Ple rere ple continuem parlant del mateix. El repeteix que el Govern d’Espanya deu més de 200 milions d’ a la Diputació i als ajuntaments de la província. Ho diuen una vegada i una altra i els seus seguidors, com un mantra, però quan se’ls pregunta d’on ix eixe suposat deute mai poden demostrar-ho. No hi ha cap informe tècnic ni tan sols una xifra mínimament fonamentada. Res. Sona a mentida, i efectivament ho és.
En la Junta de portaveus de la setmana passada vaig reptar l’equip de govern a presentar en el ple un sol document, amb la firma del tresorer de la Diputació, que reconeguera l’existència d’aquest deute. I vaig anar encara més lluny: vaig anunciar que, si aconseguien demostrar-ho, el Grup Socialista votaria a favor de reclamar-lo. Nosaltres som els primers que defensem que a arribe fins a l’últim euro que ens correspon, però no podem avalar una falsedat tan evident. No podem alimentar una cortina de fum fabricada des de l’equip de propaganda de Marta Barrachina per a fer oposició al president del Govern, . Perquè mentre es parla d’un deute inexistent, no es parla del que realment preocupa a la gent: els problemes quotidians, les necessitats dels municipis i els serveis públics que cal reforçar. L’ideal seria que Diputació i Govern anaren de la mà impulsant projectes en benefici de la província, però a Castelló ens hem trobat amb la bilis i la testosterona d’un equip de govern entregat a la supervivència política de Mazón i .
Tots els meus companys i jo mateix hem parlat amb alguns tresorers municipals i amb alcaldes i alcaldesses de tots els colors polítics. Ningú coneix res d’eixe deute, ni tan sols els alcaldes del mateix Partit Popular. Per això cap tècnic s’atreveix a posar-ho per escrit. Saben que és totalment indefensable. Repetir una vegada i una altra el mateix bulo és una falta de respecte a la ciutadania i un ús partidista de la Diputació.
El que fa el Partit Popular és convertir una reivindicació legítima, com és, per exemple, augmentar el finançament local, en una obligació legal que no existeix. Per això, en el ple de dimarts els vam desafiar a portar aquest suposat deute als jutjats. La presidenta no va saber què respondre i, acorralada, va recórrer al recurs de tirar balons fora.
Però açò ja no és només una qüestió de números inventats, també és una qüestió de formes. En el ple del dimarts, el company li va preguntar directament a Barrachina per què no incrementa l’aportació de la Diputació al Fons de Cooperació ni reclama a Mazón que l’augmente, quan el cost de vida s’ha disparat els últims anys. Exactament, el mateix que ella exigeix al Govern d’Espanya. Per què no té la iniciativa i, com a presidenta, augmenta els recursos per als municipis? La resposta va ser el silenci. Un silenci que parla per si sol. Incapaç de donar explicacions, va preferir tancar el ple abans que afrontar les seues contradiccions. Aquesta actitud és una falta de respecte a l’oposició i un greu símptoma democràtic del qual es viu a la Diputació.
Devota
Marta Barrachina, com a fidel devota de Mazón, s’està deixant la pell per salvar-li la poltrona. Sap que mentre es parle d’un deute fictici del Govern d’Espanya, poc es parlarà del que deu el . Jo parlaré del cas del meu poble, de l’, que no apareix en cap titular. Tenim pendent de cobrar 3,8 milions d’euros de la de . D’eixos diners sí que puc explicar euro a euro d’on ixen, dels serveis socials, dels programes que sostenen l’atenció a les persones. Dels 100 milions que Barrachina es trau de la màniga, ningú pot explicar res.
Per desgràcia, han convertit la Diputació en una màquina de confrontació. Ho veiem en plens esbiaixats, en l’ús partidista de les xarxes socials i de la web institucional, o en unes intervencions públiques que semblen més una extensió de les sigles del PP. La Diputació hauria de ser una oberta, un punt de trobada on es posaren per damunt els interessos dels municipis i dels veïns, amb independència del color polític. Però hui tenim una presidència obsessionada a competir amb Ayuso per veure qui llança la desqualificació més grossa contra Pedro Sánchez, encara que siga a costa de degradar la institució. Una institució que ja ha sigut tacada amb una condemna judicial per amagar informació a l’oposició.
Com a socialista i com a representant dels veïns i veïnes de Castelló, no puc resignar-me ni normalitzar que una institució de tots es convertisca en l’altaveu del PP. Per això continuarem insistint, plenari rere plenari, encara que ens tanquen el micròfon, encara que ens amaguen expedients, encara que ens acusen de ser incòmodes. Perquè es pot governar d’una altra manera. Junts recuperarem la Diputació i la farem una institució útil, dialogant i al servei dels municipis.
Opinión | A FONDO
Secretari general del PSPV-PSOE a la província de Castelló
elperiodicoMediterraneo
