Al llarg dels darrers anys els governs de Madrid han decidit invertir a comptagotes en el territori valencià -a pesar de mostrar una demanda amb rendibilitat social i econòmica. Al mateix temps, és una humiliació que altres territoris siguen destinataris de diner públic per a inversions que aquests mateixos governs són conscients del malbaratament de diner que es realitza. Aquest tracte és històric, segons un estudi de l´IVIE (Institut Valencià d´Investigacions Econòmiques) la inversió estatal per cap està per sota de la mitjana des de principis del segle passat.
Etiquetar-nos de victimistes és una falsedat per a ocultar un problema ben gros de discriminació junt amb el subfinançament autonòmic, ambdós acreditats amb fets i xifres. Un cas flagrant d´aquesta arbitrarietat governamental són les inoperants autovies radials de Madrid rescatades amb diner públic, que assoliran al voltant de 4.000 milions d´euros. Altres són els costosos trajectes d´alta velocitat per a inadequats destins amb baixa densitat poblacional.
Etiquetar-nos de victimistes és una falsedat per a ocultar un problema ben gros de discriminació junt amb el subfinançament autonòmic, ambdós acreditats amb fets i xifres. Un cas flagrant d´aquesta arbitrarietat governamental són les inoperants autovies radials de Madrid rescatades amb diner públic, que assoliran al voltant de 4.000 milions d´euros. Altres són els costosos trajectes d´alta velocitat per a inadequats destins amb baixa densitat poblacional.
Clarament, en Espanya no s´acompleix la presumpció que els governs avaluen econòmicament els projectes d'inversió prenent decisions objectives i racionals en termes de rendibilitat social. En lloc de racionalitat és la ideologia de l´Espanya radial, discriminació territorial i la prepotència governamental les que determinen la despesa estatal en les infraestructures de comunicació.
Així, el territori valencià des de fa molt de temps té moltes fractures en la seua comunicació viària per tren i carretera, tant al llarg de la costa com amb el nord i el sud. Hi ha el peatge.de l´AP-7 que imposa un cost considerable al transport de mercaderies i a la resta d´usuaris; la comunicació en tren Castelló-València-Alacant no té a comparació entre, per exemple Toledo-Ciudad Real, Córdoba-Sevilla, Lleida-Barcelona, Valladolid-Madrid€
Dins dels estats europeus no hi ha cap cas que mostre un desequilibri tan gran de comunicació per tren i carretera entre grans ciutats com el que hi ha entre la tercera i la segona ciutat de l´estat: València i Barcelona. Resultaria inconcebible que tal cosa passara -com ara- entre Lió i Marsella, entre ciutats alemanyes, entre Milà i Turín, entre grans ciutats belgues... Sense aquesta perspectiva no podrem conèixer el que passa i concloure que són decisions deliberadament discriminatòries.
Si parlem del corredor mediterrani, la Comissió i la UE varen insistir en la necessitat del recorregut litoral declarant-lo prioritari, el govern espanyol va votar en contra perquè la seua prioritat era el traçat central. Però el paper de la xarxa comunitària no és canviar l'estructura de l'economia com volen fer els governs de Madrid, sinó potenciar l'eficiència, la competitivitat i la sostenibilitat del sistema logístic.
Abordant el sistema de finançament autonòmic, un estudi oficial del període 2002-2012 mostra que la mitjana del finançament per persona ens situa els últims de l´estat. En la publicació de l´última liquidació territorial ( 2015) som els últims. La nostra comunitat amb una renda per sota de la mitjana contribueix al finançament de comunitats més riques.
No ens trobem en el camí de la solució. Fa poc la comissió d´experts nomenada pel govern i les autonomies per abordar una reforma del finançament reconeix la desigualtat en el repartiment dels recursos. Encara que n´identifiquen les causes no proposen solucionar-ho ben prompte, sinó que serà objecte d´una negociació posterior (sense calendari) i amb una eliminació progressiva. No hem de perdre de vista que experts de les comunitats privilegiades (que tenen molt de poder) s´oposen a la reforma. A més, la majoria no estan a favor d´una condonació parcial del deute, quan la comunitat valenciana és la més endeutada en relació amb el PIB a causa del subfinançament.
Els serveis públics de sanitat i educació formen part essencial de l´estat de benestar, el seu nivell baix ens posa col·lectivament fora de l´aplicació del principi d´equitat. Pel seu costat, el greuge inversor debilita el creixement d´una economia basada en l´exportació de béns (sector agroalimentari, automòbils, ceràmica....) i en el turisme.
Una situació que porta anys i que és reconeguda com a injusta pels experts anteriors no és prioritària per al govern de l´estat (podem afegir-hi també als influents mitjans de comunicació madrilenys). En l´Europa democràtica és inacceptable i incoherent aquest comportament governamental parcial i arbitrari sobre territoris com el nostre i altres. Açò resulta ser un factor important d´inestabilitat econòmica i política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada