Aquest manifest pretén evitar qualsevol tomb polític de
 tipus partidari que puga entelar la imprescindible unitat de tots els 
valencians i les valencianes en la defensa d’un interés comú.
El pròxim mes de març es compliran 40 anys de la creació del Consell 
del País Valencià, l’òrgan preestatutari que va donar motiu a l’actual 
Comunitat Valenciana en el procés de descentralització i de 
reconeixement de les singularitats territorials que iniciava la 
recentment estrenada democràcia espanyola.
Aquells inicis van ser fruit de la voluntat dels valencians i de les 
valencianes de recuperar el seu autogovern, d’aproximar les institucions
 a la realitat del nostre territori, dels seus pobles i ciutats i 
d’atendre les demandes de llibertat i de prosperitat per a tots els 
ciutadans.
Va ser un esforç compartit en el qual es va implicar tota la societat
 i que va desembocar en l’Estatut d’autonomia de la Comunitat 
Valenciana, aprovat en l’any 1982, que va permetre la recuperació de la 
Generalitat Valenciana i, amb aquesta, la capacitat dels valencians i de
 les valencianes de decidir el seu futur de manera solidària amb la 
resta de l’Estat. Un Estatut que ha comptat juntament amb el Govern 
autonòmic, amb el paper dels sindicats de classe i les organitzacions 
empresarials com a agents socials garants del bon funcionament d’aquest,
 com s’ha demostrat amb el seu compromís en aquestes quatre dècades de 
treball i diàleg pel benestar dels treballadors i de les treballadores, i
 en definitiva de la ciutadania valenciana.
Quatre dècades més tard, la Comunitat Valenciana es troba en un moment 
que requereix aqueixa mateixa unitat per fer-nos escoltar amb una sola 
veu i aconseguir un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat per
 a generar riquesa, benestar i progrés.
La construcció de l’Estat autonòmic ha acostat les decisions 
polítiques a la ciutadania, però avui, estem en una situació fallada.
Davant d’aquest problema, els valencians i les valencianes tenim 
vocació de formar part d’una solució global, perquè creiem que la nostra
 veu pot contribuir a crear un Estat que no s’esgota en l’Administració 
central.
Fins avui, cap dels diferents sistemes de finançament ha tractat amb 
justícia a la Comunitat Valenciana. Aquest mateix any, cada valenciana i
 valencià rebrem 237 euros menys que la mitjana de ciutadans de l’Estat,
 o 839 menys que l’autonomia millor finançada, la qual cosa equival a un
 10 % i 29 % menys de recursos, respectivament. Aqueixes diferències són
 la causa fonamental dels nostres majors dèficits pressupostaris, 
generats any rere any, malgrat gastar menys que la mitjana de les 
comunitats.
Si sumem infrafinançament i infrainversió, enguany, la nostra 
discriminació aconseguirà els 1.600 milions d’euros, sols comparant-nos 
amb la mitjana. Estem, per tant, en una situació insòlita, tenim una 
renda per càpita inferior en 12 punts a la mitjana i necessitem més 
d’aqueixos 1.600 milions d’euros per acostar-nos a aquesta.
I, no obstant això, som l’autonomia que menys recursos per habitant 
rep; l’única que, tot i ser pobra, aporta al conjunt de l’Estat. El 
resultat és, senzillament, insuportable per a la ciutadania valenciana.
Aquestes xifres signifiquen que els valencians i les valencianes ens vegem
obligats a fer-ho tot amb molt menys. Els treballadors i els empresaris 
valencians han d’enfrontar-se als reptes carregant amb la motxilla de la
 discriminació i davant d’aquesta situació diem prou. Diem prou des dels
 valors compartits amb la ciutadania, diem prou perquè creiem en la 
igualtat d’oportunitats.
Davant d’aquesta prolongada discriminació, ja en l’any 2013 la 
Comissió d’Experts nomenats per Les Corts Valencianes per al disseny 
d’un nou model de finançament autonòmic va assenyalar en el seu document
 de 16 de setembre que el problema de desigualtat i menor finançament 
rebut per la Comunitat Valenciana es remunta a l’inici dels sistemes de 
finançament autonòmic de la dècada dels vuitanta.
Des d’aleshores, han passat més de 30 anys i la sistemàtica aplicació
 de criteris que han respectat l’statu quo ha impedit que les 
successives reformes del sistema hagen resolt aquest desajustament, i ha
 convertit el desequilibri financer públic en un greu problema de crònic
 infrafinançament i insostenible endeutament.
A la vista d’aquesta realitat, la Generalitat Valenciana va promoure 
en l’any 2013 el “Manifest per un finançament just per a la Comunitat 
Valenciana” que va ser secundat per les diferents forces polítiques amb 
representació en Corts i organitzacions representatives de la societat 
civil valenciana.
Aquell primer manifest denunciava la ruptura del principi d’equitat i
 de solidaritat d’un model de finançament autonòmic que feia de la 
Comunitat Valenciana l’única comunitat en la qual es combinaven uns 
ingressos i despeses inferiors a la mitjana amb una renda per habitant 
també per sota de la mitjana i un saldo fiscal negatiu.
Tres anys més tard, en l’any 2016, la Generalitat Valenciana va 
promoure el “Manifest per un finançament just” que van secundar més de 
600 entitats valencianes, al qual van seguir els acords aconseguits per 
unanimitat en Les Corts Valencianes, datats pel febrer i abril de 2017, 
que denunciaven la marginació dels valencians i de les valencianes en 
matèria de finançament i inversions.
Per tot això les entitats signatàries exigim:
- Una reforma immediata del sistema de finançament que establisca un 
nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes
 les autonomies, que possibilite als valencians i a les valencianes 
tenir uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les nostres 
competències pròpies. Una reforma perquè mai més hi haja ciutadania 
discriminada solament pel fet de pertànyer a un territori.
 
- Un repartiment de les inversions i una execució que atenga una 
programació racional que acabe amb el dèficit inversor a la Comunitat 
Valenciana, que compense en tot cas la insuficiència inversora en els 
últims anys i dedique una quantitat de recursos ajustada al nostre pes 
poblacional, tal com arreplega la reforma del nostre Estatut d’autonomia
 aprovada per Les Corts.
 
- El reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament 
pel mal funcionament dels diferents sistemes de finançament, i 
l’establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no nasca 
llastrat per la injustícia diferida dels anteriors.
 
Quatre dècades després de la nostra unitat per l’autonomia, el poble 
valencià ha de reivindicar més unit que mai, que puguem aconseguir 
plenament els drets reconeguts en la nostra constitució.
Els valencians i les valencianes vivim un moment històric en el qual 
posar punt final a la discriminació, per avançar cap a una societat més 
prospera i més justa.
https://finançamentjust.com/manifest/