Malauradament, la resposta és no. Un no clar i rotund. Quan una administració perd de vista la seua raó de ser, els ciutadans són els qui pateixen les conseqüències.
La Diputació de Castelló hauria de ser l’entitat que coordina i dona suport als municipis, assegurant que els pobles tinguen els recursos necessaris per a la seua supervivència i desenvolupament. Però, aquesta funció essencial, s’ha vist clarament desatesa.
La cooperació desapareix
Fa només uns anys, la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló eren uns exemples a seguir. El Fons de Cooperació Municipal, impulsat per Ximo Puig i recolzat per Pepe Martí, va canviar les regles del joc. Es tractava d’un model eficient i, sobretot, just: recursos directes als ajuntaments, sense traves burocràtiques, perquè cada poble poguera decidir com invertir en carrers, infraestructures o serveis essencials. Però aquesta etapa ha acabat abruptament. La presidenta i el seu equip han decidit deixar aquest fons a zero euros. Sense eixa ajuda, molts pobles es queden sense opcions. La pregunta és senzilla: com pot Barrachina exigir més diners a altres administracions mentre escanya els ajuntaments de Castelló? Parla de cooperació, però practica la política de l’abandonament.
Si la retallada al Fons de Cooperació no fos prou greu, la centralització del Servei Provincial d’Assistència als Municipis és un altre colp dur. Traslladar personal tècnic a Castelló i Segorbe és un moviment que desfà la xarxa d’atenció local, forçant els representants municipals que, en la seua gran majoria, no perceben res pels seus càrrecs, a desplaçar-se desenes de quilòmetres per a fer gestions que ara tenen al costat de casa. El que és més preocupant és que aquesta decisió s’ha pres sense escoltar els alcaldes i alcaldesses afectats. Ningú ha preguntat als qui estan al capdavant dels municipis, que coneixen millor que ningú les necessitats dels seus veïns. Centralitzar no és reforçar, és allunyar. I els que viuen al territori ho saben bé. Com es pot parlar de frenar la despoblació quan es retallen inversions i s’ignoren les demandes dels pobles? El discurs de Barrachina és buit, un oxímoron polític. Parla de reforçar mentre destrueix.
Marta Barrachina i el Govern popular han convertit la institució provincial en un reflex d’inacció, retallades i centralisme. I els principals perjudicats són aquells que viuen als municipis més xicotets, on cada recurs compta i cada servei és fonamental per assegurar un futur digne. Podríem parlar d’una simple decisió administrativa, però el que està passant a la Diputació és més profund: és una renúncia política. Desmantellar serveis, buidar d’inversions l’interior i abandonar els pobles no és casualitat, és una qüestió de prioritats. Així queda clar al pressupost de 2025, on el Fons de Cooperació Municipal ha desaparegut sense deixar rastre. Així es confirma també amb la centralització de les oficines del SEPAM, un moviment que aparta serveis essencials d’aquells municipis que més els necessiten.
Un finançament just
Des del PSPV-PSOE hem deixat clar que no acceptarem aquesta situació. Denunciarem cada retallada i cada pas enrere, però anirem més enllà. La nostra prioritat és evident: els pobles de Castelló necessiten finançament directe i serveis de proximitat. No es tracta només de reclamar, sinó de garantir que cada euro arribe als municipis que més ho necessiten. Això no és una opció, és una obligació moral i política. Sabem que la lluita contra la despoblació no depén només de la Diputació. Per això, des del PSPV exigim al Govern d’Espanya un nou model de finançament local, ja que l’actual és obsolet i no s’ajusta a les necessitats del territori. Els socialistes donem suport a totes les peticions que milloren els recursos municipals, davant qui faça falta i del signe polític que siga, perquè els ajuntaments són la primera línia de suport a la ciutadania.
El que no podem permetre és que la presidenta Barrachina utilitze la lluita contra la despoblació com a bandera mentre, al capdavant del Govern provincial, trau les tisores i desmantella els serveis essencials. El nostre model és clar i diferent: defensem una Diputació que siga l’Ajuntament d’ajuntaments, que escolte, que actue i que oferisca solucions reals. Una Diputació que forme part de la solució, no del problema. Això significa més finançament, més serveis i un compromís ferm amb l’interior. Si Marta Barrachina i el Partit Popular no rectifiquen, nosaltres ho exigirem. Cal recuperar el Fons de Cooperació Municipal, mantindre la xarxa del SEPAM i garantir que cada municipi reba els recursos que necessita. No ens aturarem fins a aconseguir-ho, poble a poble, persona a persona.
Samuel Falomir
19 DIC 2024 4:30
elperiodicoMediterraneo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada