dimarts, 17 d’octubre del 2017

Quan els incendis de Galícia eren només culpa de Zapatero

Resultado de imagen de arde galicia co lume forestal
Ahora que Galicia vuelve a arder, Mariano Rajoy se muestra más preocupado en felicitar a su homólogo en Austria tras ganar las elecciones
Lun, 16 Oct 2017 
Desde el sábado, medio centenar de incendios arrasan Galicia, unos fuegos que ya se han cobrado la vida de cuatro personas y que dejan una realidad que tristemente recuerda a la vivida en el año 2006. Entonces, un conjunto de 1970 incendios forestales, con 37 focos de grandes dimensiones, convirtieron tristemente a Galicia en una gran antorcha focalizada sobre todo en las provincias de Pontevedra y A Coruña.
Desde el 3 de agosto hasta el 15 del mismo mes de 2006, el fuego acabó con entre 77.000 y 88.000 hectáreas según las fuentes consultadas, ya fuera la Xunta, el Ministerio de Medio Ambiente o la Comisión europea. En esta ocasión, también perdieron la vida cuatro personas, pero la gran diferencia la encontramos en el dedo acusador y en el supuesto culpable porque para el PP de Mariano Rajoy la culpa de todo la tenía el Gobierno y su presidente, José Luis Rodríguez Zapatero.
El PP de Rajoy se preocupó en hacer una campaña pública en la que acusaba directamente al Gobierno del PSOE de cada uno de los focos que arrasaban Galicia.
"Ineficacia y el sectarismo" de la Administración
En 2006, el presidente del Gobierno era José Luis Rodríguez Zapatero y Mariano Rajoy ocupa el cargo de presidente del PP.
Desde estas posiciones, Rajoy no dudó en acusar al Gobierno llegando a asegurar que los 1970 focos que quemaban Galicia eran fruto de la "ineficacia y el sectarismo" de la Administración del Ejecutivo socialista y que si se vivió una crisis con estos incendios fue porque no había “estructura del Estado” con Zapatero. Entonces, nada tenía que ver que España estuviera viviendo unasequía similar a la actual.
Para Rajoy el problema residía en que en dos años de Gobierno del PSOE se había "desapoderado" al Estado y la posible respuesta de la Administración. Además, aseguró que Zapatero "vino a Galicia y se dio cuenta de que no tenía ninguna competencia" porque se había eliminado “el operativo que habían hecho los gobiernos anteriores". En otras palabras, para el PP las llamas quemaban media Galicia porque Zapatero había acabado con lo conseguido en los mandatos de su antecesor, José María Aznar.
La campaña fue dura y se centró más en actuar como verdugo que en buscar soluciones, Rajoy se centró en acusar a Zapatero de una "absoluta indiferencia"."Ni ha dicho, ni ha preguntado, ni se ha molestado", dijo.
Es más, enumeró cuáles son las labores que un buen presidente debe hacer cuando se produce una catástrofe. "Se pone al frente, empieza a liderar las actuaciones de la gente y le da cariño y calor".
Tras criticar… ¿Cómo ha respondido ahora Rajoy a los incendios?
Tras críticas y acusaciones, la lupa estaba puesta en la reacción del ahorapresidente del Gobierno, Mariano Rajoy, en su respuesta a la catástrofe que vive Galicia con unos incendios que mantienen en vilo a los gallegos desde el pasado fin de semana.
Lejos de ser una respuesta rápida, Rajoy no ha pisado suelo gallego hasta este lunes, tras responder a Carles Puigdemont por su no aclaración de la declaración o no de independencia.
Este es el vídeo que ha difundido La Moncloa de la visita de Rajoy a Galicia:

Antes, Rajoy se había pronunciado, pero para valorar temas muy diferentes. Durante la jornada del domingo, con los incendios ya extendiéndose por Galicia, Rajoy escribió en su cuenta de Twitter, pero lo hizo para felicitar al popular austriaco, Sebastian Kurz, por su victoria electoral.
Después, a las 23:00 horas, llegó el mensaje de Rajoy por los incendios en medio de numerosas críticas por la escasa respuesta del Gobierno y ya con dos fallecidos.

Bajoca, encisam, xoriç, amb molt de gust parlem correctament la nostra llengua

L'esquerra valenciana veu desproporcionada la decisió d'enviar a presó els líders de l'ANC i d'Òmnium


El president de la Generalitat repiula un comentari de Miquel Iceta i Fran Ferri i Antonio Estañ critiquen la resolució contra els dos líders socials

Dilluns, 16 d'octubre de 2017 23:15h
La decisió de la jutgessa Carmen Lamela de decretar presó incondicional per als líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium per un delicte de sedició ha generat un seguit de reaccions entre la classe política valenciana. Concretament entre els partits i dirigents d'esquerres, ja que les portaveus de PPCV i Ciutadans, Isabel Bonig i Mari Carmen Sánchez, respectivament, no s'han pronunciat sobre la decisió judicial.
El mateix president de la Generalitat i líder dels socialistes valencians s'ha expressat a través de Twitter repiulant un missatge del primer secretari del PSC, Miquel Iceta. En aquest missatge, el líder dels socialistes catalans ha dit: "La decisió de la jutge ens sembla desproporcionada. El 23.09 ja vàrem criticar que s’acusés de "sedició" a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart".
El portaveu parlamentari de Compromís, Fran Ferri, ha lamentat "l'errada immensa" que suposa enviar a la presó a Sànchez i Cuixart. També en un missatge de Twitter el dirigent de la coalició ha mostrat la seua sorpresa per la decisió de la jutge: "A presó per convocar una mani pacífica? No és només una errada immensa. També és una decisió injusta i irresponsable. Diàleg i democràcia!".
El seu homòleg de Podem, Antonio Estañ, també s'ha expressat en termes semblants. "Una altra línia més travessada. Presó provisional sense fiança per als presidents de l'ANC i Òmnium per convocar manifestacions pacífiques".
També el portaveu del PSPV, Manolo Mata, ha fet un tuit sobre la notícia. Després de difondre un tuit del compte del propi Jordi Cuixart, el diputat socialista ha escrit un en el qual assenyala que la decisió judicial d'enviar a presó els dos dirigents sobiranistes suposarà la "internacionalització del conflicte". "Ara és quan s'internacionalitza el conflicte. Associacions de defensa dels drets humans, advocats organitzats, debats al Parlament Europeau...".
Des d'Esquerra Unida han sigut alguns dels seus destacats militants els que s'han pronunciat. No ho ha fet el seu coordinador David Rodríguez, de moment, però sí els exdiputats a les Corts Ignacio Blanco i Esther López Barceló. El primer ha reaccionat així a la notícia: "Dels creadors de 'Totes les idees es poden debatre sense violència', arriba 'Presó incondicional per als independentistes'". López Barceló ha lamentat que en "L'Estat de la impunitat dels crims del franquisme detenen de manera incondicional convocants de manifestacions".

Una mala notícia

Resultado de imagen de cuixart sanchez
17/10/2017 01:14 | Actualizado a 17/10/2017 05:35
La jutgessa Carmen Lamela va dictar ahir a la nit presó incondicional sense fiança per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, màxims dirigents de l’ Assemblea Nacional Catalana ( ANC) i d’Òmnium Cultural, respectivament. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la intendenta d’aquest cos Teresa Laplana havien estat prèviament posats en llibertat amb mesures cautelars, després de presentar declaració, també a l’ Audiència Nacional, i malgrat que el fiscal demanava per a tots dos presó incondicional.
La decisió de la magistrada, que havia citat aquests dirigents després d’imputar-los per presumpte delicte de sedició, afegeix un nou, inoportú i preocupant element de tensió al conflicte que enfronta el Govern de la Generalitat amb el Govern central. Fins i tot el PSC, que no ha donat suport al full de ruta independentista fora de la llei, va qualificar la mesura de desproporcionada. És una molt mala notícia. Aquesta tensió es pot traslladar ara fà­cilment dels despatxos institucionals i els jutjats cap al carrer, on les possibilitats que la situació es descontroli es multipliquen. Tant de bo no sigui així. Però el risc hi és. Ahir ja es van convocar concentracions i aturades per a avui. Els líders de l’ ANC i Òmnium van participar, és cert, en la concentració davant de la Conselleria d’ Economia, el passat 20 de setembre. Però es fa difícil entendre que ara es dicti presó per als qui s’han distingit organitzant, els sis últims Onze de Setembre, manifestacions massives sense cap incident.
El dia d’ahir no havia començat malament. Carles Puigdemont, president de la Generalitat, va respondre per carta a primera hora al requeriment del Govern. A l’escrit, no va aclarir si en la sessió del Parlament del dia 10 havia proclamat la independència o no, com se li demanava. Aquesta missiva, presidida per la invitació al ­diàleg, va causar frustració a Madrid. En la resposta, Rajoy va insistir que aquest aclariment era absolutament necessari i el va instar a fer-lo d’aquí a dijous.
La primera impressió, després de llegir les cartes, va ser que seguíem on érem. La Generalitat pretenia negociar la independència, i el Govern, la restauració de l’ordre constitucional. Tot i això, també cal remarcar el bon to d’aquestes cartes, així com el de les declaracions que les van acompanyar. El de la missiva de Puigdemont era conciliador. Rajoy, en la seva resposta, feia menys conces­sions, però no tancava totes les portes. Ni l’un ni l’altre no s’havien precipitat, i la situació no empitjorava. Aquesta era la bona notícia al migdia. És veritat que el rellotge avançava inexorable i que el termini per conèixer l’abast de l’aplicació del 155 només s’ajornaria fins demà passat, dijous. També ho és que cap mena de 155 seria de fàcil ­digestió per a la Generalitat, ja que menyscabaria les facultats del Govern. Ara bé, l’estil de les cartes deixava marge a l’esperança.
Però quan va transcendir l’ordre de presó per a Sànchez i Cuixart, aquesta esperança es va debilitar. Ara serà més difícil que s’obri camí. Ho hem dit i ho hem reiterat moltes vegades: aquest conflicte només es resoldrà amb diàleg. Perquè sigui possible, Puigdemont ha d’entendre que no pot imposar la independència per damunt de la llei. I Rajoy –com va suggerir ahir l’abat de Montserrat–, que no ajudarà en res humiliar el Govern i l’independentisme, encara que la llei li doni en aquesta partida més trumfos que a Puigdemont. L’hora és crítica, però no altera el nostre criteri: no es tracta que guanyi una de les parts, sinó que totes dues dialoguin i, així, tots els catalans deixem de perdre. Ja hem perdut molt. I podem perdre encara més.
http://www.lavanguardia.com/opinion/20171017/432131913944/una-mala-noticia.html

La proposta federal per Espanya de Miquel Iceta


Una estelada (bandera catalana) y la bandera española cuelgan de los balcones de un edificio en Barcelona, el 14 de octubre CreditGonzalo Fuentes/Reuters
Por 
BARCELONA – La relación entre Cataluña y el resto de España ha abierto una gravísima crisis institucional y está causando una importante fractura social que hay que cerrar cuanto antes. Los gobiernos de Cataluña y España han sido incapaces de dialogar hasta el momento y el independentismo catalán ha decidido saltarse la legalidad cayendo en la trampa del todo o nada.
Los días 6 y 7 de septiembre en el Parlamento de Cataluña la mayoría independentista cometió el peor de los errores: vulneró el reglamento del Parlamento, atropelló los derechos de la oposición, liquidó el Estatuto de Autonomía de Cataluña y quebrantó la Constitución.
La mayoría independentista convocó y celebró un referéndum ilegal el pasado 1 de octubre. El gobierno de España tampoco estuvo a la altura: incapaz de entablar una negociación, derivó la cuestión al poder judicial, propiciando la vergüenza de las imágenes de cargas policiales desmesuradas el 1 de octubre, una jornada sin validez jurídica alguna.
Incluso dando por buenas las cifras proporcionadas por el gobierno de Cataluña, solo el 38,47 por ciento de los ciudadanos avalaron su propuesta independentista. Es inaceptable que una minoría pretenda imponer su opinión sobre la mayoría.
Frente a dos gobiernos incapaces de dialogar, los socialistas insistimos una vez más que un conflicto político debe encontrar una solución política a través de un proceso de diálogo, negociación y pacto que solo es posible si se produce en el marco del respeto del Estado de derecho, vulnerado por los independentistas.
Los socialistas no nos resignamos a elegir entre el inmovilismo de unos y el secesionismo de otros. Lamentablemente, hemos comprobado estos últimos días cómo la independencia divide a los catalanes, nos aleja de la Unión Europea y ahuyenta a los bancos y las grandes empresas.
Nosotros no queremos que un 51 por ciento se imponga sobre un 49 por ciento en esta cuestión. Queremos buscar un acuerdo que pueda concitar el apoyo de una mayoría mucho más amplia. La mayoría que quiere más autonomía, una mejor financiación, la transformación de España en un Estado federal que reconozca su carácter plurinacional, pluricultural y plurilingüe, y que este nuevo acuerdo pueda ser refrendado democráticamente por la ciudadanía.
Este nuevo acuerdo, que debería culminar en una reforma constitucional federal, debería contener los siguientes objetivos:
• El reconocimiento de la singularidad de Cataluña, que es una nación en el marco de una España que es nación de naciones y cuya soberanía corresponde al conjunto del pueblo español.
• La garantía de un autogobierno fuerte, con competencias exclusivas en materia de lengua, educación y cultura, y la garantía de que el Estado defenderá y fomentará todas las lenguas de España.
• Una financiación suficiente, solidaria y equitativa, que respete el principio de ordinalidad (para que los que más aportan no terminen recibiendo menos recursos per cápita para la prestación de servicios públicos) y una hacienda federal a través del consorcio entre la agencia tributaria de Cataluña y la agencia estatal de administración tributaria.
Mientras se abre la posibilidad de dialogar en el Congreso de los Diputados sobre la reforma del Estado y mientras el líder de la oposición socialista Pedro Sánchez ha convencido al presidente de gobierno de España, Mariano Rajoy, de la necesidad de la reforma constitucional, la mayoría independentista está amagando, en un monumental disparate, con declarar unilateralmente la independencia. Es una decisión temeraria que puede comportar la suspensión de la autonomía y dificultaría aún más la búsqueda de una solución acordada.
Probablemente la mejor forma de salir del actual atolladero sea la convocatoria de unas elecciones al Parlamento catalán.
La mayoría no quiere que sigamos perdiendo el tiempo en querellas inútiles, la mayoría quiere que vayamos al grano, negociando duro y evitando conflictos y rupturas. La mayoría quiere una Cataluña próspera, respetada, querida y admirada. Una Cataluña líder en España y en Europa.
Esta es mi propuesta, junto con un ambicioso programa de relanzamiento económico e industrial, de políticas sociales, de reducción de las desigualdades, de eficacia de la administración y de mejora de la calidad democrática de nuestras instituciones. Un programa que sitúa en primer lugar los problemas de la gente y que piensa siempre en los ayuntamientos como coprotagonistas en el desarrollo de las políticas públicas.
Quiero que vuelva la cordura, la eficacia y los resultados. Quiero que vuelva un catalanismo orgulloso y pragmático. Quiero recuperar el deseo de amplios consensos, el trabajo transversal, la renuncia a la imposición de ideas de una parte sobre otra. Quiero trabajo conjunto, acuerdos estratégicos en los temas de país. Hay que aprovechar mejor nuestras energías y aplicarlas a objetivos de progreso económico y social.
Esta es la propuesta que haré cuando lleguen las elecciones. Lo haré en nombre de los socialistas de Cataluña y lo haré también intentando representar a todos aquellos y aquellas, cada vez más, que quieren diálogo, negociación y pacto para una Cataluña mejor en una España diferente.

dilluns, 16 d’octubre del 2017

SOPESANT LA DUI DESDE EL SOBERANISME

Resultado de imagen de DECLARACIO UNILATERAL D' INDEPENDENCIA

L’autoritat de la gent de pau


“Escolta, pare, el problema de Catalunya amb Espanya ens el deixareu arreglat, oi?”, em va etzibar el meu fill gran ara fa set anys.
La cadena d’esdeveniments dramàtics viscuts recentment ha deixat la major part de la ciutadania, catalana i espanyola, en un estat de perplexitat ple d’emocions negatives que ens fa pensar que ens hem allunyat més que mai d’una trobada, i que el passat, tot i que insatisfactori, és millor que el futur. És possible. Però també és possible el contrari. El drama en què ara ens trobem té una virtut: ha despertat totes les consciències, també aquelles irresponsablement adormides. Ara, quan no només els catalans sinó gran part de la ciutadania espanyola i europea sap que hi ha un problema greu, tenim el deure de mirar de solucionar-lo intel·ligentment i, si pot ser, com reclamen els fills, per sempre.
Que ens encaminem o no cap a una solució satisfactòria dependrà molt del que passi els propers dies, i ara li toca al president Puigdemont respondre al dilema diabòlic que suposa el requeriment del govern de l’Estat.
Sabem que la resposta ha de ser ferma, d’una fermesa capaç de neutralitzar la violència que el govern central mostra des de l’1 d’octubre. També sabem que ha de tenir la força que dona l’autoritat moral. I des d’aquesta autoritat moral es podran teixir complicitats amb la ciutadania catalana i també amb dos aliats naturals, com són la ciutadania espanyola i l’europea. Perquè l’Europa del segle XXI és també l’Europa dels ciutadans.
La resposta, també ho sabem, ha de ser binària. “Sí a la DUI” o “No a la DUI”. Això sembla un problema, perquè la situació demana matisos, però també pot tenir l’avantatge de la claredat, que va unida a la fermesa.
El “Sí a la DUI” té com a argument a favor que és una expressió de la indignació dels ciutadans davant la violència viscuda l’1 d’octubre. Però en té molts en contra. El principal és que provoca encara més violència. És segur que el govern del PP prendrà la DUI com l’excusa per intensificar encara més la seva campanya per acabar amb l’autogovern i utilitzar la via penal contra qualsevol ciutadà i institució suposadament independentista. Entrarem en una espiral que alterarà la pau social, que és el bé més preuat dels catalans. Qui l’alteri, encara que sigui subjecte passiu de la violència, perdrà autoritat moral. Qui la reforci, en guanyarà.
El segon argument en contra de la DUI és de radicalitat democràtica. L’independentisme arrossega un error: des del setembre del 2015 creu que té una majoria social en vots, quan la té només al Parlament. El referèndum, que no va poder ser pactat, és insuficient per ser homologat a nivell internacional. Fer ara la DUI o canviar el marc legal li restaria al president l’autoritat moral davant d’Europa i davant gran part de la mateixa ciutadania catalana, que és radicalment democràtica.
No es pot menystenir tampoc que la proclamació de la DUI afectaria també la unió social amb Espanya. Entre Espanya i Catalunya hi ha, a part de la unió política, una unió social, i no van necessàriament juntes. Un 70% dels catalans se senten també espanyols en algun grau. La meitat d’aquests catalans volen un referèndum i quasi un terç hi votarien  a la independència. La ciutadania catalana i l’espanyola estan unides per lligams familiars, culturals, històrics, econòmics i sentimentals profunds que, a causa en part de la dissociació anterior, ignoren barreres polítiques i formen una unió social. Aquesta unió és un actiu que els votants catalans, per descomptat també els independentistes, no volen perdre, i qualsevol opció política l’ha de celebrar i reforçar si vol tenir majoria a Catalunya.
El dia 1 d’octubre el govern central va colpejar com mai abans havia fet ningú en les darreres dècades aquesta unió social amb Espanya, intentant crear una divisió interna que no encaixa en l’imaginari català ni existeix en la nostra societat. El comportament d’alguns mitjans de Madrid va en la mateixa direcció. És un greu error. Però la DUI, sobretot per la falta de legitimitat democràtica, impactaria negativament en aquesta unió i, per primer cop, serien “els catalans” els separadors.
Finalment hi ha l’argument de la superació de l’ statu quo. Després de la sentència del TC del juliol del 2010 contra el nou Estatut, molts catalans volen un estat a favor i pensen que no és l’actual (75%) i que n’haurien de construir un de nou (45%). Segons les darreres enquestes, un 82% dels catalans (i un 57% i un 49% dels votants catalans de Cs i el PP, respectivament) creuen que un referèndum és la millor solució per resoldre el conflicte. I ho és: guanyar per majories en vots dona autoritat moral i per tant poder. De nou, no és el cas de la DUI en les actuals circumstàncies.
Veig la DUI com una trampa colossal, que satisfà l’independentisme més abrandat, els del “tenim pressa”, però que posa en un carreró sense sortida el president, el moviment que lidera i tots els catalans. També la ciutadania espanyola. És evident que hi ha sectors afins al govern d’Espanya que la busquen de fa temps, la DUI, perquè és l’excusa perfecta per intervenir en el moll de l’os de la societat catalana, com és l’educació, els mitjans de comunicació públics i els Mossos. Aquesta evidència ja ens hauria de fer parar a pensar a tots, catalans i espanyols. Però alhora la DUI seria desobeir no només l’Estat, sinó Europa, que ja és l’àrbitre i ha demanat públicament al president que no la faci, regalant-li un salvavides d’un enorme valor. El president deixaria de ser el president de tots, i Catalunya perdria el seu autogovern, em temo que per molts anys. Aquesta opció no seria un “pas endavant”, sinó l’evidència de no saber-se aturar quan toca per parlar amb fermesa.
No hi ha resposta més ferma que la no-violència i la defensa dels drets democràtics. Si el president tria conservar l’autogovern, s’erigirà en el principal garant de la pau social i els drets democràtics a Catalunya, i de la seguretat física i material de tothom. Dirà que no pot admetre la violència generada pel govern central amb els fets del dia 1 d’octubre i la posterior negació de l’existència d’aquests mateixos fets. Una violència que va posar en perill la seguretat dels catalans i la unió social amb la resta d’Espanya. I exigirà responsabilitats a tots nivells. Expressarà també la seva voluntat de protegir l’autogovern i les institucions catalanes, avui amenaçades. I deixarà clar que com a líder de la seva opció política no renuncia a res.
Catalunya demana una solució democràtica. El 82% dels catalans volen votar. I la societat espanyola ha de saber que quan els cossos de seguretat espanyols anaven a realitzar càrregues violentes l’1 d’octubre passat, el que es trobaven al davant era gent que cridava “Som gent pacífica, només volem votar”. La responsabilitat no és només del president Puigdemont sinó també del president Rajoy, que s’hauria d’aplicar la cita de Plató: “La civilització és la victòria de la persuasió sobre la força”. I la persuasió, l’absència de violència i la solució democràtica facilitarien que pogués donar una resposta positiva i esperançada al meu fill gran.
http://www.ara.cat/opinio/Lautoritat-gent-pau_0_1888611149.html

Els pobles eòlics


Un parque eólico en la comarca de Els Ports, cuyos municipios se reparten cada año más de un millón de euros en ayudas. EL MUNDO

Los pueblos eólicos de la provincia de Castellón aspiran a 1,6 millones en ayudas

El IVACE cierra en días el plazo para que los ayuntamientos envíen su solicitud de compensación
Los fondos sirven para financiar obras en cada municipio
El Instituto Valenciano de Competitividad Empresarial (IVACE) ha batido un curioso récord este año 2017. En su voluntad de poner al día las ayudas del fondo de compensación eólica, ha desarrollado dos convocatorias en un mismo año. Este fondo es una ayuda que reciben ayuntamientos y mancomunidades afectadas por la instalación de parques de aerogeneradores para que puedan financiar obras de interés general como compensación al impacto visual o de cualquier otro tipo de este tipo de instalaciones.
Así, hace apenas unas semanas, el IVACE satisfizo la mayor parte de los 4,03 millones de euros disponibles -pero atrasados- de 2016 tras un proceso de solicitud de ayudas iniciado en el segundo trimestre del ejercicio en curso. Y el próximo viernes cerrará el plazo de presentación de propuestas de una nueva edición de este plan, esta vez sí, correspondiente a la actual anualidad y que tiene previsto repartir una cantidad total en toda la Comunidad de 3,12 millones de euros.
De esta cantidad, las cuatro zonas eólicas en activo de la provincia de Castellón (la 1, 2 y 3 en Els Ports y la 6 en el Alto Palancia) se repartirán un total de 1,67 millones de euros, una cantidad sensiblemente inferior a la que optaban en la anterior convocatoria (2 millones de euros).
Según ha podido saber EL MUNDO, todos los ayuntamientos y mancomunidades implicadas y que, según el decreto del Fondo de Compensación Eólica, tienen derecho a cobrar estas ayudas, han presentado ya su solicitud. A partir de ese momento, tendrán que elaborar los proyectos subvencionables (un amplio espectro de posibilidades), ejecutarlos y justificar su inversión antes de octubre de 2018 para recibir el importe solicitado.
Se da la circunstancia de que, con respecto a la convocatoria anterior, la compensación para los municipios de la provincia de Castellón (1,67 millones) va a ser mayor que la que se destinará a los municipios de la provincia de Valencia (1,44 millones). La zona más compensada en toda la Comunidad será la zona 3, una de las que se ubican en Els Ports (529.165 euros).

Els alcaldes i portaveus del PSPV en el Baix Maestrat denuncien el tracte vexatori de Renfe als usuaris del regional amb destinació a València

Ahir en l'estació d'Alcalà
Ahir en l'estació d'Alcalà
Caos
Es tracta d'un tren que ix tots els diumenges a les 19 hores des de Tortosa i al que pugen en el Baix Maestrat molts estudiants. Segons les queixes rebudes pels munícipes socialistes, “ahir el tren era molt més curt de l'habitual, a pesar que estàvem al final d'un pont. Es va impedir que pujaren al tren persones que havien pagat el seu bitllet”.
16/10/2017.- El tinent d'alcalde de Vinaròs, Guillem Alsina; l'alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles; la portaveu municipal socialista de Peníscola, Isabel Esbrí; l'alcalde de Santa Magdalena de Pulpis, Sergio Bou, el portaveu socialista d'Alcalà de Xivert-Alcossebre, Joan Ronchera, i l'alcaldessa de Torreblanca, María Josefa Tena, volen mostrar la seua indignació amb l'ocorregut en la vesprada d'ahir en la comarca del Baix Maestrat amb el regional de Renfe que els diumenges ix a les set de la vesprada de l'estació de Tortosa amb destinació a València. Denuncien que, una vegada més, el Govern del PP va menysprear als ciutadans i ciutadanes del Baix Maestrat.
Aquests edils estan rebent múltiples queixes des d'ahir a la vesprada de ciutadans i ciutadanes que asseguren “que el tren anava més curt de vagons que de costum”, una situació que resulta inexplicable, “tenint en compte que estàvem al final d'un pont”.
Sobre aquest tema cal tenir en compte que aquest regional és utilitzat fonamentalment per estudiants que tornen a Castelló o València per a reprendre les classes els dilluns.
Els munícipes socialistes expliquen que segons les queixes que han rebut, “el tren ja estava quasi ple a Vinaròs i en Benicarlò no va arribar a pujar ningú, donant-se la circumstància que en Alcalà tan sol van poder pujar dues persones, perquè el tren anava replet, com queda de manifest en les fotos que adjuntem”.
Davant el caos que es va produir en l'estació d'Alcalà, el personal de Renfe va demanar als viatgers que desistiren de pujar i que esperaren a l'arribada d'un autobús que els traslladaria fins a València. Açò va ocórrer a les 20.04 hores de la vesprada i l'autobús no es va presentar fins a passada una hora.
Quan va arribar l'esmentat vehicle, que solament va arreplegar viatgers en Alcalà i Torreblanca, molts dels afectats ja no estaven en l'estació perquè es van desplaçar fins a València pels seus propis mitjans.
Renfe va voler arreglar el problema i va poder agreujar-ho encara més, perquè va permetre que a l'autobús pujaren els viatgers gratis, però sense que se'ls lliurara cap bitllet, alguna cosa “totalment irregular i temerari perquè en cas d'accident el segur de viatgers en carretera és el propi bitllet”.
Segons les denúncies rebudes pels edils socialistes, la situació, a més de caòtica, va ser indignant, perquè en les estacions de Renfe es va impedir pujar al tren a persones que ja havien pagat el seu bitllet. A més, els vagons no eren els habituals d'un Regional, sinó de trens de rodalies.
Davant aquesta situació, el tinent d'alcalde de Vinaròs, Guillem Alsina; l'alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles; la portaveu municipal socialista de Peníscola, Isabel Esbrí; l'alcalde de Santa Magdalena de Pulpis, Sergio Bou, el portaveu socialista d'Alcalà de Xivert-Alcossebre, Joan Ronchera, i l'alcaldessa de Torreblanca, María Josefa Tena, volen mostrar la seua indignació amb el Govern del PP perquè “no és de rebut que en la primera cambra de segle XXI es donen situacions tan vexatòries per als usuaris d'un servei públic”.
Per cert, els qui van poder pujar al tren van haver de fer tot el trajecte dempeus, sense poder asseure's.

Rodalies
I és que plou sobre mullat, perquè el trasllat dels estudiants del Baix Maestrat fins a Castelló i València seria molt més fluït i ordenat si el Govern de Rajoy es prenguera de debò els problemes de connectivitat i posara en servei la línia de Rodalies entre Castelló i Vinaròs,“alguna cosa que veiem que el PP no pretén fer”.
Amb la seua manera de procedir, “queda clar que Rajoy passa de la província de Castelló i de les Rodalies a Vinaròs, no solament perquè no posa diners damunt de la taula per a implementar el servei, sinó perquè segons es publica avui, els sindicats ferroviaris denuncien que a la Comunitat Valenciana existeix una alarmant falta de maquinistes de Rodalies de Renfe”. Alguna cosa que succeeix per la “salvatge política de retallades practicada durant anys per Rajoy que, a més, es nega a cobrir les places que van quedant vacants per les jubilacions que periòdicament es produeixen”.

TOTS SOM PORTUGAL

Image associée

TOTS SOM GALIZIA