dimarts, 31 d’octubre del 2017

Pot Bèlgica concedir asil polític a Puigdemont?


Resultado de imagen de puigdemont belgica


El ex presidente de la Generalitat de Cataluña dio la sorpresa al viajar a Bélgica, donde previsiblemente planea pedir asilo o buscar otra opción legal con la que esquivar la querella anunciada por la Fiscalía General del Estado.
¿Va a pedir asilo Carles Puigdemont en Bélgica?
Su abogado en Bélgica desde ayer, Paul Bekaert, aseguró que "no está todavía decidido", pero que es una posibilidad y que él lleva 20 años trabajando en casos de asilo y extradición a España.
¿Puede pedir asilo un político cesado?
Pedirlo sí, claro, otra cosa es que le sea concedido. Puigdemont no ha escogido Bélgica por casualidad. Hay dos factores clave: el primero, que el partido más votado del país es la N-VA, la derecha nacionalista flamenca, con la que tiene muchas sintonías el independentismo catalán. El ministro del Interior es del partido y también el secretario de Estado de Inmigración y Asilo, Theo Francken, que el fin de semana, y no por casualidad, abrió la puerta a que el ex responsable de la Generalitat diera el paso. El segundo factor es la legislación belga, una de las más garantistas en lo que a estos procesos se refiere.
¿Puede un español recibir asilo en otro país de la UE?
La respuesta más ajustada sería que no, en principio. Pero depende. La legislación europea incluye como anexo a los Tratados lo que se conoce como Protocolo 24 sobre asilo a nacionales de los Estados miembros de la Unión Europea, que dice que "dado el grado de protección de los derechos y libertades fundamentales por parte de los Estados miembros de la Unión Europea, se considerará que los Estados miembros constituyen recíprocamente países de origen seguros a todos los efectos jurídicos y prácticos en relación con asuntos de asilo". Si el país de origen es seguro, el protocolo dice que "en consecuencia, la solicitud de asilo efectuada por un nacional de un Estado miembro sólo podrá tomarse en consideración o ser declarada admisible para su examen por otro Estado miembro" si se dieran una de dos circunstancias. La primera, que la UE hubiera aplicado al país de origen, en este caso España, el artículo 7 de los Tratados, una medida de castigo que jamás se ha usado, y que únicamente ha sido estudiada recientemente a Polonia por interferencia del Ejecutivo sobre el poder judicial y una serie de leyes y presiones inaceptables. La segunda posibilidad: "si un Estado miembro así lo decidiera unilateralmente respecto de la solicitud de un nacional de otro Estado miembro; en este caso, se informará inmediatamente al Consejo. La solicitud se atenderá basándose en la presunción de que es manifiestamente infundada sin que afecte en modo alguno, cualesquiera puedan ser los casos, a la facultad de toma de decisiones del Estado miembro". Este protocolo, oportunamente, tiene su origen en las disputas encendidísimas entre Madrid y Bruselas a cuenta de la posible concesión de asilo a miembros de ETA.
¿Qué quiere decir en la práctica?
Que la única forma de que se concediera asilo a políticos catalanes es si Bélgica lo decidiera unilateralmente. Eso llevaría la cuestión al Consejo Europeo, algo que Puigdemont siempre ha deseado, pero que podría llevarse por delante al Gobierno belga, una coalición muy delicada entre el primer ministro francófono y cuatro partidos flamencos. Muchas voces han pedido ya explicaciones al primer ministro Michel, tanto por los desafíos de su secretario de Estado como por el viaje del ex presidente catalán. Las autoridades belgas se apresuraron ayer a indicar que sólo conceden asilo si existen "señales serias de persecución" o una evidente "imposibilidad de protección en el país". Y no es el caso. Ir adelante por esa vía es una crisis de Gobierno, una crisis diplomática y una nueva fractura en la UE.
¿Cómo es el sistema belga?
Los belgas, oficialmente, "no apoyan" el Protocolo 24 citado anteriormente. Por eso no cierran la puerta de entrada a estudiar las peticiones de un ciudadano europeo. Las condiciones son las mismas que para cualquier otro, que alguien "deje su país de origen por ser perseguido a causa de su nacionalidad, raza, creencias políticas o religiosas" y si "existe riesgo de que sean dañados seriamente si regresan", entendiendo por eso la amenaza de pena de muerte, ejecución, torturas" etc, siguiendo lo marcado en la Convención de Ginebra. Cuando la persona solicita el asilo, el departamento analiza el caso y puede desestimarlo en un plazo máximo de cinco días si considera que no hay razones fundadas. Y no cabe recurso. El comisario general belga para los refugiados y los apátridas, adscrito al ministerio del Interior, Dirk Van den Bulcke, dijo el lunes que para que Bélgica conceda asilo a otro ciudadano europeo, como podría ser el caso del ex presidente de la Generalitat Carles Puigdemont, deben existir "señales serias de persecución" o de que corre riesgos. "Debe haber señales serias de persecución pero, incluso en el caso de la persecución, (debe haber) una imposibilidad de obtener protección en el país", dijo Van den Bulcke en declaraciones recogidas por la cadena de televisión RTL.
¿Y cuál es la defensa que usará su letrado?
"El Tratado de Ámsterdam eliminó el asilo político, pero Bélgica no lo ha aceptado. Aquí todo el mundo puede pedirlo. Yo lo he hecho en el pasado para tres españoles. El comisario responsable no estuvo de acuerdo y no los concedió, pero dijo que era competente para decidirlo. Cada caso es diferente", explicó el lunes el letrado Bekaert a este diario. El asilo es casi inviable, pero la vía de retrasar una extradición quizás no.
¿Qué haría España si Bélgica concediera un asilo?
Denunciaría que "la concesión de asilo a un nacional español por parte de otro Estado miembro atentaría contra la propia esencia del proceso de integración europea" y que en el caso concreto de Puigdemont no hay base que lo justifique. Argumentaría además que España, como Estado miembro de la UE, "no sólo es un Estado seguro a los efectos internacionales, sino que acredita un estándar de protección de derechos humanos, respeto del Estado de derecho y cumplimiento de los principios y valores que inspiran la Unión (arts. 2 y 4 TUE), que, unido al principio de confianza legítima entre los Estados miembros en que se funda el proceso de integración, hacen incompatible con la pertenencia a la UE la concesión de asilo a un nacional español por parte de otro Estado miembro". Y en última instancia, recurriría ante la Justicia Europea. Y allí Bélgica tendría más que complicado defender su decisión.
¿Qué tendría que hacer España para que extraditasen a Puigdemont?
Si los Tribunales llaman a declarar al ex presidente y no aparece, se solicitaría que fuese forzado a través de una euroorden. Y allí se abriría un proceso legal que puede ser muy lento. La decisión no quedaría en manos del Gobierno belga, sino de un juez, que tendría que valorar la situación. En el pasado, y siendo España ya miembro de la UE, Bélgica denegó varias veces la extradición de presos etarras, por ejemplo, al considerar que había dudas sobre que pudieran tener un juicio justo o incluso el temor de que fueran torturados. El último caso, el de Natividad Jáuregui, Pepona, sigue atascado pese a que hasta el Tribunal de Estrasburgo censuró a Bélgica por su negativa injustificada.
http://www.elmundo.es/espana/2017/10/31/59f78857e2704eef3d8b469d.html
Publicat per a Cap comentari:
Publicat per a Cap comentari:

Per què no és probable que Puigdemont obtingui asil

Publicat per a Cap comentari:

Durant el mes d'octubre el bloc ha rebut una mitjana de 266 consultes diàries

PSPV-PSOE Les Coves de Vinromà

Estadístiques del mes d'octubre
Visualitzacions de pàgina avui
74
Visualitzacions de pàgina ahir
389
Visualitzacions de pàgina l'últim mes
8.242
Historial de totes les visualitzacions de pàgina
36.482




Publicat per a Cap comentari:
No hay texto alternativo automático disponible.
Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 30 d’octubre del 2017

ELS SOCIALISTES AL PAÍS VALENCIÀ:Cuevas de Vinromá: Laurentino Salvador (ATS) y Vicente Albert Pastor, propietario de un bar.

Resultado de imagen de pspv psoe

ELS SOCIALISTES AL PAÍS VALENCIÀ


Los socialistas en el País Valenciano 1939-1978

Benito Sanz Díaz

Castellón: desarrollo de las agrupaciones y de la militancia, tras las elecciones de junio de 1977.
 Tarea prioritaria, tras las elecciones, sería la ampliación de la militancia y la creación de agrupaciones locales en el mayor numero posible de municipios. Tras las elecciones generales, muchos antiguos militantes conectaran con la dirección del PSOE castellonense y se afiliarán, creándose nuevas agrupaciones. En seis meses -junio/diciembre 1977- las agrupaciones pasan de 15 a 35, y la militancia se triplica, pasando de 894 a 2.483 militantes. A continuación recogemos los socialistas que reorganizarían parte de las agrupaciones locales: Alcalá de Chisvert: Juan Castillo Ibáñez, que había estado exiliado en Francia. Alcora: Jesús Prats Aparici. Alfondeguilla: José Manzana, obrero de Segarra. Alquerias del Niño Perdido: Alberto López Capello, constructor. Artana: Pascual Vilar, agricultor. Benicarló: Tomás Gozalbo Estrems, maestro de escuela, conocido como Don Tomas, socialista histórico. Benicasim: Palmira Pla. Maestra de escuela. Calig: Agustín Mercó Castellano, agricultor. Cervera del Maestre: Vicente Adell. Cortur: Gonzalo Centelles Nebot.
Cuevas de Vinromá: Laurentino Salvador (ATS) y Vicente Albert Pastor, propietario de un bar. Nules: Francisco Pérez Pérez, agricultor y José Segarra.7 Oropesa: Juan Mata Fernández, hotelero. Peñiscola: Antonio Marin. San Mateo: Manuel Boix Segarra. Traiguera: Joaquín Puig Vidal y Ernesto Climent Calduch. Sonéja: Miguel Belis y los hermanos Ferragut. Viver: Manuel Monleón, agricultor (12.12.77)

Per accedir al text íntegre clicar aquest enllaç  
Publicat per a Cap comentari:

#TotSomCatalunya























Publicat per a Cap comentari:

Josep Borrell Juntos estamos representando la unidad de España y Cataluñ...



Per la seva banda, Josep Borrell, ha declarat que "anirem a votar, perquè de nosaltres depèn que acabi aquest procés". L'exministre del PSOE justifica l'aplicació del art.155 "perquè és l'instrument que dóna la Constitució per reposar la legalitat".
L'expresident del Parlament Europeu i ex ministre de l'Executiu de Felipe González, Josep Borrell, ha iniciat la seva intervenció tractant de rebaixar el to de crispació amb paraules èpiques com "ahir veia les fulles de tardor amb els mateixos colors que veig aquí". Junts, estem representant la unitat d'Espanya i Catalunya.
L'exministre socialista ha aconseguit una gran ovació, i xiulets a Puigdemont, en recordar paraules d'aquest mateix matí de l'ex president de la Generalitat, en què segons Borrell ell parla en nom del poble de Catalunya.
"El senyor Puigdemont pot parlar en nom d'una part del poble de Catalunya, però jo també sóc poble de Catalunya", manifesta l'expresident del Parlament Europeu, que també destaca que "no li reconec a Puigdemont que parli en el meu nom ni en el vostre ". Borrell va utilitzar la ironia per explicar el per què aquest matí hagués volgut no assistir a la manifestació: "No volia venir perquè segones parts mai van ser bones i, no sé si seré capaç de nou del meu cor parli a la vostra intel·ligència i d'explicar el que hem de sentir avui en aquest moment "
L'exlíder comunista, Paco Frutos, ha insistit de forma molt enèrgica en critica els independentistes: "enfronteu a la gent treballadora sense motiu".

La primera a intervenir al final de la manifestació ha estat la catedràtica de dret constitucional a l'Universitat Autònoma de Barcelona, ​​Teresa Freixes, "volen robar-nos Catalunya, que és la nostra, tant o més que d'ells"
Per la seva banda, l'exministre popular Josep Piqué, durant la seva intervenció ha insistit que "hem d'aconseguir que el futur de Catalunya no sigui coaccionat"
Publicat per a Cap comentari:

FRUTOS : "Ni independència, ni corrupteles" Josep Borrell demana "anirem a votar, perquè de nosaltres depèn que acabi aquest procés"



 per Eva Maldonado / María José Pintor -  2017.10.29
L'ex secretari general del PCE, Paco Frutos, ha intervingut al final de la manifestació a favor de la Constitució i ha arrencat els aplaudiments de milers de manifestants, en declarar: "Ni independència, ni corrupteles aquí i allà". 


 Frutos, ha aconseguit amb les seves paraules representar un nombre important de manifestants que participen en la manifestació multitudinària de Barcelona, ​​però als quals el procés d'independència del Parlament no els ha fet oblidar la corrupció del PP que aquesta mateixa setmana ha tornat a quedar de manifest amb les conclusions de la Fiscalia Anticorrupció del judici contra la trama Gürtel.
http://diario16.com/frutos-independencia-corruptelas/?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_term=http%3A%2F%2Fdiario16.com%2Ffrutos-independencia-corruptelas%2F&utm_content&utm_campaign=Novedades+en+Diario16

Publicat per a Cap comentari:

Fins als 'susanistas' reconeixen que Pedro Sánchez ho està fent bé amb Catalunya

Pedro Sánchez en su comparecencia en Ferraz el 1-O.
Admiten que su liderazgo se ha fortalecido por apoyar al Gobierno en la aplicación del 155, pero incluyendo una enmienda a favor del diálogo si había elecciones
El 155 se ha convertido en el primer gran reto de Pedro Sánchez desde que recuperó la secretaría general del PSOE. La importancia de la postura que adoptaría sobre la aplicación de dicho artículo le situaba, de nuevo, como protagonista sin quererlo. No obstante, el líder socialista ha sabido capear al temporal y acallar las voces de sus críticos.
30/10/2017 01:00

Hace tres semanas, cuando el Gobierno condicionada la aplicación del 155 a obtener el apoyo del PSOE, en Ferraz se quejaban de que el PP pretendía situar a Sánchez en el mismo escenario de hace un año, cuando le exigía la abstención en la investidura de Rajoy. Entonces, su negativa a dar el gobierno a los populares le costó primero su caída como secretario general y, después, la renuncia al escaño en el Congreso.
La repetición de ese mismo escenario, un año después, también fue vista por Susana Díaz y sus apoyos, que aprovecharon la tesitura para ampliar la presión sobre Sánchez. La propia andaluza, así como algunos de sus partidarios -Felipe González, Alfonso Guerra, Lambán, Vara…- iniciaron una campaña para exigir al líder del PSOE que apoyara el 155.

Sánchez “ha contentado a todos"

El aumento de la presión sobre Sánchez fue paralelo a la escalada de tensión soberanista en Cataluña, con un Puigdemont que aprobó y después dejó en suspenso la declaración de independencia.  Un punto de inflexión que convenció al secretario general socialista de la necesidad de aplicar el 155.

Desde entonces, el discurso de Sánchez varió, se reunió con Rajoy y pactó con el presidente las formas y los plazos de la intervención en Cataluña. Un viraje que dejó sin argumentos a sus críticos, con Susana Díaz a la cabeza.

En este sentido, desde el entorno más próximo a la andaluza reconocen a El Confidencial Digital que Sánchez, con su táctica pactista con el Gobierno, “ha consolidado su liderazgo interno" pero, además, “sin descuidar los cálculos electorales y al ala más izquierdista del partidos.

Así, explican estas fuentes, el líder del PSOE se ha mantenido fiel a su apuesta por el diálogo entre los dos gobiernos, también defendida por Miquel Iceta. La enmienda presentada para que se anulara el 155 si Puigdemont convocaba elecciones “es una buena prueba de ello”.

Esa estrategia ha permitido a Sánchez “tener contentos a todos” y evitar un desgaste mayor, tanto electoral como a nivel interno. Un logro que, por ejemplo, no ha logrado un Pablo Iglesias que ha recibido duras críticas de Carolina Bescansa y que ha visto cómo Podemos caía en las encuestas por su posición sobre Cataluña.

Susana pierde fuelle a nivel nacional

Con Iglesias, precisamente, protagonizó Susana Díaz un cruce de declaraciones a cuenta de la comparación que el líder de Podemos hizo del referéndum de autonomía de Andalucía en febrero del 78 con el 1-O.

Los afines a la presidenta de la Junta afirman que la sevillana tenía razones para intervenir y que, además, ganó la batalla dialéctica con Iglesias. No obstante, lamentan que esa “haya sido la única intervención de peso sobre Cataluña”, que ha hecho, más allá de pedir el 155 y sus declaraciones el pasado viernes a favor del Estado de Derecho.

En ese sentido, los susanistas consultados reconocen que Díaz, en esta crisis, “ha perdido proyección nacional”, mientras que Pedro Sánchez se ha reforzado, tanto a nivel interno como externo.

Publicat per a Cap comentari:

Mentre 'els treballadors zombies' del PP cobraven sense anar a treballar, queien els sostres de les escoles i no es construïen escoles i IES

Resultado de imagen de ana edo gil
Les chaPPuzas del PP
El PSPV-PSOE considera escandalós que ara sapiguem a través d'un informe policial que els diners de l'escola pública es gastava a col·locar a persones del PP que no anaven a treballar. Entre elles l'avui diputada autonòmica del PP per Castelló, Beatriz Gascó.
30/10/17
La secretària d'Organització del PSPV-PSOE a la província de Castelló, Ana Edo, considera "molt preocupants i escandaloses" les notícies que es van coneixent sobre el "mal ús i abús" que el Partit Popular ha realitzat durant els seus 20 anys al capdavant de la Generalitat Valenciana dels recursos que s'haurien d'haver destinat al sistema públic d'educació i que "van ser detrets de les arques públiques per beneficiar militants i amics diversos".
Es refereix a l'últim informe policial conegut en el qual s'assegura que 22 mestres de religió en tota la Comunitat Valenciana, també a la província de Castelló, van ser contractats com a tals en col·legis o instituts però cobraven sense fer classe en aquests centres, perquè prestaven servei en altres llocs, com per exemple, la Conselleria d'Educació. Una cosa que podria haver-se realitzat en molts més casos dels coneguts fins ara.
Uns fets molt preocupants que han donat peu al naixement d'una nova categoria laboral que en termes periodístics s'està popularitzant com la dels 'zombies del PP', epígraf del que també va formar part la diputada autonòmica per Castelló, Beatriz Gascó, de la qual es va saber recentment que va estar contractada a CIEGSA sense haver estat vista mai allà treballant.
"I és que el PP ha sigut durant 20 anys una 'oficina macro' de col·locació, en la que als seus militants més distingits, si no els podia col·locar a les conselleries perquè la relació d'assessors estava completa, els arregla la vida falsejant contractes per seguir donant jornals que després es traduïen en obedients vots. Vots per al PP a costa de l'erari públic".
I la conseqüència de tot això és de sobres coneguda: "el PP va espletar la caixa de cabals i en comptes de fer el necessari manteniment o construcció de col·legis i IES, va permetre que la qualitat de l'ensenyament i dels edificis es degradés fins a extrems insuportables".
En aquest sentit, a tall d'exemple, recorda que "a la Vall d'Uixó un sostre del col·legi La nostra Senyora de l'Assumpció es va enfonsar a mitja classe i no va passar res per veritable miracle". O que "a l'IES Vicent Castell de Castelló es manava als alumnes a casa cada vegada que plovia perquè amb les goteres la direcció del centre temia accidents de tràgiques conseqüències en donar i en apagar els llums a les aules".
Publicat per a Cap comentari:

Puigdemont demanaria asil polític a Bèlgica: la N-VA assegura no haver convidat el líder català a Brussel·les


EDITORIAL publicat el - Actualitzat el 


El líder català, acomiadat de Carles Puigdemont, es trobaria a Brussel·les, momentàniament, per una reunió amb "líders flamencs", El Periodico . El diari espanyol també confirma la informació del canal La Sexta, segons la qual Carles Puigdemont i cinc ex assessors del seu govern buscaran asil polític a Bèlgica. Els primers consellers interessats són Meritxell Borràs (PDECat, salut), Toni Comín (ERC, interior), Joaquim Forn (PDECat, lahttp://www.lalibre.be/actu/international/puigdemont-demanderait-l-asile-politique-en-belgique-la-n-va-assure-ne-pas-avoir-invite-le-leader-catalan-a-bruxelles-59f71edccd705114f006cb4fboral i social) i Dolors Bassa (ERC). El nom de l'últim resta desconegut.
Havien viatjat de Barcelona a Marsella amb cotxe des d'on havien volat a Brussel·les.
L'agència de Belga agrega que la recepció privada ha estat organitzada per la N-VA. Però el partit refuta això. "Si Puigdemont està a Brussel · les, certament no és per invitació de la N-VA", va dir Joachim Pohlmann, portaveu de la formació nacionalista. El ministre de l'Interior, Jan Jambon (N-VA), no té coneixement de l'arribada a Bèlgica del president del diputat, Carles Puigdemont, va dir el seu portaveu el dilluns a la tarda.
També va assegurar que el Sr. Jambon havia tingut en els últims dies "cap contacte amb Puigdemont".
Al costat del gabinet del primer ministre Charles Michel, ens neguem a comentar.
Al govern espanyol, estem segurs de no estar preocupats per aquest viatge de Carles Puigdemont. Per a Fernando Martínez-Maillo, secretari general del PP de Mariano Rajoy, aquest acte és "un signe d'absoluta desesperació".
Divendres, poques hores després de la proclamació de la independència aprovada al Parlament de Catalunya, el govern espanyol ha col·locat la regió sota tutela, d'acord amb l'article 155 de la Constitució, mai utilitzada fins llavors. Mariano Rajoy va dissoldre el parlament i va convocar eleccions per al 21 de desembre. Va destituir a Carles Puigdemont i al seu equip i el vicepresident del govern espanyol, Soraya Saenz de Santamaria, va ser nomenat cap de Catalunya.
Carles Puigdemont havia convidat dissabte als seus partidaris a oposar-se pacíficament. "Puigdemont és i seguirà sent el president" de Catalunya, va afegir el diputat president diputat Oriol Junqueras, en un fòrum publicat el diumenge. Però oficialment no té més poders, ni més signatures, ni més fons per distribuir.
Seguint aquestes decisions del govern espanyol, Theo Francken havia informat que Carles Puigdemont podria demanar asil polític a Bèlgica. El secretari d'Estat d'Asil i Migració també es va preguntar si el Sr. Puigdemont - que arrisca el processament per "desobediència" i apropiació indeguda de fons "per convocar el referèndum va prohibir l'1 d'octubre la independència de la Catalunya, fins i tot la fiscalia per a la "rebel·lió", podria estar segur d'un procés just a Espanya.
VIDEO

Publicat per a Cap comentari:

Reparar l’error: reconstruir

Resultado de imagen de votacio catalunya independent

EDITORIAL

HA passat un cap de setmana des que, només amb 70 vots a favor (n’haurien faltat per reformar l’Estatut o per canviar la llei electoral vigent), en un hemicicle mig buit, el Parlament de Catalunya va proclamar una república catalana que, inevitablement, entrarà a formar part, juntament amb els fets de Prats de Molló, protagonitzats per Francesc Macià el 1926, o els fets d’octubre del 1934, del trist museu català de l’exageració i l’extravagància polítiques. De tant en tant, per una mala lectura de la realitat i per una vivència exaltada del sentimentalisme col·lectiu, es repeteix una gran extravagància política caracteritzada per allò que, en temps de Macià i Companys, s’anomenava “la flamarada”, és a dir, una explosió d’insensatesa que, com passa amb el paper quan entra en contacte amb el foc, dona lloc a un gran flamejar d’emocions que desapareixen tant de pressa com s’han produït.
Dèiem ahir en aquest mateix espai que la república va ser “semiproclamada”. Cal insistir-hi, perquè aquest detall defineix l’aspecte grotesc de l’error polític perpetrat: la redacció de la part dispositiva del text votat no inclou la declaració d’independència. Aquesta manera capciosa d’instituir la suposada república només pot tenir una explicació: protegir els diputats de possibles acusacions penals per la seva actuació.
En la mateixa línia cal interpretar el fet, insòlit al Parlament català, de la votació secreta. Sembla evident que interessava menys crear una república catalana, que protegir els diputats dels seus actes. Aquesta actitud, literalment vergonyosa, contrasta amb la grandiloqüència amb què es va presentar la votació. Al Parlament es van congregar personalitats del món sobiranista entre les quals destacaven els 700 alcaldes independentistes amb les seves pintoresques vares. Observat a la llum de l’inconsistent text votat, l’acte apareix als ulls de la ciutadania com una celebració carnavalesca.
Quan afirmem que la república catalana és retòrica no estem desqualificant, sinó desvetllant que els mateixos actors d’un acte que es pretenia històric, en realitat estaven enganyant el país sencer, però molt especialment els seus seguidors. Cal no oblidar que, en els plans dels que van decidir aquesta estratègia, hi havia (conjuguem el verb en passat) la proposta que les masses de ciutadans defensessin amb els seus cossos, als carrers, els actors de la nova república. És molt políticament deshonest carregar la responsabilitat de defensar la nova legalitat als ciutadans desvalguts, mentre els diputats es cobreixen la retirada amb el vot secret i amb un text ambigu i imprecís en el qual la independència no s’explicita. No, la votació no va institucionalitzar cap novetat, però ha creat una ficció que impedeix a molts ciutadans recuperar el sentit de la realitat.
Que la resolució d’un plet antic i complex com el català hagi desembocat al carrer no és responsabilitat única del Govern destituït. El Govern de Mariano Rajoy havia i podia haver obert vies de diàleg molt abans: almenys des que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut va deixar sobre la taula un problema de gran envergadura. Però, sens cap mena de dubte, la responsabilitat màxima correspon als que, com el Govern de Carles Puigdemont, s’han saltat les lleis a la torera i, abusant de la seva preeminència en les institucions, han imposat, tant sí com no, la seva posició fins arribar a l’extrem de malmenar l’autonomia catalana encarnada en la Generalitat, tan esperançadament recuperada fa precisament 40 anys amb el retorn del president Tarradellas.
El mal ja està fet. Esperem i desitgem que l’aplicació de l’article 155 no estigui inspirada en l’esperit venjatiu. Seria un error, un altre error, a més d’una injustícia, ja que la societat catalana és plural i, altrament, ni tan sols la ciutadania independentista és responsable de l’aventurisme dels seus líders. El Tribunal Constitucional ja ha anul·lant la votació, el Govern espanyol ja ha destituït el president, els consellers i altres càrrecs del Govern català. El capítol polític que s’inaugura no serà feliç, però cal que estigui presidit per la voluntat d’esmenar l’error, retrobar el consens i reconstruir tot el que s’ha trencat en aquests últims temps de màxima tensió.
La paraula clau és reconstrucció. Cal reconstruir la pau social per afavorir el clima de tranquil·litat i confiança que l’economia necessita. L’economia catalana estava oferint resultats esplèndids. La fugida d’empreses ha estat un cop terrible. No serà fàcil recuperar la confiança dels inversors. La imatge de Barcelona com a destinació turística i com una de les ciutats més atractives del món també ha quedat afectada. Ha de quedar clar que només la pau social (no la resistència numantina, no la violència policial) permetrà revertir la trencadissa i recuperar la via de la prosperitat.
La ferida més important que té ara mateix oberta la societat catalana és la de la seva divisió interna. La massiva manifestació d’ahir, en suport de l’espanyolitat de Catalunya, demostra que l’independentisme ha despertat l’espanyolitat de moltíssims catalans. A causa de l’aventurisme de l’independentisme, el vell catalanisme transversal, ambigu i integrador, en el qual participaven al voltant del 80% dels catalans, ha quedat arraconat per una Catalunya trencada en dos blocs amb projectes antagònics. Cal evitar per sobre de tot que aquest antagonisme prosperi i s’escalfi. Cal relaxar els carrers. Cal relaxar la vida col·lectiva, fins i tot la vida familiar o els grups d’amistat, també afectats per l’antagonisme. I l’única manera d’aconseguir-ho és confluir amb normalitat a les eleccions previstes per al 21 de desembre.
L’independentisme ha de reparar el seu error ajudant a fer que la participació a les eleccions sigui completa. No ha de renunciar als seus objectius. N’hi haurà prou que accepti d’esmenar la seva aventura implicant-se en les eleccions. Que parlin les urnes. Unes urnes que, allunyant-se de la divisió, permetran la convergència apaivagada i natural de tots els actors polítics.
Sigui quin sigui el resultat que surti de les urnes, la tensió principal estarà resolta. D’acord amb el resultat, Catalunya entrarà en una nova fase en què, escarmentats tots els actors per la trencadissa, descobriran inevitablement que no hi ha problema polític que no es pugui resoldre amb el diàleg, és a dir, amb la paraula i la concessió mútua.
http://www.lavanguardia.com/opinion/20171030/432477198958/reparar-lerror-reconstruir.html
Publicat per a Cap comentari:

Esto es lo que ocurre cuando @miqueliceta y @conjosepborrell entran en un restaurante.



👏 Esto es lo que ocurre cuando y entran en un restaurante. 🙉 Anonadado me halllo, oigan!
10:05 - 29 oct. 2017
Per accedir al video clicar sobre aquest enllaç

https://twitter.com/mingosociata/status/924683734376419334?t=1&cn=ZmxleGlibGVfcmVjcw%3D%3D&refsrc=email&iid=01f6c9dd759e413fa6e3b35eef239e05&uid=635252741&nid=244+289476608
Publicat per a Cap comentari:
La imagen puede contener: 5 personas, personas sonriendo, personas sentadas y texto
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)