Editorial
Opinió
L’elecció d’un personatge amb una coneguda trajectòria de declaracions xenofòbiques i hispanofòbiques, ofensives no només per als ciutadans de tot Espanya, sinó també per a una majoria dels ciutadans de Catalunya, situa el moviment català precisament en l’estela dels moviments xenofòbics i populistes que en aquests moments erosionen les institucions democràtiques als Estats Units, el Regne Unit, o l’Est d’Europa
En el documental “Federal” l’exvicepresident de la Generalitat Josep Lluis Carod-Rovira critica l’independentisme que ell anomena tronat i nacionalista, i aposta per un independentisme “cívic”. És una afirmació respectable, que s’escolta en alguns líders secessionistes. Alguns d’ells, com per exemple un representant d’ERC en la presentació del mateix documental a Figueres fa pocs dies, ho rematen amb una voluntat de diàleg i de recerca de complicitats amb forces progressistes i federalistes.
Altres independentistes, com l’exconseller Andreu Mas Colell, han demanat un govern tècnic que gestioni l’autogovern durant quatre anys i que contribueixi a normalitzar la situació a Catalunya i, sense renunciar a l’independentisme com a horitzó, es dediqui a refer la societat i l’economia. Amb Torra, ni independentisme cívic, ni tècnic, ni normalització, almenys si el jutgem per les seves paraules passades i recents. Els esmentats i altres exponents del moviment que ha trasbalsat el mapa polític català dels darrers anys, s’han esforçat per diferenciar-se dels moviments xenofòbics i populistes que en aquests moments erosionen les institucions democràtiques als Estats Units, el Regne Unit, o l’Est d’Europa, i que també han amenaçat de fer-ho a França, Holanda, Àustria i els països escandinaus. Malauradament, l’elecció d’un personatge amb una coneguda trajectòria de declaracions xenofòbiques i hispanofòbiques, ofensives no només per als ciutadans de tot Espanya, sinó també per a una majoria dels ciutadans de Catalunya, situa el moviment català precisament en aquesta estela. Torra no només ha escrit piulades insultants i supremacistes, sinó que té una trajectòria sistemàtica d’homenatge a sectors històrics del nacionalisme català que han flirtejat amb el feixisme, com il·lustra el seu article de 2014 al Punt Diari “Pioners de la Independència”,
http://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/710557-pioners-de-la-independencia.html
on elogia grups com “Nosaltres Sols” i utilitza arguments molt semblants als que fa servir Nigel Farage per elogiar Donald Trump o Marine Le Pen (contra el pactisme i el cosmopolitisme). Costa molt d’entendre que persones que avui militen en el sobiranisme i que en el passat han format part de sectors “crítics” de partits progressistes, ara es mostrin tan acrítics amb un procediment dubtosament democràtic per triar un candidat tronat a president, procediment consistent a triar “qui digui Puigdemont”. No s’entén tampoc el seu silenci en empassar-se el nomenament d’una persona a la qual, ja en la sisena dècada de la seva vida, no se li coneix cap vocació de servei als sectors més vulnerables de la societat, i en canvi sí que se li coneixen les seves reverències al patriarca Pujol. De totes maneres, Quim Torra és el president de la Generalitat. Esperem que ell ho entengui i prengui consciència que a partir d’ara és el president de tota la ciutadania de Catalunya. El seu nomenament no implica la recuperació de l’autogovern. Aquest es va perdre molt abans del 155, el dia que les nostres institucions es van posar, saltant-se les regles de joc, al servei d’una part de la societat. L’obligació del nou president és posar allò que és de la col·lectivitat al servei de tothom.
Editorial Federalistes d’Esquerres, 14 de maig de 2018
https://federalistesdesquerres.org/2018/05/editorial-president-torra-un-personatge-inquietant-per-catalunya/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada