A la dreta no li ha agradat gens la declaració de la Conferència Episcopal Espanyola sobre Catalunya, un text conciliador, molt mesurat, en la redacció del qual han intervingut l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Juan José Omella, i l’arquebisbe de la Seu d’Urgell, Joan-Enric Vives. Quan l’ Església catòlica no obeeix fidelment les seves consignes, a la dreta espanyola li surt un furiós rampell anticlerical, sec com l’espetec d’un fuet. La declaració episcopal, supervisada per la Secretaria d’Estat de la Santa Seu, assenyala un interessant camí per als mesos vinents: diàleg generós, respectant els principis de la Constitució i “els drets propis dels pobles que integren l’ Estat”, segons expressió literal del document. Ho repeteixo: és un text important.
Som davant d’uns dies molt complicats en què tots quedarem il·luminats per una llum tensa i frontal: els radicals i els moderats, els pactistes i els maximalistes, els prudents i els aventurers, els serens i els exaltats, els il·lusionats, els esperançats, els escèptics i els espantats. Som a l’interior d’una pel·lícula neorealista en blanc i negre, amb en Piuet, ben groc, fent saltirons dins la seqüència. L’humor alleugereix la tensió. Qui forci el drama perdrà.
Aquests dies els errors puntuen el triple, en negatiu. El vídeo del Partit Popular sobre la “hispanofòbia” a Catalunya –produccions Pablo Casado?– és un error, i així ho admeten fonts governamentals. Aquesta no és la cal·ligrafia que demanava Mariano Rajoy. Les maniobres de Susana Díaz a Andalusia mirant d’afeblir Pedro Sánchez són un altre error. El secretari general Sánchez sortirà viu d’aquesta crisi.
Una llum tensa i frontal ens il·lumina a tots i fa ressaltar els gestos de coratge cívic, com el de l’ Associació Valenciana d’ Empresaris. Aquesta entitat, encapçalada pels empresaris Juan Roig i Vicente Boluda, va emetre fa uns quants dies un comunicat curt i molt constructiu que ha passat gairebé desapercebut en els mitjans de comunicació catalans, ja que tota espiral de la tensió acaba generant un reflex paranoic que rebutja els missatges apaivagadors. L’antropòleg francès René Girard, intel·lectual catòlic, va escriure pàgines molt interessants sobre la “rivalitat mimètica”. Molts catalans voldrien tenir la forta “voluntat de poder” que sempre han atribuït a la mitificada Castella. I molts estatalistes espanyols admiren secretament aquests dies l’obstinada força civil dels catalans. Les rivalitats mimètiques no són fàcils de dissoldre.
Els empresaris valencians ho han intentat amb la seva nota. L’associació AVE demana “solucions polítiques a un problema polític” i fa una crida al bon veïnatge entre valencians i catalans en el futur. “Catalunya, catalans, vos estimem”, conclou el text. Són les paraules més intel·ligents que s’han escrit aquests dies de soroll i fúria. René Girard aplaudiria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada