Les confessions dels capitostos de la Gürtel Francisco Correa, Pablo Crespo i, especialment, d'Álvaro Pérez El Bigotes i de la cúpula de Camps han ratificat el suposat finançament il·legal amb diners negres del PPCV. Amb tot, de les seues declaracions han sorgit nous enigmes. La quantitat dels empresaris que van participar, les connexions amb la caixa B estatal i amb les descobertes al cas Taula o si el jutge obrirà una nova peça que implique a l'expresident valencià en són algunes.

Per Moisés Pérez

27.01.2018

Ricardo Costa, exsecretari general del PPCV, en la seua declaració judicial| EL TEMPS

Com si fos un castell de cartes, la confessió del capitost de la Gürtel, Francisco Correa, ha comportat que la resta dels acusats admeten, amb diferents graus de profunditat, el suposat dopatge electoral del PP valencià amb diners negres. Aquestes declaracions han servit per a resoldre l'enigma de la X de la trama, que duia el nom de l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. Però també han sorgit noves incògnites sobre determinats aspectes de la xarxa corrupta com ara el benefici que van obtenir els empresaris de les donacions o la connexió amb la resta de caixes B dels populars al País Valencià.

-La xifra dels empresaris implicats. «No estan tots els que són». D'aquesta manera, Álvaro Pérez El Bigotes, delegat de la trama al País Valencià, va censurar en la seua declaració a l'Audiència Nacional que encara hi havia més constructores que van aportar diners negres a la campanya electoral del PP de l'any 2007. En el banc dels acusats, van seure Gabriel Batalla (vella Lubasa), Enrique Ortiz (capitost de Brugal i propietari del Grupo Cívica), Vicente Cotino (nebot de l'expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino, i directiu de Sedesa), Tomás Martínez (Grupo Vallalba), Rafael Martínez (Grupo Vallalba), Antonio Pons (Piaf), Alejandro Pons (Piaf), José Francisco Beviá (lloctinent d'Ortiz) i José Enrique Fresquet (Padelsa Infraestructuras). Felipe Alemenar (Cyes), que també apareixia en els informes policials com a donant, finalment va lliurar-se.

L'exsecretari general del PPCV, Ricardo Costa, va desvelar el nom de dos donants més de la formació de la gavina. Es tracta de Secopsa i Rover Alcisa, ambdues esquitxades també pel finançament irregular de les campanyes de Rita Barberá, i que van beneficiar-se, tal com va contar aquest setmanari, de contractes per valor de 500 milions d'euros de la Generalitat Valenciana de Camps entre 2006 i 2008. Les revelacions de l'exnúmero dos de Camps i les paraules de Pérez deixen en l'aire el nombre real d'empreses que van finançar els actes electorals dels populars.

-La «mandanga» dels constructors. Les confessions dels capitostos de la trama, dels senyors de la rajola valenciana i de la cúpula de Camps han corroborat les entregues en B per sufragar les campanyes de 2007 i 2008 del partit conservador. Amb tot, ha quedat sense resoldre l'altra part del mecanisme de finançament il·legal: el benefici que obtenien les mercantils amb les seues aportacions. Amb més de 800 milions en adjudicacions que pescaren entre 2006 i 2008 els constructors assenyalats, El Bigotes va reflexionar en la seua declaració: «No s'ha preguntat què rebien els empresaris que afluixaven la mandanga?».

Els reis de l'obra pública valenciana, de fet, només van admetre els pagaments en B, però no van dir ni pruna sobre que van obtenir a canvi. L'obertura d'una nova peça per aquests suposats delictes hauria dificultat el seu pacte amb Anticorrupció i podria suposar un problema per a Camps i els càrrecs públics que van participar d'aquest suposat tripijoc.


L'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, celebra la victòria electoral del 2007.


-Responsabilitat judicial de Camps. Tot i que els presumptes actes delictius comesos per l'expresident valencià haurien quedat prescrits, Anticorrupció va assenyalar després de la confessió de Costa i El Bigotes que revisaria la situació judicial de l'exmandatari popular. Ara bé, aquesta revisió que també afectaria l'exvicepresident de la Generalitat Valenciana, Víctor Campos, i a l'exdirector de la policia espanyola i exconseller, Juan Cotino, es produirà una vegada finalitze el judici. Es tractaria, segons la Cadena Ser, d'analitzar si fos possible obrir una nova peça pels delictes de prevaricació, malversació i suborn que s'extrauen de les declaracions dels capitostos de la Gürtel i de l'excúpula directiva del PP de Camps.

-La connexió amb les caixes B de Taula. Les presumptes trampes electorals dels populars no són exclusives de Gürtel. En altres procediments judicials, com ara el cas Taula, estan presents. Segons els investigadors d'aquesta causa, el PP va comptar amb cinc caixes B i Camps seria una de les persones que actuaren com a recaptadors dels diners negres que entregaven els empresaris. Amb les confessions de Costa i la plana major de Gürtel apuntat contra l'expresident, els fiscals que instrueixen la macrooperació contra la corrupció dels conservadors mantindran contacte amb els seus homòlegs de Madrid per intercanviar la informació d'ambdós procediments i determinar si hi ha vincles entre el finançament il·legal detectat a la Gürtel i les caixes B descobertes amb la investigació del cas Taula.

-Els vincles amb la comptabilitat paral·lela de Gènova. A les declaracions de Costa i El Bigotes, s'observa una possible contradicció. Mentre que Pérez va afirmar que la trama treballava «amb tots els PP d'Espanya», Costa va edificar un tallafoc entre el finançament il·legal del PP valencià i els comptes estatals de la formació. «[Luis] Bárcenas [extresorer del PP espanyol i imputat al tronc madrileny de Gürtel] va dir-me que aquest mecanisme [que els empresaris sufragaren amb diners en B les campanyes a través de factures falses a una empresa pantalla, que organitzava els actes dels populars] estava prohibit i que era una mena de Filesa 2», va relatar l'exnúmero dos del PP valencià.

A la comptabilitat paral·lela del PP espanyol, tanmateix, hi ha connexions amb el suposat finançament irregular de la formació de la gavina al País Valencià. Segons les anotacions que va aportar Bárcenas a la justícia, Cotino hauria contribuït amb 200.000 euros a la presumpta caixa B dels populars a l'Estat. L'exdirector de la policia, segons les declaracions dels darrers dies, hauria estat un dels encarregats de recollir els diners negres que els empresaris donaven a la sucursal valenciana dels conservadors i el seu nebot és un dels constructors que ha confessat els pagaments en B. A la llibreta de l'extresorer, a més, apareixia una altra empresa valenciana, Mercadona, que hauria entregat 90.000 euros en 2004 i 150.000 en 2008. L'afirmació de Costa, fins i tot, xocaria amb la tesi dels investigadors del cas Taula, que assenyalen que Camps hauria actuat com a hipotètic recaptador de diners en B per al PP valencià i estatal.


L'empresari Vicente Cotino en la seua compareixença a les Corts Valencianes en la comissió que investiga la gestió de les residències de la tercera edat| EL TEMPS
-El negoci secret del nebot de Cotino. De l'admissió dels fets que va realitzar el número dos de Gürtel, Pablo Crespo, va sorgir una història paral·lela a la trama que és tota una incògnita. «Amb l'únic empresari que vaig tenir relació fou amb Vicente Cotino. Però no va ser per aquests fets en referència al finançament il·legal]. Vam coincidir l'any 2008 perquè volia comprar la nostra empresa de comunicació. Ara bé, la venda, que va negociar-se a l'hotel Fénix de Madrid, va frustrar-se per manca d'acord», va destapar Crespo. Unes paraules que deixen en l'aire les raons per les quals la família Cotino volia adquirir suposadament l'entramat de Gürtel.

-El «tercer testament» de la visita del papa. «La visita del papa és el tercer testament. Van participar més empreses de les identificades», va indicar El Bigotes durant la seua admissió dels fets al judici. Una actitud col·laborativa amb la justícia que pot facilitar el descobriment de les altres mercantils que participaren en la visita del papa Benet XVI a València l'any 2006 i desvelar detalls d'una de les pilotades més grosses de la trama Gürtel al País Valencià.
https://www.eltemps.cat/article/3176/set-enigmes-de-les-confessions-de-la-gurtel-valenciana