La declaració del número 2 de Camps com a penedit estableix un precedent insòlit en la política valenciana
Dijous, 25 de gener de 2018 06:00h
Interrogatori de Ricardo Costa durant el judici pel 'cas dels vestits'. ACN
Ignasi Muñoz / València
Que Ricardo Costa s'haja penedit dels seus pecats de corrupció en el darrer moment evitarà que la justícia puga demanar responsabilitats a l'assenyalat per ell com a cap de la trama de finançament il·legal del PPCV. El matís és important perquè una de les claus del comerç de confessions i rebaixes de pena depén del guany que per a la justícia suposa l'esclariment dels fets i els seus responsables i l'assegurament de les condemnes buscades.
La confessió implica una condemna quasi segura, encara que benevolent, de l'acusat, però no l'extensió de l'acusació a altres possibles responsables, atés que el pas del temps ha produït la prescripció dels delictes. El cas de Ricardo Costa, a més, pot tindre un efecte exemplificador. A hores d'ara ja suposa un precedent original en la política espanyola, pel senzill fet que és el primer altíssim càrrec d'un partit que admet la seua participació en una enorme trama de corrupció i 'estira la manta' de debó fins a destapar que les poques instàncies superiors a la seua posició eren el pinacle del muntatge prevaricador.
Costa sap moltes coses de molta gent, com qualsevol encarregat de les canonades, incloses les clavegueres, d'un partit polític. No han passat tants anys com perquè els actuals dirigents del PPCV puguen estar del tot tranquils respecte de qualsevol indiscreció del penedit. El "nou PPCV" no ho és tant perquè no pot ser-ho, entre altres coses perquè el PP espanyol és molt semblant al d'aquella època si tenim en compte que el seu líder és el mateix i el PP és un partit presidencialista.
Isabel Bonig té motius de sobra per a la inquietud o el pànic. No es tracta només que les revifades judicials dels vells casos de corrupció entrebanquen la seua titànica tasca d'oposició al govern del Botànic. Francisco Camps és encara militant del partit. El lligam és encara tan gran que ni Bonig ni cap dels altres dirigents s'han atrevit a demanar-li que renuncie a les prerrogatives d'expresident de la Generalitat.
Les conseqüències immediates de l'explosió de la bomba Costa són un avís del que podria succeir si Camps entrara en erupció. L'onada expansiva assoliria un abast que faria tremolar les estructures del PP. El suport, encara hui, de Rajoy a la versió de la inexistència de finançament irregular al PPCV constitueix una altra prova que els lligams encara són ferms.
Camps va salvar Rajoy quan ell era president plenipotenciari d'un dels territoris senyers governats pel PP i l'actual president espanyol, un candidat doblement derrotat i assetjat pels seus coreligionaris. Això no va impedir que Rajoy sacrificara Camps en l'altar de la campanya electoral de les Generals de 2011, però sí que va deixar un deute que s'ha de reemborsar.
Abans, Rajoy havia obligat Camps a sacrificar Costa. Ho va fer a contracor i incomplint la paraula donada. Les organitzacions com el PP no deixen abandonats els seus mentre es mantinguen fidels i disposats a respectar la discreció deguda. Costa s'ha sentit bandejat i, els darrers dies, ha vist com la cadena de silenci s'ha anat trencant. La sima ja amenaçava d'empassar-lo quan va optar pel penediment, tardà però políticament demolidor. Això no obstant, és conscient del preu que hauran de pagar ell i, sobretot, la seua família, com va advertir davant del tribunal.
Els militants i els votants del PPCV i de la resta de l'Estat han pogut veure i sentir com un dels homes en qui van dipositar la seua confiança admet que l'estructura del partit es recolzava sobre una trama de finançament il·legal. Ja no és només l'oposició, ni uns empresaris aprofitats, ni els fiscals, ni els jutges. Ahir va ser un dels seus, un dels més prominents, qui els va abocar la veritat a la cara.
Tot, davant la impotència d'uns nous dirigents incapaços de negar els fets i de prendre mesures contra els responsables. Francisco Camps té encara el carnet del PPCV i no pensa lliurar-lo. Amb això han de carregar els milers de militants i simpatitzants. A molts, els pot semblar una motxilla massa pesada. El punt potencialment tràgic d'aquesta situació és que la dreta valenciana i també l'espanyola disposa ara d'una alternativa més creïble i confortable on dipositar la seua castigada confiança. Molts ja van fer la mudança en 2015. Ciutadans té la xarxa parada. No ha de fer res més que esperar que la migració comence. https://www.diarilaveu.com/noticia/79347/confessio-costa-rebentar-ppcv
L'exvicepresident de la Generalitat Valenciana Vicente Rambla s'ha desvinculat aquest dimecres de qualsevol responsabilitat econòmica en les campanyes de les eleccions autonòmiques i municipals de 2007, per a les quals va ser contractada l'empresa vinculada a la trama Gürtel, Orange Market, i que ell va coordinar. Així mateix, ha negat tindre coneixement de l'ordre que els actes electorals havien de ser sufragats per empresaris.
Abans de començar a declarar en el judici pel presumpte finançament il·legal del PP valencià, Rambla ha afirmat que no té intenció de "contar la meua pel·lícula", sinó d'aclarir la documentació que ara mateix s'està investigant. L'exvicepresident, que s'enfronta a sis anys i mig de presó per dos delictes electorals i falsedat en document mercantil, ha sigut el primer dels acusats en aquest judici que no ha reconegut els fets dels quals se'ls acusa.
Pel que fa a la seua tasca com a coordinador de campanya, ha eludit la seua responsabilitat en matèria econòmica llegint, en dues ocasions, un paràgraf de la declaració com a testimoni del president del govern, Mariano Rajoy, en el judici per la primera època de la trama Gürtel (1999-2005), en el qual va destacar que el vicepresident només s'encarregava de la "part política". Ha insistit, a més, que desconeixia els límits de despesa en campanya.
"No vaig tindre absolutament res a veure amb els pagaments" dels actes electorals, ha emfatitzat. "Si jo haguera fet els pagaments, hauria eixit aquest nyap de campanya que estem veient?", s'ha preguntat.
La fiscal Myriam Segura ha preguntat si coneixia la instrucció donada a la trama Gürtel perquè facturaren els serveis prestats en els actes de campanya a empresaris, a la qual cosa Rambla ha contestat amb un "rotundament no". En aquest sentit, ni tan sols ha sigut preguntat pel nom de la persona que va donar aquesta ordre.
El líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, i el seu número dos, Pablo Crespo, van confessar que Costa va ser el que els va donar aquesta indicació de cobrar a "determinats empresaris" els actes electorals. Va ser el responsable d'Orange Market, Álvaro Pérez 'El bigotes', qui va revelar que la decisió de finançar-se d'aquesta manera va ser de l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps, fet que ha corroborat aquest dimecres per Costa.
"M'he dedicat sempre a la gestió del govern i una vegada em demanen que m'acoste al partit a ajudar i miren en quina m'he vist clavat. Jo vaig, ajude, i me'n torne a ma casa", ha lamentat. L'advocat de l'Estat, Edmundo Bal, li ha demanat que precise una qüestió que va eixir durant la declaració de 'El Bigotes' sobre que ell va designar un empresari perquè pagara les tanques publicitàries en què es promocionava a Alberto Fabra com a candidat a l'Alcaldia de Castelló. "Amb tot el respecte a l'Advocacia de l'Estat", Rambla ha contestat que això no és el que ell va escoltar; no obstant això, ha assenyalat que l'acusació no és certa.
També ha explicat que quan a ell se'l va nomenar encarregat d'organitzar les campanyes electorals, Orange Market ja estava treballant amb el PP de la Generalitat Valenciana. "Orange Market és l'empresa de capçalera del partit", feia el que ordenaven Camps i Ricardo Costa des de novembre de 2004, ha recalcat. És més, ha subratllat que Costa "era la persona que tenia tot el pes dins del partit. Per les circumstàncies que foren, era públic i notori". El seu company de partit era qui parlava amb Crespo i Pérez perquè era l'"embut, la persona que calia passar per a tenir la interlocució".
Rambla ha precisat que les campanyes autonòmiques eren coordinades al costat de la seu nacional del PP perquè el missatge en totes les demarcacions era "similar". No obstant açò, després, els partits de cada autonomia donaven els seus "tocs" per a personalitzar-la i ha ironitzat que si "fora per Camps" s'haurien posat moltes més tanques publicitàries de les que hi havia.
Rambla ha indicat que va nomenar un equip de campanya que estava integrat, entre d'altres, per Juan Cotino, Gerardo Camps, Ricardo Costa, Víctor Campos (exvicepresident de la Generalitat Valenciana), la senadora Adela Pedrosa (exsecretaria general dels populars valencians), l'eurodiputat Esteban González Pons, que es va encarregar de la coordinació de tots els candidats autonòmics, o l'actual vicepresident segon de les Corts, Alejandro Font de Mora.
Preguntat per Anticorrupció sobre el deute que tenia el PP valencià amb Orange Market de 141.000 euros en temes de comunicació, s'ha desentés dient que suposa que és heretada de l'anterior vicepresident del govern regional, Víctor Campos. Ha assenyalat que aquesta xifra, segons consta en les anotacions de l'empresa de la Gürtel, corresponia a "V. C.", que 'El Bigotes' va identificar amb Campos i a "R. C.", que segons l'acusat és Costa. "I de sobte la 'V. C.' canvia i es posa 'V. R.', que alguns diuen que és Vicente Rambla", ha dit.
Finalment, sobre altres acusats ha emfatitzat que 'El Bigotes' tenia "facilitat per a entrar en les conselleries valencianes". En aquesta línia, ha recordat que les adjudicacions a Orange Market són objecte d'una altra peça del procediment sobre la trama Gürtel que encara està pendent de jutjar.
També ha volgut deixar "damunt de la taula" que l'extesorera del PP valencià Yolanda García Santos és l'"única que no ha nomenat" Costa en la seua "dissertació". Sobre aquest últim, ha dit que no hi ha "sintonia cap" i que després de la campanya electoral de 2007 van tallar la relació. https://www.diarilaveu.com/noticia/79343/rambla-es-desvincula-grutel
L'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps torna a la primera línia informativa per les declaracions que en seu judicial han fet l'exsecretari del PPCV Ricardo Costa i l'empresari d'Orange Market Álvaro Pérez 'El Bigotes', que l'assenyalen com a responsable directe del finançament il·legal dels populars valencians a través de la trama Gürtel.
Així, Costa ha especificat que les campanyes electorals de 2007 i 2008 del PPCV es finançaren en part amb "aportacions en efectiu d'empresaris que tenien adjudicacions amb el govern valencià" i que aquest sistema de finançament va ser establert per Camps com a líder del partit.
Camps és a dia de hui membre nat del Consell Jurídic Consultiu (CJC), l'organisme públic que assessora tant la Generalitat com les administracions locals en matèria jurídica. Camps forma part d'aquesta institució estatutària des del moment que va dimitir de president de la Generalitat pel 'cas dels vestits', en 2011, derivat de la branca principal del cas Gürtel. Automàticament, segons es recull en l'Estatut d'Expresidents de la Generalitat, els qui han exercit el càrrec de cap del Consell tenen dret a ser membres nats d'aquesta institució.
Per a desenvolupar aquest càrrec consultiu, Francisco Camps cobra anualment 58.000 euros bruts, és a dir, uns 4.100 euros al mes, en 14 pagues. Aquests diners no són els únics que costa Camps a les arques públiques valencianes, ja que per la seua condició d'expresident porta aparellada la possibilitat de comptar amb una oficina integrada per una secretària personal que cobra vora 49.000 euros a l'any i un xofer que rep 35.000 anuals. Tots dos són càrrecs de lliure designació. Així, Camps, com a expresident de la Generalitat Valenciana, i el personal al seu càrrec costen als valencians 142.000 euros a l'any.
Tots aquests beneficis, a més d'un despatx propi a la seu del CJC, estan recollits a l'Estatut d'Expresidents, per la qual cosa és legítim que Camps puga seguir gaudint d'aquests fins al 2026, que serà quan s'acomplisquen els 15 anys fixats per aquest mateix document com a període durant el qual es pot seguir exercint el càrrec.
Tot i que camps fa ús de les prerrogatives recollides en la llei, després de les declaracions de Costa i altres capitosts de la trama Gürtel, Podem, Compromís, PSPV i Ciutadans han reclamat la renúncia de l'expresident com a membre del CJC. Així, aquest dimecres, els quatre grups i també el PPCV han signat la proposició no de llei presentada per Compromís que permetrà aquest dijous debatre en el ple de les Corts sobre la conveniència que camps abandone el CJC.
Els quatre grups ja han demanat aquest dimecres que Camps faça un pas enrere i, per la seua banda, el PPCV ha considerat que la dimissió de Camps del CJC és "una decisió exclusivament personal".
L'Estatut dels Expresidents no inclou en cap dels seus articles ni disposicions ni ninguna referència a les raons per les quals alguns dels seus membres haurien d'abandonar l'esmentat organisme. Aleshores, l'única manera possible que Camps deixe de ser membre del CJC és per iniciativa pròpia.
Més fronts judicials oberts
Tot i que el cas Gürtel pot acabar assenyalant-lo com a màxim responsable del finançament irregular del PPCV, la preocupació judicial per a Camps és el cas Valmor. Aquesta causa judicial oberta per presumptes irregularitats en l'organització del Gran Premi de Fórmula 1 celebrat a València és la que pot acabar amb l'expresident al banc dels acusats.
Aquest mateix dimecres el jutjat encarregat d'aquesta causa ha rebutjat el recurs interposat per l'excap del Consell per a intentar evitar declarar com a imputat.
Els fets investigats corresponen a la negociació prèvia del contracte de la Fórmula 1, la signatura i participació del Circuit del Motor, el pagament del cànon per a acollir el Gran Premi de Fórmula 1 i l'aval i la compra de Valmor per part del govern valencià. Així, se l'acusa dels delictes de malversació de cabals públics i prevaricació administrativa. https://www.diarilaveu.com/noticia/79331/camps-costa-142mil-valencians
A tu lado, arriba, abajo, delante, detrás y un dos tres
La década de corrupción del PP que arruinó a la Comunidad Valenciana
La corrupción salpicó a casi todas las áreas de sus gobiernos: desde la construcción de colegios hasta la ayuda a la cooperación; desde la visita del Papa hasta la organización de todo tipo de eventos como el stand en Fitur; desde las campañas electorales del PP hasta la llegada de la Fórmula 1 a Valencia
Imagen de archivo del expresident de la Generalitat, Francisco Camps, y el exsecretario general del Partido Popular de la Comunidad Valenciana, Ricardo Costa, durante la lectura del veredicto de la denominada causa de los trajes del caso Gürtel, en la que fueron declarados no culpables.
MIGUEL ÁNGEL MUÑOZ ENCINAS
Madrid 25/01/2018 - 09:52 h. CET
La Comunidad Valenciana, la segunda más endeudada de España tras Cataluña con casi 45.000 millones de euros, tiene su pasado más reciente sometido a una investigación judicial que ha destapado un inmenso nicho de corrupción. La administración autonómica que presidió Francisco Camps entre 2003 y 2011 está bajo sospecha. Vicepresidentes, consejeros, directores generales o jefes de gabinete de distintos departamentos están imputados, procesados o ya condenados a penas de cárcel.
La corrupción salpicó a casi todas las áreas de sus gobiernos: desde la construcción de colegios hasta la ayuda a la cooperación; desde la visita del papa hasta la organización de todo tipo de eventos como el stand en Fitur; desde las campañas
Como guinda de este pastel tóxico, quien fue secretario general del PP valenciano, Ricardo Costa, ratificó ayer ante el tribunal que le juzga que esta formación política se financió durante años con dinero negro de constructores y contratistas por orden del presidente Francisco Camps. Lo que confesó Costa, lo han reconocido ante el mismo tribunal los financiadores del PP, es decir, empresarios beneficiados por el Gobierno de Camps. Y también lo han admitido los intermediarios, es decir, la trama corrupta de Francisco Correa que en Valencia la lideraba Álvaro Pérez, más conocido como 'El Bigotes'.
Además, hay pruebas en el sumario (facturas falsas, documentos, conversaciones telefónicas entre los imputados) que apuntalan la oscura historia de un partido, el PP, y una comunidad, la valenciana. Sin embargo, cuando hace justo ahora 9 años -en 2009- estalló el escándalo, Costa decía otras cosas: "Tengo ganas de contar la verdad y poder aclarar cuanto antes que las acusaciones contra Camps, contra mí, contra Víctor Campos o Rafa Betoret son falsas o infundadas".
Sin embargo, ayer, con la cárcel en el horizonte, Costa señaló directamente a Francisco Camps. Tras esa confesión resulta aún más llamativo que tras nueve años de procesos judiciales abiertos, Camps siga sin un rasguño de la justicia, sin un sólo reproche penal.
Camps siempre pronosticó un final feliz. En febrero de 2009 estalla el escándalo de la trama Gürtel en la Comunidad Valenciana. Un par de meses después, en abril, cuando el Tribunal Superior de la Comunidad Valenciana abrió diligencias contra él y se supo que iría a declarar, Camps ya dijo que acabaría bien. "Ya tengo un sitio, y eso me da felicidad, para contar la verdad y acallar tantas mentiras. Tengo también la felicidad de que esto acabará con un final feliz". Unos días después, aquel mismo abril de 2009, Camps insistía en que las cuentas de su partido estaban limpias como una patena. "De momento la justicia nos ha dicho que aquí de trama, nada. Que aquí de corrupción, nada. Y que aquí de financiación ilegal del partido, nada. Y dirá que de lo otro, también nada de nada, no hay nada. Es que no hay nada".
Mientras, Mariano Rajoy empezaba en abril de 2009 a poner la mano en el fuego por Camps y también por Costa. "Yo tengo plena y total confianza en ambos y tienen el pleno y total apoyo del partido". Un mes después, en mayo de aquel año 2009, Rajoy también pronosticaba un final feliz y decía que quienes acusaban a Camps no tenían razón ni corazón. "Paco, estamos contigo, como siempre. Y la historia será una historia feliz. La inmensa mayoría de los valencianos y de todos los españoles se van a llevar una enorme alegría para disgusto de esos inquisidores del siglo XXI con una crueldad infinita que no tienen razón ni corazón", decía el ahora presidente.
Y el éxtasis de este crescendo de apoyo de Rajoy a Camps llegó un mes después. En junio de 2009, pronunció unas palabras que le siguen persiguiendo. "Querido Paco, una de las cosas mejores que le pueden pasar a uno en la vida es decir lo que piensa y con mucha gente delante. Yo creo en ti, creo en lo que haces, te he visto actuar muchas veces, y siempre estaré detrás de ti, o delante o al lado. Quiero que lo oigan todos en esta plaza. Gracias Paco".
El periplo de Camps por los tribunales le llevó a ser juzgado en 2012 y absuelto por un jurado popular (cinco votos a favor y cuatro en contra) pese a las numerosas pruebas de que la red Gürtel le agasajó con más de 30.000 euros en trajes y otros regalos. Sin embargo, ese percance judicial le había obligado a dimitir como presidente autonómico el verano de 2011. Y aquel 20 de julio de 2011 en el que renunció insistió en que no había nada, nada de nada, en que era inocente, pero que dimitía como un sacrificio en favor de Mariano Rajoy.
Durante estos años, Camps ha conseguido esquivar todas las causas que han llevado a sus vicepresidentes, consejeros o directores generales al banquillo de los acusados, salvo la de la organización de la Fórmula 1 en Valencia, en la que está imputado por prevaricación y malversación de fondos públicos. Es la única causa en la que lo está.
De hecho, el expresidente balear Jaume Matas fue condenado a prisión por adjudicar sin concurso la organización de eventos a la empresa Noos, de Iñaki Urdangarin y la infanta Cristina. Francisco Camps hizo lo mismo en Valencia, pero el Tribunal Superior de Justicia de esa comunidad no apreció indicios suficientes para imputarle los delitos que llevaron a condenar a Jaume Matas en Palma de Mallorca.
La historia de corrupción en la administración que presidió Francisco Camps durante ocho años ocupa decenas de miles de páginas de sumarios cargados de pruebas sonrojantes para cualquier Gobierno. La crónica negra judicial del Gabinete Camps es abundante.
Su consejero de Cooperación Rafael Blasco fue condenado a 6,5 años de cárcel por desvío de fondos públicos destinados a proyectos de ayuda a países pobres.
Su consejera de Turismo, Milagrosa Martínez, fue condenada a nueve años de cárcel por amañar contratos a favor de la trama Gürtel.
Juan Cotino, a quien nombró presidente de las Cortes Valencianas, está procesado por la adjudicación ilegal de un contrato de siete millones de euros a la red Gürtel para instalar pantallas e iluminación en el recorrido de la visita del Papa a Valencia.
Su primer vicepresidente Víctor Campos, está condenado por cohecho. Campos admitió haber recibido trajes de regalo de la trama Gürtel.
Y su último vicepresidente, Vicente Rambla, está procesado por la financiación ilegal del PP valenciano.
Pero Francisco Camps no se enteró de nada. O al menos eso dice, aunque de las conversaciones telefónicas que figuran en los distintos sumarios, algunos de los que hablan apuntan a que Camps se enteraba de muchas cosas, entre ellas, la financiación ilegal de su partido.
Álvaro Pérez, responsable de la trama Gürtel en Valencia, gestionaba el cobro de los mítines a través de contratistas de la administración valenciana. Hablaba con unos y con otros y cuando la cosa se complicaba, amenaza con recurrir al "presi", como lo llamaba. La amistad del Bigotes con Camps llegaba casi hasta la muerte. "Contarás durante muchos años con mi lealtad. Durante muchos años, no hijo de puta, durante toda tu vida", le respondía el expresidente valenciano. Pero la lealtad se acabó la semana pasada.
Y mientras el PP y la Gürtel presuntamente se enriquecían mutuamente en la Comunidad Valenciana, los servicios públicos y las cuentas de la región seguían yéndose por el desagüe.
La educación pública fue uno de los sectores que más sufrió. Para la construcción de colegios se creó una empresa pública que gastó durante el mandato de Camps casi 3.000 millones de euros con unos sobrecostes de 1.130 millones. Y pese a ese esfuerzo inversor y despilfarrador, los barracones al comienzo del curso señalaban a la Comunidad Valenciana como la primera de España en problemas de escolarización. El curso pasado había 15.000 escolares dando clase en barracones.
Para colmo, el año en que Camps dejó la presidencia de la Comunidad Valenciana, se manipularon los datos de la deuda y el déficit. Hace un mes, la Unión Europea confirmó la multa a España de 19 millones de euros por la información incorrecta sobre gasto sanitario que facilitó entonces la Comunidad Valenciana. España recurrió, pero el recurso fue rechazado.
En definitiva, una comunidad fallida, no por sus recursos, capacidades o atractivos, sino por la gestión del PP, con un expresidente que sigue presumiendo de su inocencia pese a que todos, incluyendo sus colaboradores y amigos más cercanos, le culpan de la corrupción que echó raíces en la comunidad que presidía. http://cadenaser.com/programa/2018/01/24/hoy_por_hoy/1516828077_143391.html?int=masinfo
La formación regional explica que ambos tienen expedientes abiertos a la espera de que haya sentencia
A muchos cargos populares les parece "vergonzoso" lo que se está contando en el juicio del ‘caso Gürtel’
Génova planta un cortafuegos diciendo que son cargos del pasado sin responsabilidades ya en su formación
MARÍA JESÚS GÜEMES
Madrid 25/01/2018 - 08:16 h. CET
En el PP valenciano dicen que no pueden actuar contra Ricardo Costa y Francisco Camps porque no ostentan ya ninguna responsabilidad. "No les podemos quitar nada porque no cuentan con ningún cargo orgánico", explican desde la formación regional.
MÁS INFORMACIÓN
A su juicio, han hecho todo lo posible aplicando los Estatutos. De ese modo, a Costa se le tramitó un expediente disciplinario en febrero de 2016 cuando se le abrió juicio oral por financiación ilegal y Camps tiene un expediente informativo desde que en diciembre pasado fue imputado en el caso Valmor, la investigación de la organización de la Fórmula 1. A pesar de los escándalos que han salpicado al expresidente de la Generalitat valenciana, hasta este mes de enero nunca se había procedido contra él.
De todos modos, a ninguno de los dos se les ha echado del partido. Algo que se justifica recurriendo a las normas internas. Recuerdan que estas señalan que se debe esperar a que haya sentencia. Aunque muchos populares preferirían que ya no estuvieran en sus filas. Se sienten “abochornados” por todo lo que se está contando en el juicio del ‘caso Gürtel’.
Les parece “vergonzoso” y reconocen que la corrupción hace mucho daño a su formación. Quieren que “cada palo aguante su vela”. Y lamentan que todos los días Rato, Granados, González o Bárcenas contaminen los mensajes que tratan de lanzar sobre otros asuntos. Por eso, les gustaría que desde la dirección nacional se vieran mayores “gestos”.
Pero Rajoy, por su parte, se remite a los tribunales y sostiene que él no sabía nada de lo que estaba ocurriendo. Mientras, desde Génova, plantan un cortafuegos. La estrategia, una vez tras otra, es hablar de ellos como “dirigentes del pasado”. Aunque no hace tanto, Costa cargaba una caja de avales en el Congreso de 2008. El apoyo de Camps fue decisivo para que Rajoy siguiera siendo entonces el líder del PP. http://cadenaser.com/ser/2018/01/24/politica/1516830770_761913.html?int=masinfo
Vicente Monsonís: "Me dijeron: estás muerto como empresario"
El expresidente de la Asociación de Empresarios de Construcción de Castellón cuenta cómo funcionaba el sistema de mordidas que se impuso con el PP en la Comunidad Valenciana
MARINA FERNÁNDEZ
Madrid 25/01/2018 - 09:42 h. CET
“Determinadas empresas llegaron a constituir verdaderos monopolios artificiales. Pagaban comisiones próximas al 3% de la adjudicación y, además, lo que se denominaba ‘una pizza’. Introducían modificaciones falsas en el proyecto. Y sobre esa modificación, el porcentaje de la mordida era hasta del 30%”. De esta forma funcionaba la adjudicación de obra pública en la Comunidad Valenciana entre 1997 y el 2005 según Vicente Monsonís, que durante esos años estuvo al frente de la Asociación de Empresarios de la Construcción de Castellón. Durante esa época pero también desde mucho antes, según su testimonio: "esto ya era un modus operadi previo al señor Camps".
Para el empresario, en la Comunitat Valenciana se ha producido una “napolitización” del negocio de la construcción, porque “era imposible entrar en determinadas obras si no lo hacías con los supuestos que te imponían, comisiones próximas al 3%, en algunos casos superiores, y las modificaciones de los proyectos de hasta el 30%”. Monsonís ha asegurado que este sistema “era generalizado” y ha contado que ha “tenido que ver cómo proyectos antes de salir a licitación estaban en la mesa de determinados empresarios y cómo empresarios salían de reuniones con la autoridad política de despachar los presupuestos anuales del año siguiente, de decidir dónde invertir, cómo invertir, eso lo he visto yo”, ha insistido el empresario que, según ha explicado, conoce el sistema debido a las denuncias de “muchos empresarios que querían salirse de ese círculo”.
En su caso, las continuas negativas a pagar esas comisiones ilegales pusieron a su empresa contra las cuerdas. “Se me dijo literalmente ‘estás muerto como empresario’, porque me negaba a ciertas prácticas, y así lo viví. Se nos hacía morir de éxito. Nos adjudicaban determinadas obras y luego se nos cortaba la financiación”, ha contado Monsonís que ha explicado que no denunció la situación ante la justicia por falta de pruebas y por miedo. “Eran capaces de arruinarte y qué pruebas tengo yo. El problema son las pruebas, qué pruebas tengo yo frente a una actitud napolitana”, se ha justificado.
Según Vicente Monsonís, las ilegalidades en la adjudicación de obra pública no se limitaban a la Generalitat Valenciana, gobernada por el PP, sino que se extendían al resto de administraciones, algunas gobernadas por otras formaciones políticas aunque “no con la exageración de este partido [del PP]”. El constructor ha denunciado que este sistema "cuenta con el apoyo necesario de determinados funcionarios" y que "políticos, administraciones y empresas van de la mano" en la corrupción. "Las raíces son más profundas que estrictamente la financiación ilegal de un partido", ha sentenciado. http://cadenaser.com/programa/2018/01/25/hoy_por_hoy/1516856412_442509.html
Un fallecido en una colisión múltiple en la N-340 en Alcalá de Xivert
En el accidente se vieron implicados 4 camiones articulados y 2 turismos. Hubo otro accidente en la CV12 en Ares y en la A-23 en Barracas
Imagen de archivo de un accidente en Alcalà de Xivert en 2016
NIEVES ADSUARA
Castellón 24/01/2018 - 22:29 h. CET
Una persona falleció ayer por la tarde tras una colisión múltiple en la que se vieron implicados cuatro camiones articulados y dos turismos en la N-340 en Alcalá de Xivert. Otra persona resultó herida grave, a la que los bomberos tuvieron que excarcelar porquehabía quedado atrapado en su turismo.
Al margen del accidente en la N-340, una hora más tarde se produjo otra colisión en la CV12 a su paso por Ares del Maestrat en el que se vieron implicados un coche y una furgoneta. Los bomberos tuvieron que excarcelar al ocupante del turismo y más tarde fue trasladado por la SAMU hasta el hospital. En la furgoneta viajaban dos personas, un varón y una mujer, que no estaban atrapados.
Dice @marianorajoy que a él las anadanzas de la banda de Camps en torno a la #Gürtel le vienen de nuevas. Que nadie le había dicho nada de eso de la caja B, ni de la financiación en negro negrísimo de su delegación valenciana, ni de nada de nada. Que él nada más está para salvar la patria y que todo lo demás le importa un bledo. Lo mismito que decía en 2009 cuando la Policía y la Fiscalía hicieron estallar el tinglado mafioso. Nueve años después, cinco de ellos en el Gobierno, y el tipo sigue en las mismas. Así caigan chuzos de punta, ni se inmuta, si se sonroja el personaje. Dura, dura, dura... pero que mucho (la cara y el estómago, digo).
Me siento especialmente emocionado, orgulloso y agradecido y quiero compartirlo con vosotros. Hoy, en Bruselas, he recibido el premio 2018 International Privacy Champion Award que otorga la gran organización internacional defensora de la privacidad, el Electronic Privacy Information Center. Es un reconocimiento personal pero, también, a un país que ha estado y está en la vanguardia de la protección de datos y de la privacidad. Gracias!
Por Resolución de 22 de Enero de 2018 se ha acordado someter a
información pública, por un plazo mínimo de un mes, el proyecto de
reparcelación forzosa y notificación individual a los propietarios y titulares de
derechos incluidos en el área reparcelable del Parque Industrial Medioambiental
de les Coves de Vinromà.
Lo que se hace público en cumplimiento de lo establecido en el artículo 63 y
siguientes de Ley 5/2014, de 25 de julio, de la Generalitat, de ordenación del
territorio, urbanismo y paisaje, de la Comunitat Valenciana para que los
interesados puedan examinar la documentación y presentar las observaciones y
alegaciones que estimen pertinentes durante el plazo de un mes, contado a partir
del siguiente al de la publicación de este anuncio en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana.
Les Coves de Vinromà, 22 de enero de 2018.
La alcaldesa: Mónica Nos Orient.
Els socialistes denuncien que aquest problema té greus conseqüències al territori, en afectar negativament als aqüífers i a les possibilitats de desenvolupament turístic.
23/01/18
El diputat provincial del PSPV-PSOE, Santi Pérez, ha defensat avui en el Ple de la Diputació la necessitat que la corporació provincial adopte les mesures pertinents que ajuden a solucionar el greu problema que existeix amb la gestió dels purins, “que tanta afectació mediambiental està generant als nostres pobles”.
Pérez urgeix a l'equip de govern al fet que trobe una solució perquè “és evident que els ramaders tenen dificultats per donar una sortida correcta a aquest producte residual, dificultats que van a ser encara majors en breu, amb l'entrada en vigor d'una nova normativa que serà més exigent que l'actual”.
Aquest diputat socialista recorda que “als nostres pobles, els purins estan generant problemes molt seriosos perquè produeixen una olor que resulta molt desagradable i que perjudica notablement a l'hora de realitzar la promoció turística”. A més, ha afegit, “està perjudicant considerablement als nostres aqüífers”.
En la seva opinió, “es tracta d'una situació molt preocupant a la qual incomprensiblement hem arribat després que des de 1999, la Diputació s'haja gastat 13 milions d'euros per instal·lar 5 plantes de tractament de purins a la província, de les quals solament han arribat a funcionar 2, la de la Vall d'Alba i la de La Todolella. La de la Vall d'Alba va funcionar durant molt pocs anys i la de La Todolella treballa a un ritme molt menor del que deuria”.
“13 milions d'euros invertits des de 1999, enterrats en un projecte que segons ens van explicar llavors, havia de servir per resoldre l'assumpte dels purins durant 25 anys”.
No obstant això, “no ha estat així, el problema segueix latent després que hàgem tirat a les escombraries 13 milions d'euros, sense que en la Diputació ningú haja assumit cap tipus de responsabilitat política i sense que els actuals integrants de l'equip de govern hagen gosat reconèixer que el que van fer els seus antecessors en 1999 va ser un sobirà error”.
La Diputació diu que després d'invertir 549.873 euros fa tres anys per recuperar les plantes de la Vall d'Alba i La Todella, en el futur funcionaran a plena satisfacció, però Santi Pérez ha mostrat la seva “preocupació” pels precedents existents “i perquè ningú en la Diputació ens aclareix què model de gestió es va a seguir”.
Els socialistes diuen que els dos dirigents del PP són especialistes a recolzar a corruptes, “perquè no solament van ovacionar durant anys a l'ara confés Costa i a qui aquest han assenyalat com a cervell de la trama, Camps, també van fer el propi amb el condemnat Carlos Fabra”.
24/01/18
Castelló. 24/01/2018. La vicesecretària general primera del PSPV-PSOE en la província de Castelló, Ana Edo, creu que “després d'escoltar el que s'ha dit aquest mateix matí pel ex secretari general del PP a la Comunitat Valenciana, Ricardo Costa, al PP se li han acabat les excuses perquè ha reconegut el que ja portaven anys assegurant policies, jutges i fiscals, que el PP es finançava en negre”.
I lamentablement, açò ocorria quan un castellonenc, Ricardo Costa, estava al capdavant del partit a la Comunitat Valenciana, i quan dos castellonencs més, Víctor Campos i Vicente Rambla, es trobaven en llocs molt destacats de la Generalitat Valenciana, com a lloctinents de qui, segons Costa, era el cervell de la trama: Francisco Camps.
Edo destaca que “nou anys després que esclatara el cas Gürtel, encara que és cert que Camps, Costa, Rambla i Campos van caure en desgràcia i ja no estan en primera línia, també ho és que al capdavant del partit es troben els qui llavors estaven en el pont de comandament o en els seus voltants: Rajoy a Madrid i Bonig i Barrachina a la Comunitat Valenciana i en la província de Castelló".
Perquè Bonig i Barrachina “sempre van estar presents, molt especialment Miguel Barrachina, que porta des de 1991 pujat a la cresta de l'ona, com a regidor, diputat autonòmic, diputat nacional, vicepresident de la Diputació o director general en el Ministeri de Treball en l'època d'Aznar i Zaplana”.
“No hi ha dubte”, assegura la vicesecretària general del PSPV-PSOE, “que Bonig i Barrachina han sigut dos dels beneficiaris electorals estel de les campanyes a les quals el PP acudia reiteradament dopat, amb el diner negre que es robava a la ciutadania”. Uns diners els socialistes exigeixen “que es retorne”.
Ana Edo recorda que “durant els temps del lladronici, van ser molts els que sistemàticament aplaudien d'allò més les gràcies de Ric i de Paco Campos, entre ells Bonig i Barrachina, els qui haurien de comparèixer públicament per a demanar perdó per haver donat suport als qui han fet un ús tan menyspreable de la política i de la confiança atorgada pels ciutadans”.
Lamentablement, conclou, “amb Bonig i Barrachina plou sobre mullat, perquè sempre se li va donar molt bé posar-se a la disposició de corruptes: ho van fer amb Camps i Costa, i per descomptat, amb Carlos Fabra”.
Las Corts aprueban que la Generalitat asuma la deuda financiera de Feria Valencia e IFA
El pleno de las Corts ha aprobado este miércoles, con los votos a favor del PSPV, Compromís, Podemos y Cs y la abstención del PP, la convalidación del decreto ley que habilita los procedimientos y autorizaciones necesarias para que la Generalitat asuma la deuda financiera de 480,81 millones de euros de Feria Valencia y de 45,59 millones de la Institución Ferial Alicantina (IFA) con el objetivo de llevar a término su proceso de reestructuración.
24/01/2018 12:42
VALÈNCIA, 24 (EUROPA PRESS)
El pleno de las Corts ha aprobado este miércoles, con los votos a favor del PSPV, Compromís, Podemos y Cs y la abstención del PP, la convalidación del decreto ley que habilita los procedimientos y autorizaciones necesarias para que la Generalitat asuma la deuda financiera de 480,81 millones de euros de Feria Valencia y de 45,59 millones de la Institución Ferial Alicantina (IFA) con el objetivo de llevar a término su proceso de reestructuración.
Este decreto forma parte de una de las obligaciones que adquirió la Conselleria de Hacienda en el protocolo de intenciones que Ayuntamiento de València, Generalitat y la propia institución ferial valenciana firmaron para iniciar la reestructuración del recinto. Asimismo, el departamento de Economía se comprometió a modificar, a través de otro decreto ley, el marco normativo autonómico para que la Generalitat tenga la competencia de promoción de las ferias comerciales oficiales como servicios de interés general autonómico. Esta iniciativa será debatida este jueves en Corts.
En su intervención, el conseller de Hacienda, Vicent Soler, ha explicado que el Consell heredó una situación "insostenible" tanto en Feria Valencia como en IFA con "graves dificultades de funcionamiento y modelo de gestión" que no generaba los recursos necesarios "ni para mantener sus infraestructuras".
Por ello, ha remarcado que es "urgente" cometer un proceso de regulación de la deuda y de reestructuración de los recintos que mejore las perspectivas de generar recursos. "Hay que tener a punto lo más pronto posible un nuevo modelo ferial que permita obtener un mejor rendimiento", ha reivindicado para señalar que la mejor forma para conseguirlo es una fórmula de sociedad de capital mixto.
Atendiendo al contenido del decreto ley aprobado este miércoles, en el caso de Feria Valencia, la Generalitat se subrogará en la deuda financiera contraída por la entidad para financiar las infraestructuras del 'Plan de Modernización' suscrito en 2001, que asciende a 296,13 millones, y de la 'Ampliación del Plan de Modernización' suscrito en 2004, por importe de 180,16 millones.
Finalmente, también se subrogará en la deuda financiera vinculada a la actividad ordinaria de Feria Valencia que asciende a 4,52 millones. En total, la subrogación de la deuda vinculada a Feria Valencia ascenderá a 480,81 millones de euros.
En el caso de IFA, la Generalitat asumirá deuda destinada a financiar el proyecto de ampliación de infraestructuras avalada por el IVF en 2005 por importe de 45,59 millones.
DEBATE
Durante el debate, el diputado de Cs Antonio Woodward ha indicado que es un decreto que llega "tarde" porque han pasado dos años desde que el actual Consell llegara al gobierno y "la bola se ha hecho más grande sin poner remedio". "Han sido años de inacción, perdidos y malgastados", ha lamentado para señalar, no obstante que este decreto es "necesario".
Desde Podemos, el parlamentario Josep Almería ha defendido que la convalidación de la norma supone "pasar página de una etapa negra" y permite un "futuro con garantías", mientras que Mireia Mollà de Compromís ha defendido que la iniciativa permitirá que las ferias sean "herramientas útiles para la sociedad valenciana".
PSPV: FERIA VALENCIA, "POZO SIN FONDO DE LA CORRPCIÓN"
Por su parte, José Muñoz del PSPV ha lamentado que "no esté judicializado" la "corrupción" que hubo en Feria Valencia en donde hubo "regalos y comidas a familiares y políticos sin justificar" como, a su juicio, ha quedado de manifiesto en la comisión de investigación de las Corts que investiga la gestión en los recintos feriales de la Comunitat.
Muñoz ha señalado que el recinto ferial valenciano fue utilizado por el anterior Consell del PP y gestores como un "pozo sin fondo en donde campaba la corrupción a sus anchas", por lo que ha destacado el trabajo del actual gobierno valenciano para devolver el recinto a los valencianos.
A este respecto, Fernando Pastor del PP ha defendido que las ampliaciones de las ferias se hicieron sin que se alzara "ninguna voz" en aquel momento porque "atendían a la demanda del sector" en un momento de expansión de sus competidores y ha acusado a Muñoz de "embarrar y mentir" sobre Feria Valencia. Respecto al decreto, ha considerado que llega tarde, no incluye el informe de la Intervención y en el cual el recinto de Alicante "sale mal parado".
Josep Vicent Boira denuncia que el tercer fil, que havia de ser una solució provisional "per a connectar-nos amb Europa", s'usa per a "donar servei a Madrid"
Dilluns, 22 de gener de 2018 06:00h
Tram del Corredor Mediterrani amb la tecnologia del tercer carril, emprada per a adaptar l'ample ibèric a l'ample estàndard.. ADIF
Íngrid Lafita / València
L'AVE arribarà a Castelló el 23 de gener. Aquesta era la informació que es publicava el passat dimarts, 16 de gener. Fonts del sector informaven Europa Press que "la nova connexió d'Alta Velocitat (AVE) entre València i Castelló es posarà en servei comercial per a viatgers dimarts que ve" i que "aquest nou tram d'AVE, que forma part del Corredor Mediterrani, permetrà retallar en mitja hora el temps de viatge amb tren entre Madrid i Castelló, de manera que suposarà dues hores i 25 minuts". La inauguració del nou servei serà aquest dilluns.
La realitat és que a Castelló sí que arribarà un tren AVE –la marca comercial que usa Renfe Operadora per als seus trens d'alta velocitat d'alta gamma–, però no ho farà a alta velocitat. És com si, anant a la metàfora, ens digueren que arribarà un Ferrari o un Bugatti, però en lloc de circular per una pista de velocitat il·limitada, ho fera per un sender de muntanya o un camí de pedres. La confusió –premeditada o no– naix quan amb la paraula AVE es pot fer referència de manera indiscriminada al cotxe i a la via de comunicació per on circula.
La velocitat
Només atenent a la definició que en dóna la Unió Internacional de Ferrocarrils (UIC, pel francés Union Internationale des Chemins de Fer), ja es pot concloure que l'alta velocitat no arribarà aquest dilluns al tram entre València i Castelló. Si bé la UIC reconeix que no hi ha una definició estàndard per al ferrocarril d'alta velocitat, resumeix que, "en tot cas, l'alta velocitat és una combinació de molts elements que constitueixen tot un sistema". Dins d'aquest sistema estaria el material rodant, és a dir, els trens, però també les infraestructures. I ací és on està el quid de la qüestió: per a la UIC, aquestes infraestructures han de ser línies noves dissenyades per a velocitats superiors als 250 km/h o bé, en alguns casos, línies ja existents millorades per a arribar a velocitats de 200 o 220 km/h.
El secretari autonòmic d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira, explica a Diari La Veu que "no sabem exactament les velocitats i altres dades tècniques, perquè es presentaran aquest dilluns, però sí que sabem el temps dels trajectes i d'ací deduïm les velocitats". Una font consultada, pertanyent al col·lectiu de maquinistes, afirma que "en les vies entre el Cabanyal i Moncofa abans es podia circular a 200 km/h, mentre que ara la velocitat màxima de la línia València-Castelló és de només 160 km/h". Una velocitat que dista molt del que marca la UIC.
Aquesta mateixa font conta que, "de fet, entre València i Castelló ara es perd més temps, perquè abans d'instal·lar el tercer carril sí que es podia circular a 200 km/h per eixe tram". El tercer carril a què fa referència és el fil afegit a les vies per tal d'adaptar l'ample ibèric a l'ample estàndard (també conegut com a internacional o UIC). Boira explica que el tercer fil va ser "un invent" de la ministra Ana Pastor en 2012 "per tal de guanyar temps i que en 2015 estiguera en marxa el Corredor Mediterrani" i remarca que aquest és vertaderament "el tema important". "Cal recuperar això", sentencia.
Una Espanya radial
L'anomenat Projecte d'implantació de l'ample UIC en el Corredor Ferroviari Mediterrani (2012) parlava, entre altres coses, d'una doble via amb ample estàndard entre Castelló i Sagunt, en què també circularien els Rodalia i els Mitja Distància. Aquest pla no preveia la construcció de nous trams de línies d'alta velocitat entre València i Tarragona. En 2014, però, es va decidir que només s'instal·laria el tercer fil en una de les vies entre Sagunt i València, que passaria a ser d'ample mixt, mentre que no s'actuaria en l'altra via.
Amb tot, Boira recorda que "el tercer fil havia de ser una resposta provisional, ràpida i econòmica per al Corredor Mediterrani, per a connectar-nos amb Europa i moure les mercaderies, no per a vindre de Madrid a Castelló". Per tant, enumera tres problemes: era una solució provisional, ha entrat amb molt de retard –estava prevista per a 2015 i no per a 2018– i se li ha canviat el sentit. "Era per a anar cap al nord, no cap al centre", argumenta.
Per a Boira, "tot el que toca el govern estatal ho converteix en radial", mentre el País Valencià "continua sense poder exportar al nord". "El tram València-Xàtiva-La Encina tampoc està fet, així que no s'està cohesionant el País Valencià, sinó servint Madrid", denuncia.
La saturació
Igual com l'estació de València-Joaquim Sorolla, que havia de ser provisional i porta ja set anys en funcionament, aquest dilluns s'inaugura una instal·lació que, en principi, només s'hauria d'emprar com una solució provisional perquè hi circulen trens d'ample continental mentre no tinguen una via pròpia.
Així, amb el tram Castelló-València, el Ministeri de Foment està inaugurant un pegat que, a més, empitjora la situació existent. Boira alerta que "en el tram entre València i Sagunt, en algunes hores hi ha un grau de saturació del 87%", per tant, "és evident que tindrem un greu problema de congestió que no redundarà en una major cohesió valenciana". Només quedarà un 13% per als trens d'alta velocitat, que hauran de compartir via amb tota la resta. A més, a hores d'ara només hi ha tercer fil en una de les dues vies, i això obliga que tots els trens d'aquestes característiques circulen per la mateixa.
Quan es va anunciar que l'AVE arribaria a Castelló el dia 23, Boira es va expressar ja en aquests termes:
Mostra la imatge al Twitter
Josep Vicent Boira
@JosepBoira
No li digam AVE. Este serà el panorama del suposat "AVE" València-Castelló que s'inaugura properament. Res a veure amb una línia AVE de les que hi ha a Espanya. Ni per velocitats ni per convivència de trens...
12:00 - 17 gen. 2018
En la mateixa xarxa social, Boira denunciava que l'AVE que circularà de València a Castelló "no es pot equiparar amb les línies convencionals d'AVE a Espanya. És un tren que circularà en ample internacional UIC sobre vies d'ample ibèric i a velocitats bastant inferiors compartint via amb rodalies, regionals, euromeds i mercaderies".
Mateix recorregut, més diners i més temps
No només no serà alta velocitat, sinó que anar en AVE de Castelló a València o de València a Castelló costarà més temps que fer-ho en Euromed. Però viatjar en AVE, encara que siga a menor velocitat, també té un preu, i és més elevat que el de qualsevol altre bitllet. Així, mentre que els viatges entre Castelló i València en Euromed tarden entre 42 i 48 minuts i costen un mínim de 7,85 euros, el mateix trajecte en AVE són 45 o 48 minuts, i amb un preu mínim de 15,35 euros.
Durada i preu mínim dels bitllets d'AVE, ALVIA i Euromed entre Castelló i València.
Pel que fa al trajecte invers, encara és més exagerat, ja que un dels AVE arriba a Castelló en 42 minuts, però l'altre està 50 minuts circulant. En canvi, l'Euromed ho fa en 38 minuts.
Durada i preu mínim dels bitllets d'AVE, ALVIA i Euromed entre València i Castelló.
El tren ja havia arribat
On sí que guanya temps és en el trajecte des de Castelló fins a Madrid, ja que fa aquest viatge en 2 hores i 36 minuts o 2 hores i 48 minuts, l'opció més ràpida d'entre tota l'oferta. El trajecte invers oscil·la entre les 2 hores i 32 minuts i les 2 hores i 45 minuts. Com s'observa, no hi ha cap patró estable en la durada dels viatges.
La font consultada explica que "la jugada és que el tren que hi havia fins ara, que tenia una velocitat màxima de 250 km/h, quan arribava a València des de Castelló passava per l'intercanviador d'ample i seguia cap a Madrid per la línia d'alta velocitat". Però ara el tren anirà pel tercer carril fins a València i sense canviar d'ample arribarà a Madrid. Aquest "nou tren" sí que pot agafar velocitats de fins a 300 km/h i, per això els viatges seran més curts. Per tant, si cal "celebrar" alguna cosa seria entre València i Madrid, però no entre Castelló i València. Per acabar d'arrodonir-ho tot, "ni tan sols seria la primera vegada que aquest tren dóna servei a Castelló, ja que es va fer servir com a Euromed des de la inauguració d'aquest servei l'any 1997 fins a aproximadament l'any 2010".
Com conclou Boira, l'AVE que "s'inaugura" només guanya temps en el trajecte entre València i Madrid, "mentre que el servei entre València i Castelló és més lent i més car" que el que ja hi havia.
Varios miles de personas han hecho una cola extensa en el entorno de la Plaza de España, en Madrid, para entregar sus currículum en un hotel de cinco estrellas que anunció un 'casting' para cubrir cien plazas. EFE
Susanna Nicolau
24/01/2018
Amb tot el rebombori, legions de mitjans de comunicació i espectacle del qual és capaç d’organitzar el Govern d’Espanya i el seu responsable, Mariano Rajoy, l’AVE ha arribat --diuen-- a Castelló. Diuen, perquè de les tres paraules que componen la marca AVE, l’única que és certa és «espanyola». Alta velocitat, aquest tren, no en té. El primer viatge, carregat somriures, bones paraules i periodistes, va arribar a Castelló amb 30 minuts de retard. Colossal. Al web de Renfe tenen un poc més de cura amb el horaris, però reconeixen que el temps per arribar de Castelló a la capital autonòmica són 42 minuts, davant els 38 que li costa ara a l’Euromed. Això sí, el bitllet és un 30% més car.
Però el viatge inaugural de l’AVE no només va arribar amb 30 minuts tard. Ho va fer amb tres anys de retard sobre la data anunciada per Govern. I per si no en tinguérem prou, fins al 2022 no es completaran totalment les obres. Així doncs, què han inaugurat? Perquè el Corredor Mediterrani tampoc no està més prop de fer-se realitat. Allò que ens hauria d’unir a totes és, des de dimarts passat, un poc més difícil d’aconseguir. El tercer fil --una via amb característiques tècniques que permeten el pas de trens ràpids-- havia de fer possibles les connexions ferroviàries amb Europa i, per tant, facilitar l’exportació de mercaderies i impulsara l’economia del País Valencià. Ara tenim connexions en sentit invers, amb el tercer fil només en alguns trams però, ei, anirem a Madrid a fer turisme còmodament asseguts.
A canvi de què? Doncs a canvi dels entre 80 i 95 euros euros que costa el bitllet en turista i de que milers de ciutadanes i ciutadans hagen patit i patisquen una retallada sense precedents en el servei de trens de Rodalia. A les molèsties, cancel·lacions i retards infinits patits durant el període d’obres, s’han de sumar els temps de trajecte que han quedat finalment i que són notablement més alts que abans.
El president Rajoy es va fer un embolic en la presentació del seu AVE i va dir que Renfe ja havia venut «4.700 tiquets de avión». Pot ser pensava en la quantitat de milions que han volat en fer realitat un desastre en infraestructures més del seu Govern.
Las empresas no solo han decidido mover sus sedes sociales lejos de Barcelona. También han optado por llevarse sus depósitos a cuentas corrientes por el riesgo independentista
Imagen: Enrique Villarino.
AUTOR
AGUSTÍN MARCO
Contacta al autor
amarco13
TIEMPO DE LECTURA 4 min
24.01.2018 – 05:00 H.
La incertidumbre política en Cataluña no solo ha provocado que más de 3.200 empresas hayan movido sus sedes sociales y algunas fiscales fuera de la comunidad autónoma. Muchas de las compañías cuyo negocio principal está radicado en la primera región industrial de España han optado también por trasladar su dinero a bancos que no tengan su sede operativa en Barcelona. Según fuentes financieras, entre las sociedades que han transferido sus depósitos a Madrid, Valencia o Alicante destacan Codorníu, Cervezas Damm y Cobega, el mayor accionista de Coca-Cola.
Según las mismas fuentes, el listado de empresas que han decidido llevarse sus depósitos lejos de Cataluña lo completan aseguradoras como Catalana Occidente y Arag Seguros, RBA —editor de revistas como 'Semana', 'Lecturas' o 'National Geographic'—, Laboratorios Uriach (Fuca, Filvit, Biodramina o AeroRed), Media Markt, Gestamp y NH Hoteles. Pero entre todas ellas destacan compañías vinculadas y participadas accionarialmente por Grupo la Caixa, como Gas Natural, Abertis, Cellnex y Aguas de Barcelona.
La mayoría de estas compañías tomaron la decisión a los pocos días del referéndum ilegal del 1 de octubre, jornadas durante las cuales muchos clientes retiraron su dinero de bancos como CaixaBank y Sabadell por el temor a una declaración unilateral de independencia por parte de Carles Puigdemont. Lo que hicieron los principales bancos catalanes para evitar perder clientes fue crear lo que se conoció como 'cuentas espejo'. Es decir, cuentas con los mismos titulares, pero domiciliadas en otras comunidades autónomas donde estas compañías trasladaron sus depósitos como medida de precaución.
Estas son las empresas que se van de Cataluña: de Banco Sabadell a Gas Natural
COTIZALIA
Empieza a crecer el número de empresas, tanto cotizadas como no, que estudian su traslado o que ya han tomado la decisión https://www.elconfidencial.com/empresas/2017-10-06/independencia-cataluna-exodo-empresas-tension_1456711/
El paso se adoptó ante el temor a la proclamación de la república y se produjese un ‘corralito’ o bloqueo del dinero, situación que se hubiera traducido en una pérdidas millonarias para todas y cada una de las compañías. La tensión se acrecentó tras las intervenciones televisadas de Felipe VI y del propio Puigdemont, lo que provocó el anuncio en cascada de cambios de sede social y algunas fiscales fuera de Cataluña.
Entre las que mudaron su domicilio destacaron la propia CaixaBank (Valencia), Banco Sabadell (Alicante), la Fundación Bancaria la Caixa (Mallorca), Gas Natural (Madrid), Aguas de Barcelona (Madrid), Abertis (Madrid), Catalana Occidente (Madrid) o la propia Codorníu, que se mudó a La Rioja en pleno boicot en las redes sociales y en los supermercados a sus cavas, al vincular a una parte de la familia Raventós con el soberanismo catalán.
6.000 millones en el espejo
Sabadell y CaixaBank han declinado hacer ningún comentario oficial sobre estos movimientos de clientes al tener prohibido por normativa del Banco de España identificar a ninguna persona física o jurídica con la que tienen relación comercial. No obstante, otras fuentes próximas a estas entidades reconocen que en los días siguientes al 1-O abrieron numerosas cuentas fuera de Cataluña para que los consumidores tuviesen tranquilidad y seguridad sobre sus ahorros. Una maniobra que, según fuentes financieras, provocó un trasiego de más de 6.000 millones de euros.
Foto: Reuters.
Algunas de estas empresas admiten que ordenaron estos movimientos por cuestiones de prudencia. Sobre todo porque varias de ellas son cotizadas y debían preservar los intereses de sus accionistas, cualquiera que fuese la evolución del conflicto político. La inseguridad jurídica, añaden, requería medidas drásticas.La mayoría admite que han seguido trabajando con los mismos bancos —CaixaBank y Sabadell, principalmente—, pero desde fuera de Barcelona. Otras, como Codorníu, señalan que se trató de operaciones habituales entre filiales, sin ninguna relación con la tensión política que en los últimos meses se ha vivido y se sigue viviendo en Cataluña.
Otras fuentes señalan que entre las que más rápido tomaron la decisión de proteger su dinero está Cobega, principal accionista de la embotelladora española de Coca-Cola. Cobega está controlada por Sol Daurella. Aunque ya en 2012 se instaló en Madrid, la posición claramente a favor de la independencia de su marido, Carles Vilarrubí, exdirectivo del FC Barcelona, la ha situado en ocasiones en mitad de la polémica. https://www.elconfidencial.com/empresas/2018-01-24/codorniu-damm-coca-cola-grupo-caixa-se-llevan-el-dinero-de-los-bancos-en-cataluna_1510544/
Divendres, Gener 12, 2018 - 14:46
L'Ajuntament de la Jana aprova els pressupostos de 2018, que contemplen una baixada d'impostos
L'Ajuntament de la Jana va aprovar ahir el pressupost que suprimix els impostos de canalons i xorreres i clavegueram, al mateix temps que acabarà amb les més de 350.000€ en factures que es va trobar al començament de legislatura i permetrà fer diferents actuacions per millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes de la Jana.
Els 658.650€ del pressupost de l'Ajuntament de la Jana es destinaran en gran part al personal de l'Ajuntament i a les despeses corrents (537.000€), però hi ha una xicoteta part per a subvencions de diferents associacions del poble (15.600€) i una altra part a xicotetes inversions (59.500€), la resta aniran a pagar amortització de préstecs i interessos. ”La idea de 2018 és millorar els espais del poble més degradats amb xicotetes inversions, com poden ser noves voreres, mobiliari urbà, entrades del poble o noves senyalitzacions, al mateix temps volem continuar amb la promoció turística i agrària del poble amb la senyalització de les rutes ja existents o l'edició de nou material promocional del poble” ha indicat el portaveu de l'equip de govern Àlex Vilanova.
Pel que fa a inversions més importants com són la segona i la tercera fase de la piscina o el passeig del poble fins al cementeri, dependran de les negociacions que l'Ajuntament de la Jana té amb altres administracions, principalment la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana. El portaveu de l'equip de govern, Àlex Vilanova ha manifestat en aquest sentit: "És molt important que les dos administracions s'involucren en el desenvolupament del poble, com ha fet este any la Generalitat amb les obres de la carretera de Sant Mateu i la Diputació amb la primera fase de la piscina, però ara ens cal un compromís extra per poder portar a terme el passeig que unirà el poble amb el cementeri i la segona i tercera fase de la piscina". http://www.lajana.es/ca/noticia/lajuntament-jana-aprova-pressupostos-2018-que-contemplen-una-baixada-dimpostos
La ley no les obliga, pero el alcalde considera positivo levantar actas de las reuniones del equipo de gobierno
Xavi Prats La Jana 23.01.2018 | 23:07
El alcalde de la Jana, Domingo Tolós, ha convocado para el próximo 1 de febrero la sesión constitutiva de la Junta de Gobierno local. A su vez, ha nombrado a los miembros que la componen entre los concejales del equipo de gobierno para que se ponga en marcha este organismo.
En este sentido, llama la atención que esta sesión constitutiva se haga transcurridos más de dos años y medio de legislatura, pero esta circunstancia tiene una explicación. La ofrece el mismo alcalde, Domingo Tolós, al asegurar que «no estaba constituida antes porque la ley no nos obliga. Los municipios de menos de 5.000 habitantes no estamos obligados a tener una Junta de Gobierno, pero nosotros hemos considerado que era bueno crearla para tener más transparencia».
El primer edil se refiere en este aspecto al hecho de que al estar constituida como órgano, sus miembros, su convocatoria y sus acuerdos son públicos y pueden acceder a ello tanto la ciudadanía como la oposición.
«Se trata de reuniones del equipo de gobierno, que actualmente ya se hacen, pero de la que se levantan actas y se aprueban dictámenes; con este acuerdo queremos abrir más el ayuntamiento hacia afuera y ser más transparentes», indica el alcalde, quien asegura que esta medida «no va a alterar el normal funcionamiento del ayuntamiento ni retrasará o modificará la convocatoria de las reuniones del equipo de gobierno; solo, que a partir de ahora se levantarán actas».
La constitución de la Junta de Gobierno nace de un acuerdo del pleno del pasado 11 de enero y de una resolución de alcaldía del 19 de enero por la que se nombra a Alfredo J. Roé y a Àlex Vilanova como miembros. Así mismo se anuncia la atribución al nuevo órgano de todas las competencias que la ley permite delegar desde la alcaldía. http://www.levante-emv.com/castello/2018/01/24/jana-constituye-junta-gobierno-ejercicio/1670184.html
