Les
Comarques Centrals Valencianes han estat una realitat ferma i
reconeguda al llarg de la història, però no ha estat així durant els
darrers temps. S'ha permés i, fins i tot, propiciat la seua ignorància i
oblit sistemàtic per part de les institucions, contribuint així a la
creació d’entrebancs pel que fa al desenvolupament d’aquesta zona, que
té unes potencialitats i particularitats pròpies que no s’han arribat
mai a desdibuixar. Sembla que ara hi ha una voluntat de reequilibrar
aquesta situació mitjançant la reactivació, fa poc més d’un any, del
Consorci de les Comarques Centrals Valencianes. Toni Francés, president
d’aquest organisme i alcalde d'Alcoi pel PSPV, parla sobre com resoldre
tot allò que ha suposat ser un territori amb aquestes circumstàncies
adverses i, també, de la comarcalització com a solució de la
desvertebració del País Valencià. - Com explicaria què són les Comarques Centrals Valencianes a algú que no les conega?
És
un territori que conformen huit comarques del País Valencià, situades
entre València i Alacant i que històricament sempre han tingut un nexe
econòmic, social i cultural molt important. També, sempre han sigut les
grans oblidades de les inversions públiques al nostre país cosa
que coincideix amb el fet que és un territori que ha demostrat, al llarg
del temps, un dinamisme econòmic que no es correspon amb l’atenció que
ha tingut per part d’altres administracions. A partir d’eixa realitat,
històrica, social, cultural i econòmica fa ja algunes dècades es
decideix convertir açò en un Consorci [de les Comarques Centrals
Valencianes] com a instrument per a impulsar polítiques, accions de tot
tipus i, sobretot, per a poder coordinar i treballar conjuntament eixos
territoris. - A què creu que es deu el fet que, tot
i tindre aquests antecedents històrics i arguments econòmics i socials
sòlids, a hores d’ara no s’haja arribat a desenvolupar i consolidar un
projecte propi que reculla les necessitats d’aquesta zona?
Som
un territori que representa més de mig milió de població, d’habitants,
però cap població és molt gran, és la suma de moltes poblacions, de
ciutats intermèdies i de poblacions menors. En aquests moments la més
gran és Gandia, que està al voltant dels 80.000 habitants. Eixa falta de
treball conjunt ha fet que no hàgem sigut capaços de ser eixe focus
d’atenció que deuríem. Això és el que s’intenta canviar a través del
Consorci. També és cert que hem tingut durant 20 anys uns governs a la
Generalitat Valenciana que no han cregut en aquestes comarques, no han
apostat per elles i han fet unes polítiques més centrals, sobretot en
les grans ciutats i sobretot en la part de la costa. No han entés el
potencial que tenim les comarques i que hem pogut demostrar al llarg del
temps. - Quin pes tenen ací les raons merament polítiques o directament ideològiques?
Un
pes molt important i ho estem veient perquè hi ha un canvi de govern
que es produeix a la Generalitat i la majoria de municipis que formem
part del Consorci. Hi ha hagut un canvi d’eixa tendència que veníem
arrastrant durant els 20 anys de govern del Partit Popular. En poc
de temps veiem com des de la Generalitat Valenciana s’aposta per les
comarques centrals amb projectes i inversions concretes que
necessitàvem. Començant per eixe Pla de Reindustrialització que té una
atenció especial i una discriminació positiva molt important cap a les
comarques centrals amb 12 milions d’euros que ara mateix estem ja
executant. A comarques industrials del País Valencià com estes això no
s’havia fet mai. També amb actuacions com el primer Pla d’Actuació
Territorial que es farà al país, després de les capitals, és el pes que
representem dins del Consorci de Comarques Central. Per tant, el canvi
polític ha propiciat eixe reconeixement que venim reivindicant. -
Quines conseqüències ha comportat tota aquesta paràlisi de dècades pel
que fa a l’avançament de la conformació i reconeixement de les comarques
centrals?
Hi ha moltes oportunitats perdudes. Segurament
estaria bé poder quantificar econòmicament el que ha suposat per a les
nostres comarques que no tinguérem les infraestructures, les inversions i
les dotacions que mereixem. Vam fer, fa ja tres anys, un estudi de la
mà de la Universitat de València, des del punt de vista industrial, i es
va demostrar que aquestes comarques són les que millor havien aguantat
la crisi, precisament per eixa aposta per la indústria i pel
coneixement. Això sense ajuda i sense tindre cap suport per part de les
administracions. Si a més d’eixe dinamisme, d’eixa capacitat de
resistència a la crisi, haguérem tingut un suport com ara estem tenint,
la situació econòmica de les nostres comarques i, per tant, del conjunt
del país seria molt millor.
Toni Francé amb el president Ximo Puig, als Moros i Cristians. / DIARI LA VEU
-
Què opina d’aquesta sensació generalitzada que es produeix, en
diferents àmbits, de llunyania amb Alacant i València i, fins i tot, de
certa no pertinença?
En aquestes comarques sempre ens hem
trobat a mig camí entre Alacant i València i sempre hem tingut més en
comú entre Gandia, Ontinyent, Xàtiva i altres poblacions de les
comarques centrals que amb altres del sud d’Alacant i fins i tot de
l’àrea metropolitana de València. Eixa és la raó de ser d’aquest
Consorci, eixe sentiment que està basat en una història, en un
trajectòria i lligams que hem mantingut durant segles. - Pensa que la comarcalització del País Valencià pot ser la solució a tot açò que hem parlat abans?
Al
País Valencià l’estructura històrica han sigut sempre les
comarques; les províncies són un sistema que ens ve imposat però que no
identifica com les comarques cadascun dels territoris i la idiosincràsia
del nostre país. Jo crec que tot el que supose apostar per la
comarcalització i apostar per la descentralització, per apropar les
administracions als territoris va en benefici de la ciutadania i dels
resultats de les accions polítiques que pugem fer. - El model català podria ser una bona referència?
Sí,
de fet és d’on venim. Eixe és el model amb què ens sentim més
identificats. Jo sé que és un debat difícil perquè hi ha també moltes
resistències front a la comarcalització. Hi ha qui ho veu com una
amenaça. Tenim la Diputació d’Alacant, que cada vegada que parlem de
comarques es posen nerviosos. Al final el que hem de pensar és quins
instruments i quines estructures són més útils per a servir els
ciutadans i jo crec que amb la forma de ser dels valencians i la nostra
història i trajectòria que tinguen més pes les comarques és el natural. - Aleshores, amb la Llei de Mancomunitats no és suficient...
La
Llei de Mancomunitats és un pas, però jo crec que s'ha d'anar més
enllà. És un bon inici, un bon canvi d’eixa tendència. Nosaltres com a
Consorci hem presentat una esmena, una proposta a la llei
perquè instruments com nosaltres estiguen reconeguts en la llei,
instruments que actualment no es preveuen. A la llei que va fer el
govern del Partit Popular, la Llei de Racionalització de les
Administracions Locals, els consorcis queden en un llimb que no depén de
ningú. Nosaltres som l’únic consorci territorial que hi ha al País
Valencià i pensem que podem ser un bon exemple per a altres zones del
país que es puguen organitzar i estructurar sota eixe format i puguem
treballar conjuntament. - Que les comarques assumisquen més competències administratives és el camí?
Sí.
Jo com a municipalista pense que és necessària la descentralització.
S’ha fet en totes aquestes dècades de democràcia una descentralització
molt important des del govern central a les autonomies, però eixe tercer
procés de descentralització que és tant del govern central com de les
autonomies cap als municipis i comarques és l'assignatura pendent que
tenim. Jo crec que la llei que està tramitant-se ara és un bon camí i
hem d'profundir en eixe procés, perquè, ja et dic, com més a prop
estiguen les decisions polítiques dels ciutadans, més transparència, més
qualitat democràtica i més eficàcia i eficiència en les polítiques. - On queden les províncies en tot aquest escenari? Són útils o haurien de desaparèixer?
Les
províncies són útils mentre no tinguem un instrument millor i, per
tant, el paper que fan les diputacions és un paper important i
necessari. No vol dir això que eixe paper només es puga fer a través de
les diputacions. Jo crec que ací ha d’haver-hi un procés de delegació de
competències, tant en els municipis com en les mancomunitats i
acompanyat, evidentment, del finançament corresponent. -
Així, tenen les Comarques Centrals Valencianes suficient transcendència i
essència per a ser considerades una entitat d’organització política,
social i econòmica pròpia com ha estat en altres temps?
Jo
ho entenc més com que hi haja una col·laboració. No parlem de la quarta
província... Jo crec que estem en un moment incipient. El Consorci, per
exemple, naix el 1999, el 2002 para la seua activitat i va estar
fins l’any passat paralitzat. Ara estem reprenent de nou tot eixe procés
i el seu futur vindrà determinat per la capacitat que tinguem realment
de fer projectes en comú. Al final és una unió voluntària de territoris
que treballem a gust i que compartim moltes necessitats i inquietuds i
eixe és el camí que ara encetem i més endavant ja direm. També en funció
de la capacitat que tinguem de resoldre els problemes.
L'alcalde d'Alcoi vol revitatlitzar el Consorci de les Comarques Centrals, un organisme creat ara fa 20 anys. / DIARI LA VEU
- On establiries les delimitacions de les comarques centrals? Quines formen part del Consorci?
Ara
hem encetat un procés de modificació dels estatuts perquè ens agradaria
que la Marina Baixa estiguera també dins del Consorci. En el seu
moment, es va plantejar d’eixa manera. Ja et dic, com que és una unió
voluntària, no hi va haver poblacions que volgueren adherir-se a aquest
projecte. Ara ja amb els canvis polítics que s’han produït en les
últimes eleccions municipals, sí que ens han traslladat la voluntat
d’alguns municipis d’incorporar-se i, per tant, obrirem eixe camí i eixa
porta a la Marina Baixa perquè les poblacions que consideren puguen
incorporar-se. Ara estem l’Alcoià, el Comtat, la Canal de Navarrés, la
Vall d’Albaida, la Safor i la Marina Alta. - Quin paper juga el Consorci de les Comarques Centrals en tot aquest context que hem anat definint?
Més
que res aconseguir la visibilització del nostre territori i poder
traslladar les necessitats que tenim. Això és el que estem aconseguint
en aquest poc temps que duem funcionant. Un pas molt important és que
s'elaborarà per part de Conselleria eixe Pla d’Actuació Territorial
perquè definirà en tot l’àmbit de les comarques centrals quines són les
nostres infraestructures, quins són els nostres espais naturals, quines
són les nostres necessitats, com planificar el territori des del punt de
vista conjunt i, a partir d’açò, sorgiran sinergies i oportunitats per
al futur del nostre territori. Jo veig que eixe és el camí i sobretot la
col·laboració i el treball conjunt entre les diferents poblacions. -
Com es troba ara mateix aquest organisme, tenint en compte que es va
crear fa vora 20 anys i que ha estat pràcticament sense activitat fins
ara?
Estem amb moltes ganes i amb pocs diners; és el
problema que tenim tots sempre. El que hem fet també és elaborar un pla
de dinamització. És el que hem estat treballant els últims mesos per a
determinar les línies d’actuació en comerç, turisme, innovació,
indústria o medi ambient. Ara el que estem fent és preparar projectes
tant per a Europa, com per al govern d’Espanya, com per al govern
valencià i diputacions i buscar finançament per a poder fer realitat
eixos projectes. - Creu que el Consorci té o tindrà la fortalesa suficient per a sobreviure a governs de diferents partits polítics?
Sí.
Ara hi ha una sintonia molt important i una voluntat molt gran per part
de tots els que en formem part per a dur-lo endavant. El repte que
tenim en aquesta legislatura, en els poc menys de dos anys que ens
queden, és que al final siga un instrument que tots entenguen com a
positiu i com a necessari perquè no torne a passar el que va passar en
l’anterior experiència, que hi haja un canvi de govern i que torne a
aparcar-se aquest projecte. Volem que siga un instrument que arribe a
tots els partits polítics i, sobretot a la ciutadania, que ha
d'entendre que és un bon instrument per a resoldre problemes que tenim
i, per tant, que ningú qüestione la seua viabilitat per raons
partidistes. - Quines són les necessitats principals de les comarques centrals ara mateix?
La
veritat és que en són moltes. Tenim problemes de comunicacions
importants, tant per carretera com per tren; necessitem inversions
importants en el nostre teixit productiu i, sobretot, necessitem eixe
projecte en què treballarem ara, a través del Pla
d’Actuació Territorial, que ens ajude a definir les comarques que volem
ser en el futur. Cadascun dels territoris que en formem part volem
desenvolupar el nostre projecte de futur. Això és molt important perquè
ens donarà molta força, moltes oportunitats i serà capaç de poder
visualitzar eixes capacitats i el potencial que tenen les comarques. - Com es coordinen o prioritzen les distintes demandes pròpies de cada zona poblacional per tal de donar-los solució?
Ara
el que ha eixit en eixe Pla de Dinamització que hem elaborat són eixes
necessitats i conjugar la riquesa que aporten els territoris i altres.
El Consorci, perquè funcione, requereix molta generositat per part de
tots, entendre el que poden aportar les comarques d’interior i les
poblacions de la costa. A partir d’ací, ja amb molt de diàleg i treball i
generositat, serem capaços de dur endavant els projectes que, al final,
beneficien el conjunt de la població. - Com veu el futur de les Comarques Centrals Valencianes?
Tenim
molt de futur, estic convençut. Crec que el poc de temps que fa que
treballem i tot el que hem aconseguit és una mostra de la necessitat de
revitalitzar i recuperar aquest territori. Volem que ens permeta crear
l’instrument que és el Consorci i que, al final, resolga de manera més
rapida els reptes i problemes que tenim. Del treball conjunt sempre es
crearan eixes sinergies necessàries i, per tant, un futur de progrés
econòmic que és el que busquem. Busquem oportunitats per a consolidar i
fer créixer en població, perquè siguem capaços d’atraure més gent i que
els joves vulguen desenvolupar el seu projecte de vida a les nostres
comarques. Tindrem un futur en el qual serem més i estarem millor del
que estem en aquests moments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada