Antivalencians!!

Que ens demostren un mínim interés per nosaltres, per la nostra gent gran i els xiquets, per les nostres escoles i hospitals, per la nostra agricultura i la nostra ciència. I no per omplir les seues butxaques amb els nostres diners, que és el que han fet
TERESA CIGES 

 UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
26/01/2018 09:00 | Actualizado a 26/01/2018 09:45
El diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua defineix “anti-” com a prefix que denota oposició o inverteix el sentit del nom o de l’adjectiu a què s’adjunta. El mateix diccionari explica que “valencià” és algú natural o habitant de la ciutat de València o de la Comunitat Valenciana. Si unim el prefix amb l’adjectiu trobem un mot que, malauradament, darrerament està d’actualitat: antivalencià.

És antivalencià vendre’ns un tren que suposadament circula a Alta Velocitat quan en realitat no ho fa. De fet, que un rodalies avance l’AVE de camí a Castelló -quan M. Rajoy hi era dins- i que damunt arribe amb 30 minuts de retard és la millor metàfora -i visualització- del menyspreu que patim els valencians pel que fa a les infraestructures. També podem parlar del Corredor Mediterrani, que si passara per Madrid faria temps que estaria en marxa. I de les vora quatre hores que ens fan perdre a l’Euromed cada vegada que volem pujar a Barcelona, mentre que a Madrid -amb la mateixa distància- es tarda hora i mitja. Però clar, sempre ens estem queixant, com diu Isabel Bonig.


Isabel Bonig, la líder de l’oposició a qui no he escoltat mai reivindicar unes infraestructures justes per als valencians però va a Madrid a demanar un front comú per posar-li fre a l’adoctrinament, la imposició lingüística o les entelèquies territorials com els Països Catalans. Isabel Bonig, qui no va acudir a la manifestació pel finançament just però s’atreveix a parlar de valencianitat i de retreure-li a Ciutadans que no recolzara la seua llei de senyes d’identitat. Isabel Bonig, a la qual tan sols s’ha de vore el seu Twitter per vore l’estima i l’ús que fa de la llengua dels valencians. Però clar, ella dona lliçons de valencianitat. Ella, qui va ser consellera d’Infraestructures i Medi Ambient sota la batuta de Francisco Camps i més tard d’Alberto Fabra.

Alberto Fabra -que no Carlos Fabra-, qui actualment és senador del PP i rep de l’erari públic 2.832,04 euros (més 1.840,6 per viure fóra de Madrid) per defensar els interessos de no sé qui. El que semblava un “hombre de bien”, que amb fredor i una aparent serenitat s’atrevia a parlar i marcar les línies vermelles en el seu partit, o almenys això semblava quan deia públicament que qui no estiguera d’acord amb elles hauria de deixar el PP. I ara va i resulta que el número dos de la trama Gürtel, Pablo Crespo, assegura que un empresari va pagar tanques publicitàries per promocionar la seua campanya a l’alcaldia de Castelló. I ell, el de les línies vermelles, el que va tancar la radiotelevisió de tots els valencians, ho nega rotundament. Com fa el seu antecessor, Francisco Camps.

Poc es pot dir de Francisco Camps que no s’haja dit ja. L’home que estava obstinat a posar València al mapa, i ho va aconseguir: al mapa de la corrupció. L’home que emprava el discurs apel•lant als sentiments dels valencians -com bé s’explica al llibre El secuestro de la democràcia- però que en cap moment pensava en els interessos dels valencians, sinó en els seus propis. L’home que va pujar a un Ferrari, conduït per Fernando Alonso i saludava els feligresos com si fóra una fallera major -i eixe viatge en Ferrari i tot l’entramat ens està costant uns quants milions d’euros-. L’home que va asseure al banc dels acusats per tres vestits i va ser declarat no culpable -que no innocent- per un jutjat popular. L’home que ha estat assenyalat darrerament com el responsable màxim de la trama Gürtel valenciana i el finançament il•legal del PPCV. Ara bé, “jo crec en tu. I estaré darrere teu, davant o al costat, tant me fa”, li va dir l’actual president del govern espanyol, M. Rajoy.

Podria continuar parlant d’M. Rajoy, de Ricardo Costa, del Bigotes i de Correa. I dels empresaris que han pagat, s’han beneficiat d’adjudicacions públiques i han callat fins ara -la pena dels quals és pagar una multa i “adiós muy buenas”, quan sense ells tot l’entramat corrupte no haguera estat possible-. També podria parlar de les polítiques que han dut a terme Mª José Català -amb la seua particular estima pel valencià-, Alejandro Font de Mora o Juan Cotino, per exemple. Del matrimoni Blasco -Císcar, i la seua admiració per l’art contemporani. Del capità moro de Xàtiva i la seua passió per les taules i els llums LED. De Ciegsa i les escoles que no s’han pogut construir. D’Emarsa, de Vaersa i de Valmor. I de molts més exemples en els que han demostrat ser uns autèntics antivalencians.

Que després vinguen amb les polseres, les banderes i els himnes, que la ciutadania el que volem són fets. Que ens demostren un mínim interés per nosaltres, per la nostra gent gran i els xiquets, per les nostres escoles i hospitals, per la nostra agricultura i la nostra ciència. I no per omplir les seues butxaques amb els nostres diners, que és el que han fet. I qui no ha robat, ha fet una política d’agenollar-se davant Madrid i oblidar-se de les nostres necessitats. I ja estem farts d’ofrenar noves glòries a Espanya i a les seues butxaques. Ja n’hi ha prou, antivalencians!
http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20180126/44291218277/antivalencians-teresa-ciges.html