Una alternativa al Bumper Ball? Torna 'la morra', el joc de mans que vertebra el Mediterrani
Pilar Almenar
Primer campionat oficial de la Comunitat
Torna 'la morra', el joc de mans que vertebra el Mediterrani Pilar Almenar
Un
grup d'aficionats rescata en la Comunitat Valenciana un joc tradicional
que introduïren els soldats romans en l'Europa Mediterrània. Assistim
al primer campionat oficial de la Comunitat Valenciana amb 38 jugadors.
Itàlia, Grècia, Croàcia o Tunísia participen a setembre en el mundial a
Catalunya
28/08/2017 -
HERBERS. Si tens una mà amb cinc dits i saps sumar fins a deu, ja pots participar en el joc de la morra. Selecciona oponent, prepara els pulmons i l'agudesa visual perquè ja estàs a punt per començar el joc. Només has d'encertar el número total de dits que traureu el teu contrincant i tu.
Per a això, cadascú elegix quants dits vol traure i, al mateix temps
que mostra la mà, ha de dir en veu alta la suma total que espera vore
entre la seua mà i la de l'oponent. Qui l'encerta, guanya un punt. Si
no, continuem.
Fins a 19 parelles de Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana participaren dimarts passat en el I Campionat Oficial de Morra de la Comunitat Valenciana, una competició que s'ha recuperat gràcies al treball d'un grup d'aficionats
del poble d'Herbers, a escassos dos kilòmetres d'Aragó, en la comarca
dels Ports. Els seus 40 habitants organitzaren tota una festa per a
l'ocasió i no és per a menys.
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
“És un joc tradicional de la Comunitat Valenciana súper desconegut. Normalment es juga de nit, després de sopar. Algú ofereix jugar una morra i la gent s'apunta al moment. És un joc molt passional, la gent crida els números i, encara que no és multitudinari, en alguns pobles del Maestrat sí que juguem”, conta Javier Vilalta, campió de morra d'Herbers per quart any consecutiu. “És una tradició que passa de iaios a néts. Mon tio iaio, Vicent Lliçó i mon iaio foren qui recuperaren la morra
a Herbers. Fa 40 anys que tenim campionat local i el primer campionat
autonòmic d'enguany està dedicat a la seua memòria", explica envoltat
per la banda de música i quasi una desena de paelles que donaran de
menjar a veïnat i nouvinguts abans de començar les partides.
Samarretes
d'algun equip, converses de reconeixement i salutacions dels qui ja es
coneixen d'altres campionats es barregen amb cervesa a ritme de jotes,
de Nino Bravo o de "si Adelita se fuera con otro". Els organitzadors de
la competició, l'associació Cultural 'Lo Botador' d'Herbers, recorden
les normes: "Hui jugaran parelles d'Aragó, de Tarragona i de Castelló.
Hi haurà tres premis exactament iguals perquè l'objectiu no és ser el
primer sinó compartir i passar-ho bé", conta José Segura, organitzador
del campionat autonòmic. "En la morra no hi ha arbitres, i es juga a 21
punts, així que són els jugadors mateixos els que hauran de
comptabilitzar-los. És molt exigent mentalment", precisa.
“Es juga de 4 en 4, dos parelles contrincants. Comença
el joc un membre de cada parella oponent i juguen entre sí fins que un
dels dos guanya un punt. El guanyador s'enfrontarà ara a l'altre membre
de la parella contrària. I així, els torns van rotant fins que acaba la
partida”, explica Adrià Serret, membre de l'associació de Morra d'Herbers. “Es juga molt ràpid per a atabalar l'oponent, i això puja la dificultat perquè és difícil mantindre la concentració. De manera involuntària tots acabem repetint jugades i la clau per a guanyar està en descobrir el patró que té el contrari: si comença per números baixos, si sempre repeteix sèries...”, precisa.
“Hi ha dos característiques importants: Cadascú juga en el seu idioma i no es pot jugar bevent, ni fumant
als campionats oficials”, explica Serret. Però si parlen ràpid i en
altre idioma, com entenen els números? “Són només de l'u al deu. Aprenem. L'idioma tampoc és un obstacle molt important”, assegura.
Fotos: EVA MÁÑEZ
D'Egipte a Castelló passant per Grècia
“Dignus est qui cum in tenebris mices” [És persona digna aquella amb qui pots jugar a la morra a les fosques], diu una frase de Ciceró impresa en la samarreta de Rafa Balagué que ha vingut a jugar des de Sant Carles de la Ràpita (Catalunya). La seua associació, Morràpita ha complit enguany el seu 35 aniversari i per celebrar-ho organitza a setembre el campionat mundial de morra, Morramondo, on s'espera la participació de persones de tota la conca mediterrània.
“Som l'associació de tot el Mediterrani que més anys fa que juguem a la morra.
Mira si està arrelat el joc al nostre poble que pensàvem que l'havien
inventat els mariners d'ací, però vàrem descobrir que no!”, somriu
Balagué. “El joc de la morra era un joc privilegiat, havies de tindre una noblesa. La frase de Ciceró significa que no et jugues només el joc sinó la dignitat perquè les persones de confiança no enganyen, no fan trampes”, explica.
“La documentació més antiga que hem trobat ve d'Egipte, de la XVIII dinastia. En aquella època ja era un joc important perquè era un joc només per a persones que sabien sumar. Persones de classes altes: arquitectes, faraons, sacerdots... que eren els que coneixien la matemàtica. El poble no sabia sumar”, conta Tomás Ginesta,
parella de morra de Balagué. “Des d'Alexandria, el joc passà a Grècia.
Els grecs continuaren jugant a la morra i des d'allí passà a Roma. En
aquell moment la gent ja coneixia la matemàtica, per l'ús de la moneda, i ja podien jugar. Aleshores es democratitzà més el joc”, narra Ginesta. “El joc s'expandix per Europa, presumiblement, gràcies als legionaris romans que podien dur l'espasa i jugar amb l'altra mà mentre caminaven”.
Aquells
soldats dugueren el joc cap a l'oest, on es va estendre com a joc
social. En l'actualitat, diverses associacions tracten de fomentar-ne la
pràctica. “La morra no només unix pobles, unix la Corona d'Aragó amb tot el Mediterrani”, conta Ángel Lassa, president de la Federación Aragonesa de Deportes Tradicionales. “És un joc que, en l'actualitat, es practica a Itàlia, a Grècia, a Croàcia, a Tunísia, a la zona mediterrània de França, a Catalunya, a Aragó i a Castelló”, explica.
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ Fotos: EVA MÁÑEZ
“El dia de morra és un dia festiu. És un joc dinàmic on hi ha un poc d'intel·ligència i un poc d'agressivitat però sense agredir ningú. Es tracta més bé d'aparentar una fermesa i intentar anardefarol perquè l'altre s'equivoque i guanyar-lo quan s'equivoca”, explica Ángel Gómez,
president de la Federació de Jocs i Esports tradicionals de la
Comunitat Valenciana. “El fet que siga un joc que tinga connotacions de
taverna, és perquè abans es jugava per a decidir qui pagava a les
tavernes. Encara que en algun cas, algú es jugava alguna cosa més que el
xato de vi”, riu, Gómez. Però si es jugava a les tavernes i les dones
no estaven allí, què passa amb elles?
Les donesdemanen pas
Una
plaça amb cases de pedra decorades amb banderoles de colors és
l'escenari de la batalla. Vora 40 persones criden alhora números en
diversos idiomes deixant-se la veu i els muscles en el combat. "Nou!
Sis! Cinco! Totes! Quatre! Nueve! Tres!...", reverbera
la plaça en un ritme trepidant de mans i cervells calculant. Enmig de
les parelles, totes masculines, sona una veu de dona.
"Quatre!!", crida en valencià Raquel Saura
(37 anys), veïna de Monroyo (Terol). “Normalment barrege el castellà i
el valencià però, com que em costa molt el cinc i el sis perquè sonen
paregut, els dic en castellà”, conta. Porten jugant vora 20 anys i
competixen amb hòmens de qualsevol edat i nivell d'experiència. "Vaig aprendre al poble perquè els nostres amics jugaven quan estaven de farra i la meua cunyada i jo ens quedàvem apartades. Llavors diguérem: "nosaltres anem també a aprendre a jugar",
recorda Saura. "El que m'agrada és l'harmonia, que hi ha gent molt
legal i molt honesta. I fas amics, encara que molts d'ells, molt majors
que nosaltres", somriu Saura.
Bregades en nombrosos campionats locals i provincials, arriben al campionat de la Comunitat Valenciana per a passar-ho bé. "Al principi, quan volguérem jugar, a les parelles no els venia bé perquè, com que no sabíem, era quasi molest, perquè la gent vol jugar amb persones que ja saben i és difícil trobar algú que et convide",
diu Saura. "En Monroyo hi ha moltes xiques que juguen. Abans no hi
havia dones que jugaren perquè es deia que era un joc de borratxos i les
dones majors del poble mai hi han jugat. Ara s'ha normalitzat molt,
però jo sóc la jugadora més major i el percentatge de dones ronda només entre el 5 i el 10%", explica Carmen Enguita (47 anys) la seua parella de morra.
"L'equip
número 19, Javi i José Manuel, contra l'equip número 7, Raquel i
Carmen", diu amb el llistat a la mà un dels organitzadors. "Oé!!",
responen elles. Carmen i Raquel es posen en marxa.
“Des
de la Federació Aragonesa fa set anys que fem el campionat d'Aragó i
sempre hi ha, almenys, 4 parelles de dones que arriben a la final”, diu
Gómez. “Et diré més! Durant la dictadura de Franco, tots els jocs estaven prohibits perquè estava prohibit reunir-se i se suposava que podies estar conspirant contra el govern. En aquell temps foren les dones qui mantingueren els jocs tradicionals,
perquè com que no sospitaven que elles pogueren conspirar contra el
govern, elles sí que jugaven a molts jocs tradicionals”, assegura el
president de la Federació d'Aragó.
“La
dona normalment no entrava a la taverna, però en eixir el joc al carrer,
la dona ha eixit també a reivindicar que ella també pensa i també hi
vol participar”, explica Gómez, president de la federació valenciana que
investiga els jocs tradicionals des de 1965. “El joc és universal, és
patrimoni de la Humanitat i com a tal hem de recuperar-lo”.
Fotos: EVA MÁÑEZ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada