dijous, 15 de gener del 2026
Efectivament, no governem igual!
Habitualment assistim a un espectacle tan repetit que ja quasi forma part del paisatge: la presidenta de la Diputació converteix qualsevol problema en una excusa per a assenyalar el Govern d’Espanya. Si parlem d’aigua, la culpa és de Madrid i de Pedro Sánchez. Si parlem de carreteres, tres quarts del mateix. Si toquem Patrimoni, torna a aparéixer el mateix culpable universal. I així, dia rere dia, com si la política consistira a triar un enemic fix i disparar sense parar, amb l’esperança que el soroll tape la falta de resultats.
El que preocupa no és només el to, sinó el model. Aquesta manera de fer política (basada en la queixa permanent i la confrontació) acaba per buidar de sentit les institucions. Perquè una Diputació no està per a actuar com a altaveu de retrets, sinó per a liderar, coordinar, impulsar i acompanyar els municipis. Governar no és repartir culpes, és assumir responsabilitats. I si alguna cosa necessita una província com Castelló, amb realitats tan diverses i reptes tan complexos, és precisament gestió i projecte, no una campanya eterna.
Podria, com a alcalde de l’, caure també en aquesta dinàmica. Podria alçar-me cada matí i carregar contra la Generalitat Valenciana per assumptes que continuen pendents i que afecten directament el nostre poble. Podria recordar una i una altra vegada que l’any 2025 se’ns ha deixat de pagar un deute de 2 milions d’euros. Podria insistir que està paralitzat el projecte per a millorar i construir un gimnàs al Grangel Mascarós. Podria denunciar que el projecte del Pla Edificant per a millorar les instal·lacions del col·legi Comte d’Aranda continua abandonat. Podria repetir, amb raó, que fa més d’un any que esperem una autorització per a arreglar la Torre del Repés i evitar que cada dos per tres el rellotge es quede parat, com una metàfora involuntària de la desídia.
Podria, a més, subratllar que hui dia continuem sense conéixer un pla clar que ens ajude a impulsar una residència per a majors. Podria, també, assenyalar que està pendent l’execució d’una rotonda per a millorar l’accés a El Pantano des de la CV-190. Podria afegir a eixa llista les conseqüències de les retallades en matèria d’ocupació, que ens han fet perdre personal. Podria fer-ho. Podria convertir-ho en el meu discurs diari.
Però no ho faig. I no ho faig per una senzilla raó: perquè eixa no és la política útil. La política d’assenyalar sense parar pot donar titulars, però no resol problemes. Pot generar aplaudiments fàcils entre els convençuts, però no construeix ni un metre de carretera, ni obri una plaça de residència, ni arregla un col·legi, ni manté un servei públic. I, sobretot, no millora la vida de la gent, que és l’únic que hauria d’importar.
A l’Alcora tenim clar que governar és treballar. És tindre un projecte, saber cap a on volem que avance el nostre municipi i no perdre el temps en batalles estèrils. Per això, malgrat els obstacles, continuem impulsant iniciatives, buscant finançament, redactant projectes, licitant millores i defensant allò que considerem just per als nostres veïns i veïnes.
I ho fem, a més, governant per a tots i per a totes. No per a una part. No per als nostres. Governar és sumar, escoltar, prioritzar i decidir, encara que a voltes coste. I també és tindre la maduresa de cooperar amb totes les administracions, fins i tot quan no coincideixen les nostres sigles, perquè els problemes de la ciutadania no entenen de colors. La col·laboració institucional no és una concessió, és una obligació per a qui ostentem responsabilitats públiques.
Per això, quan veig la senyora Barrachina instal·lant-se cada dia en l’atac al Govern d’Espanya, arribe a una conclusió inevitable: no té un projecte per a aquesta província. Si el tinguera, parlaria de gestió, d’inversions, de planificació, d’objectius mesurables i de resultats. Parlaria de com fixar població a l’interior, de com millorar la mobilitat, de com reforçar l’atenció social, de com apostar per cultura i turisme amb estratègia, de com atraure oportunitats i ocupació. Però quan no hi ha una agenda pròpia, queda el recurs de la culpa aliena.
Governar a base de victimisme i confrontació pot ser rendible a curt termini. Però és profundament nociu a mitjà i llarg termini. Perquè alimenta la idea que res depén de nosaltres, que sempre és un altre qui ha de resoldre-ho tot, que les institucions només estan per a queixar-se. I això desmobilitza, cansa i decep.
Castelló mereix més. Mereix responsables públics que miren de cara els problemes i no s’amaguen darrere de l’insult fàcil. Mereix una Diputació que lidere amb serietat i amb ambició. I mereix, sobretot, una política que torne a il·lusionar: la que es basa en projecte, en treball i en cooperació. Perquè quan es governa amb il·lusió i amb rumb, s’avança. I quan es governa només per a confrontar, es perd el temps. I el temps, en la vida de la gent, és el més valuós que tenim.
Opinión | A FONDO
Alcalde de l'Alcora i secretari general del PSPV a la provincia de Castelló
elperiodicoMediterraneo
DESPOBLAMENT: La exclusión financiera avanza en Castellón y alcanza a seis de cada diez municipios: todos los que ya están sin banco
De las 135 localidades que conforman la provincia, ahora solo los vecinos de 56 pueden acudir a una ventanilla para hacer un ingreso o abrir una cuenta bancaria. Las otras 79 poblaciones, que representan el 59% de la provincia o seis de cada diez, ya no tienen ninguna entidad bancaria en sus calles.
Han dejado de funcionar 172 oficinas.
Municipios de castellón con oficinas bancarias en 2025
Total 223 (en blau)
Municipios de Castellón con oficinas bancarias en 2015 (en blau)
Datos 2015
Total: 395
La provincia pierde casi la mitad de sucursales en los últimos años y se prevén más clausuras, sobre todo en las localidades del interior
Un cajero automático, en imagen de archivo. / MEDITERRÁNEO
Castellón
Un gesto tan sencillo como sacar dinero o acudir a pagar el recibo de un impuesto puede volverse una tarea complicada, sobre todo si uno se encuentra en una zona rural. La exclusión financiera continúa ganando terreno en la provincia hasta el punto de que seis de cada diez localidades ya no tienen ninguna oficina en funcionamiento, muchas de ellas de pequeño tamaño y ubicadas en el .
El último informe del Banco de España, publicado recientemente, junto a la estadística histórica plasma perfectamente cómo el sector bancario va reduciendo progresivamente sus oficinas en el territorio provincial. A fecha de septiembre del 2025, Castellón contabiliza un total de 223 sucursales en funcionamiento, que vienen a ser hasta un 44% menos (cerca de la mitad) en comparación con las 395 que existían una década atrás, en el 2015. En este periodo, por lo tanto, han dejado de funcionar 172 oficinas.
Solo 56 de 135
Si la implantación del sector bancario se observa por municipios, la evolución hace saltar todavía más las alarmas. De las 135 localidades que conforman la provincia, ahora solo los vecinos de 56 pueden acudir a una ventanilla para hacer un ingreso o abrir una cuenta bancaria. Las otras 79 poblaciones, que representan el 59% de la provincia o seis de cada diez, ya no tienen ninguna entidad bancaria en sus calles. En la última década, 13 localidades se han quedado sin este servicio, ninguna de ellas ubicada en el litoral.
Estas cifras se espera que vayan a peor este 2026, pues según ha podido saber este diario al menos cinco municipios de la provincia están amenazados por los cierres de su única sucursal, todos del interior. Entre ellos figura les Useres, que como recogió este diario a raíz de una denuncia del grupo Avancem pel poble-Compromís, conoció recientemente la clausura de la única sede en funcionamiento y, por ende, la desaparición del cajero automático. Y también Catí, como se sabe ahora.
Basta con tirar de hemeroteca para encontrar más casos similares en los últimos años. Villahermosa por ejemplo sufrió esta misma pérdida el año pasado, llevando a su consistorio a sufragar la dotación de un cajero automático para disponer de servicio.
En riesgo de despoblamiento
La exclusión financiera se ceba además con las localidades en riesgo de despoblamiento. Quienes ven como bajan la persiana los bancos alertan de que el impacto va mucho más allá de no poder sacar dinero, pues las clausuras se erigen como un obstáculo a la hora de atraer población. También es una traba económica, para el desarrollo de las compañías de la zona. E incluso para recibir a residentes estacionales durante las vacaciones o periodos festivos.
«Existe un gran problema, porque los cierres afectan sobre todo a localidades en las que suele haber vecinos de una media de edad avanzada que no se pueden desplazar para ir al banco», valoran a este diario desde la Asociación para la Defensa de Consumidores y Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros (Adicae) de la Comunitat Valenciana. Desde la entidad añaden que las entidades buscan «digitalizarse más» y «forzar a los consumidores para que se abran más cuentas on line».
Sin embargo, afean que esa intención choca con «la brecha digital, que sigue siendo importante y no se están poniendo medidas para minimizarla a pesar de que lo reclamó el Gobierno». «Estamos de acuerdo en avanzar tecnológicamente, pero no en que se deje atrás a los consumidores», concluyen desde Adicae.
Las alternativas
Mantener únicamente el cajero se erige, en algunos casos, como la alternativa que se halla para mantener el servicio bancario. En otras ocasiones, algunas entidades dan cobertura a estas poblaciones mediante una sucursal itinerante que, con un camión adaptado, se instala periódicamente en un punto de la localidad. Otra solución ofertada por el momento consiste en un acuerdo suscrito con Correos para distribuir efectivo a través de su red de oficinas y carteros.
elperiodicoMediterraneo
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)