dimarts, 1 d’abril del 2025

Aprueban las bases de las ayudas al control del jabalí en municipios de Castellón, Valencia y Alicante

 

Los ayuntamientos de 76 localidades castellonenses con la plaga podrán optar a subvenciones



ORDE 4/2025, de 14 de març, de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, per la qual s’establixen les bases reguladores per a la concessió d’ajudes a ajuntaments de la Comunitat Valenciana destinades a facilitar el control poblacional del senglar en els municipis amb sobreabundància de la Comunitat Valenciana.

PREÀMBUL
 
          Durant l’última dècada les poblacions de senglar a la Comunitat Valenciana han augmentat de manera molt significativa, i de la mateixa manera ho fan els impactes que això provoca, especialment en l’agricultura i en la seguretat viària. A més, la previsió sobre la base dels informes tècnics i les publicacions científiques és que este creixement es mantinga en els pròxims anys i les poblacions dupliquen la grandària en menys d’una dècada.
          Estos problemes s’aguditzen en els municipis amb sobreabundància de senglar i més encara a on es localitzen, zones en les quals la gestió de l’espècie mitjançant la caça esportiva no és possible o no és prou efectiva per estar limitades les modalitats que es poden practicar. Així ocorre en les zones agrícoles i en les àrees en què s’intercalen urbanitzacions o vivendes aïllades amb camps de cultiu, en producció o abandonats, que han proliferat en l’extraradi dels nuclis urbans. A això s’unix el fet que estes àrees a vegades no compten amb un responsable de la gestió cinegètica, ja que són zones no incloses en un espai cinegètic declarat.
          La situació descrita, siga en àrees incloses en un espai cinegètic declarat o no, desperta cada vegada més preocupació entre els ajuntaments, que veuen augmentar els problemes provocats pel senglar i la dificultat de control de les seues poblacions.
          Per tant, el control de la població de senglar representa un desafiament per a les administracions directament involucrades en la gestió d’esta espècie; és necessari un enfocament coordinat i col·laboratiu per les greus implicacions que comporta la tendència poblacional de l’espècie i també requerix la col·laboració amb altres sectors implicats com associacions de caça i d’agricultors.
          Esta ajuda pretén atendre la demanda municipal de manera que es facilite el control de les poblacions de senglar als ajuntaments dels municipis declarats amb sobreabundància (annex I de l’Orde 22/2021, d’11 de novembre, de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, per la qual es regula la caça i control del senglar, o les seues actualitzacions).
          La finalitat de l’ajuda és promoure que els municipis amb sobreabundància de senglar amb terrenys en què no es realitza el control de l’espècie, per falta de titular cinegètic o per no disposar este de mitjans suficients per a fer-ho, o que suposen un cost considerable atenent les seues obligacions de pressió cinegètica, puguen exercir este control i proveir-se del material necessari per a portar la població de senglar cap a un estat de normalitat, en el qual disminuïsquen els riscos i impactes que provoca la sobreabundància d’esta espècie.
          L’ajuda no afecta intercanvis comercials entre estats membres i de cap manera falseja o amenaça falsejar la competència, afavorint determinades empreses o produccions i, per tant, no es troba dins dels supòsits arreplegats en l’article 107.1 del Tractat de funcionament de la Unió Europea (TFUE), per ser una ajuda destinada a ajuntaments amb la finalitat que puguen exercir el control del senglar i la retirada dels cadàvers.
          És per tot això que, a proposta de la persona titular de la direcció general competent en matèria cinegètica, de conformitat amb la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i fent ús de les atribucions conferides per l’article 28 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Govern Valencià, així com del Decret 147/2023, de 5 de setembre, del Consell, d’aprovació del Reglament orgànic i funcional de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, i dels articles 160.2 i 165 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions,
 
ORDENE
 
          Primer
          Aprovar les bases reguladores per a la concessió d’ajudes destinades a promoure el control del senglar per a reduir les poblacions en les zones en què presenta sobreabundància. Estes bases estaran vigents durant el pla estratègic de subvencions de la conselleria competent en matèria cinegètica que s’aprove en el seu moment.
 
          Primera. Objecte i àmbit d’actuació
          Este objectiu s’articula mitjançant unes ajudes als ajuntaments de la Comunitat Valenciana per al control de senglar mitjançant qualsevol de les tècniques de caça per raons de control o gestió, tant per a l’adquisició del material necessari per a este control com per a sufragar els gastos de personal associat a este o la contractació directa del servici de control o els costos d’organització i execució d’accions de caça col·lectiva.
          De la mateixa manera, també preveu ajudes per a l’eliminació de cadàvers de senglar mitjançant la contractació dels servicis necessaris per a la seua retirada i destrucció, així com per a l’adquisició dels contenidors necessaris per a depositar els exemplars fins a l’arreplega, o per a l’adequació de recintes a on eliminar els mencionats cadàvers o col·locar els contenidors.
 
          Segona. Requisits que han de complir les entitats beneficiàries
          1. Podran ser beneficiaris de les subvencions arreplegades en estes bases els ajuntaments de la Comunitat Valenciana que estiguen en la llista de municipis declarats amb sobreabundància de senglar segons el que disposa l’article 5 de l’Orde 22/2021, d’11 de novembre, de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, per la qual es regula la caça i control del senglar en la Comunitat Valenciana, o norma que la substituïsca en el moment de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana  de la convocatòria d’esta ajuda.
          2. Les entitats beneficiàries hauran de complir amb els requisits previstos en l’article 13.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
 
          Tercera. Finançament de les ajudes
          Segons el que es disposa en l’article 26.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, estes bases reguladores per a la concessió d’ajudes no tenen incidència directa en el pressupost de la Generalitat.
          Les convocatòries anuals es realitzaran si en el pressupost anual hi ha crèdit adequat i suficient, contindran les quanties totals màximes i les aplicacions pressupostàries que les financen, i es faran públiques anualment mitjançant la resolució de la persona titular de la conselleria amb competències en caça, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
 
          Quarta. Concurrència amb altres ajudes
          Les ajudes regulades en esta orde són compatibles amb altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de qualsevol administració o entitat, pública o privada, nacional o internacional. No obstant això, l’import de les subvencions aprovades sobre la base de la present orde en cap cas podrà ser de tal quantia que, aïlladament o en concurrència amb subvencions o ajudes d’altres administracions públiques, o d’altres ens públics o privats, supere el cost de l’activitat, d’acord amb el que s’establix en el punt 3 de l’article 19 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
 
          Quinta. Gastos subvencionables i exclusions
          1. A l’efecte de la present orde, es consideren els gastos subvencionables següents:
          a) Contractació, fins al 100 %, de l’activitat de control de senglar mitjançant qualsevol tècnica de caça susceptible d’autorització per raons de control o gestió establida en l’article 3 de l’Orde 22/2021, d’11 de novembre, de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, per la qual es regula la caça i control del senglar en la Comunitat Valenciana,a una persona jurídica (inclou associacions de caçadors sense ànim de lucre i els clubs esportius de l’article 41 de la Llei 4/1993, de 20 de desembre, de l’esport de la Comunitat Valenciana, que tinguen per objecte l’exercici de l’acció de caçar) o una persona física que complisca els requisits per a fer els treballs segons la legislació en matèria cinegètica.
          b) Contractació del servici d’arreplega i eliminació de cadàvers de senglar a una empresa autoritzada per a fer-ho.
          c) Adquisició de material per al control
          C.1. Material per al control:
          –  Estructures tipus caixa, gàbia o capturador, homologades per la direcció general competent en matèria cinegètica.
          C.2. Material per a la retirada de cadàvers:
          – Contenidors apropiats per a este tipus de residu.
          d) Adequació del recinte per a l’eliminació de cadàvers o col·locació dels contenidors destinats a la seua arreplega de conformitat amb les prescripcions establides per l’autoritat competent.
          En l’annex II de la present orde s’establixen els imports màxims subvencionables per unitat per a les activitats descrites en este apartat.
          2. L’import mínim de gastos subvencionables per a optar a l’ajuda serà de 2.000 euros per expedient.
          3. Els beneficiaris estaran subjectes en els seus procediments de contractació a la Llei 9/2017, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE, de 26 de febrer de 2014. A més, en l’adquisició dels béns reflectits en el punt 1, apartat c, d’esta base, per a contenció del gasto, s’establix l’obligació que els peticionaris aporten com a mínim tres ofertes de diferents proveïdors per a qualsevol gasto subvencionable que supere els 3.000 euros, i han de seleccionar sempre l’oferta més econòmica o justificar expressament qualsevol altra elecció.
          4. Seran subvencionables els gastos realitzats amb posterioritat a la resolució de concessió de l’ajuda sol·licitada i, si és el cas, aquells que es realitzen amb posterioritat a la data de presentació de la sol·licitud si hi ha una declaració jurada del beneficiari en què es faça constar la no iniciació de l’activitat o inversió amb anterioritat a esta data, i en qualsevol cas sempre que recaiga resolució aprovatòria d’ajuda per a esta activitat.
          5. El material per al control de segona mà no serà subvencionable.
 
          Sexta. Tipus i quantia de les ajudes
          1. Les ajudes que regula la present orde es dividixen en tres línies d’ajuda:
          Línia 1: ajudes al control del senglar en zones comunes de caça. Seran subvencionables els gastos dels apartats a i c.1 de la clàusula quinta.
          Línia 2: ajudes al control del senglar en vedats de caça. Seran subvencionables els gastos dels apartats a i c.1 de l’epígraf 1 de la clàusula quinta.
          Línia 3: ajudes a l’eliminació de cadàvers de senglar. Seran subvencionables els gastos dels apartats b, c.2 i d de l’epígraf 1 de la clàusula quinta.
          En cada convocatòria es determinaran les línies que es convoquen i l’import destinat a cada una d’estes.
          2. La dotació pressupostària que es fixe en cada convocatòria, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries de l’anualitat corresponent, es distribuirà entre les sol·licituds presentades per les entitats sol·licitants, atesa la prelació obtinguda segons la puntuació aconseguida d’acord amb els criteris de la base dècima, sempre que reunisquen els requisits fixats en la convocatòria, fins a esgotar el crèdit disponible.
          Si l’import total de les sol·licituds admeses en una de les línies no arriba a l’import destinat a eixa línia en la convocatòria, l’import romanent s’addicionarà a les altres línies previstes en esta orde amb un repartiment proporcional a la dotació inicial de cada línia.
          3. En la resolució de concessió de la convocatòria s’especificarà el termini màxim d’execució de les actuacions subvencionables.
          4. La convocatòria establirà una quantia màxima subvencionable per expedient, i pot fixar esta com un percentatge dels gastos en els quals incórrega el beneficiari sense sobrepassar els imports màxims subvencionables establits en l’annex II.
          5. Amb independència de les línies d’ajuda convocades, cada ajuntament sol·licitant comptarà amb un únic expedient d’ajudes en el qual es reflectiran tots els conceptes per als quals sol·licita subvenció identificant a quina línia d’ajudes corresponen.
 
          Sèptima. Obligacions de les entitats beneficiàries
          1. A més de les que es preveuen en l’article 14 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i del seu reglament, aprovat pel Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, les entitats beneficiàries de les subvencions deuran:
          a) Acceptar la supervisió de les activitats previstes en la sol·licitud que fonamenta la concessió de la subvenció per part de la direcció territorial de la província en la qual s’instruïsca l’expedient.
          b) Acceptar les obligacions i els requisits fixats en esta orde de bases, la convocatòria a la qual s’aculla la sol·licitud, i les directrius que la direcció general amb competències en caça establisca per al seu desplegament i seguiment.
          c) En el cas d’adquisició de paranys objecte d’ajuda l’entitat beneficiària haurà de precintar-les d’acord amb el que s’establix en l’article 15 del Decret 188/2014, de 7 de novembre, del Consell, pel qual es regula la figura de guarda jurat de caça a la Comunitat Valenciana, i l’habilitació per al control de predadors, i mantindre la titularitat d’estes i dedicar-les a la finalitat per a la qual es van subvencionar durant, almenys, un període de 3 anys des del pagament de l’ajuda.
          d) Nomenar una persona responsable de la direcció tècnica de les activitats previstes en la memòria que fonamenta la concessió de la subvenció, que es convertirà en la interlocutora vàlida amb la conselleria competent en matèria cinegètica en la qual s’instruïx l’expedient, en tot el que es relaciona amb el desenrotllament d’estes activitats; este nomenament s’ha de comunicar per escrit.
          e) Per a efectuar controls al senglar, s’haurà de comptar amb una autorització de la direcció territorial corresponent a este efecte.
          En el cas que el control del senglar es realitze dins de vedats de caça (línia 2 de la clàusula sexta) mitjançant tècniques de caça autoritzades al titular del vedat, i este control l’haja de realitzar la mateixa associació de caçadors o club esportiu (titular d’este vedat), haurà d’haver-hi un escrit de l’ajuntament dirigit a l’associació de caçadors o club esportiu, en el qual sol·licite que es realitze el control en esta zona delimitada.
          f) Comunicar per escrit a la direcció general competent en matèria de caça l’obtenció de qualsevol altra ajuda o subvenció per a la mateixa finalitat, procedent de qualssevol altres administracions, ens públics o privats.
          g)Conservar els documents justificatius originals de l’aplicació dels fons rebuts per un termini de 6 anys, inclosos els documents electrònics, mentres poden ser objecte de les actuacions de comprovació i control per l’òrgan concedent i, si és el cas, de les actuacions de control financer que corresponen a la Intervenció General de la Generalitat, i de les previstes en la legislació de la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana en relació amb les subvencions concedides.
          h) Les entitats beneficiàries han de complir el que s’establix en la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana, respecte a l’obligatorietat de donar l’adequada publicitat al caràcter públic del finançament de les actuacions objecte de subvenció i el Decret 105/2017, de 28 de juliol, així com l’article 18 de la Llei 38/2003, de 26 de novembre, general de subvencions.
          i) Les entitats beneficiàries han de complir amb el que s’establix en la normativa reguladora de protecció de dades.
          2. Qualsevol variació que afecte les dades i la documentació entregada a l’Administració en el context de la tramitació d’esta ajuda ha de ser informada immediatament a la conselleria competent en matèria cinegètica. L’incompliment dels compromisos adquirits pot, excepte causa de força major, donar lloc a l’inici de l’expedient de reintegrament de les ajudes.
          3. Les entitats beneficiàries disposaran d’un registre actualitzat amb la informació següent:
          – Parcel·les cadastrals en les quals es realitze el servici de control de senglar quan consistisca en la realització d’esperes o col·locació de caixes parany.
          – Croquis sobre base topogràfica de les zones de caça batudes, nombre de caçadors i nombre de gossos utilitzats en les caceres col·lectives (batudes xicotetes i batudes).
          – Exemplars capturats en cada cacera (amb indicació de sexe, pes aproximat i, en el cas de femelles, indicació del nombre de fetus si estava prenyada), mètode de control emprat, nombre de dies de control actiu i nombre de dies d’encebament/atraients sense control actiu.
          – Persona jurídica o física que ha efectuat el control.
          – Nombre de paranys adquirits amb els números de precinte col·locats en cada un.
          – Nombre de contenidors adquirits, nombre de quilos retirats i de viatges efectuats per empresa autoritzada per a la gestió del residu.
 
          Octava. Sol·licituds i documentació
          1. Els interessats presentaran les sol·licituds a través de la seu electrònica de la Generalitat (http://www.gva.es) amb el model normalitzat que es publicarà en esta i en la forma que es determine en les convocatòries.
          2. La conselleria competent en matèria de caça facilitarà models normalitzats específics en la web de la Generalitat (http://www.gva.es).
          3. Al formulari omplit en la tramitació telemàtica s’annexarà la documentació següent:
          a) Sol·licitud omplida amb el model normalitzat. Esta sol·licitud es firmarà digitalment pel representant de l’entitat sol·licitant, mitjançant el procediment establit per a fer-ho en la Seu electrònica de la Generalitat Valenciana.
          b) Acord adoptat pel ple per a sol·licitar esta ajuda o, si és el cas, per la junta de govern local quan acredite tindre esta facultat delegada, o per l’alcalde/essa de la corporació, amb la posterior ratificació del ple o de la junta en el cas que tinga esta facultat delegada.
          c) Fitxa de les inversions i/o del servici de control de senglar segons l’annex I de la present orde, en què es desglossarà el pressupost segons els diferents blocs de gastos subvencionables arreplegats en la base quinta.
          d) Pressupost dels gastos reflectits en els apartats del punt 1 de la base quinta. En el supòsit dels gastos subvencionables de l’apartat c, s’aportaran com a mínim tres ofertes de diferents proveïdors per a qualsevol inversió subvencionable que supere els 3.000 euros; s’ha de seleccionar sempre l’oferta més econòmica o justificar expressament qualsevol altra elecció.
          e) Acreditació de la titularitat de les dades bancàries per al pagament de la subvenció, de conformitat amb el que s’establix en l’Orde 2/2022, de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, per la qual es regulen les actuacions o tràmits d’alta, modificació i baixa de les dades personals identificatives i bancàries de les persones físiques i jurídiques que es relacionen econòmicament amb la Generalitat.
          f) El permís del titular cinegètic per a efectuar el control del senglar quan este afecte un espai cinegètic declarat.
          g) Acreditació d’estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, en cas de no autoritzar o oposar-se a la seua consulta per l’òrgan gestor del procediment.
          h) Acreditar, mitjançant una declaració responsable, que l’entitat sol·licitant no està incursa en les prohibicions per a obtindre la condició de beneficiària que establix l’article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, que no és deutora de l’Administració pública per reintegrament de subvencions, que complix els requisits que exigix la normativa reguladora, que disposa de la documentació que així ho acredita i que es compromet a mantindre’n el compliment durant el temps inherent a l’exercici del dret de cobrament de la subvenció.
          4. La sol·licitud normalitzada incorporarà les declaracions responsables següents, que hauran de ser subscrites en tot cas per la persona responsable de les entitats sol·licitants:
          a) No estar incurs en alguna de les circumstàncies que arreplega l’apartat 2 de l’article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
          b) No haver sol·licitat una altra ajuda per al mateix gasto subvencionable. En cas d’haver obtingut subvencions per als mateixos gastos subvencionables procedents de qualsevol administració o entitat pública nacional o internacional, haurà d’especificar-se la quantia i la data de concessió de l’ajuda, així com l’organisme que la concedix.
          c) Complir els requisits exigits per a obtindre la condició d’entitat beneficiària de l’ajuda sol·licitada.
          d) Compromís de comunicar qualsevol variació que afecte les dades i la documentació entregada a l’Administració en el context de tramitació d’esta ajuda.
          e) Compromís d’aportar la documentació exigida en les bases reguladores que no puga ser obtinguda directament per la Conselleria.
          f) Compromís de facilitar en qualsevol moment la realització dels controls necessaris per a comprovar la concessió correcta de l’ajuda i el compliment dels compromisos, així com d’aportar la informació necessària requerida, tècnica, econòmica i laboral, per a l’elaboració d’indicadors de seguiment de la mesura.
          g) Compromís d’arreplegar la disponibilitat dels terrenys per a efectuar les actuacions segons la normativa vigent.
          5. Per a acreditar que es reunixen els mèrits establits en la base dècima, punt 2, apartats b, g i h es presentarà, segons corresponga:
          a) Còpia dels estatuts de constitució del club o societat de caçadors.
          b) Declaració responsable sobre el fet de disposar d’un projecte de valorització de la carn de senglar i que es compromet a la seua implementació en el termini de dos anys.
          c) Declaració responsable en la qual es compromet a incorporar en les noves contractacions, baixes i substitucions que es produïsquen durant l’execució de l’ajuda a jóvens que accedisquen a la seua primera ocupació, o siguen menors de trenta anys i es troben en situació de desocupació durant almenys sis mesos. En el cas de contractar el servici, l’ajuntament es compromet a exigir esta condició a l’empresa adjudicatària.
          6. Els interessats són responsables de la veracitat dels documents que presenten; els òrgans gestors poden sol·licitar, de manera motivada, l’acarament de les còpies que aporten, per a la qual cosa poden requerir l’exhibició del document o de la informació original, sense perjuí de les facultats de comprovació, de control i d’inspecció que tenen atribuïdes les administracions públiques.
          7. En el cas que la sol·licitud no reunisca els requisits que assenyala l’article 66 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o no s’adjunten els documents establits en esta base, es requerirà a l’entitat interessada perquè, en un termini de deu dies, esmene la falta o annexe els documents preceptius, amb indicació que si no ho fa, se li tindrà per desistida de la seua petició, amb resolució prèvia que haurà de ser dictada en els termes previstos en l’article 21 de la Llei 39/2015.
          8. Així mateix, es podrà requerir del sol·licitant qualssevol altres dades, documents i informes complementaris que resulten necessaris per a la resolució de l’expedient, així com l’acreditació dels requisits als quals es referix la documentació administrativa.
          9. El termini per a la presentació de les sol·licituds d’ajudes s’establirà en la convocatòria d’estes, que es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
          10. En el cas que els controls poblacionals per als quals se sol·licita la subvenció requerisquen autorització de la direcció territorial corresponent, estes autoritzacions seran arreplegades per l’òrgan que tramita i instruïx la subvenció.
 
          Novena. Tramitació
          1. La concessió de les subvencions es realitzarà mitjançant el procediment de concurrència competitiva a què es referix l’article 22 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i l’article 164 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, d’acord amb els criteris de valoració que s’indiquen en la base dècima d’esta orde.
          2. L’òrgan encarregat de la instrucció del procediment és la direcció territorial corresponent a l’àmbit provincial de l’ajuntament. D’ofici, acordarà totes les actuacions necessàries per a la determinació, el coneixement i la comprovació de les dades en virtut de les quals ha de proposar-se la resolució.
          3. Finalitzada la fase d’instrucció s’emetrà, si és el cas, un full de control de sol·licitud vàlid, en què s’especificarà que la sol·licitud complix amb els requisits establits per a accedir a l’ajuda, l’import d’ajuda proposat i la baremació correcta que cal tindre en compte en el procés de concurrència competitiva.
 
          Dècima. Valoració i proposta de resolució
          1. La valoració de les sol·licituds presentades es realitzarà per una comissió de valoració composta per la persona titular del Servici de Caça i Pesca en qualitat de president, la persona titular de la prefectura de secció de caça i fins a un màxim de tres tècnics/es de caça (un per província) designats/ades per la persona titular de la direcció general amb competències en caça; una actua en qualitat de secretària de la comissió, que atesos els criteris i els requisits establits i d’acord amb la disponibilitat pressupostària, estendrà acta i formularà la proposta de resolució a l’òrgan concedent.
          En la designació de les persones representants en este òrgan, es procurarà la presència equilibrada de dones i hòmens, en aplicació del que es preveu en el III Pla d’igualtat de dones i hòmens de l’Administració de la Generalitat, aprovat pel Consell amb data 5 d’agost de 2022.
          Les ajudes es tramitaran en règim de concurrència competitiva fins a esgotar el pressupost de la convocatòria. La comissió de valoració elaborarà una llista amb la puntuació obtinguda de totes les sol·licituds de la subvenció admeses.
          2. Per a l’atorgament de les subvencions en règim de concurrència competitiva, a l’efecte d’establir l’orde de prelació entre les sol·licituds admeses a tràmit, es tindran en compte els criteris de valoració següents i la baremació corresponent serà:
          a) Valoració del municipi en funció del percentatge de zona comuna de caça que presenta en el moment de la convocatòria respecte del total de la superfície del terme municipal, fins a un màxim de 30 punts, tenint en compte el criteri de baremació següent:
 
Superfície municipal com a zona comuna de caça igual al 0 %
0 punts
Superfície municipal com a zona comuna de caça fins al 30 %
10 punts
Superfície municipal com a zona comuna de caça superior al 30 %, però menor o igual al 60 %
20 punts
Superfície municipal de zona comuna de caça superior al 60 %
30 punts

 
          b) Control efectuat per un club esportiu o associació de caçadors amb més de 5 anys d’antiguitat:
 
Club esportiu o associació de caçadors amb més de 5 anys d’antiguitat
10 punts

 
          c) Valoració en funció del percentatge de superfície municipal declarada en el moment de la convocatòria com a espai natural protegit, d’acord amb l’article 3 de La llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, fins a un màxim de 10 punts. Tenint en compte el criteri de baremació següent:
 
El municipi té algun espai natural protegit, d’acord amb l’article 3.1 de la Llei 11/1994, que abasta fins al 50 % de la superfície municipal.
5 punts
El municipi té algun espai natural protegit, d’acord amb l’article 3.1 de la Llei 11/1994, que abasta més del 50 % de la superfície municipal.
10 punts

 
          d) Valoració del municipi sobre la base del percentatge de superfície municipal ocupada en el moment de la convocatòria per residencial de baixa densitat segons cartografia del Sistema d’Informació sobre Ocupació del Sòl d’Espanya (SIOSE), tenint en compte el criteri de baremació següent:
 
El municipi compta amb una superfície residencial de baixa densitat igual o superior al 10 % del total de la superfície del terme municipal.
10 punts

 
          e) Valoració en funció del pressupost municipal de l’any anterior al de la convocatòria de la subvenció, fins a un màxim de 20 punts, tenint en compte el criteri de baremació següent:
 
Pressupost municipal major de 3.000.000 d’euros
5 punts
Pressupost municipal igual o inferior a 3.000.000 d’euros, però major d’1.000.000 d’euros
10 punts
Pressupost municipal igual o menor a 1.000.000 d’euros, però major de 500.000 euros
15 punts
Pressupost municipal igual o menor a 500.000 euros
20 punts

 
          f) Valoració en funció de l’assistència mitjana per soci/sòcia necessària per a complir amb la normativa en vigor respecte a l’esforç mínim de caça al senglar en el vedat, mesurat en jornades de caça. Prenent el nombre de socis del pla tècnic d’ordenació cinegètica en vigor i la superfície utilitzable de senglar de la cartografia publicada en el visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana.
 
Si el nombre de jornades de caça per soci/sòcia per a complir amb l’esforç mínim de caça al senglar en el vedat és igual o superior a 20 per temporada.
10 punts

 
          g) Ajuntament que compte amb projecte de valorització de la carn de senglar i compromís per a la seua implementació en el termini de dos anys.
 
Ajuntament amb projecte de valorització de la carn de senglar i compromís per a la seua implementació en el termini de dos anys.
10 punts

 
          h) Responsabilitat social segons el Decret 118/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual es regula la inclusió de clàusules de responsabilitat social en la contractació i en les convocatòries d’ajudes i subvencions.
 
Compromís d’incorporar en les noves contractacions baixes i substitucions que es produïsquen durant l’execució de l’ajuda a jóvens que accedisquen a la seua primera ocupació, o siguen menors de trenta anys i es troben en situació de desocupació durant almenys sis mesos.
5 punts

 
          En cas d’empat tindrà preferència l’ajuntament amb més percentatge de treballadors discapacitats en relació amb les respectives plantilles.
          En cas de mantindre’s l’empat, es decidirà pel nombre d’hectàrees situades en zona comuna de caça (ZCC): tindran prioritat o preferència els municipis amb més superfície en la ZCC.
          El criteri a només es tindrà en compte per a baremar sol·licituds de la línia 1 d’ajudes al control del senglar en zones comunes de caça.
          El criteri f només es tindrà en compte per a baremar sol·licituds de la línia 2 d’ajudes al control del senglar en vedats de caça.
          3. La comissió de valoració proposarà l’aprovació dels expedients que, amb compliment dels requisits de la convocatòria i segons l’orde de prioritat anterior, puguen ser atesos segons la dotació pressupostària prevista.
 
          Onzena. Resolució de la convocatòria de subvencions
          1. La competència per a resoldre les convocatòries correspon a la persona titular de la direcció general amb competències en matèria cinegètica, per delegació de la persona titular de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori.
          2. La resolució, que serà motivada i tindrà els efectes i contingut previstos en l’article 25 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, d’acord amb el que s’establix en l’article 45.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú.
          3. El termini màxim per a resoldre les sol·licituds i notificar les resolucions serà de sis mesos comptats a partir de la finalització del termini de presentació d’estes. Transcorregut el termini assenyalat sense que s’haja notificat cap resolució expressa, podran entendre desestimades les seues pretensions per silenci administratiu, en els termes previstos en l’article 24 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú, i en l’article 55 de la Llei 9/2001, de 27 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat.
          4. Les resolucions que concedisquen o deneguen estes ajudes posen fi a la via administrativa, i en les notificacions respectives s’informarà les entitats interessades dels recursos que siguen procedents.
 
          Dotzena. Pagament i justificació de les subvencions concedides
          1. La sol·licitud de pagament de la subvenció anirà dirigida a la persona titular de la direcció general competent en matèria cinegètica. El termini màxim per a justificar i sol·licitar el pagament de l’ajuda finalitzarà l’1 de novembre de l’any de la resolució de concessió, excepcionalment en la convocatòria podria modificar-se esta data a 15 de novembre.
          2. L’única forma vàlida de presentar les sol·licituds serà per mitjà de la seu electrònica de la Generalitat (www.gva.es), en el model normalitzat que es publicarà en esta, en la forma que es determine en les convocatòries.
          3. El compte justificatiu de gastos haurà de contindre:
          a) Una memòria d’actuació justificativa del compliment de les condicions imposades en la concessió de la subvenció, amb indicació de les activitats realitzades i dels resultats obtinguts, convenientment firmada pel responsable de la direcció tècnica en l’ajuntament. En el cas d’ajudes al control del senglar, esta memòria es presentarà en els impresos habilitats a este efecte segons el mètode emprat.
          En el cas del control del senglar dins de vedats de caça mitjançant tècniques de caça autoritzades al titular de l’espai, quan el control s’haja efectuat per la mateixa associació de caçadors o club esportiu (titular d’este espai cinegètic), haurà d’adjuntar l’escrit de l’ajuntament dirigit a l’associació de caçadors o club esportiu en el qual sol·licite que es realitze el control en esta zona delimitada.
          b) Una memòria econòmica justificativa del cost de les activitats realitzades, amb una llista classificada dels gastos de l’activitat, amb identificació del creditor, el document, l’import, la data d’emissió i la data de pagament. Indicarà de manera expressa que declara que «els gastos indicats en la memòria econòmica responen de manera indubtable a la naturalesa de l’activitat subvencionada, resulten estrictament necessaris i han sigut efectivament efectuats i pagats». En esta s’identificarà de manera suficientment clara a què correspon la naturalesa de cada gasto realitzat, i estarà convenientment firmada per un funcionari de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional.
          c) Justificació documental dels gastos reflectits en la base quinta, mitjançant factura original i còpia del document que reflectisca la transferència bancària que justifique el pagament d’esta.
          4. En el cas de no haver autoritzat la conselleria competent en matèria cinegètica la seua obtenció mitjançant sistemes telemàtics, hauran d’adjuntar juntament amb la sol·licitud de pagament la certificació vigent d’estar al corrent de les obligacions tributàries davant de la Generalitat, l’Estat i la Seguretat Social en el cas que el que van presentar amb la sol·licitud de l’ajuda no estiga en vigor, en els termes establits en l’article 22 del Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions; també hauran d’acreditar que es troben al corrent de les obligacions per reintegrament de subvencions que, si és el cas, se li hagen exigit, de conformitat amb el que determina els articles 171.1 de la Llei d’hisenda pública de la Generalitat, i 34.5 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
          5. De conformitat amb el que es disposa en l’article 199.4 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de règim local de la Comunitat Valenciana, els ajuntaments han d’acreditar prèviament al pagament que estan al corrent en el compliment de l’obligació de rendició dels comptes anuals davant de la Sindicatura de Comptes. Este requisit s’entendrà complit si l’entitat local figura en el certificat que publica mensualment, en la seua pàgina web, la Sindicatura de Comptes. Als efectes, la Direcció General, prèviament al pagament, comprovarà si l’entitat local figura en el certificat; en cas contrari, requerirà a l’entitat local perquè acredite el compliment de l’obligació.
          6. L’import que cal abonar serà l’efectivament justificat d’acord amb la base quinta i fins al màxim per expedient indicat en la base sexta.
          7. Tota la documentació justificativa es presentarà acompanyada d’una relació detallada, agrupada segons els diferents mòduls subvencionables.
 
          Tretzena. Modificació de la resolució, pèrdua o minoració i reintegrament de la subvenció
          1. En general, ha d’entendre’s que les actuacions plantejades en la sol·licitud d’ajuda, i que donen lloc a la resolució de concessió, són inalterables quant al seu contingut. No obstant això, amb consideració de la possibilitat que puguen produir-se circumstàncies sobrevingudes no imputables al sol·licitant, hi ha la possibilitat de sol·licitar canvis quant al contingut d’estes actuacions abans del 30 de juliol de l’any de concessió; s’haurà de justificar degudament esta petició. Esta sol·licitud serà informada pels servicis tècnics i no podrà suposar l’increment de l’import d’ajuda per al beneficiari. S’elevarà una proposta de resolució a la persona titular de la direcció general amb competències en matèria cinegètica.
          2. Igualment, l’incompliment per l’entitat beneficiària dels requisits i les condicions que van donar lloc a l’atorgament de la subvenció, així com la falta de justificació o la justificació insuficient de la subvenció concedida en el termini establit a este efecte, així com la concurrència d’altres causes arreplegades per l’article 37 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, donarà lloc a la pèrdua del dret al cobrament total o parcial de la subvenció.
          3. L’incompliment de les obligacions reflectides en la base sèptima podria donar lloc a incoar el corresponent procediment de reintegrament de la subvenció, amb tràmit d’audiència previ i notificació a l’entitat interessada, perquè puga al·legar el que estime pertinent en defensa del seu dret. La resolució de reintegrament seria dictada per la persona titular de la direcció general amb competències en matèria de caça, per delegació de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria cinegètica.
 
          Catorzena. Seguiment i control
          1. Es durà a terme un pla de control anual de la realització de l’activitat subvencionada, de conformitat amb el que establix l’article 169 de la Llei 1/2015, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, mitjançant:
          a) Controls administratius de totes les sol·licituds d’ajuda i de pagament:
          En les sol·licituds d’ajuda es controlarà l’admissibilitat dels peticionaris, els compromisos subscrits, el compliment dels criteris de priorització i l’admissibilitat dels gastos subvencionables.
          En les sol·licituds de pagament es controlarà l’execució de l’operació per la qual es va concedir l’ajuda, els costos contrets i els pagaments realitzats.
          b) Controls sobre el terreny: es comprovarà que el resultat de l’operació s’ajusta a la descripció de la sol·licitud de l’ajuda, respecte a la qual s’haja concedit l’ajuda, i el que s’haja comprovat en la sol·licitud de pagament. Els controls sobre el terreny han de ser, com a mínim, del 5 % del total de gastos subvencionades, i es duran a terme abans que s’abone el pagament final de l’operació.
          c) Controls a posteriori: es comprovarà que l’entitat beneficiària manté el material objecte de compra (estructures homologades per a captura en viu de senglar i/o contenidors de retirada de cadàvers), i els dedica al fi per al qual es van subvencionar durant, almenys, un període de 3 anys des del pagament de l’ajuda.
          També es comprovarà l’existència d’un registre actualitzat en el qual consten les parcel·les cadastrals en les quals es realitze el servici de control de senglar, exemplars capturats en cada parcel·la (amb indicació de sexe i pes aproximat), nombre de dies de control actiu i nombre de dies d’encebament/atraients sense control actiu. Així com la persona jurídica o física que ha efectuat el control.
          Els controls a posteriori  seran com a mínim de l’1 % del total de gastos subvencionades.
          2. L’entitat beneficiària estarà obligada a sotmetre’s a les actuacions de control financer que preveu la Llei 1/2015, que es realitzen per part de la Intervenció General. De la mateixa manera, l’entitat beneficiària ha de complir amb l’obligació de col·laboració amb el control financer de conformitat amb el que disposa la llei mencionada.
 
          Quinzena. Règim d’infraccions i sancions
          El règim sancionador en la matèria regulada en la present orde serà el que s’establix en el títol IV de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
 
          Setzena. Protecció de dades de caràcter personal
          1. El procediment administratiu derivat de la present norma comporta el tractament de dades de caràcter personal en el marc del que disposa el Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’estes dades, i en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
          2. La informació relativa al tractament de les dades de caràcter personal es troba disponible en el Registre d’activitats de tractament, publicat en la pàgina web de la conselleria competent en matèria de medi ambient (http://www.agroambient.gva.es/va/registre-de-tractaments). Concretament, la informació bàsica del tractament s’indicarà en la convocatòria d’ajudes corresponent.
          3. Quan la persona sol·licitant, o el seu representant legal, aporte dades de caràcter personal de terceres persones en el procediment administratiu, té l’obligació d’informar-les dels aspectes següents:
          – La comunicació d’estes dades a l’Administració per al tractament en l’àmbit de les competències pròpies i d’acord amb les finalitats del procediment.
          – La possibilitat que l’Administració faça consultes relacionades amb les seues dades per a comprovar, entre altres aspectes, la seua veracitat. Si esta consulta requerix una autorització per llei per part de les persones les dades de les quals cal consultar, la persona sol·licitant o el seu representant legal ha d’haver arreplegat esta autorització, que ha d’estar disponible a requeriment de l’Administració en qualsevol moment.
          – Del dret d’oposició que l’assistix que l’Administració tracte les seues dades. En este cas, ha de comunicar esta oposició a l’Administració als efectes oportuns.
 
          Dessetena. Transparència
          En compliment de l’article 3 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana, les entitats beneficiàries de l’ajuda hauran de complir les obligacions previstes en la normativa sectorial en matèria de transparència.
 
          Dihuitena. Informació i publicitat
          1. La direcció general competent en matèria cinegètica promourà la publicació adequada en un lloc web global dedicat a la gestió cinegètica i a les ajudes autonòmiques.
          2. A les subvencions que es convoquen o concedisquen els serà aplicable el que es preveu en els articles 18 i 20 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, en matèria de publicitat i transparència. Les entitats beneficiàries hauran de donar publicitat adequada al caràcter públic del finançament de les actuacions objecte de subvenció, inclòs el logotip de la Generalitat Valenciana i la llegenda «Amb la participació de…» en mitjans de difusió com ara cartells, materials impresos, mitjans electrònics o audiovisuals i en qualsevol altre mitjà de publicitat que es realitze de l’activitat subvencionada.
 
 
DISPOSICIÓ FINAL
 
          Primera. Disposicions aplicables i desplegament
          La direcció general amb competències en matèria cinegètica podrà dictar totes les instruccions de caràcter intern i organitzatiu que siguen pertinents per a adoptar les mesures necessàries per a l’aplicació d’esta orde i de les corresponents convocatòries.
 
          Segona. Entrada en vigor
          Esta orde entrarà en vigor l’endemà que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
          Contra esta orde, que esgota la via administrativa, es podrà interposar un recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l’endemà de publicar-se, de conformitat amb el que s’establix en la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
 
València, 14 de març de 2025
 
Vicente Martínez Mus
Conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori

diumenge, 30 de març del 2025

El Ventorro no quiere selfies

 


El restaurante retira los carteles identificativos tras convertirse en lugar de peregrinaje por la famosa comida entre Carlos Mazón y Maribel Vilaplana el 29-O

El restaurante El Ventorro retira las placas identificativas

El restaurante El Ventorro retira las placas identificativas / L-EMV

Redacción Levante-EMV

Cinco meses después de la dana, el propietario del Ventorro ha tomado medidas para que su local pase a un discreto segundo plano. Tras haberse ganado durante años el renombre como restaurante de referencia en València por su servicio y por intimididad y confidencialidad que ofrecía, este local situado entre las calles Terturlia y Bonaire, en pleno centro, se ha convertido en punto obligado de peregrinaje para miles de personas. 

El que fuera icono de la discrección se ha convertido en foto selfi obligatoria para todo aquel que pase por el entorno de la calle de la Paz. Y es que la famosa comida que mantuvo en él Carlos Mazón y la periodista Maribel Vilaplana durante el 29-O ha tenido sus consecuencias y el nombre de El Ventorro ya forma parte de la historia y resulta difícil no encontrar a algún turista buscando la esquina entre Tertulia y Bonaire para hacerse la foto. 

Esquina entre las calles Terturlia y Bonaire

Esquina entre las calles Terturlia y Bonaire / L-EMV

Tanto es así que parece que el restaurante ha decidido tomar medidas para recuperar su histórica intimidad. En las últimas horas, los dos carteles que identificaban el nombre del restaurante han desaparecido tanto de la fachada que da a la calle Terturlia como a Bonaire. Ya no la hace falta publicidad pero quizá desean tranquilidad, tanto para ellos como para sus clientes.

elperiodicoMediterraneo

SENDAS DE LES COVES DE VINROMÀ, SERRA CABRERA 4k

SENDAS DE LES COVES DE VINROMÀ, ENLACE CORRAL DE FORO 4k

SENDAS DE LES COVES DE VINROMÀ, CORRAL DE FORO 4k

SENDAS DE LES COVES DE VINROMÀ, ANTENES DE COVES 4k

Susto con el fuego en la planta fotovoltaica de un pueblo de Valladolid: los bomberos al rescate

 La caseta que ha ardido

La caseta que ha ardido Fotografía: Bomberos de Diputación


Los Bomberos de la Diputación de Valladolid en la planta fotovoltaica

Los Bomberos de la Diputación de Valladolid en la planta fotovoltaica Fotografía: Bomberos Diputación de Valladolid

Valladolid


Han tenido que sofocar las llamas de una caseta junto a una instalación fotovoltaica.

Más información: De una deuda a una agresión en Delicias: hay dos detenidos, uno había vivido con la víctima 

Publicada

Los Bomberos de la Diputación, en concreto los del parque de Tordesillas, han tenido que acudir este viernes, 28 de marzo, hasta las inmediaciones de una planta fotovoltaica para sofocar las llamas en una caseta de inversores, como han confirmado fuentes del 112 en declaraciones a EL ESPAÑOL de Castilla y León.

El aviso ha entrado a eso de las 15.20 horas de la tarde por las llamas en esta caseta situada en la A-6, en el kilómetro 183, en un camino de Tordesillas sentido a Torrelobatón, como confirman las mismas fuentes.

También se ha dado aviso a la Policía Municipal y a la Guardia Civil. Los bomberos han sofocado las llamas rápidamente.

No ha habido que avisar a Medio Ambiente de la Junta de Castilla y León y por suerte no hay que lamentar heridos.

elespañol castillaleon


dissabte, 29 de març del 2025

El Consorcio pone en marcha un nuevo servicio de ecomóvil para complementar a los ecoparques en 13 municipios

 


Los ecoparques móviles llegan a Santa Magdalena de Pulpis, Benlloc, La Salzadella, Càlig, Canet Lo Roig, Rossell, Sant Rafael del Riu, Xert, Sant Jordi, Benassal, Vilanova d'Alcolea, Cervera del Maestre i Les Coves de Vinromà

EXTRA

Jueves, 27 de marzo 2025, 10:26

El Consorcio Castelló Nord, Plan Zonal 1 estrena nuevos servicios en la red de ecoparques y ecomóviles a partir de este mes de marzo. Entre las mejoras, se encuentra la puesta en marcha de un nuevo ecoparque móvil en aquellos municipios que no disponían de él, concretamente en estos 13: Santa Magdalena de Pulpis, Benlloc, La Salzadella, Càlig, Canet Lo Roig, Rossell, Sant Rafael del Riu, Xert, Sant Jordi, Benassal, Vilanova d'Alcolea, Cervera del Maestre i Les Coves de Vinromà.

En este caso, el servicio se prestará uno o dos días al mes, dependiendo de las necesidades de cada uno de ellos, y convivirá con el servicio de ecoparque fijo en esos municipios. El objetivo es facilitar el acceso a las personas mayores o con menor disponibilidad de vehículo particular.

Además, el municipio de Cabanes dispondrá del ecomóvil un día más a la semana para las urbanizaciones de costa, de manera permanente, concretamente las que son limítrofes con el municipio de Oropesa del Mar. Precisamente el consorcio también está tramitando en Oropesa una ampliación de servicio de ecoparques móviles para determinadas urbanizaciones más apartadas del casco urbano en la zona Sur del municipio.

Entre otras novedades, el consorcio podrá ofrecer además a partir de ahora los datos de gestión de residuos en tiempo real ya que se ha aprobado la conexión del sistema informático del C1 con la base de datos autonómica de gestión de residuos. De esta manera, la Generalitat Valenciana podrá disponer y trasladar en tiempo real los datos de gestión del ente al Ministerio para la Transición Ecológica y a la UE. Este nuevo servicio dispondrá de un nuevo técnico medio de gestión del sistema.

Además, el consorcio ha aprobado la informatización de las 13 áreas de aportación de los municipios más pequeños de Els Ports y l'Alt Maestrat, que dispondrán además de un nuevo operario de vigilancia semipresencial en las mismas. El consorcio, con la colaboración de la Generalitat Valenciana, ha procedido también a la renovación de todo el sistema informático de la red, tras más de 13 años de gestión consorciada, para dar mayor y mejor acceso a las personas usuarias y continuar potenciando el modelo de descuento económico por las aportaciones a los ecoparques.

¿Qué es el Consorcio?

El Consorci Castelló Nord está formado por 49 municipios de las comarcas de Els Ports, l'Alt Maestrat, el Baix Maestrat y parte de la Plana Alta. Los ayuntamientos de esos 49 municipios, junto a la Diputación de Castellón y la Generalitat Valenciana, están unidos para gestionar de manera más eficiente posible los residuos urbanos del Plan Zonal C1. El consorcio mantiene más de 100 puestos de trabajo directos a tiempo completo entre todos los servicios que desarrolla.

lasProvincias

LES GRANGES SÓN LA VIDA DE LA NOSTRA COMARCA

 Explotaciones agrarias

De granja a macrogranja: Castellón ‘tiende’ a ampliar sus explotaciones

En los últimos cinco años al menos 9 explotaciones con un largo recorrido en las comarcas castellonenses han solicitado autorización para multiplicar su capacidad

martes, 25 marzo 2025 - 15:24

Tres años y medio después de la polémica nacional que creó el ex ministro Alberto Garzón a razón del consumo de carne y de la calidad de los alimentos obtenidos a partir de las conocidas popularmente como macrogranjas, la provincia de Castellón mantiene una tendencia al alza en lo que a explotaciones de ganado, porcinas y avícolas se refiere. Al menos así se desprende de las tramitaciones iniciadas por parte de la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Infraestructuras y Territorio durante los últimos cinco años.

Recientemente se ha solicitado autorización a la Generalitat Valenciana para la creación de tres explotaciones de cerdos (en la Todolella, en Tírig y en les Useres, albergando esta última 2.500 animales) y otra explotación avícola de reproducción de aves reproductoras, con una capacidad para 34.200 gallinas reproductoras y 3.800 gallos en l’Alcora.

A lo largo de 2022 la Conselleria también autorizó la puesta en marcha de una granja con capacidad para albergar 2.880 cerdas reproductoras y a sus lechones en el término municipal de Cabanes. Dos años antes el gobierno valenciano avalaba la construcción de una macrogranja avícola con capacidad para 36.000 pavos de engorde en les Coves de Vinromà y otra gran explotación de broilers en la Vall d’Uixó, que alcanza las 150.000 gallinas.

Más modesta, aunque de un tamaño igualmente significativo, es la explotación del mismo tipo de ave en Xert. Otra macrogranja para 32.500 animales para cuya apertura se ha solicitado permiso a la Generalitat Valenciana en el mismo periodo.

Las macrogranjas vacunas también han aumentado en la provincia en el último lustro. Entre otros proyectos, la Generalitat Valenciana ha tramitado el proyecto de construcción de una explotación de ganado vacuno de cebo con capacidad de 1.000 terneros de cebo y 50 reproductoras en Jérica.

AMPLIACIONES

Por lo que respecta a las ampliaciones de las instalaciones ya existentes, cabe destacar una explotación de ganado caprino, destinada a la producción de leche, de la Torre d’en Besora que ha solicitado ampliar su licencia para abarcar una capacidad de 2.193 cabras.

En la misma línea, la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Infraestructuras y Territorio también ha tramitado durante los últimos años la ampliación de varias explotaciones porcinas. Una de ellas, una explotación de cerdos de engorde de Alcalà de Xivert, que ha solicitado a la Generalitat Valenciana ampliar el número de animales explotados en su granja que desde 1980 había contado con una capacidad de 1.400 animales, hasta los 2.500 cerdos de cebo. El mismo organismo autonómico ha validado en los últimos dos años la ampliación de una explotación porcina en Santa Magdalena de Pulpis. También a una explotación de Benassal fundada en 1981, que solicitaba aumentar su capacidad de 1.345 hasta los 2.495 cerdos de sebo.

Otra explotación similar de Canet lo Roig, activa desde 1978, multiplicó su capacidad el mismo año, pasando de los 600 cerdos de cebo a los 2.000; mientras que una granja más modesta de Morella, que contaba con una capacidad de 450 cerdos de cebo, ha dado el salto hasta las 970 plazas.

La administración autonómica ha dado también luz verde a la ampliación de granjas de engorde de pavos en San Rafael del Río y a una macrogranja de Santa Magdalena de Pulpis, que ha solicitado aumentar de los 8.000 a los 21.225 pavos.

Por último, otra empresa de Zorita del Maestrazgo que cuenta con capacidad actual para 67.158 pollos de engorde, ha iniciado la tramitación para alcanzar las 120.900 aves.

castellonaldia- elMundo

Una partida renovable infinita

 Aerogeneradores made in Spain

Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) encargó la fabricación de las aspas de los 122 aerogeneradores del megaparque eólico Clúster del Maestrazgo a la empresa LM Wind Power que ya ha construido el 80% (de un total de 366 palas) en la planta de Les Coves de Vinromà (Castellón). Las aspas que está fabricando la empresa miden 77,4 metros de longitud y son las más grandes que fabrican para instalar en tierra, exclusivamente en Les Coves. Estas palas, que se fabrican y trasladan enteras, sin partir por la mitad como otras que también desarrollan en Les Coves, esperan ahora en el aeropuerto de Teruel para ser instaladas


Viernes, 28 de marzo de 2025

La historia del Clúster Maestrazgo se sigue escribiendo. Un megaproyecto eólico proyectado desde hace más de siete años en la comarca turolense del Maestrazgo con muchos actores protagonistas a favor y en contra. Energías Renovables ha hablado con algunos de ellos para preguntar y conocer los avances y los últimos movimientos de esta partida renovable infinita.
Una partida renovable infinita

Alrededor de 122 aerogeneradores instalados en miles de hectáreas repartidas en nueve municipios con varios actores posicionados a favor o en contra de su implantación. La historia no necesita más presentación porque es de sobra conocida puesto que camina ya a los ocho años de trayectoria. El Clúster del Maestrazgo parece no ver la luz al final de un túnel lleno de demandas, juicios, manifestaciones… que lo único que deja claro –por el momento– es la situación actual de oposición/aceptación a los proyectos renovables en los territorios, especialmente aquellos más afectados por la despoblación. En resumen y a modo de contextualizar, el proyecto eólico Clúster Maestrazgo –según informa la empresa promotora– cuenta con una potencia de aproximadamente 760 megavatios (MW) y producirá alrededor de 1.986 gigavatios hora (GWh) de electricidad al año –el equivalente al consumo medio de 570.000 hogares al año.

Los últimos movimientos de esta partida renovable infinita son varios. Por una parte, el fondo danés Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) –el promotor del proyecto– está solicitando y preparando los trabajos de la obra civil con el objetivo de comenzar las instalaciones en este primer trimestre de 2025 y poder verter energía a finales de 2026. Por su parte, los municipios con sus respectivos ayuntamientos están trabajando en la concesión de licencias de obras. "Es una cosa que estamos deseando ya después de siete años, después de un duro esfuerzo, de un duro trabajo. Estamos deseando ya que sea una realidad", explica Fernando Safont, alcalde de La Iglesuela del Cid y presidente de la Asociación Viento Alto. "Es una apuesta de los alcaldes de una comarca muy despoblada, o la más despoblada de Europa, que no vemos otra oportunidad porque nunca ha habido plan B. No vemos otra oportunidad más que la eólica y creemos en ella", añade en una entrevista con Energías Renovables.

Fernando Safont es el alcalde de La Iglesuela del Cid y también el presidente de la Asociación Viento Alto formada por los alcaldes de La Iglesuela del Cid, Cantavieja, Mirambel, Bordón, La Cuba, Tronchón, Fortanete, Villarluengo y Puertomingalvo. Esta Asociación, junto a Copenhagen Infrastructure Partners, anunciaban a finales del año 2024 la creación de una mesa de trabajo para los próximos meses "que permita una comunicación transparente sobre los avances del proyecto y que garantice la puesta en marcha de acciones e iniciativas concretas".

Entre las medidas concretas demandadas en esta primera sesión de trabajo, la Asociación Viento Alto ha manifestado su interés en la creación de un fondo de solidaridad que permita financiar proyectos que beneficien a toda la comarca, incluidos aquellos municipios en los que no se instalarán aerogeneradores. Estas acciones, que serán financiadas con los ingresos municipales que genere el proyecto, serán previamente consensuadas con los vecinos y aprobadas en los plenos municipales de cada uno de los ayuntamientos.

El proyecto tiene estimada la creación de alrededor de 3.500 puestos de trabajo a tiempo completo durante la fase de construcción, que pasarán a ser alrededor de un centenar una vez entre en operación. Buenas noticias para una zona que sufre despoblación: ·Estamos en la zona más despoblada del mundo. Yo creo que es la oportunidad. Al final es un movimiento para una zona que lamentablemente nos estamos muriendo, que estamos cayendo en población·. Y también –según cuenta Fernando Safont– habrá una bonificación energética para los habitantes que vivan en las poblaciones del Maestrazgo. ·La luz no va a salir gratis. 15 kW día y hora por persona empadronada en el municipio. Además, la asociación Viento Alto guarda otros 15 por persona y día para ser más atractivos para, por ejemplo, las empresas. Hasta ahora desgraciadamente no ha venido ninguna empresa apostado por este territorio pero seguramente si les podemos ofrecer la luz gratis podemos ser más atractivos".

Aerogeneradores made in Spain
Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) encargó la fabricación de las aspas de los 122 aerogeneradores del megaparque eólico Clúster del Maestrazgo a la empresa LM Wind Power que ya ha construido el 80% (de un total de 366 palas) en la planta de Les Coves de Vinromà (Castellón). Las aspas que está fabricando la empresa miden 77,4 metros de longitud y son las más grandes que fabrican para instalar en tierra, exclusivamente en Les Coves. Estas palas, que se fabrican y trasladan enteras, sin partir por la mitad como otras que también desarrollan en Les Coves, esperan ahora en el aeropuerto de Teruel para ser instaladas.

También, Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) y el fabricante de equipos de alta tensión y transformadores, Hitachi Energy, firmaron un contrato para la entrega de dos grandes autotransformadores (de 315 MVA y 680 MVA en 400 kV) que serán producidos en la fábrica de Hitachi Energy en Córdoba (España). Una vez fabricados, el montaje e instalación de estos complejos equipos será realizado por la unidad de servicios de transformadores ubicada en Galindo (Vizcaya). Por su parte, las torres de los aerogeneradores se fabricarán en plantas españolas de otras compañías ubicadas en Albacete y Burgos.

La oposición
En la otra cara de la moneda, la vía judicial sigue abierta con las diferentes denuncias y demandas presentadas por asociaciones o grupos ecologistas posicionados en contra de este megaproyecto eólico. Las noticias más reciente en este sentido –mientras se edita este reportaje a finales de febrero– es que la Comisión de Peticiones del Parlamento Europeo ha declarado como admisible la petición de la Plataforma a Favor de los Paisajes de Teruel "ya que los asuntos planteados están dentro de sus ámbitos de actuación". Además, ha solicitado al ejecutivo europeo "que lleve a cabo una investigación preliminar sobre el asunto", y también ha remitido esta información a la Comisión Europea de Medio Ambiente, Clima y Seguridad alimentaria. Aparte de esto, existe una denuncia por delitos ambientales interpuesta por el movimiento ciudadano Teruel Existe y dos recursos contenciosos-administrativos ante el Tribunal Superior de Justicia de Madrid.

Amigas de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, WWF y la plataforma territorial Paisajes de Teruel se oponen también al proyecto eólico Maestrazgo y piden una implantación de las energías renovables compatible con el territorio. Así lo defienden un Manifiesto en favor de la biodiversidad y en contra del Clúster Maestrazgo: "Esta instalación amenaza de manera directa la preservación de la biodiversidad al ubicarse dentro de lugares con figuras de protección natural, o en zonas muy próximas a ellas, y con alta presencia de especies de aves recogidas dentro de los catálogos de especies amenazadas".

Energías Renovables ha hablado con Mariano Tomás, vocal del Movimiento Ciudadano Teruel Existe, sobre este asunto. Preguntado por el proyecto, Tomás defiende "que ambientalmente es una barbaridad". En cuanto a la proximidad del inicio de las obras –según avanza la compañía promotora–, responde que "por publicidad dicen que van a comenzar las obras en el primer trimestre de 2025. Pero todos los que no somos ellos pensamos que están muy lejos. Con lo cual pensamos que por lo menos, suponiendo que se hagan porque pensamos que no se va a hacer todavía, les quedan 6 meses para poder iniciar las obras. Y ojo, no vayan a empezar y después de haber empezado tengan que destruirlo porque llegue alguna resolución jurídica que lo paralice".

Una oposición que, según Mariano Tomás, lleva a que "haya una sensación de de saturación grande porque en ningún sitio ha habido tanto rechazo como en este. Más del 50% de la población vive del turismo rural y de la hostelería. Si precisamente el Maestrazgo vive del paisaje, este proyecto les estropea el paisaje". Preguntado por este tema, Safont responde claro: "aquí en las últimas elecciones fue renovable sí o renovable o no desde territorio. Hay alguno del territorio que también dice que no, pero la mayoría son personas que no viven día a día en el territorio y que les gusta venir el fin de semana. Nosotros queremos que vengan que si la gente del territorio apuesta por esto, tienen que ser comprensivos".

energias-renovables