dijous, 2 de novembre del 2017

Topt de poble, formatges de veritat

Resultado de imagen de tot de poble
img
JESÚS TRELIS | hace 20 horas
Servilleta, pell florida, tronchón, curados y semicurados… Las queserías valencianas se dan cita en el próximo certamen de Gastrónoma. Llega el momento de reivindicar lo artesano. Lo auténtico. Esto es HISTORIAS CON DELANTAL. Y te venimos a hablar de #DQUESO

Los quesos (de verdad) sacan músculo

img_3701
El queso, si es queso, te debe susurrar cosas. Y si te susurra cosas, estás vendido. Te seducirá, te atrapará y hasta te someterá. Porque el queso es uno de esos productos que, cada uno a su manera, con su historia, despierta más capacidad de entusiasmo. Dentro de ellos, los que nunca suelen fallar son los artesanos porque, como todo en la vida, cuando algo ha sido elaborado con mimo, buena materia prima y sin prisas acaba transmitiendo verdad. Y esa verdad llega porque cada bocado de queso artesano te hablará del terreno, de los pastos que han alimentado al ganado, del clima, de la cueva donde han madurado…
En la Comunitat, poco a poco, granjas y queserías artesanas, de norte a sur, han ido buscando su espacio con productos que van ganando terreno. Quesos artesanos que, por primera vez, se dejan ver para reivindicarse en la próxima edición de Gastrónoma, en Feria Valencia, en algo que les ha dado por llamar #DQueso. Allí van a tener su espacio y allí se elegirá el mejor de ellos. Aunque eso es secundario. Lo primero es que se darán a conocer al gran público. Y aquí entra mi misión de hoy: descubrir algunos de esos quesos con rostro para hacerte salivar.
img_3708
img_3708
El pastor de Morella
Empezamos en Catí. Descubrimos el Pastor de Morella. En el corazón del Maestrazgo. Me cuelo en su mundo y ese mundo me hablaba de quesos trabajados de forma artesanal y con su propio sello. Ese sello que te dibuja un lugar y a sus gentes. «Es la herencia de cómo se hacían antes los quesos en las masías», afirma Miquel Vives. «La maduración la llevamos a cabo de manera natural, sin forzar ni acortar el tiempo en la bodega». Son quesos libres, que dejan correr sus mohos, a partir de la leche de su propio ganado. El pell florida, el oreado, el abrigo o el queso con trufa son algunas de sus tentaciones.
Hoya de la Iglesia
Hablamos de una empresa familiar, cómo no, que vio la luz en 1998 con 200 cabezas de ganado en Requena. A los tres años, ya contaba con 600 y su historia como quesería empezaba a dar los primeros pasos. La granja, fundada por Luis Roldán, está conducida en la actualidad por sus tres hijos: Luis, Manuel y Nacho. Ellos son los que han logrado, entre otras cosas, que sus quesos tengan una galería de premios que avala un trabajo meticuloso y bien hecho. «Es un queso con regusto avellanado y picante en su corteza», me desvela Nacho Roldán. En la actualidad, 1200 cabras abastecen la materia prima de unos quesos dignos de ser catados.
img_3680
 img_3680
El Parral
Cita en Barxeta. Me pongo a espiar ahora la Granja ‘el Parral’. En ella encontrarás el legado y la tradición de cuatro generaciones de la familia Calabuig dedicadas a la ganadería y la elaboración artesanal de quesos en la localidad de La Costera. Queso fresco, semicurado y requesón. «El 80% de la producción es queso fresco, que logró el año pasado una medalla de oro en un certamen internacional entre más de tres mil participantes», explica Jesús, dejando patente que sus armas son: tradición, artesanía, comercio local y desarrollo sostenible.
Vega de Ayora
Más rostros, más queso con mensaje. Ahora, en Ayora. Sus protagonistas: el curado de cabra cubierto de romero; el curado y semicurado de cabra; el queso fresco… Clásicos elaborados por artesanos que, dentro del ámbito rural, se creen un sueño y luchan por él. «Quesos cien por cien naturales», remarca Tino. Y con eso te transmite autenticidad. De hecho, hablar con él transmite honestidad. «Vamos creciendo poco a poco, en Valencia estamos sitios Top», dice con orgullo.
img-20171029-wa0030_resized_20171030_125508308
img-20171029-wa0030_resized_20171030_125508308
San Antonio
La travesía nos lleva a Callosa d’en Sarrià, en el corazón de la Marina. Una quesería que fue fundada hace casi medio siglo por María Devesa, que producía cerca de dos kilos de quesos al día y que vendía en el mercado del pueblo. Cuenta que su hijo Salvador Ronda fue el que abrió el mercado al comprar una cuba, una pasteurizadora a placas y una caldera a vapor. La cosa empezó a hacerse grande y, poco a poco, una nueva generación tomó las riendas del negocio. Toñi Ronda y su esposo Javier pilotan ahora el proyecto con tres trabajadores más. Una nueva generación que se puso detrás de la elaboración de quesos frescos, curados y semicurados de cabra. El último premio fue para su queso añejo: medalla de bronce en 2016 World Cheese WARDS. «Se pausteriza la leche, se cuaja el gel y, una vez está la masa, se moldea y se guarda en la cámara. Al día siguiente se envasa y se pone a la venta», relatan a la hora de narrar cómo trabajan. Ese es su espíritu.
Tot de poble
Viajamos a Les Coves de Vinromà. Quesos que, como su propio nombre indican, son un alegato a la artesanía. «Nosotros trabajamos aquí el ciclo completo», asegura Óscar. Él, junto a Maite, elaboran los quesos con leche de oveja de la raza Assaf (350 cabezas) que acaban convirtiéndose en un producto muy personal gracias a su esmero. Quesos que dejan intuir que sabrán, seguro, a gloria. Su propia gloria. Curados y semicurados, tronchón, frescos… y hasta un queso azul. Su propia estética, su corteza, ya te dice ven
img_3693
Torres de Albarracín
Altura. El pasado año, en un encuentro quesero en Montanejos, ganó el premio al mejor queso de la Comunitat con uno de cabra cubierto de carbón vegetal. En el segundo certamen, volvió a repetir galardón con un oveja. Esos premios hablan a la perfección de lo que es Torres de Albarracín. Aunque Javier me lo explicita: «somos artesanos, con pequeña producción pero mucha calidad». Últimamente han trabajado hasta con uno con algas. Un mar y tierra del que no les queda ni un ápice.
Heredat de Pere
Una quesería ubicada en una antigua casa de labranza que data del siglo XVII, que ellos te presentan como la casa del tío Pepe (luego Pere), en Quatretonda. Uno de sus nietos, junto a amigos, iniciaron en ella la elaboración de quesos con leche de sus ovejas. Un rebaño muy mimado que son la base de sus quesos, esos que acaban madurando «en una cueva natural sin ningún tipo de frío o secado artificial». Sus quesos, así lo señalan ellos en su página web: «son piezas únicas». Es lo que impone la artesanía. Lo que marca la diferencia.
Els Massets
Última parada en La Torre d’en Besora. Cuajadas, quesos frescos y madurados, yogurt… Cuando uno se adentra en el mundo de Els Massets y descubre el trabajo que están haciendo se emociona. Al hablar de ellos dicen que buscan «el equilibrio entre tradición e innovación». Al hablar de sus ovejas aseguran que son «la pieza clave» de ese maravilloso ciclo que es crear un queso. «Son cremosos, suaves, se adaptan al paladar del cliente», relata Pedro. Sus ovejas de raza lacaune, originarias de Francia, son las culpables de ese sabor que se esconde detrás de un requesón o de un servilleta, cuya impronta del paño de algodón le da una estética muy sexy…
Imagen propiedad de Els Massets
Imagen propiedad de Els Massets
Imagen propiedad de Els Massets.
Alcipor sal
Su arte quesero se gesta en Benassal. De nuevo, una empresa familiar con tres generaciones produciendo estos quesos a base de leche de oveja y cabra del Maestrat. Cassoleta con y sin sal, Barras del Benassal, tronchón y requesón…. En su etiqueta leerás «El Poble de Benassal’ y me temo que son de esos de los que cuesta encontrar. Otra muestra de quesos de verdad. Y de nuevo, quesos con la artesanía como bandera.
Vaquería de Elche
Nos vamos al sur de la provincia. Camp d’Elx. Detrás del proyecto, Ganados Miralles, también casi sesenta años a sus espaldas. Tiene una explotación ganadera en la pedanía de Daimés de unas 130 vacas y su objetivo, mantienen, es «la calidad, el saber hacer quesero y la selección más exigente de las materias primas». Tradición familiar, en resumen, que se ve plasmada en un abanico tremendo de quesos muy seductores: queso tierno de vaca con cominos, queso artesano al romero, el curado… «Hacemos un tipo manchego de un kilo que está impresionante», sentencia el quesero.
LOCOS POR LAS TABLAS
Sí, me declaro adicto a las tablas. Tablas de quesos. Esas que son capaces de ir jugando contigo, bocado tras bocado, para ir descubriéndote a base de zarpazos lácteos todo un mundo de sensaciones. En La Majada, el cheese-bar de Valencia que está entre los organizadores del evento que se ofrecerá en Gastrónoma, probé en mi última visita todo un viaje por pastas que son como gritos de sabor.
Comunidad Valenciana. Valencia 28 de Noviembre 2016. Restaurante La Majada. Andres Garcia. Fotografia de: Damian Torres
Comunidad Valenciana. Valencia 28 de Noviembre 2016. Restaurante La Majada. Andres Garcia. Fotografia de: Damian Torres
Andrés García muestra un stilton. Fotografía de: Damian Torres

Una locura intensa protagonizada por un gouda en aceite y un Marquesado de Hita añejo (con lo que supone decir añejo); un maravilloso Gruyere Alpage, que te lleva de golpe a los pastos suizos, y un canto de Gredos, que es todo un paseo por la sierra, potencia pura de sabor. Aunque, como remate de esta tabla, dos últimos bocados: el impresionante Peñablanca, éste sí que valenciano, elaborado por la Quesería Los Corrales en la Sierra de Espadán y que es único ; y el maravilloso Tedeyu, el mejor cabrales que jamás he probado, que te mete en la propia cueva de los Montes Universales donde se madura, bajo el cuidado de un sabio de esto de los quesos llamado Pepe Bada.

Les Coves, Vila-real i l' Alcora opten al premi al Millor Ús de Ceràmica en Espais Urbans

La Diputación recibe cuatro proyectos para el Premio al Mejor Uso de Cerámica en Espacios Urbanos de Cevisama
La institución provincial reconocerá con 50.000 euros el mejor uso urbano para fomentar la cerámica en los trabajos municipales
Castellón Información
La Diputación de Castellón ha confirmado la recepción de cuatro proyectos correspondientes a tres ayuntamientos de la provincia que optarán al Premio Provincia de Castellón al Uso de Producto Cerámico dotado con 50.000 euros y que el Gobierno Provincial entregará en la próxima edición de la Feria Internacional Cevisama. Una vez concluido el plazo de presentación de solicitudes se abre el periodo de valoración por parte del comité técnico que estudiará  los detalles de los distintos proyectos presentados por el Ayuntamiento de Vila-real, el de Les Coves de Vinromà y el de l’Alcora.
El diputado responsable de Promoción Económica, Salvador Aguilella, ha explicado que “con la creación de este premio lo que pretendemos es animar a los ayuntamientos a innovar en el uso de los productos cerámicos castellonenses. Queremos convertir nuestros pueblos en el mejor escaparate que dé a conocer las aplicaciones de nuestro azulejo, queremos ser nuestros mejores embajadores y hacer posible que cualquiera que pasee por nuestras calles o vea las fachadas de los edificios públicos compruebe las virtudes de nuestra cerámica”.
Con esta iniciativa, el Gobierno Provincial vuelve a poner de manifiesto su objetivo de conseguir un mejor posicionamiento del producto cerámico castellonense, potenciando su utilización tanto entre los ayuntamientos como entre los prescriptores profesionales con el objetivo último de fomentar el empleo y el autoempleo en el sector. 
Tres ayuntamientos y cuatro proyectos
Los ayuntamientos optan al premio con los siguientes proyectos: por parte del Ayuntamiento de Vila-real, con los trabajos realizados en la Plaza Llaurador, con la sustitución del antiguo pavimento y la instalación de pavimento cerámico en este emplazamiento que comunica con el Estadio de la Cerámica. El Ayuntamiento de Les Coves de Vinromà ha presentado el mural cerámico que ha instalado en su casco urbano mediante la técnica tradicional del trencadís. El Ayuntamiento de L´Alcora ha presentado dos proyectos: la reforma de la plaza del Ayuntamiento en la que se ha sustituido el antiguo pavimento y se ha utilizado pavicemtno cerámico; y la remodelación del jardín del Edificio EPA, con el revestimiento de una jardinera que a su vez integra un núcleo de escaleras exteriores.
Además, Aguilella ha asegurado que “la creación de este premio como revulsivo a la mejor utilización de la cerámica nace con la vocación de mantenerse estable en el tiempo, de forma que los ayuntamientos ya puedan prever para los próximos años actuaciones en este sentido que merezcan tan importante reconocimiento”.
Cabe recordar que esta iniciativa forma parte del trabajo que el Gobierno Provincial realiza para fomentar el uso de producto cerámico entre las instituciones castellonenses como producto preferente, y que el premio se dirige a actuaciones que los ayuntamientos hayan realizado durante el ejercicio 2017, siendo posible que ya estén concluidas o en realización.
Apoyo de la Diputación a la cerámica castellonense
Esta iniciativa se enmarca en todo un programa de actuaciones con el que la Diputación de Castellón mantiene un constante apoyo al sector cerámico provincial. Así, va de la mano de los ayuntamientos en la participación en CEVISAMA, crea herramientas por la competitividad cerámica en colaboración con el ITC de la UJI (SOLCONCER y VIGILANCER), y mantiene de forma continuada contacto tanto con el sector empresarial como con los prescriptores profesionales entre los que también fomenta las jornadas técnicas pertinentes para fomentar el uso de la cerámica castellonense como material prioritario para la construcción, tal y como sucedió ayer con la celebración de la I Jornada de Promoción Cerámica en Espacios Urbanos

dimecres, 1 de novembre del 2017

Puigdemont, el nostre De Gaulle de butxaca


El periodista va seguir atentament la compareixença de l'expresident de la Generalitat, de manera que ha pogut traduir al català i per a tots els lectors la majoria d'afirmacions que va fer en la seva particular llengua.

01.11.2017 | 08:23
Feia dies que pensava de quina manera es podien haver fet pitjor les coses en el procés, com es podia haver fet més el ridícul, de quina forma es podia haver dut a terme pitjor, i no me'n sortia. Creia que era impossible, que el Govern català havia assolit la perfecció absoluta en aquests àmbits. Però mai no es pot subestimar la capacitat de Puigdemont & Cia. L'estrambòtica fugida a Brussel·les de l'expresident i de set exconsellers ja bastarien per fer-los passar a la història de l'esperpent. Però fins això va ser superat per la roda de premsa posterior. Diria que, ara sí, que ara la vergonya és ja insuperable, però no m'atreveixo a arriscar-me, amb aquesta colla un no es pot aventurar.
Els militars històrics francesos han exercit sempre una estranya atracció sobre els homes que pateixen deliris de grandesa. Fins no fa gaire el favorit era Napoleó, tots tenim frescos en la memòria còmics i tebeos d'algú que amb camisa de força i un embut al cap, creia estar dirigint els dracs a Austerlitz. Puigdemont, més modern, s'ha decantat per De Gaulle, potser perquè també es deia Carles. Si el general francès va fugir a Anglaterra per, des d'allà, llançar missatges radiofònics a la França lliure encoratjant-la a la resistència enfront l'invasor, l'expresident català ha triat Bèlgica. Un té la impressió que la d'ahir va ser només -Déu s'apiadi de nosaltres- una de les moltes compareixences amb què, gràcies a la inestimable col·laboració de TV3, ens donarà la tabarra els dies vinents, com un De Gaulle baixet. No li va faltar més que començar dient «Catalunya ha perdut una batalla, però Catalunya no ha pas perdut la guerra». Hauria sortit amb un quepis si el pentinat no li ho hagués impedit.
Com volent donar la raó a qui va dir que a vegades parlar idiomes només serveix per quedar com un idiota en diverses llengües, en De Gaulle/Puigdemont va llegir un discurs en tres idiomes diferents (?), esperant que els que no comprenguessin res del que deia ho atribuïssin al desconeixement d'una llengua o l'altra, i no a la seva incapacitat de dir res que tingui sentit. El podria haver fet en xinès mandarí i el resultat hauria estat idèntic.
En consideració als lectors, i com expert que soc en llengua puigdemònica, passo a traduir els fragments més interessants. Quan, com un De Gaulle de butxaca, insta els ciutadans, sindicats i no sé quanta gent més a defensar les institucions catalanes, en realitat està dient: «Torneu a posar la cara davant les porres si és necessari, i si us la trenquen mala sort, per això sou els pringats, que si l'1-0 jo m'ho mirava des de casa, ara m'ho miraré des de Brussel·les». De fet, la marca d'un bon cop de porra a les costelles ajuda el bon ciutadà a recordar com de valents són els polítics i com pensen sempre en ell, cada dia quan se la veu al mirall. És una llàstima que no durin més temps.

Seguim, com li agrada dir a l'expresident. Quan demana a l'Estat espanyol que respecti el resultat de les properes eleccions autonòmiques, en realitat no està dient res, és pura demagògia. Sempre s'han respectat els resultats de totes les eleccions, si de cas no s'ha respectat que el guanyador de les eleccions pretengui saltar-se la llei. Quan assegura que tornarà a Espanya si té garanties d'un judici just, en realitat està dient: «Em fa més por la presó que haver de tornar a treballar, que ja és dir». Quan assenyala que només s'ha desplaçat a Bèlgica per fer palès el problema català, que en cap cas era una fugida, està dient: «No he comentat abans quina por em fa la presó?» Quan afirma que la República continua endavant i que el govern segueix treballant, ni tan sols intenta dir res, únicament són acudits, en consideració a tots els periodistes desplaçats a Brussel·les, que tenen dret a divertir-se en país tradicionalment tan avorrit. A ningú no se li pot exigir valentia, ni tan sols a tot un expresident, però sí que se li pot demanar almenys una mica de vergonya. Que fugint d'aquesta manera de la llei, més que com en De Gaulle ha quedat com el Dioni

Castelló inaugura la connexió aèria amb la ciutat polonesa de Poznan

Resultado de imagen de poznan winter
AEROPUERTO CASTELLÓN


Por otro lado, la aerolínea Blue Air, que opera regularmente con sus vuelos a Bucarest, ha anunciado que se replantea reducir las frecuencias a la ciudad rumana
Hoy miércoles, 1 de noviembre, se inaugura la nueva ruta aérea del Aeropuerto de Castellón con la ciudad de Poznan, en Polonia. La ruta conectará dos veces a la semana Castellón con la ciudad polaca, los miércoles y los sábados a través de la compañía aérea Ryanair.
Actualmente hay cinco líneas en el Aeropuerto de Castellón, que conectan con Poznan (Polonia), Sofía (Bulgaria), Bristol, Londres (Reino Unido) y Bucarest (Rumanía). Sin embargo, la compañía Ryanair ha cancelado vuelos a Sofía a causa de los problemas que ha tenido con las vacaciones de sus pilotos. Además, la ruta a Bristol está paralizada de manera estacional en invierno.
Por otro lado, la aerolínea Blue Air, que opera regulamente con sus vuelos a Bucarest, ha anunciado que se replantea reducir las frecuencias a la ciudad rumana.
Hoy, 1 de noviembre se inaugura la ruta a Poznan, que volará los miércoles y los sábados. El precio de los vuelos oscilan entre 50 y 100 euros.

Consellers catalans tornen a Barcelona mentre Puigdemont continua a Brussel · les


INTERNACIONAL
L'ex president de Catalunya, Carles Puigdemont, no va acompanyar als ex assessors del govern català que van arribar a l'aeroport de Barcelona des de la nit de dimarts a dimecres, confirmen el diari El Periódico i La Vanguardia. L'independentista Puigdemont no hauria fet el viatge en avió a la capital catalana, malgrat l'anunci dels mitjans de comunicació catalans de la seva sortida de Brussel·les al vespre. El ministre de l'Interior, Joaquim Forn, i Dolors Bassa, antic ministre de Treball de Catalunya, van arribar a l'aeroport del Prat a les 23:20 hores segons La Vanguardia. El diari El Periodico també afirma que l'anterior regidor Lluís Puig els acompanyava. No van respondre a la premsa que els esperava a la terminal. El senyor Forn va ser revelat a l'aeroport pels opositors de la independència que ho van cridar "traïdor" i van marcar banderoles espanyoles.
L'ex president de Catalunya, Carles Puigdemont, no formava part de la delegació i no estava a bord del seu avió, malgrat la informació facilitada pels passatgers a La Vanguardia al vespre.
Puigdemont està sota amenaça de processament per "rebel·lió" després de la declaració d'independència de Catalunya el 27 d'octubre.
El dimarts a la tarda, el Sr. Puigdemont va organitzar una conferència de premsa a Brussel · les que indicava que no havia demanat asil a Bèlgica. El separatista ha justificat la seva presència a la capital europea per ressaltar el problema català al cor de les institucions de la UE.
La nit del dimarts, l'hotel on es va allotjar el senyor Puigdemont va confirmar a Belga la sortida del taxi de la persona que ja no té reserva d'habitació al seu nom.
En una entrevista televisada al canal holandès NOS dimarts per la nit, l'advocat belga Puigdemont Paul Bekaert va confirmar que el català no pretenia presentar-se davant un jutge a Espanya. "Volem esperar les pròximes reaccions del govern espanyol per determinar què passarà a continuació", va dir Bekaert expectantemente. Pel que fa al retorn del Sr. Puigdemont a Espanya: "el risc és important que sigui detingut", va continuar l'advocat. Espanya no "necessàriament" presentarà una sol·licitud d'extradició, però en aquest cas es refereix a un judici just "pot ser un argument", va respondre el magistrat.

Per accedir a l' article original clicar sobre aquest enllaç

El Consell recull obres pendents i eleva la seva inversió a Castelló

El conseller de Hacienda entrega el proyecto de presupuestos al presidente de Les Corts, ayer. - EFE / JUAN CARLOS CÁRDENAS
El conseller de Hacienda entrega el proyecto de presupuestos al presidente de Les Corts, ayer. - EFE / JUAN CARLOS CÁRDENAS

LAS PREVISIONES INCLUYEN EL PLAN PARA LA REINDUSTRIALIZACIÓN AZULEJERA Y EL REGINA VIOLANT DE ALMASSORA

Castellón recibirá 64 millones, un 23% más, para la ronda suroeste de Vila-real o el CdT de Morella. La Generalitat prevé gastos e ingresos por 15.224 millones, pero vuelve a incluir 1.325 sin confirmar

RAMON OLIVARES RUIPÉREZ
01/11/2017
Un impulso a varios proyectos pendientes en la provincia. Al menos sobre el papel, eso es lo que recoge el proyecto de Presupuestos de la Generalitat para el 2018. A la par que el aumento en las cuentas autonómicas, la inversión prevista en Castellón crece hasta los 64,16 millones de euros, detallan fuentes de la Conselleria de Hacienda. Esto significa un 23% más que los 52,1 millones que el capítulo VI de las cuentas autonómicas recogía para este año. Eso sí, varias actuaciones no se han materializado.
Entre los principales proyectos que se prevé ejecutar el año próximo está la ronda suroeste de Vila-real (se incluyen 2 millones de euros), el demandado colegio Regina Violant de Almassora (del que se incluyen en el 2018 los 3,5 millones previstos para su construcción), el Centre de Turisme de Els Ports (también se recogen para el próximo año los tres millones que necesita para abrir sus puertas), el pago de la primera fase de la reforma del Hospital Provincial (4,6 millones) o diversas actuaciones para la mejora del abastecimiento hídrico en zonas del interior, como un sondeo entre Vilafranca y Benassal o un depósito en Atzeneta.
impulso al azulejo // Pero también destaca el empujón a la industria azulejera. Parte llega con la mejora en la dotación del Plan Renhata, con el que se fomenta la rehabilitación de edificios por parte de particulares, que pasa de 3 millones a 5,5. Pero quizás la principal novedad son las líneas para la reindustrialización del sector azulejero. Una partida específica, de casi 4,5 millones, hace referencia a la Plana Alta y la Plana Baixa. Hay otra, más modesta, en la que se enmarca l’Alcalatén (también el Alto Mijares y el Alto Palancia, además de otras comarcas valencianas). Y una última, por 17,5 millones, para la primera fase del Plan estratégico de la industria valenciana (Peiv), que también incluye a otras ramas económicas, como la química, el mueble, o el textil.
Volviendo al capítulo VI, también incluye la mejora de la carretera CV-12 de Ares a Morella; el Bulevar de la Plana (entre Castellón y Vila-real, para el que hay 100.000 euros); ó 1,5 millones para reparar escuelas provinciales. Además, tras acabar de abonar el TRAM este 2017, recoge dos partidas para pagar la CV-10 y la CV-13, que suman casi 9 millones.
Desde Hacienda destacan que, con todas las partidas, Castellón recibe el 16% de los 400,5 millones de inversión territorializada, por encima del 11% que le correspondería por su población.
Todo en un contexto en el que las cuentas autonómicas del 2018 alcanzan los 15.224 millones, un 6,7% más. Eso sí, en las partidas de ingresos vuelven a figurar, como el año pasado, 1.325 millones que no están asegurados. De hecho, solo llegarán si cambia el actual modelo de financiación. Es decir, es una reivindicación del Consell frente al Gobierno.
Así, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, destacó que estos terceros presupuestos del Pacte del Botànic quieren «sentar las bases para el futuro de este pueblo». El conseller de Hacienda, Vicent Soler, resaltó que se busca «afrontar los retos sociales y económicos del futuro».

Els pressupostos més 'botànics' segueixen condicionats pel deute heretat

El conseller d'Hisenda, Vicent Soler, i la vicepresidenta, Mónica Oltra, van presentar aquest dimarts els detalls dels comptes públics per al 2018.. GENERALITAT VALENCIANA
El conseller d'Hisenda, Vicent Soler, i la vicepresidenta, Mónica Oltra, van presentar aquest dimarts els detalls dels comptes públics per al 2018. © GENERALITAT VALENCIANA

La despesa social dels comptes del 2018 copen el 61% del pressupost, mentre que el pagament del deute es menja 1 de cada 4 euros públics

Dimecres, 1 de novembre de 2017 06:00h
El Consell va presentar ahir els seus tercers pressupostos. Les dificultats per a garantir-se una majoria parlamentària que els aprove van fer que el govern de Ximo Puig exhaurirà el termini legal per a dur els comptes del 2018 a les Corts, on ha de començar la tramitació parlamentària.
Tot i que, fins a darrera hora, va planar la possibilitat que s'hagueren de prorrogar els pressupostos del 2017, com ha fet el govern espanyol, els avanços en les negociacions amb Podem i la predisposició del partit encapçalat per Antonio Estañ a acostar-hi posicions fan augmentar la possibilitat que els comptes públics del 2018 es basen en les xifres presentades pel  conseller Vicent Soler.
El pressupost global creix un 12,6% i passa dels 17.724 milions del 2017 als 19.956 el 2018. Però, si es descompta la partida dedicada a satisfer els interessos del deute públic i el venciment dels préstecs –anomenat servei del deute–, l'increment es queda en el 6,7% i arriba als 15.224 milions, enfront dels 14.264 del pressupost ara en vigor.
Els diners dedicats al servei del deute passen de 3.833 a 5.157 milions, un 34,5% que l'any anterior i es menja el 25,8% del pressupost. Només la conselleria de Sanitat supera aquesta xifra –6.390, el 32% del pressupost– amb un augment interanual del 4,6%.
La Conselleria d'Educació i Cultura s'emporta el 23,7% dels recursos, 4.720 milions, amb un increment del 3,5% respecte al 2017. Els majors increments en percentatge, però, es produeixen en la conselleria de Mónica Oltra. A serveis socials es destinarà un 13,8% més, fins a arribar als 1.194 milions. Darrere es troba el departament de Transparència, amb el 13,7%, tot i que la xifra absoluta és mínima, i Agricultura, amb un augment de l'11,1%, de 317 a 352 milions.
Cent per cent Botànic
Tot i que els comptes públics estan elaborats per la Conselleria d'Hisenda, la presentació a la premsa es va celebrar amb una compareixença conjunta de Vicent Soler i la vicepresidenta, Mónica Oltra, encarregada de transmetre els eixos doctrinals d'uns comptes que, al seu parer, són "cent per cent del Botànic". Són els "millors pressupostos que ha tingut la Generalitat des del seu autogovern i senten les bases per al futur" del País Valencià.
El fet que els comptes del 2018 estiguen tan inserits en la lletra i l'esperit de l'Acord del Botànic fa que Oltra no dubte que Podem acabarà donant-los suport. La vicepresidenta va posar d'exemple els 10 milions dedicats a un nou pla d'habitatge que incrementarà els immobles públics i el lloguer social. La diferència és que Podem reclama 80 milions per a aquest punt concret, com una hora abans havia recordat el seu síndic, Antonio Estañ.
Partida reivindicativa
El conseller d'Hisenda va ser l'encarregat d'explicar d'on eixiran els ingressos per a finançar la Generalitat. L'infrafinançament va tornar a aparéixer al discurs de Vicent Soler, en aquest cas, amb l'exemple dels 10.267 milions en transferències que arribaran pel model de finançament. Aquesta xifra suposa 84 milions més que el 2017, un 0,82% d'augment, mentre que la mitjana dels territoris de l'Estat supera el 3%. Soler va mostrar la seua perplexitat tot recordant que "l'evolució de l'economia valenciana és millor."
Soler va defensar també la partida reivindicativa de 1.325 milions, uns diners que el Consell no preveu recaptar, però que són la xifra mínima extra que hauria d'incloure el sistema de finançament per tal de garantir l'equitat interterritorial. El conseller va recordar que el dèficit autoritzat per l'Estat per al 2018 és del 0,4% del PIB i que, si se sumen eixos 1.325 milions, la xifra serà de l'1,7%. "Mentre no hi haja nou sistema de finançament tenim tot el dret a mantindre aquesta desviació del dèficit", va sentenciar.
Pel que fa al detall dels comptes del Consell per al 2018, totes les Conselleries preveuen un augment considerable en les seues partides destinades, com insisteixen constantment des de l'executiu, a "rescatar persones". 
Presidència de la Generalitat, 309,5 milions d'euros
La Generalitat dóna un nou impuls a un dels motors fonamentals de l'economia valenciana augmentant un 13% el pressupost de l'Agència Valenciana del Turisme (ajudes per a projectes turístics singulars, els convenis de col·laboració amb el sector i els plans de governança que es desenvolupen amb mancomunitats). L'Agència Valenciana de la Innovació començarà el seu primer exercici després de la seua constitució com a agent de coordinació, promoció i desenvolupament de les polítiques d'I+D en col·laboració amb les empreses valencianes. Tindrà 28 milions de pressupost.
L'Agència Valenciana per a la Seguretat i la Resposta Resposta a les Emergències augmenta un 10% per a dotar‐se de mitjans adients.  Així mateix, es consolida la política municipalista del Consell, ja que per segon any s'inclou el Fons de Cooperació Local, dotat amb 40 milions. També s'incrementa la partida d'administració local en 7 milions, destinats a la lluita contra el despoblament, pla AVANT, amb un pla de millora de l'accesibilitat a les cases consistorials i per a posar en marxa un pla d'ajuda als municipis amb insuficiència financera extrema.
Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i polítiques inclusives, 1.194,7 milions d'euros
El departament dirigit per Mónica Oltra presenta un increment de 12 milions d'euros en les línies destinades a polítiques de lluita contra la violència de gènere i masclista, en compliment del Pacte València contra la Violència de Gènere i Masclista. Així mateix inclou un increment de 47 milions per a la posada en marxa de la nova Renda Valenciana d'Inclusió, que comptarà, en el seu primer any d'implantació, amb una partida de més de 88 milions. 
La partida d'Igualtat preveu, igualment, la contractació de 21 noves persones als centres de valoració de discapacitat de les tres demarcacions per a agilitzar la tramitació d'aquestes peticions. 
Hisenda i Model Econòmic, 299 milions d'euros
L'aposta de la conselleria encapçalada per Vicent Soler se centra en la posada en marxa del Banc Públic i l'impuls del nou model econòmic; la dotació de personal i mitjans de la futura Agència Tributària Valenciana (IVAT), un pressupost que augmenta un 8,9%, i la modernització de l'Administració. A més, aposta per les noves tecnologies en l'educació juntament amb la Conselleria d’Educació amb una dotació de 40 milions d'euros.
Justícia, 313,5 milions d'euros
La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques experimenta una creixement del 6,8% en els pressupostos del 2018, un increment que situa la xifra en els 313,5 milions d'euros. L'àrea que dirigeix Gabriela Bravo destinarà 22,1 milions a la millora de les infraestructures o 38,5 milions per als col·legis d'advocats i procuradors.
Per a la creació del Centre de Mediació del País Valencià es destinaran 261.000 euros i per a desplegar la Llei de Memòria Democràtica s'han pressupostat 1,2 milions. Les oficines d'atenció a les víctimes del delicte comptaran amb 1,9 milions i els reforços del personal de justícia tindran un total de quatre milions d'euros.
Educació, Investigació, Cultura i Esport, 4.720,2 milions d'euros
El departament que dirigeix Vicent Marzà veurà un augment en el pressupost del 3,5% respecte als comptes del 2017. La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport gestionarà 4.720,2 milions d'euros el 2018 –Educació i Investigació rebran un 3,9% més; Cultura, un 12% més, i Esport, un 23% més respecte a l'any anterior–. Educació fa èmfasi a posar als alumnes valencians en el centre dels pressupostos de la Generalitat. És per això que el Pla Edificant –un programa que pretén acabar amb els barracons a principis de la següent legislatura– tindrà un muntant de 200 milions d'euros. En aquest sentit, el Bo Infantil augmentarà un 18,8% respecte del 2017 situant-se, en el curs 2018-2019, en els 39 milions d'euros; de la mateixa manera, les Beques Menjador passaran de tindre un pressupost el 2017 de 61,3 milions als 66 milions d'euros el 2018. Les beques universitàries creixen un 35,7% i la investigació comptarà amb 10 milions d'euros, dels quals 4,1 pertanyen al Pla GenT.
Per altra banda, per tal de consolidar les plantilles docents i millorar les condicions laborals del professorat, es destinaran 2.376 milions per a consolidar l'augment de professorat en dos anys i assolir els plans específics d'acompanyament en plurilingüisme. Els comptes també preveuen 8,6 milions per a cobrir les despeses dels auxiliars de conversa que arribaran a les escoles i instituts el 2018.
La Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, va lliurar ahir el projecte de llei de Pressupostos a les Corts. / DIARI LA VEU
La xifra econòmica total de la conselleria de Marzà experimenta un augment del 3,9% en Educació i Investigació; Cultura, un 12%, i Esports, un 23%. Aquesta última àrea posa l'accent en l'esport base, els esportistes valencians i les federacions autòctones, on destaca el creixement del 173% per als projectes d'integració a través de l'esport i l'activitat física de col·lectius desafavorits; l'augment del 218% per a beques academicoesportives i el 142% més per als programes d'Esport a l'Escola.
Sanitat i Salut Pública, 6.390,7 milions d'euros
El pressupost que gestionarà Carmen Montón continua creixent per a apropar‐se a la despesa real sanitària. Augmenta 280,4 milions respecte a l'any passat i 898 més que l'últim exercici de govern del PP. Entre les noves línies d'ajudes s'inclouen els diners per a fer front als copagaments contra la pobresa farmacològica per a col·lectius vulnerables amb rendes inferiors als 18.000 euros. De cara a la reversió del departament d'Alzira, els pressupostos inclouen una partida per inversions d'urgència en atenció primaria i especialitzada de 5,7 milions; per al 2019 està prevista una inversió d'1,2. Els comptes inclouen també un increment de 24,5 milions en inversions per a continuar fent realitat el Pla de Dignificació d’Infraestructures Sanitàries (2016‐2019).
Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, 391,8 milions d'euros
La Conselleria assegura el "suport ferm i decidit" als sectors industrials amb una línia de 17,5 milions. Així, la política industrial rebrà un 13,6% més i el pressupost de l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial creix un 9% i passa de 109,9 a 119,9 milions. També s'amplia els fons per a la millora dels parcs empresarials amb un total de 27,5 milions, una partida que augmenta un 62% més. Les polítiques actives d'ocupació del SERVEF guanyen 22% més en inserció laboral i foment de l'ocupació.
Habitatge, Obres públiques i Vertebració del Territori, 388,4 milions d'euros
La Conselleria de Maria José Salvador, amb aquests comptes, impulsarà el Pla RENHATA per a obres de rehabilitació d'interior d'habitatges i accessibilitat amb un augment de quasi el 50%, en passar de 3 milions el 2017 a 5,5 per a l'any vinent. A més, s'inclou un nou projecte d'inversió per a l'ampliació del parc públic d'habitatge amb 10 milions per a començar el 2018 el Pla Plurianual d’Ampliació del Parc Públic, avançant‐se un any a l’aplicació del que marca la Llei per a la Funció Social d'Habitatge.
El pressupost d'inversions d'FGV augmenta un 93,4%, en passar de 22,8 milions el 2017 a 44,1 milions el 2018 per a desbloquejar projectes paralitzats o abandonats, com ara el Túnel de la Serra Grossa a Alacant, la T2 a València, l'electrificació d'un tram a Benidorm del tramvia o la modernització de la L9 del Tram d'Alacant.
Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, 352,3 milions d'euros
El departament d'Elena Cebrián destinará 31,8 milions a actuacions en modernització de regadius, estalvi d'aigua, estructures agràries i cooperativisme, amb un augment de dos milions d'euros respecte al 2017. La dotació per a la millora d'infraestructures de prevenció i vigilància d’incendis forestals és de 25 milions d'euros, 6 més que en l'exercici anterior.  Les polítiques de gestió forestal sostenible, Parcs Naturals, biodiversitat i Xarxa Natura 2000 comptaran amb un presupost de 36,9 milions d'euros, xifra que representa 5,3 milions més que el 2017.
Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, 39,6 milions d'euros
Més de la meitat del pressupost de la Conselleria de Manuel Alcaraz es destina a Cooperació Internacional: 22,6 milions, dels quals més del 90% va a ajuda oficial al desenvolupament, educació per a la ciutadania i ajuda humanitària. Segons subratllen des del departament de Transparència, des del 2015 fins ara, el pressupost destinat pel Govern del Botànic a la cooperació s'ha quintuplicat. És el tercer pressupost més alt de totes les autonomies destinat a cooperació internacional, 4,64 euros per habitant d'inversió.

LA PARAULA DEL DIA DE L' AVL

Resultado de imagen de castanya

castanya

[01/11/2017]
La castanya, provinent del llatí castanea, és el nom que rep el fruit del castanyer. Les llavors d’este arbre tenen una corfa corretjosa de color marró fosc, i es formen en grups de dos o tres dins d’un embolcall espinós. El color tan específic de la corfa del fruit ha originat la creació de l’adjectiu castany, que s’aplica sobretot als cabells.
La paraula castanya ha generat també molts significats figuratius. Un dels més habituals és el que fa referència a un colp fort, derivat de l’impacte produït per les castanyes que cauen de l’arbre. Estenent este sentit a l’àmbit emocional, s’usa també per a referir-se a un engany o a una contrarietat. I també per a referir-se als anys que té una persona, sobretot quan en són molts, que també produïxen impacte emocional.
No hay texto alternativo automático disponible.

dimarts, 31 d’octubre del 2017

LA PARAULA DEL DIA DE L' AVL

Resultado de imagen de caqui

caqui

[31/10/2017]
La paraula caqui s’utilitza amb un doble significat. Per una banda, fa referència al fruit d’un arbre de la família de les ebenàcies, conegut també com a caqui o com a caquier, que engloba diverses varietats del gènere Diospiros. Tot i que l’arbre prové de la Xina, el nom caqui es prengué del japonés kaki. El fruit té una aparença semblant a la d’una tomata, amb la pell de color taronja; la polpa, de consistència mucilaginosa, és molt dolça quan arriba al moment òptim de maduració, però si no pot resultar astringent al paladar.
Per una altra, amb la paraula caqui també es designa un color semblant a un oli grisenc, que s’ha utilitzat tradicionalment per a la confecció d’uniformes militars. Però en este cas la paraula ens ha arribat, via anglés, de l’hindi khākī, que al seu torn l’havia pres del pahlavi ẖāk, on significava ‘pols’.http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=caqui

#18N anem a la manifestació per un #FinançamentJust



Data de publicació: 31 d’oct. 201718 de novembre! Apunta esta data al teu calendari i vine a reclamar junts els nostres drets😃
🗣️ Els i les socialistes no volem #NiMésNiMenys i per això ens hem adherit a la mobilització del pròxim #18N per reclamar tots a una veu un #FinançamentJust 🤝 Vivim un moment històric en el qual cal posar punt i final a la discriminació, per avançar cap a una societat més prospera i més justa ⚖️ No podem deixar passar més temps!

El nou saginero del pp: El PP adverteix sobre la manifestació pel finançament: "així va començar Catalunya"

Isabel Bonig en el acto de jura de bandera

Isabel Bonig en el acto de jura de bandera
Bonig da un toque de atención a los empresarios por apoyar el acto que incluye en la bateria de políticas pro independentistas que atribuye al Consell
30/10/2017 - 09:30h
Todos los caminos del Consell conducen al independentismo. Así se desprende de las palabras de Isabel Bonig, presidenta del PPCV, quien ha afirmado "así empezó Catalunya" para criticar la manifestación de reivindicación de mejora de la financiación que se celebrará el próximo 18 de noviembre. Con esta advertencia el PP mete también la financiación en el saco de las políticas del Consell en pro del independentismo, donde ya están el "adoctrinamiento" en la educación, el requisito lingüístico del valenciano para los funcionarios, o la tolerancia de  determinadas manifestaciones ciudadanas en València.
Así se expresaba Bonig en un acto celebrado en Vila-real, donde 800 personas han jurado la bandera en un encuentro militares e invitados, entre ellas el delegado del Gobierno en la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues. La advertencia se dirigía especialmente hacia los empresarios, quienes se han sumado a la protesta reivindicativa, señalando Bonig que "en estos momentos una manifestación de este tipo es innecesaria".


No obstante cabe destacar que el PP no se encuentra solo en estas tesis ya que tienen el apoyo de Ciudadanos. La formación de Albert Ribera en València también ha anunciado que no asistirá a la manifestación, y alerta de un "adoctrinamiento" en la educación.

Artículo 155
Después de la aprobación de la aplicació del artículo 155 de la Constitución sobre Catalunya, Bonig también ha afirmado que la situación del Consell es "insostenible" después de que senadores valencianos de partidos del Botànic votasen en contra. Ante estoa lapresidenta del PPCV ha solicitado hoy una reunión "urgente" con el Presidente de la Generalitat, Ximo Puig, para analizar y explorar las posibildiades de acuerdo entre el PP y el PSOE en la Comunitat Valenciana.

Por otro lado Bonig también ha cargado contra las declaraciones de Ximo Puig criticando que  "no se puede llamar hooligans a las dos partes porque no se puede poner en el mismo plano a los golpistas y a los que defienden el Estado de Derecho".

El nou saginero del pp: Quan per al PP tot el que fa el Consell és independentisme

Imagen de miembros del PP, con Isabel Bonig al frente, en una manifestación en Barcelona
Imagen de miembros del PP, con Isabel Bonig al frente, en una manifestación en Barcelona
La crisis de la independencia de Catalunya impregna todo el argumentario de los populares valencianos redoblando sus ataques a PSPV y Compromís
31/10/2017 - 11:01h
Uno de los pilares fundamentales de la estrategia política de la derecha valenciana, y especialmente del PP, es el anticatalanismo, y con la crisis de la independencia catalana durante los últimos años el PP también ha aumentado el grado del ataque hacia la izquierda y los nacionalistas valencianos pasando a declararlos filo independentistas.

Este pasado fin de semana la propia presidenta del PPCV, Isabel Bonig, advertía sobre la manifestación para reivindicar una mejora de la financiación afirmando que "así empezó Catalunya". No obstante cabe recordar que este argumento ya se empezó a utilizar con el PP todavía en el Palau de la Generalitat, en 2014 el President Alberto Fabra afirmaba que este partido tenía que ser en la Comunitat Valenciana el  "dique de contención" ante el secesionismo del tripartito que se vislumbraba, pero que para ello era necesaria una mejora de la financiación que lo mantuviera en el poder.
Y el aviso se hacía realidad con el nuevo gobierno de PSPV y Compromís. El PP no iba a soltar el argumento en esta legislatura e iba a intentar utilizar todos los paralelismos posibles. Así fue con el primer 25 d'Abril de la nueva legislatura, cuando el  enarbolamiento de esteladas -que se han producido tradicionalmente en estos actos de corte nacionalista de izquierdas- fue usado para advertir que el PP no iba a consentir aue Valencia se conviertiera en un "manifiestódromo del independentismo catalán".
Isabel Bonig ha llegado a explicar lo que entiende que es un plan urdido: "la hoja de ruta separatista está marcada desde los años 80 y empieza por la educación y por la administració. Compromís simplemente la está aplicando con pasos firmes".
Así la manipulación la educación es un clásico, lo ha sido en Catalunya y lo es en la Comunitat Valenciana. El PP ha denunciado un "alarmante adoctrinamiento" en las escuelas impulsado por el Consell, afirmando que "el catalán y el rechazo a la libertad son los dos pilares de los nuevos tiempos". Pero la estrategia en realidad no se limita a las políticas del Consell, cabe recordar que en 2013 Nuevas Generaciones ya lanzó la campaña 'Me quieren adoctrinar' con la que señalaban a los profesores que en su opinión hacían un "adoctrinamiento ideológico".
La administración, como apunta la presidenta del PP, es otra vía explotada a través Ley de Función Pública por la que los funcionarios deben acreditar su conocimiento del valenciano. En referencia a esta eplicación Bonig  ha asegurado que el independentismo catalán “necesita a la Comunitat Valenciana y a las Islas Baleares para su expansión y Ximo Puig y Mónica Oltra le están siguiendo el juego”. Por ello recuperaba la idea de Fabra y aseguraba acudirían a la justicia para hacer "un muro de contención frente a las ansias de expansión del independentismo catalán".
Con el estallido final del referéndum, la declaración de independencia de Catalunya y la aplicación del artículo 155 los ataques se han redoblado y endurecido, pese a los intentos desde el Consell de alentar la destensión. No obstante el PP ha podido contar con la colaboración de José María Aznar para agitar el fantasma independentista en Valencia, así como también de Ciudadanos en su estrategia (su portavoz en València, Fernando Giner, ha llegado a acusar a Compromís de ser la "marca blanca de la CUP").
La última propuesta del PP ha sido intentar atraer al PSPV con la ola del bloque 'constitucionalista' que ha apoyado la aplicación del 155. Bonig interpreta sus cantos de sirena a Ximo Puig ofreciéndole el apoyo del PP a cambio de romper con Compromís. Pero el President, teniendo como principal caballo de batalla la mejora de la financiación, y dada la disidencia del PP en esta cuestión, mantendrá vivo el Pacte del Botànic pese al intento de la demonización de la reivindicación, priorizará esta lucha

Congrés – L’autogovern del poble valencià: passat, present i futur


València, 8, 9 i 10 de novembre de 2017


L’any 2017 celebrem alguns dels fets que han contribuït a la construcció moderna de la Comunitat Valenciana: fa 40 anys de la primera gran manifestació autonomista, que va tindre lloc el 9 d’octubre de 1977; també commemorem els 35 anys de l’Estatut d’Autonomia, aprovat l’any 1982; i, per últim, han transcorregut 25 anys de la publicació de les actes del 1r congrés de l’Administració Valenciana «Dels Furs a l’Estatut», la primera gran cita científica al voltant de l’Estatut i de l’estructura política, històrica, social, econòmica… de la Comunitat Valenciana creada per ell. A més, en 2018 serà el 40 aniversari de l’aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, que va suposar la recuperació de la democràcia i l’articulació de l’Estat autonòmic, i el 600 aniversari de la creació de la Generalitat com a òrgan permanent.
La Càtedra de Dret Foral de la Universitat de València i la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació – Generalitat Valenciana, des de la seua Direcció General de Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern, es plantegen donar continuïtat a aquell congrés amb una nova cita a l’inici del mes de novembre de 2017 i distintes activitats complementàries que es realitzaran per tota la geografia de la Comunitat i fins a l’estiu de 2018. Tant al congrés com a les activitats complementàries es farà un balanç des de la perspectiva històrica del nostre autogovern, s’analitzarà el moment actual que viuen les institucions valencianes i es tractarà de definir els reptes de futur, sense deixar de banda les perspectives espanyola i europea. Les distintes intervencions dels i les ponents es recolliran en el número de 2018 de la Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics.
La imagen puede contener: texto