QUÈ T´HA PAREGUT?

 Pedro Sánchez Persona dell'Anno - Cosa c'è nel nuovo numero de L'Espresso

 

Més drets, més llibertat. I després ocupació, desenvolupament, redistribució de la riquesa, defensa dels èxits en matèria de drets civils i la lluita contra les grans tecnològiques. Aquests objectius, aconseguits el 2025, converteixen Pedro Sánchez en la Persona de l'Any, apareixent a la portada del nou número de l'Espresso. Dins del diari, Felice Florio entrevista el president del govern espanyol, amb Carlo Cottarelli explicant el secret de l'èxit econòmic de Madrid. I mentre l'editor Emilio Carelli, en el seu editorial, emfatitza que els èxits d'Espanya han de ser un model per a tota Europa, Federica Bianchi descriu la rebel·lió sobiranista que corre el risc d'empènyer la Unió en la direcció contrària.

Mentrestant, a Itàlia, escriu Giuliano Torlontano, el govern prepara una reforma electoral que divideix tant els partits majoritaris com els de l'oposició. Sebastiano Messina adverteix contra la reforma, que busca garantir el poder de la dreta sense augmentar el consens, i Franco Corleone critica la idea d'una prima electoral. Mentrestant, creix la petició contra l'abstencionisme, proposant permetre el vot als votants no residents (de Ludovica Rosso).

Les investigacions comencen amb la política, amb Carlo Tecce fent balanç de la gestió d'Atreju, el festival de dretes de llarga trajectòria que gaudeix de preus de lloguer mínims per al Castel Sant'Angelo. Mara Chiarelli, juntament amb Gabriele Ciraolo i Fabiola Pepe, reconstrueix les històries de persones influenciades per les sectes religioses o màgiques que atrapen milions de persones a Itàlia. Pel que fa a l'edició d'extrema dreta, Sergio Rizzo dibuixa un mapa de les empreses implicades, mentre que Enrico Bellavia assenyala les normes de la fira romana Più Libri più Liberi, que permeten espai per a una editorial nazi-feixista però corren el risc d'excloure les petites editorials més pobres.

Marialaura Iazzetti recull les veus dels que treballen a Nàpols per alliberar els joves de la delinqüència. Alice Dominese explica per què les ONG han decidit tallar el contacte amb el centre d'ajuda de Trípoli, mentre que Sara Lucaroni denuncia els desnonaments que aborden amb contundència el problema de l'acollida de refugiats i desplaçats. Jessica M. Masucci fa balanç de l'escassetat d'infermeres, Gaetano De Monte enumera els plans excessius ideats per salvar la fàbrica siderúrgica de Tàrent, Nadir Cavalli presenta el manifest amb les demandes de Coldiretti a la Unió Europea. I Marco Roberti comença el seu viatge de 14 parts per relatar els finalistes del premi 7 Idees per a Itàlia, a través del qual L'Espresso va seleccionar les millors startups.

A les seccions d'estrangeria i economia, dos articles se centren en la situació als Estats Units: el president està fora de control i navega a vista, denuncia John Bolton a Manuela Cavalieri i Donatella Mulvoni, mentre Eugenio Occorsio relata el distanciament progressiu de Trump dels caps de les principals empreses tecnològiques i dels mitjans de comunicació més influents dels EUA. I Marco Montemagno relata la cursa contra Chatgpt.

Des de l'Orient Mitjà, Antonella Napoli explica que el futur de Gaza està en mans de Doha i Riad, mentre que Jacopo Mocchi entrevista Shikma Bressler, que ja no viu a Israel però és una de les líders de la lluita contra Netanyahu. Mentrestant, escriu Leonardo Martinelli, Tunísia sembla ser una aliada de confiança del govern Meloni, però fa l'ullet a l'Iran. I l'àlbum comissariat per Tiziana Faraoni aquesta setmana mostra la devastació causada per les inundacions a l'Extrem Orient.

I L'Espresso tanca amb entrevistes amb Ian McEwan (per Gaia Manzini) i Noyz Narcos, que explica a Andrea Lai el seu descobriment del compromís polític (i Emanuele Coen emfatitza com aquesta elecció és una tendència generalitzada entre els rapers). Andrea Grignaffini celebra el reconeixement de la UNESCO de la cuina italiana, Sofia Petti descriu el nou Museu Macro de Roma, Francesca De Sanctis fa una crítica d'un espectacle que dóna vida a la difícil situació dels migrants, i Beatrice Dondi recorda Loredana Bartoletti, columnista veterana d'aquest diari.

Passant a les pàgines dels columnistes, Francesca Barra signa una crida pel dret dels infants a créixer en pau, sense que els seus pares els exposin al judici implacable dels guerrers del teclat a les xarxes socials, i Diletta Bellotti emfatitza la importància d'eliminar totes les referències a la homosexualitat dels llibres de text de salut mental. Giuseppe De Marzo demana a tots els mitjans de comunicació que s'oposin a la cursa armamentista, mentre que Loredana Lipperini denuncia el fil conductor del pensament que uneix la llei d'educació sexual i la proposta de llei que pretén silenciar qualsevol crítica al genocidi de Gaza.

El tema per meditar i debatre a porta tancada és l'obsessió per la bellesa: Valeria Palermi parla dels èxits i excessos del mite de la cura de la pell a Corea, i des de la columna de cartes es fa ressò d'una lectora que es pregunta a si mateixa, i pregunta a Stefania Rossini i als lectors de L'Espresso: «És millor entristir-se comptant cada dia noves arrugues o arriscar-se aun rejoveniment que tothom veurà com a artificial?

Original

Più diritti, più libertà. E poi occupazione, sviluppo, ridistribuzione della ricchezza, difesa delle conquiste civili e lotta alle big tech. Sono questi obiettivi raggiunti nel 2025 a fare di Pedro Sánchez la Persona dell’Anno che campeggia sulla copertina del nuovo numero de l’Espresso. All’interno del giornale, una lunga intervista di Felice Florio al premier spagnolo, con Carlo Cottarelli che spiega il segreto del successo economico di Madrid. E mentre il direttore Emilio Carelli, nel suo editoriale, sottolinea che i successi della Spagna devono essere un modello per tutta L’Europa, Federica Bianchi racconta la fronda sovranista che rischia di spingere l’Unione nella direzione opposta.

 

In Italia intanto, scrive Giuliano Torlontano, il governo prepara una riforma elettorale che divide sia i partiti della maggioranza che quelli all’opposizione, Sebastiano Messina mette in guardia contro la riforma che vuole garantire alla destra il potere senza aumentare il consenso e Franco Corleone stronca l’idea del premio elettorale. Contro l’astensionismo, intanto, cresce la raccolta di firme che propone di permettere il voto ai fuori sede (di Ludovica Rosso).

 

Le inchieste partono dalla politica, con Carlo Tecce che fa i conti in tasca alla gestione di Atreju, la lunga kermesse della destra che gode di prezzi stracciati per l’affitto di Castel Sant’Angelo. Mara Chiarelli, insieme a Gabriele Ciraolo e Fabiola Pepe, ricostruisce storie di persone plagiate dalle sette religiose o magiche che in Italia irretiscono milioni di persone. Quanto all’editoria di estrema destra, Sergio Rizzo disegna una mappa delle aziende in gioco, mentre Enrico Bellavia punta il dito contro le regole della fiera romana Più Libri più Liberi, che lasciano spazio a un editore nazifascista ma rischiano di estromettere i piccoli editori più poveri.

 

Marialaura Iazzetti raccoglie le voci di chi a Napoli lavora per strappare i giovani alla criminalità. Alice Dominese spiega perché le Ong hanno deciso di interrompere i contatti con il centro soccorsi di Tripoli, mentre Sara Lucaroni denuncia gli sgomberi che affrontano con la forza il problema dell’accoglienza di profughi e rifugiati. Jessica M. Masucci fa il punto sulla carenza di infermieri, Gaetano De Monte elenca i troppi piani ideati per salvare l’Ilva di Taranto, Nadir Cavalli presenta il manifesto con le richieste di Coldiretti all’Unione europea. E Marco Roberti inizia il viaggio in 14 puntate per raccontare i finalisti del premio 7 idee per l’Italia, con cui L’Espresso ha selezionato le migliori startup.

 

Nelle pagine di esteri e di economia, due articoli mettono a fuoco la situazione negli Stati Uniti: il presidente è fuori controllo e naviga a vista, denuncia John Bolton a Manuela Cavalieri e Donatella Mulvoni, mentre Eugenio Occorsio racconta il progressivo distacco da Trump dei padroni delle grandi aziende tecnologiche e dei media più influenti degli Usa. E Marco Montemagno racconta la corsa di tutti contro Chatgpt.

 

Dal Medio Oriente, Antonella Napoli spiega che il futuro di Gaza è nelle mani di Doha e Riyad, mentre Jacopo Mocchi intervista Shikma Bressler, che non vive più in Israele ma è una dei leader della lotta contro Netanyahu. La Tunisia intanto, scrive Leonardo Martinelli, si mostra alleata fidata del governo Meloni ma ammicca all’Iran. E l’album curato da Tiziana Faraoni questa settimana mostra le devastazioni provocate dalle inondazioni in Estremo Oriente.

 

E L’Espresso chiude con interviste a Ian McEwan (di Gaia Manzini) e a Noyz Narcos, che racconta ad Andrea Lai la sua scoperta dell’impegno politico (ed Emanuele Coen sottolinea come questa scelta sia una tendenza diffusa tra i rapper). Andrea Grignaffini festeggia il riconoscimento dell’Unesco alla cucina italiana, Sofia Petti racconta il nuovo Macro di Roma, Francesca De Sanctis recensisce uno spettacolo che porta in scena il dramma delle migranti, e Beatrice Dondi ricorda Loredana Bartoletti, per anni colonna di questo giornale.

 

Passando alle pagine degli opinionisti, Francesca Barra firma un appello al diritto dei bambini di crescere in pace, senza che i genitori li espongano sui social al giudizio impietoso dei leoni da tastiera, e Diletta Bellotti sottolinea l’importanza di togliere ogni riferimento alla queerness dai manuali delle patologie mentali. Giuseppe De Marzo invita tutti i media a schierarsi contro la corsa agli armamenti, mentre Loredana Lipperini denuncia il filo rosso di pensiero unico che lega la norma sull’educazione sessuale e la proposta di legge che vuole imbavagliare ogni critica al genocidio di Gaza.

 

Il tema su cui meditare e discutere a giornale chiuso è l’ossessione della bellezza: Valeria Palermi racconta successi ed eccessi del mito dello skincare in Corea, e dalla rubrica delle lettere le fa eco una lettrice che si chiede, e chiede a Stefania Rossini e alle lettrici e ai lettori de L’Espresso: «Meglio intristirsi contando ogni giorno e nuove rughe o rischiare un ringiovanimento che tutti vedranno come artificiale?»

https://lespresso.it/c/attualita/2025/12/11/pedro-sanchez-persona-anno-lespresso/58843