El mapa s'inclina cap al nord-oest
La proposta de l'anterior Govern inclou sis trams en la zona nord-oriental d'Espanya en la xarxa de connexions prioritàries i només suma a Mallorca a l'àrea oriental - El corredor Mediterrani es queda com una línia i l'Atlàntic cobra forma de malla
J. L. García/P. Valero | València 22.06.2018 | 23:53
Espanya s'inclina cap al nord-oest, la part del mapa que més ha pesat en l'última proposta per a les connexions prioritàries transeuropees que l'anterior executiu del PP va elaborar i va traslladar a la Comissió Europea. I és que, malgrat els compromisos polítics d'Íñigo de la Serna, l'exministre de Foment, així com dels seus antecessors en el càrrec, Rafael Catalá i Ana Pastor, els traçats de mercaderies i passatgers que tindran preferència europea donen l'esquena a la C. Valenciana per a beneficiar a altres autonomies, entre elles Galícia, Astúries i Cantàbria.
A més de la inesperada «desaparició» del tram entre València i Madrid (eix Atlàntic-Mediterrani) i el de Sagunt-Saragossa (eix Cantàbric-Mediterrani), al mapa s'han incorporat sis punts de la xarxa «core» (considerada com a bàsica per les institucions europees) en la zona nord-oriental peninsular. Per contra, solament hi ha hagut una novetat en la zona oriental, la del corredor marítim entre Palma i València. Una «descompensació» que no ha passat desapercebuda entre les administracions i empresaris valencians.
En concret, els itineraris que s'han incorporat els corredors són els següents: Coruña-Vigo-Orense-León; Gijón-León-Venda de Banys; Huelva-Sevilla; Saragossa-Pamplona/Logronyo-Connexió corredor; Vía fluvial del Guadalquivir; i connexions marítimes dels corredors amb Canàries i Balears.
Esta revisió es va produir durant la negociació per al pròxim marc financer plurianual 2021-2027, en el qual es destinaran 30.600 milions d'euros per a finançar les xarxes transeuropees de transport, prioritzant sempre els corredors europeus.
La proposta espanyola, elaborada pel Ministeri de Foment de l'anterior Govern, amb Íñigo de la Serna al capdavant, va ser remesa durant el passat mes de desembre. El text incloïa, ja aleshores, tota l'extensió dels Corredors Atlàntic i Mediterrani que ara es plasmen en el mapa.
Una vegada traslladada la proposta, el procés es va iniciar a l'espera del tràmit d'aprovació per part del Parlament Europeu i el Consell, en llaures a la seua entrada en vigor en 2021.
Mitjançant esta ampliació es veuen considerablement beneficiades les comunitats autònomes de Navarra, Rioja, Astúries, Cantàbria i Galícia, a més de Canàries i Balears. En total, a penes 8,5 milions d'habitants, el 18,28% de població i el 17% del PIB d'Espanya.
El nou mapa ha despertat suspicàcies. El president de l'Autoritat Portuària, Aurelio Martínez, al·ludia ahir als vincles amb Galícia i Cantàbria de Rajoy i De la Serna durant la roda de premsa després del consell d'administració.
Boirá: és un adéu al futur
En tot cas, esta primera gran reforma de la xarxa transeuropea de transports evidencia la falta de pes polític en la presa de decisions en favor de la Comunitat Valenciana. Prou veure els nous traçats pintats sobre el mapa. Mentre el corredor mediterrani solament ha guanyat un nou sector, l'eix marítim València-Palma, d'una importància relativa; el corredor atlàntic guanya sis nous sectors, amb connexions a ports. «El corredor mediterrani queda reduït a una línia mentre l'atlàntic es convertix en una malla, una xarxa, amb múltiples entrades i eixides, més capacitat i, per tant, més futur», analitzava ahir el secretari autonòmic de Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira.
Des de l'administració autonòmica es lamenta el qüestionable criteri que ha deixat fora el port de Castelló, el seté d'Espanya en trànsit de contenidors, mentrestant, per exemple, es dóna prioritat al tram Gijón Palencia, un port amb unes dimensions reduïdes.
https://val.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2018/06/23/mapa-inclina-noroeste/1735733.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada