Aquest manifest pretén evitar qualsevol tomb polític de
tipus partidari que puga entelar la imprescindible unitat de tots els
valencians i les valencianes en la defensa d’un interés comú.
El pròxim mes de març es compliran 40 anys de la creació del Consell
del País Valencià, l’òrgan preestatutari que va donar motiu a l’actual
Comunitat Valenciana en el procés de descentralització i de
reconeixement de les singularitats territorials que iniciava la
recentment estrenada democràcia espanyola.
Aquells inicis van ser fruit de la voluntat dels valencians i de les
valencianes de recuperar el seu autogovern, d’aproximar les institucions
a la realitat del nostre territori, dels seus pobles i ciutats i
d’atendre les demandes de llibertat i de prosperitat per a tots els
ciutadans.
Va ser un esforç compartit en el qual es va implicar tota la societat
i que va desembocar en l’Estatut d’autonomia de la Comunitat
Valenciana, aprovat en l’any 1982, que va permetre la recuperació de la
Generalitat Valenciana i, amb aquesta, la capacitat dels valencians i de
les valencianes de decidir el seu futur de manera solidària amb la
resta de l’Estat. Un Estatut que ha comptat juntament amb el Govern
autonòmic, amb el paper dels sindicats de classe i les organitzacions
empresarials com a agents socials garants del bon funcionament d’aquest,
com s’ha demostrat amb el seu compromís en aquestes quatre dècades de
treball i diàleg pel benestar dels treballadors i de les treballadores, i
en definitiva de la ciutadania valenciana.
Quatre dècades més tard, la Comunitat Valenciana es troba en un moment
que requereix aqueixa mateixa unitat per fer-nos escoltar amb una sola
veu i aconseguir un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat per
a generar riquesa, benestar i progrés.
La construcció de l’Estat autonòmic ha acostat les decisions
polítiques a la ciutadania, però avui, estem en una situació fallada.
Davant d’aquest problema, els valencians i les valencianes tenim
vocació de formar part d’una solució global, perquè creiem que la nostra
veu pot contribuir a crear un Estat que no s’esgota en l’Administració
central.
Fins avui, cap dels diferents sistemes de finançament ha tractat amb
justícia a la Comunitat Valenciana. Aquest mateix any, cada valenciana i
valencià rebrem 237 euros menys que la mitjana de ciutadans de l’Estat,
o 839 menys que l’autonomia millor finançada, la qual cosa equival a un
10 % i 29 % menys de recursos, respectivament. Aqueixes diferències són
la causa fonamental dels nostres majors dèficits pressupostaris,
generats any rere any, malgrat gastar menys que la mitjana de les
comunitats.
Si sumem infrafinançament i infrainversió, enguany, la nostra
discriminació aconseguirà els 1.600 milions d’euros, sols comparant-nos
amb la mitjana. Estem, per tant, en una situació insòlita, tenim una
renda per càpita inferior en 12 punts a la mitjana i necessitem més
d’aqueixos 1.600 milions d’euros per acostar-nos a aquesta.
I, no obstant això, som l’autonomia que menys recursos per habitant
rep; l’única que, tot i ser pobra, aporta al conjunt de l’Estat. El
resultat és, senzillament, insuportable per a la ciutadania valenciana.
Aquestes xifres signifiquen que els valencians i les valencianes ens vegem
obligats a fer-ho tot amb molt menys. Els treballadors i els empresaris
valencians han d’enfrontar-se als reptes carregant amb la motxilla de la
discriminació i davant d’aquesta situació diem prou. Diem prou des dels
valors compartits amb la ciutadania, diem prou perquè creiem en la
igualtat d’oportunitats.
Davant d’aquesta prolongada discriminació, ja en l’any 2013 la
Comissió d’Experts nomenats per Les Corts Valencianes per al disseny
d’un nou model de finançament autonòmic va assenyalar en el seu document
de 16 de setembre que el problema de desigualtat i menor finançament
rebut per la Comunitat Valenciana es remunta a l’inici dels sistemes de
finançament autonòmic de la dècada dels vuitanta.
Des d’aleshores, han passat més de 30 anys i la sistemàtica aplicació
de criteris que han respectat l’statu quo ha impedit que les
successives reformes del sistema hagen resolt aquest desajustament, i ha
convertit el desequilibri financer públic en un greu problema de crònic
infrafinançament i insostenible endeutament.
A la vista d’aquesta realitat, la Generalitat Valenciana va promoure
en l’any 2013 el “Manifest per un finançament just per a la Comunitat
Valenciana” que va ser secundat per les diferents forces polítiques amb
representació en Corts i organitzacions representatives de la societat
civil valenciana.
Aquell primer manifest denunciava la ruptura del principi d’equitat i
de solidaritat d’un model de finançament autonòmic que feia de la
Comunitat Valenciana l’única comunitat en la qual es combinaven uns
ingressos i despeses inferiors a la mitjana amb una renda per habitant
també per sota de la mitjana i un saldo fiscal negatiu.
Tres anys més tard, en l’any 2016, la Generalitat Valenciana va
promoure el “Manifest per un finançament just” que van secundar més de
600 entitats valencianes, al qual van seguir els acords aconseguits per
unanimitat en Les Corts Valencianes, datats pel febrer i abril de 2017,
que denunciaven la marginació dels valencians i de les valencianes en
matèria de finançament i inversions.
Per tot això les entitats signatàries exigim:
- Una reforma immediata del sistema de finançament que establisca un
nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes
les autonomies, que possibilite als valencians i a les valencianes
tenir uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les nostres
competències pròpies. Una reforma perquè mai més hi haja ciutadania
discriminada solament pel fet de pertànyer a un territori.
- Un repartiment de les inversions i una execució que atenga una
programació racional que acabe amb el dèficit inversor a la Comunitat
Valenciana, que compense en tot cas la insuficiència inversora en els
últims anys i dedique una quantitat de recursos ajustada al nostre pes
poblacional, tal com arreplega la reforma del nostre Estatut d’autonomia
aprovada per Les Corts.
- El reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament
pel mal funcionament dels diferents sistemes de finançament, i
l’establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no nasca
llastrat per la injustícia diferida dels anteriors.
Quatre dècades després de la nostra unitat per l’autonomia, el poble
valencià ha de reivindicar més unit que mai, que puguem aconseguir
plenament els drets reconeguts en la nostra constitució.
Els valencians i les valencianes vivim un moment històric en el qual
posar punt final a la discriminació, per avançar cap a una societat més
prospera i més justa.
https://finançamentjust.com/manifest/
