LA PITJOR CORRUPCIÓ
El fiscal de l'Audiència Nacional demana quasi 8 anys de presó per a cadascun dels dos processats pels seus suposats abusos i balafiament en els anys de l'excés del PP. En aquell temps Barrachina i Bonig van destacar per l'entusiasme amb el qual aplaudien a personatges com Ricardo Costa, Vicente Rambla, Francisco Camps, Carlos Fabra, o el presidiari Rafael Blasco.
07/01/18
El vicesecretari general segon i responsable de Relacions Institucionals del PSPV-PSOE en la província de Castelló, Germán Renau, ha manifestat que “2018 serà l'any en el qual el Partit Popular es veurà obligat a fer front a la seua història de 20 anys d'irregularitats i corrupció al capdavant de la Generalitat Valenciana, un viacrucis que començarà el pròxim 15 de gener quan se senten en la banqueta de l'Audiència Nacional dos castellonencs l'acció política dels quals va deixar molt a desitjar en els anys de vi i roses: Vicente Rambla, que va arribar a ser vicepresident de la Generalitat Valenciana, i Ricardo Costa, totpoderós secretari general del Partit Popular a la Comunitat Valenciana en aquells anys de l'excés”. Per a cadascun d'ells, que hauran de donar comptes davant el tribunal sobre el suposat finançament irregular del Partit Popular, la Fiscalia demana una pena de quasi 8 anys de presó.
Una petició de penes que “no és fruit de la casualitat, sinó conseqüència d'un tipus d'acció política que es va caracteritzar per la presumpta corrupció i el balafiament, uns pecats polítics que encara segueix pagant el conjunt de la ciutadania valenciana, que ha d'aguantar que les arques públiques estiguen buides per la negativa de Rajoy a finançar correctament a la Comunitat Valenciana, i perquè els dirigents del PP van balafiar i presumptament es van repartir milions d'euros durant aquells anys de l'excés i el descontrol”.
Un temps, en el qual recordem, “sempre va estar present l'avui president provincial del Partit Popular, Miguel Barrachina, com a diputat autonòmic o nacional, com a alumne avantatjat d'Eduardo Zaplana i com a entusiasta defensor de les presses de Carlos Fabra”.
En aquest sentit, Germán Renau recorda que Barrachina va ser un dels aplaudidores assistents a aquell vergonyant homenatge de desgreuge a Carlos Fabra que es va organitzar en l'estiu de 2005 en un restaurant de la platja de Castelló; allí ja va quedar de manifest que, malgrat les acusacions que existien contra el llavors líder provincial del PP, “els assumptes relacionats amb la presumpta corrupció no suposaven un problema excessivament important per a Miguel Barrachina”.
Un Barrachina “que sempre va estar al costat de Ricardo Costa, al que mai va qüestionar, el mateixa que la seua cap regional, Isabel Bonig, que mai va tenir la menor objecció a aparèixer al costat del llavors pope popular, Ricardo Costa, les gràcies del qual, rellotges i cars vestits lloava sense el més mínima objecció".
Una Isabel Bonig, “que ja veurem si ix intacta o esguitada del cas Valmor, perquè ella formava part del Govern d'Alberto Fabra que va decidir que la Generalitat comprara per 1 euro l'empresa Valmor que gestionava la Fórmula 1 a València; gràcies al PP, els valencians comprem Valmor i el seu milionari forat econòmic”.
Germán Renau ho té molt clar: “una simple mirada al nostre passat recent deixa molt clar que Barrachina i Bonig són el mateix que Fabra, Camps i Ricardo Costa”.
http://web.psoe.es/castelloprovincial/pressnotes/860325/page/barrachina-bonig-sempre-van-estar-costat-ricardo-costa-rambla-als-quals-dia-es-jutja-pel-suposat-financament-illegal-del.html