La Generalitat fa el quart major esforç econòmic amb recursos propis per a destinar 4.494 euros per discent (*)
(*)Que segueix l'ensenyament d'altri.
Diumenge, 15 d'octubre de 2017
La Generalitat Valenciana realitza el quart major esforç econòmic i pressupostari en educació per a mantenir la despesa per alumne proper a la mitjana autonòmica, una qüestió que des del Consell relacionen amb l'infrafinançament del País Valencià. En concret, la despesa per alumne valencià és de 4.494 euros, per sota de la mitjana del conjunt de l'Estat: 4.691 euros.
Solament Múrcia, Andalusia i Euskadi dediquen més recursos propis que el País Valencià a educació i, "malgrat açò, els valencians estan a 4,5 punts de la mitjana autonòmica i a més de 15 punts de comunitats sobrefinanciadas", denuncia la Conselleria d'Hisenda en un comunicat.
Aquestes són algunes de les conclusions que s'extrauen del primer número de 'Papers de Finançament', una sèrie de documents tècnics i d'anàlisis, fruit de la col·laboració de la Conselleria d'Hisenda amb l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), l'objectiu del qual és promoure el coneixement de les repercussions per al País Valencià de la distribució de recursos derivada del sistema actual de finançament.
Des del departament que dirigeix Vicent Soler assenyalen que "encara que la Comunitat Valenciana fa en educació un esforç financer superior al de la majoria de les comunitats –destina el 28,2% dels seus ingressos no financers a serveis educatius–, l'infrafinançament que pateix determina que els recursos amb què compten els alumnes valencians no aconsegueix la mitjana per alumne d'altres comunitats".
L'estudi revela, així, com "el sistema de finançament resulta fonamental per a la sostenibilitat de l'estat del benestar" i que serveis públics com l'educació "es veuen greument afectats per la insuficiència de recursos del model".
Per a Hisenda, aquesta anàlisi "deixa en evidència les grans diferències entre les regions quant al nivell de despesa educativa per alumne", la qual cosa "qüestiona la igualtat d'oportunitats en l'accés dels joves residents en cada comunitat als serveis educatius i llança dubtes sobre la solidaritat entre territoris existent a Espanya".
El document recorda que, tal com arreplega l'Informe del Comité d'Experts per a la Reforma del Finançament Autonòmic, l'actual model de finançament "no proporciona recursos suficients a les comunitats autònomes per a cobrir la despesa en serveis públics fonamentals".
Bretxa de més de 13.300 milions
De fet, segons l'informe, la suma de tots els recursos que el sistema actual aporta per a serveis públics "no cobreix la despesa efectiva". Els experts estimen que la bretxa és de 13.343 milions d'euros, prenent com a base les dades de 2015.
L'anàlisi de la Conselleria i el IVIE certifica que les comunitats que compten amb recursos superiors a la mitjana realitzen una despesa en educació també major. No obstant això, "hi ha autonomies infrafinançades que s'acosten o aconsegueixen la mitjana de despesa per alumne mitjançant un major esforç", subratlla el document. És el cas del País Valencià, Andalusia i Múrcia.
D'aquesta manera, des d'Hisenda recalquen que la causa "no és l'esforç financer que realitzen, sinó el finançament de què disposen que, en termes generals, determina la inversió per alumne". "Les comunitats que gasten més per alumne no sobreïxen en esforç financer", constata l'anàlisi.
El Pais Valencià solament està superat en esforç inversor en educació per Múrcia, Andalusia i País Basc, la qual cosa –segons l'estudi– el permet situar-se en valors propers a la mitjana, amb la finalitat de "minimitzar les conseqüències de l'infrafinançament en la formació dels joves valencians".
Pel que fa a la seua situació respecte a altres territoris, el valencià es troba 4,2 punts per sota de la mitjana, si bé està a més de 15 punts d'algunes de les millor dotades pel sistema de finançament de règim comú (Astúries, Galícia i Cantàbria) i a una distància molt superior d'Euskadi, fins a 34 punts.
Segons el document, l'esforç en educació "resulta major no per gastar més", sinó perquè "els seus ingressos no financers són menors, com a conseqüència del maltractament que rep del sistema de finançament".
1.800 € menys de mitjana per alumne que Euskadi
El document també repassa l'evolució de la despesa educativa al País Valencià en centres públics i concertats entre 2003 i 2015, que inclou una fase de creixement fins a 2009 i una altra d'ajust.
Recalca que, en 2015, "la despesa en educació de la Comunitat Valenciana va ser el mateix que en 2003". D'aquesta manera, el nivell de despesa per alumne matriculat s'ha mantingut "pròxim a la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú, però ha perdut el lleuger avantatge que posseïa al principi del període".
"La seua distància amb les forals, com Euskadi, era i és substancial: uns 1.800 euros menys per alumne de mitjana en el període considerat", il·lustra l'informe, que conclou que "gràcies al major esforç financer realitzat per la Generalitat, l'accés dels joves valencians als serveis educatius està pròxim a la mitjana".
Ara bé, "està allunyat de les oportunitats que gaudeixen els ciutadans que resideixen en les comunitats que compten amb més recursos dels sistemes de finançament, comú o foral".
Per tot açò, "alguna cosa falla" per a la secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, que ha denunciat "una vegada més" l'actual sistema de finançament autonòmic "a favor de l'Estat i en contra dels cinc milions d'espanyols que vivim a la Comunitat".
"Em negue a acceptar que els nostres fills tinguen menys oportunitats educatives que els de altres espanyols pel simple fet d'haver nascut en una altra comunitat", ha reivindicat, per a apel·lar al fet que "la qualitat del sistema educatiu valencià siga referent". I ha reblat: "Han de donar-nos el que ens correspon, ni més ni menys".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada