Cap a la bellesa, de David Foenkinos •
(Dirigeix la lectura l´escriptora Silvia Romero Olea)
Crònica de la tertúlia de divendres 13-6-2025
Una lectura trista. Una història depressiva. Aquestes han estat les primeres aportacions en fer la ronda de valoracions prèvia a la tertúlia, i malgrat que tothom hi ha coincidit, també és cert que l’estil narratiu de David Foenkinos ha atrapat a les lectores i ha propiciat que la novel·la es llegís fins i tot amb un cert punt d’intriga. Aquest és un altre dels aspectes a remarcar: l’element d’intriga.
Aquest és un altre dels aspectes a remarcar: l’element d’intriga. Sense tractar-se d’un thriller, la història manté un parell de “secrets”, de cara al lector, que avança en la lectura per tal de saber què passarà, com es resoldrà el conflicte. I aquest interès per la trama es deu, segons hem considerat, a l’arquitectura de la novel·la. Aquesta està construïda en quatre apartats. El primer ens exposa el present d’Antoine; el segon elabora un flashback per mostrar els motius d’aquest present que li hem conegut; el tercer continua la narració d’aquest flashback però focalitza en un altre personatge: Camille; i el quart reprèn
la història des del punt en què l’hem deixada al final de la primera part.Repeteixo: aquesta estructura és el quid del manteniment de la intriga.
Per l’altra banda hem destacat el fet que tot el que s’hi narra, a Cap a la bellesa, és ben real, i que
els personatges són tan coherents i creïbles que els podríem extrapolar de la ficció i ubicar en el
nostre entorn. A més hem comentat altres aspectes com el sentiment de culpa, la relació entre art
i bellesa, els silencis, els simbolismes que estableix l’autor entre alguns personatges i certes obres
d’art... Tot plegat en una novel·la que, a pesar d’aquesta pàtina trista, ens ha regalat una bona
tertúlia.
Sílvia Romero i Olea
www.silviaromeroolea.weebly.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada