposibilidad de protección en el país". Y no es el caso. Ir adelante por esa vía es una crisis de Gobierno, una crisis diplomática y una nueva fractura en la UE.
¿Cómo es el sistema belga?
Los belgas, oficialmente, "no apoyan" el Protocolo 24 citado anteriormente. Por eso no cierran la puerta de entrada a estudiar las peticiones de un ciudadano europeo. Las condiciones son las mismas que para cualquier otro, que alguien "deje su país de origen por ser perseguido a causa de su nacionalidad, raza, creencias políticas o religiosas" y si "existe riesgo de que sean dañados seriamente si regresan", entendiendo por eso la amenaza de pena de muerte, ejecución, torturas" etc, siguiendo lo marcado en la Convención de Ginebra. Cuando la persona solicita el asilo, el departamento analiza el caso y puede desestimarlo en un plazo máximo de cinco días si considera que no hay razones fundadas. Y no cabe recurso. El comisario general belga para los refugiados y los apátridas, adscrito al ministerio del Interior, Dirk Van den Bulcke, dijo el lunes que para que Bélgica conceda asilo a otro ciudadano europeo, como podría ser el caso del ex presidente de la Generalitat Carles Puigdemont, deben existir "señales serias de persecución" o de que corre riesgos. "Debe haber señales serias de persecución pero, incluso en el caso de la persecución, (debe haber) una imposibilidad de obtener protección en el país", dijo Van den Bulcke en declaraciones recogidas por la cadena de televisión RTL.
¿Y cuál es la defensa que usará su letrado?
"El Tratado de Ámsterdam eliminó el asilo político, pero Bélgica no lo ha aceptado. Aquí todo el mundo puede pedirlo. Yo lo he hecho en el pasado para tres españoles. El comisario responsable no estuvo de acuerdo y no los concedió, pero dijo que era competente para decidirlo. Cada caso es diferente", explicó el lunes el letrado Bekaert a este diario. El asilo es casi inviable, pero la vía de retrasar una extradición quizás no.
¿Qué haría España si Bélgica concediera un asilo?
Denunciaría que "la concesión de asilo a un nacional español por parte de otro Estado miembro atentaría contra la propia esencia del proceso de integración europea" y que en el caso concreto de Puigdemont no hay base que lo justifique. Argumentaría además que España, como Estado miembro de la UE, "no sólo es un Estado seguro a los efectos internacionales, sino que acredita un estándar de protección de derechos humanos, respeto del Estado de derecho y cumplimiento de los principios y valores que inspiran la Unión (arts. 2 y 4 TUE), que, unido al principio de confianza legítima entre los Estados miembros en que se funda el proceso de integración, hacen incompatible con la pertenencia a la UE la concesión de asilo a un nacional español por parte de otro Estado miembro". Y en última instancia, recurriría ante la Justicia Europea. Y allí Bélgica tendría más que complicado defender su decisión.
¿Qué tendría que hacer España para que extraditasen a Puigdemont?
Si los Tribunales llaman a declarar al ex presidente y no aparece, se solicitaría que fuese forzado a través de una euroorden. Y allí se abriría un proceso legal que puede ser muy lento. La decisión no quedaría en manos del Gobierno belga, sino de un juez, que tendría que valorar la situación. En el pasado, y siendo España ya miembro de la UE, Bélgica denegó varias veces la extradición de presos etarras, por ejemplo, al considerar que había dudas sobre que pudieran tener un juicio justo o incluso el temor de que fueran torturados. El último caso, el de Natividad Jáuregui, Pepona, sigue atascado pese a que hasta el Tribunal de Estrasburgo censuró a Bélgica por su negativa injustificada.
