Per accedir al text clicar sobre enllaç
https://xn--finanamentjust-kjb.com/wp-content/uploads/2017/10/Manifest.pdf
dimecres, 25 d’octubre del 2017
L' Ajuntament de les Coves de Vinromà S' ADHEREIX a la manifestació per un finançament i unes inversions justes per a la Comunitat Valenciana
Per accedir al text clicar sobre enllaç
https://xn--finanamentjust-kjb.com/wp-content/uploads/2017/10/Manifest.pdf
MANIFEST Finançament Just per al poble valencià.(SIGNA'L)
Manifest
Aquest manifest pretén evitar qualsevol tomb polític de
tipus partidari que puga entelar la imprescindible unitat de tots els
valencians i les valencianes en la defensa d’un interés comú.
El pròxim mes de març es compliran 40 anys de la creació del Consell del País Valencià, l’òrgan preestatutari que va donar motiu a l’actual Comunitat Valenciana en el procés de descentralització i de reconeixement de les singularitats territorials que iniciava la recentment estrenada democràcia espanyola.
Aquells inicis van ser fruit de la voluntat dels valencians i de les valencianes de recuperar el seu autogovern, d’aproximar les institucions a la realitat del nostre territori, dels seus pobles i ciutats i d’atendre les demandes de llibertat i de prosperitat per a tots els ciutadans.
Va ser un esforç compartit en el qual es va implicar tota la societat i que va desembocar en l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat en l’any 1982, que va permetre la recuperació de la Generalitat Valenciana i, amb aquesta, la capacitat dels valencians i de les valencianes de decidir el seu futur de manera solidària amb la resta de l’Estat. Un Estatut que ha comptat juntament amb el Govern autonòmic, amb el paper dels sindicats de classe i les organitzacions empresarials com a agents socials garants del bon funcionament d’aquest, com s’ha demostrat amb el seu compromís en aquestes quatre dècades de treball i diàleg pel benestar dels treballadors i de les treballadores, i en definitiva de la ciutadania valenciana.
Quatre dècades més tard, la Comunitat Valenciana es troba en un moment que requereix aqueixa mateixa unitat per fer-nos escoltar amb una sola veu i aconseguir un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat per a generar riquesa, benestar i progrés.
La construcció de l’Estat autonòmic ha acostat les decisions polítiques a la ciutadania, però avui, estem en una situació fallada.
Davant d’aquest problema, els valencians i les valencianes tenim vocació de formar part d’una solució global, perquè creiem que la nostra veu pot contribuir a crear un Estat que no s’esgota en l’Administració central.
Fins avui, cap dels diferents sistemes de finançament ha tractat amb justícia a la Comunitat Valenciana. Aquest mateix any, cada valenciana i valencià rebrem 237 euros menys que la mitjana de ciutadans de l’Estat, o 839 menys que l’autonomia millor finançada, la qual cosa equival a un 10 % i 29 % menys de recursos, respectivament. Aqueixes diferències són la causa fonamental dels nostres majors dèficits pressupostaris, generats any rere any, malgrat gastar menys que la mitjana de les comunitats.
Si sumem infrafinançament i infrainversió, enguany, la nostra discriminació aconseguirà els 1.600 milions d’euros, sols comparant-nos amb la mitjana. Estem, per tant, en una situació insòlita, tenim una renda per càpita inferior en 12 punts a la mitjana i necessitem més d’aqueixos 1.600 milions d’euros per acostar-nos a aquesta.
I, no obstant això, som l’autonomia que menys recursos per habitant rep; l’única que, tot i ser pobra, aporta al conjunt de l’Estat. El resultat és, senzillament, insuportable per a la ciutadania valenciana.
Aquestes xifres signifiquen que els valencians i les valencianes ens vegem
obligats a fer-ho tot amb molt menys. Els treballadors i els empresaris valencians han d’enfrontar-se als reptes carregant amb la motxilla de la discriminació i davant d’aquesta situació diem prou. Diem prou des dels valors compartits amb la ciutadania, diem prou perquè creiem en la igualtat d’oportunitats.
Davant d’aquesta prolongada discriminació, ja en l’any 2013 la Comissió d’Experts nomenats per Les Corts Valencianes per al disseny d’un nou model de finançament autonòmic va assenyalar en el seu document de 16 de setembre que el problema de desigualtat i menor finançament rebut per la Comunitat Valenciana es remunta a l’inici dels sistemes de finançament autonòmic de la dècada dels vuitanta.
Des d’aleshores, han passat més de 30 anys i la sistemàtica aplicació de criteris que han respectat l’statu quo ha impedit que les successives reformes del sistema hagen resolt aquest desajustament, i ha convertit el desequilibri financer públic en un greu problema de crònic infrafinançament i insostenible endeutament.
A la vista d’aquesta realitat, la Generalitat Valenciana va promoure en l’any 2013 el “Manifest per un finançament just per a la Comunitat Valenciana” que va ser secundat per les diferents forces polítiques amb representació en Corts i organitzacions representatives de la societat civil valenciana.
Aquell primer manifest denunciava la ruptura del principi d’equitat i de solidaritat d’un model de finançament autonòmic que feia de la Comunitat Valenciana l’única comunitat en la qual es combinaven uns ingressos i despeses inferiors a la mitjana amb una renda per habitant també per sota de la mitjana i un saldo fiscal negatiu.
Tres anys més tard, en l’any 2016, la Generalitat Valenciana va promoure el “Manifest per un finançament just” que van secundar més de 600 entitats valencianes, al qual van seguir els acords aconseguits per unanimitat en Les Corts Valencianes, datats pel febrer i abril de 2017, que denunciaven la marginació dels valencians i de les valencianes en matèria de finançament i inversions.
Per tot això les entitats signatàries exigim:
Els valencians i les valencianes vivim un moment històric en el qual posar punt final a la discriminació, per avançar cap a una societat més prospera i més justa.
https://finançamentjust.com/manifest/
El pròxim mes de març es compliran 40 anys de la creació del Consell del País Valencià, l’òrgan preestatutari que va donar motiu a l’actual Comunitat Valenciana en el procés de descentralització i de reconeixement de les singularitats territorials que iniciava la recentment estrenada democràcia espanyola.
Aquells inicis van ser fruit de la voluntat dels valencians i de les valencianes de recuperar el seu autogovern, d’aproximar les institucions a la realitat del nostre territori, dels seus pobles i ciutats i d’atendre les demandes de llibertat i de prosperitat per a tots els ciutadans.
Va ser un esforç compartit en el qual es va implicar tota la societat i que va desembocar en l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat en l’any 1982, que va permetre la recuperació de la Generalitat Valenciana i, amb aquesta, la capacitat dels valencians i de les valencianes de decidir el seu futur de manera solidària amb la resta de l’Estat. Un Estatut que ha comptat juntament amb el Govern autonòmic, amb el paper dels sindicats de classe i les organitzacions empresarials com a agents socials garants del bon funcionament d’aquest, com s’ha demostrat amb el seu compromís en aquestes quatre dècades de treball i diàleg pel benestar dels treballadors i de les treballadores, i en definitiva de la ciutadania valenciana.
Quatre dècades més tard, la Comunitat Valenciana es troba en un moment que requereix aqueixa mateixa unitat per fer-nos escoltar amb una sola veu i aconseguir un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat per a generar riquesa, benestar i progrés.
La construcció de l’Estat autonòmic ha acostat les decisions polítiques a la ciutadania, però avui, estem en una situació fallada.
Davant d’aquest problema, els valencians i les valencianes tenim vocació de formar part d’una solució global, perquè creiem que la nostra veu pot contribuir a crear un Estat que no s’esgota en l’Administració central.
Fins avui, cap dels diferents sistemes de finançament ha tractat amb justícia a la Comunitat Valenciana. Aquest mateix any, cada valenciana i valencià rebrem 237 euros menys que la mitjana de ciutadans de l’Estat, o 839 menys que l’autonomia millor finançada, la qual cosa equival a un 10 % i 29 % menys de recursos, respectivament. Aqueixes diferències són la causa fonamental dels nostres majors dèficits pressupostaris, generats any rere any, malgrat gastar menys que la mitjana de les comunitats.
Si sumem infrafinançament i infrainversió, enguany, la nostra discriminació aconseguirà els 1.600 milions d’euros, sols comparant-nos amb la mitjana. Estem, per tant, en una situació insòlita, tenim una renda per càpita inferior en 12 punts a la mitjana i necessitem més d’aqueixos 1.600 milions d’euros per acostar-nos a aquesta.
I, no obstant això, som l’autonomia que menys recursos per habitant rep; l’única que, tot i ser pobra, aporta al conjunt de l’Estat. El resultat és, senzillament, insuportable per a la ciutadania valenciana.
Aquestes xifres signifiquen que els valencians i les valencianes ens vegem
obligats a fer-ho tot amb molt menys. Els treballadors i els empresaris valencians han d’enfrontar-se als reptes carregant amb la motxilla de la discriminació i davant d’aquesta situació diem prou. Diem prou des dels valors compartits amb la ciutadania, diem prou perquè creiem en la igualtat d’oportunitats.
Davant d’aquesta prolongada discriminació, ja en l’any 2013 la Comissió d’Experts nomenats per Les Corts Valencianes per al disseny d’un nou model de finançament autonòmic va assenyalar en el seu document de 16 de setembre que el problema de desigualtat i menor finançament rebut per la Comunitat Valenciana es remunta a l’inici dels sistemes de finançament autonòmic de la dècada dels vuitanta.
Des d’aleshores, han passat més de 30 anys i la sistemàtica aplicació de criteris que han respectat l’statu quo ha impedit que les successives reformes del sistema hagen resolt aquest desajustament, i ha convertit el desequilibri financer públic en un greu problema de crònic infrafinançament i insostenible endeutament.
A la vista d’aquesta realitat, la Generalitat Valenciana va promoure en l’any 2013 el “Manifest per un finançament just per a la Comunitat Valenciana” que va ser secundat per les diferents forces polítiques amb representació en Corts i organitzacions representatives de la societat civil valenciana.
Aquell primer manifest denunciava la ruptura del principi d’equitat i de solidaritat d’un model de finançament autonòmic que feia de la Comunitat Valenciana l’única comunitat en la qual es combinaven uns ingressos i despeses inferiors a la mitjana amb una renda per habitant també per sota de la mitjana i un saldo fiscal negatiu.
Tres anys més tard, en l’any 2016, la Generalitat Valenciana va promoure el “Manifest per un finançament just” que van secundar més de 600 entitats valencianes, al qual van seguir els acords aconseguits per unanimitat en Les Corts Valencianes, datats pel febrer i abril de 2017, que denunciaven la marginació dels valencians i de les valencianes en matèria de finançament i inversions.
Per tot això les entitats signatàries exigim:
- Una reforma immediata del sistema de finançament que establisca un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes les autonomies, que possibilite als valencians i a les valencianes tenir uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les nostres competències pròpies. Una reforma perquè mai més hi haja ciutadania discriminada solament pel fet de pertànyer a un territori.
- Un repartiment de les inversions i una execució que atenga una programació racional que acabe amb el dèficit inversor a la Comunitat Valenciana, que compense en tot cas la insuficiència inversora en els últims anys i dedique una quantitat de recursos ajustada al nostre pes poblacional, tal com arreplega la reforma del nostre Estatut d’autonomia aprovada per Les Corts.
- El reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament pel mal funcionament dels diferents sistemes de finançament, i l’establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no nasca llastrat per la injustícia diferida dels anteriors.
Els valencians i les valencianes vivim un moment històric en el qual posar punt final a la discriminació, per avançar cap a una societat més prospera i més justa.
https://finançamentjust.com/manifest/
LA PARAULA DEL DIA DE L' AVL
feréstec
[25/10/2017]
L’adjectiu feréstec és un derivat del llatí ferus, que significa ‘fer’. A partir d’este ètim, inicialment es formà ferest, per analogia amb altres adjectius com agrest o funest; però, per contraposició a domèstic, es creà feréstec. El seu significat primitiu servia sobretot per a especificar que es tractava d’un animal ‘que vivia en el bosc, en estat salvatge, sense domesticar’, i així és com l’usa Pere Antoni Beuter en la seua història de València l’any 1538: «que una cabra feréstega alletava un infant».
Però el comportament dels animals és fàcilment traslladable a les persones, i és així com passà a usar-se per a dir d’algú que és ‘de geni adust, esquerp, de tracte difícil’. En un nou procés de translació metonímica, el terme experimentà una nova ampliació semàntica per a aplicar-se a llocs, gestos o sons que produïxen espant: «barrancs feréstecs», «mirades feréstegues», «brams feréstecs»... I, amplificant fins al paroxisme el semantisme de la paraula, s’arriba als «orgasmes feréstecs», que escriu Vicent Ortega en Diumenge de Glòria.
El PSOE exhibeix les primers objeccions al 155
Los socialistas afirman que si Puigdemont convoca elecciones se debería anular su aplicación.
Rajoy afirma no conocer la caja B del PP
Data de publicació: 26 de jul. 2017
En su comparecencia en el juicio de la trama Gürtel el Presidente Mariano Rajoy ha afirmado no conocer la supuesta caja B del PP ni la existencia de sobresueldos ya que sus responsabilidades era "sólamente políticas"
Bárcenas reconoce la "caja B" del PP
Bárcenas reconoce la "caja B" del PP
Data de publicació: 16 de gen. 2017
Fiscal del Caso Gürtel "Queda plena y abrumadoramente acreditada la caja...
Data de publicació: 24 d’oct. 2017
La Fiscalía Anticorrupción ha asegurado este martes ante el tribunal de la Sección Segunda de la Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional, encargado de juzgar a los 37 acusados por participar en los primeros años de actividades de la trama Gürtel, (1999-2005) que en este juicio ha quedado «plena y abrumadoramente» acreditado que los 'papeles de Bárcenas' hacían referencia a la 'caja b' del PP. Durante la exposición del informe de conclusiones finales del Ministerio Público, la fiscal Concepción Sabadell ha afirmado que este juicio está directamente ligado a la posible existencia de una caja opaca de la formación política y que el hecho de que esto se esté investigando en el Juzgado Central de Instrucción número 5 de la Audiencia Nacional no impide que se hayan hecho preguntas sobre este tema porque es «necesario acreditar la caja 'b'».
«Ha quedado plena y abrumadoramente acreditada la caja 'b' con los 'papeles de Bárcenas'», ha constatado. Además, ha añadido que el jefe de la Auditoría del PP, Carlo Lucca de Mignani, en su declaración como testigo en este juicio, dio «total veracidad» a estas anotaciones al vincularlas con la «caja a», diciendo que sólo existía «la oficial». Asimismo, ha subrayado que no vale para dejar al margen este asunto que el PP niegue la existencia de la misma ya que «nunca la ha examinado, ni comprobado» si hay una contabilidad paralela. «Supondría reconocer la percepción de pagos opacos para la Hacienda Pública», ha puntualizado.
Según la fiscal, la propia declaración del extesorero 'popular', que reconoció la existencia de una «contabilidad extracontable»; las testificales de los expolíticos Jaime Ignacio del Burgo o Santiago Abascal Escuza, que reconocieron algunas de las entregas de dinero; los informes periciales caligráficos, que han determinado la autenticidad de los apuntes de Bárcenas; y las pruebas documentales, que han corroborado el uso opaco de dichos fondos como la efectuada para comprar acciones de Libertad Digital; han acreditado la existencia de una caja 'b' del PP. Por último, la representante del Ministerio Público ha agregado que Bárcenas «ha tenido plena disposición de los fondos» del PP y que parte de su fortuna la sustrajo de la 'caja B'.
TAL DIA COM AVUI
Alcaldes y portavoces Socialistas exigen a Moliner que copie el modelo de la Diputación de Valencia y adelante a los Ayuntamientos su parte en la Xarxa Llibres.
Moliner quiere que los ayuntamientos sean el banco de la Diputación, pagando por adelantado su parte, en valencia el Presidente Socialista de la Diputación hace todo lo contrario, ayuda a sus Ayuntamientos adelantándoles el dinero de este año.
155, el nou saginero universal del pp
El delegado de Rajoy pide aplicar el 155 a Castilla‑La Mancha y Page exige su cese
Data de publicació: 23 d’oct. 2017
dimarts, 24 d’octubre del 2017
Tots els municipis despoblats tindran una brigada de prevenció d'emergències
La Unitat de Prevenció està formada per quatre persones. © EUROPA PRESS
Dilluns, 23 d'octubre de 2017 17:45h
214 pobles podran adherir-se al pla que suposa una inversió de 12 milions d'euros
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat un pla per a garantir la resposta i l'acció immediata davant les emergències en les comarques valencianes afectades pel despoblament, del qual se'n beneficiaran 214 pobles. La mesura preveu la creació de diferents Unitats de Prevenció de Riscos, de quatre persones, que es constituiran a través de l'esforç conjunt entre el Servef i l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta davant les Emergències i que suposarà una inversió de 12 milions d'euros. "Seran 214 pobles els que podran acollir-se a aquestes brigades per a garantir aquesta acció de resposta immediata davant la prevenció d'emergències", ha declarat Puig, qui ha presidit la Comissió Interdepartamental per a la Lluita contra la Despoblació dels Municipis Valencians, els treballs de la qual s'emmarquen en l'Agenda Valenciana Antidespoblament (Avant), engegada pel Consell fa uns mesos.
Els treballs que realitzen aquestes unitats hauran de tenir com a objectiu principal la reducció dels riscos poblacionals derivats dels incendis forestals a través d'accions que afavorisquen la intervenció dels mitjans d'extinció, coordinats per Emergències de la Generalitat.
El cap del Consell ha recordat que, per al govern valencià, la lluita contra el despoblament representa una de les seues "prioritats", ja que "es tracta d'un problema que genera una situació de desequilibri territorial que perjudica el conjunt de la Comunitat".
Ocupació i serveis públics de qualitat
"Anem a combatre aquesta situació per a garantir que tot el territori estiga ben desenvolupat i habitat per ciutadans en igualtat de condicions", ha manifestat Puig després de recordar que per a açò és necessari fomentar la creació d'ocupació en aquestes zones, així com uns serveis públics de qualitat. En aquest sentit, el cap Consell també ha fet referència a uns altres dels temes tractats en la comissió, com la creació d'un programa per a reflotar l'ensenyament en les zones rurals. "L'objectiu d'aquest Govern és que no es tanque cap col·legi més", ha indicat Puig, qui ha recordat que per a açò s'han començat a implantar en aquests centres les aules de dos anys, entre altres mesures.
Així mateix, el president ha agraït la implicació de totes les conselleries i ha insistit que es tracta d'un "projecte de govern, una estratègia comuna en la qual els diferents departaments del Consell estan vinculats". Per açò, la reunió ha comptat amb la participació del conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà; el d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafa Climent; i la d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián.
L'Agenda Valenciana Antidespoblament (Avant) pretén donar solució a "l'hivern demogràfic" que pateixen les comarques de l'interior donant resposta als problemes de mobilitat, educació, sanitat, serveis financers, ocupació i fiscalitat.
Mesures
Per a açò, es pretén impulsar mesures com l'aplicació d'avantatges fiscals o la discriminació positiva cap a les zones amb més risc de despoblament com l'Alcalatén, l'Alt Millars, l'Alt Palància, Ademús, la Serrania, la Valle de Confrents-Aiora, el nord-oest de la Canal de Navarrés, els municipis de muntanya d'Alacant i l'àrea de Benicadell.
Amb la finalitat d'engegar l'estratègia Avant, s'ha constituït una comissió interdepartamental amb representants de cada Conselleria per a definir i coordinar les accions, que establirà l'estratègia plurianual i el seguiment i control de les iniciatives que es duguen a terme. A més, s'obri un procés participatiu amb els agents públics i privats i l'encàrrec d'un diagnòstic rigorós a les universitats valencianes, així com la creació d'una taula de treball entre el Consell i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. El procés d'aportació d'idees i propostes culminarà en el primer trimestre de 2018 amb la celebració d'un congrés contra el despoblament amb la participació d'ens locals, universitats, societat civil comarcal i experts europeus.
LA PARAULA DEL DIA DE L' AVL
convulsió
[24/10/2017]
La paraula convulsió deriva del llatí convulsio, formada per la combinació del prefix con-, que aporta un valor de globalitat, i el verb vellĕre, que tenia el significat de ‘tòrcer’, i així és encara com s’ha mantingut en italià actualment el verb convellere, que significa literalment ‘contòrcer, produir contorsions’. Des de ben antic el terme convulsió fou usat en sentit mèdic amb un valor semblant a l’actual, per a indicar una contracció i distensió reiterada dels músculs del cos de manera violenta i involuntària, que sol anar acompanyada d’alteracions mentals i trastorns psíquics.
Però, des de començaments del segle xx, la paraula convulsió ha passat a usar-se sobretot en sentit figurat per a referir-se a una agitació violenta d’agrupacions polítiques o socials, que produïx un trastorn de la normalitat de la vida col·lectiva. És en este sentit que la utilitza Joan Fuster en Nosaltres els valencians: «Costaria molt de temps al país de refer-se d’aquesta convulsió».
El contundent editorial de 'Le Monde' contra l'independentisme
El rotativo francés carga duramente contra 'TV3' y Puigdemont y asegura que los independentistas "viven en una burbuja"
El rotativo francés carga duramente contra 'TV3' y Puigdemont y asegura que los independentistas "viven en una burbuja"
Lun, 23 Oct 2017
El diario francés Le Monde arremetió este lunes duramente en su editorial de hoy contra la gestión del presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, y contra la línea "propagandística" que a su juicio ha llevado a cabo el canal públicoTV3. "Los independentistas viven en una burbuja, venden ilusión (...), pero no se atreven a organizar un escrutinio regional bajo el control de la autoridad electoral española (...). Prefieren la política de lo peor", indica el vespertino.
El texto subraya que España "vive una tragedia" impulsada por los independentistas y destaca que el jefe del Ejecutivo catalán "se ha colocado fuera de la ley" y "ha asumido el riesgo de un cara a cara con Madrid que puede derivar en violencia". "Puigdemont cuenta con una radicalización de una parte de la opinión (....). Sabe que una administración directa de Cataluña por parte de Madrid unirá al campo independentista", añade el prestigioso diario.
"Se puede tener la mayor simpatía por las aspiraciones de los catalanes de cara a una mayor autonomía. Se puede denunciar la actitud pasiva de Madrid desde 2010. (Pero) no se puede obviar que el señor Puigdemont tiene bien poco respeto por la democracia", apunta. El diario argumenta que a la actual situación no sólo ha contribuido el referéndum ilegal de principios de mes. "Hace semanas que el Parlamento catalán no se reúne por la única razón de que la mayoría rechaza responder a las preguntas de la oposición", añade.
Y en su editorial extiende sus críticas hacia la línea del canal público TV3.
Y en su editorial extiende sus críticas hacia la línea del canal público TV3.
"Hace meses que la televisión pública catalana aporrea con una propaganda independentista simplista y mentirosa. Y meses que recurre a una retórica victimista que quiere hacer creer, de forma grotesca, que Cataluña es víctima de un regreso de la dictadura franquista. Éste no es el caso", concluye.
Un conductor es dóna a la fuga després de deixar el seu cotxe creuat a la CV-10 prop de les Coves de Vinromà
El coche quedó parado en medio de la CV-10 tras hacer un trompo. - DANI AMELA
ACCIDENTE EN EL CRUCE CON ALBOCÀSSER
El vehículo dio un trompo y provocó retenciones de tráfico
REDACCIÓN
23/10/2017
23/10/2017
El conductor de un Ford Mondeo se dio anoche a la fuga, según los testigos presenciales, en un accidente ocurrido entre el cruce de Tírig y Albocàsser, en la CV-10, cerca de les Coves de Vinromà. Los testigos vieron cómo el vehículo, por causas que se desconocen, topó con la valla de seguridad al salir del cruce a la carretera, y efectuó varios giros en un trompo que le ocasionó daños en las ventanillas traseras, y que causó que se quedara cruzado en medio de la calzada. Según los testigos, el hombre empezó a correr carretera arriba, abandonando el turismo en medio del vial, con las luces encendidas.
Un coche estuvo a punto de chocar con el Ford Mondeo cruzado, y alertó a la Guardia Civil de Tráfico. Detrás de él, llegó a formarse una cola de hasta cinco vehículos parados. «Ante la peligrosidad del tramo, en una curva de subida, y con tráfico (eran sobre las 22.00 horas), nos hemos colocado de manera para alertar a los conductores que venían, con las luces y los conos de seguridad», según explica Daniel Amela, uno de los testigos, que volvía a casa, a Morella. «Cómo está el coche es un peligro, en medio de la carretera, parado; un conductor por poco se choca», explica.
A la llegada de la Guardia Civil, se personaron un grupo de vecinos, uno de los cuales dijo ser el propietario del coche siniestrado, según los agentes de la Benemérita, que avisaron a una grúa para despejar la vía.
ETA ha deixat de ser el saginero, ara és moda l'espantall del 155 PARA TODOS!!:Un nou element ha calat en la política espanyola. El 155 planeja sobre tota la geografia, sobretot en aquells llocs on el govern no agrada al Partit Popular
La presidenta del PP de Navarra Ana Beltrán la semana pasada en el Parlamento (PP de Navarra)
LA CUESTIÓN CATALANA
El PP: “La actuación del Govern se puede extrapolar a Navarra”
- Tras la aprobación de las medidas del Gobierno para Catalunya políticos populares de distintos territorios lo incorporan a su diccionario de advertencias
Un nuevo elemento ha calado en la política española. El 155 planea sobre toda la geografía, sobre todo en aquellos lugares donde el gobierno no agrada al Partido Popular. Primero se habló de usarlo en Castilla y La Mancha, la primera Comunidad Autónoma donde hay un gobierno de coalición de PSOE y Podemos. Después, se sumó el exministro Alonso enEuskadi y este lunes la equiparación con la situación en Catalunya ha llegado a Navarra.
Antes de la aprobación de las medidas del Gobierno para Catalunya al amparo de dicho artículo sólo se había amenazado con aplicarlo en Canarias, y fue con Felipe González en la Moncloa en 1989 por una cuestión fiscal. El titular de la cartera de Hacienda era entonces Josep Borrell y negoció con el gobierno canario. Hubo acuerdo antes de que se cumpliera el plazo de un mes para responder al requerimiento.
A raíz de la cuestión catalana se han sumado el delegado del Gobierno de Castilla-La Mancha, José Julián Gregorio, el exministro de Sanidad, Alfonso Alonso, y la presidenta del PP de Navarra, Ana Beltrán.
Navarra
La actuación del Govern en Catalunya se puede extrapolar a Navarra: ambos gobiernos pretenden que una minoría aplaste a una mayoría no nacionalista”
“La actuación del Govern en Catalunya se puede extrapolar a Navarra: ambos gobiernos pretenden que una minoría aplaste a una mayoría no nacionalista”, ha asegurado la popular navarra, que el 1 de octubre agradeció a la Guardia Civil y la Policía Nacional sus actuaciones en Catalunya para que “los independentistas no se salieran con la suya”. Las declaraciones de Beltrán han llegado tras una resolución aprobada por el Parlamento de Navarra contra el 155.
La cámara ha aprobado este lunes, con los votos a favor de los grupos que sustentan al Gobierno Foral y en contra de la oposición, una declaración institucional en la que se tacha de “inaceptable e inadmisible” la aprobación de las medidas del Gobierno. “La puesta en marcha para Catalunya del artículo 155 de la Constitución por el que el Gobierno de España del PP, apoyado por la Monarquía, y acompañado del PSOE y Ciudadanos así como por UPN, interviene el autogobierno de Catalunya es una decisión inaceptable e inadmisible”, recoge el texto impulsado por el cuatripartito.
“Hoy el cuatripartito ha aprobado otra infamia: una declaración institucional sobre Catalunya que evidencia su falta de respeto hacia las leyes y hacia la democracia, y que va en contra del interés general de España y, por lo tanto, también de Navarra”, ha afirmado Beltrán al respecto. “Nos llaman alarmistas, pero hay pruebas más que evidentes para pensar que el Gobierno foral, con la presidenta Barkos a la cabeza, quiere que Navarra desaparezca y se convierta en una provincia más del país Vasco”, añadía, según los comentarios recogidos en su cuenta de Twitter.
Euskadi
[...]Si estos ingredientes se unen nos llevarían a la misma situación, y por lo tanto al mismo desafío y al mismo peligro que se está sufriendo en Catalunya”
La primera amenaza fue el miércoles. “García-Page está pidiendo a gritos el artículo 155 para que sea el Estado el que enmiende la labor del Gobierno que forman el PSOE y Podemos”, declaró el delegado del Gobierno en Castilla-La Mancha. La respuesta del presidente autonómico fue solicitar por carta a Mariano Rajoy el cese de José Julián Gregorio en el cargo.
Alfonso Alonso, presidente del Partido Popular en el País Vasco, señaló este domingo en San Sebastián que Euskadi contiene en la actualidad los “mismos ingredientes” para llegar a una situación similar a la que vive Catalunya. “En Euskadi hay un nacionalismo en el poder (PNV), fuerzas radicales que aún están en la justificación de posiciones violentas (Bildu), populistas de Podemos que son la tercera fuerza, y la plataforma Gure Esku Dago, embrión de una Asamblea Nacional Vasca. Si estos ingredientes se unen nos llevarían a la misma situación, y por lo tanto al mismo desafío y al mismo peligro que se está sufriendo en Catalunya”, advirtió Alonso.
Castilla-La Mancha
García-Page está pidiendo a gritos el artículo 155 para que sea el Estado el que enmiende la labor del Gobierno que forman el PSOE y Podemos”
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)