Contenedores para la recogida de materia orgánica en las calles del Raval Universitari de Castellón. - MEDITERRÁNEO
CAMPAÑA RESIDUO CERO EN LA COMUNITAT VALENCIANA
En la provincia, solo Castellón, Alcalà de Xivert y Càlig utilizan este sistema
V. C. vcornelles@epmediterraneo.com CASTELLÓN 22/08/2017
Cálig, Alcalá de Xivert y Castellón
capital son los tres municipios de la provincia donde ya está en marcha
el servicio de recogida selectiva de materia orgánica con sus
respectivos contenedores. Mientras, Benicarló, Almassora, Benlloch, les
Coves de Vinromà, Torre d’en Domenech, Xilxes y los 13 pueblos que
forman parte de la comarca de Els Ports lo pondrán en marcha en el
último trimestre del 2017.
Unas localidades que forman parte de las
120 en el ámbito de de la Comunitat que han iniciado el servicio o se
encuentran realizando labores administrativas previas para ponerlo en
funcionamiento en sus respectivas ciudades antes de que acabe el año.
Como informó ayer Ecologistas en Acción
esta realidad «supone un salto de magnitud» de cara a cumplir con los
objetivos marcados por Bruselas (la práctica desaparición de los
vertederos en 2030) y en el camino hacia una sociedad basada en la
máxima Residuo Cero y los principios de la economía circular.
Los ecologistas recuerdan que «ningún
ayuntamiento había instaurado modelos de discriminación de la basura en
origen, a pesar de que la separación de la fracción orgánica era un
imperativo de todos los planes zonales de gestión de residuos desde
2009, pese a que no se cumpliera en la mayoría de los casos».
La organización ecologista se ha
mostrado dispuesta a respaldar la aplicación de estas medidas siempre
que se ajusten a criterios que, «han sido contrastados para optimizar el
proceso».
PUERTA A PUERTA
Han ennumerado la instalación de la recogida puerta a puerta o del quinto contenedor para materia orgánica.
De esta manera, se minimizan las
posibilidades de que se arrojen basuras inadecuadas en el contenedor
específico que puedan entorpecer o invalidar la recuperación de la
fracción orgánica por contaminación de la misma con impropios y
garantizando el medio ambiente.
LES COVES 3 Las fiestas patronales de les Coves de Vinromà encaran su
recta final con actividades taurinas para los más pequeños, el inicio
del bou de carrer y la popular cena de pa i porta en la plaza Cervantes.
La jornada de ayer arrancó con el montaje de cadafals y la visita de la
y la visita de las reinas y damas al centro de día Germans Folch i
Traver. RD http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/comarcas/reina-damas-visitan-centro-dia-coves_1088632.html
La Asociación Nacional de Criadores de Raza
Guirra ANGUIRRA, fundada en 1997, está constituida por un total de 25
ganaderos, con un censo estimado, en estos momentos, que oscila
alrededor de 5.000 reproductores en un alto grado de pureza.
Se hallan distribuidos en zonas aisladas del territorio de la Comunidad Valenciana.
Las comarcas más importantes donde se
ubican son La Vall d’Albaida, Valle de Ayora, Camp del Turia y Canal de
Navarres en Valencia, La Marina Alta en Alicante y la Plana de
Castellón.
L'any
2013 hi havia 7.778 exemplars. El 2014, 6.924 repartits entre 24
ramaderies. L'any següent, van descendir a 5.464 exemplars i 23
ramaderies. El 2016 en quedaven vora 5.000. Aquest és el cens,
descendent, de l'ovella guirra, ovella roja o ovella suada, una ovella
valenciana que lluita per la seua supervivència. No és una qüestió
subjectiva: el Catàleg Oficial de Races de Bestiar d'Espanya, publicat
pel Ministeri d'Agricultura, la inclou dins de l'apartat de races
autòctones en perill d'extinció.
L'associació ANGUIRRA
(Asociación Nacional de Criadores de Raza Guirra), fundada l'any 1997 i
amb seu a Énguera, és l'encarregada de promoure la conservació dels
exemplars existents, millorar la carn i la llet d'aquests, difondre les
seues característiques i particularitats més destacables i plantejar
línies d'estudi i investigació. Entre altres serveis, intervenen en la
creació i la gestió del llibre genealògic de la raça, assessoren els
ramaders per a la inclusió de futurs reproductors en aquest llibre,
coordinen tasques de formació adreçades als ramaders en allò relatiu a
la valoració d'exemplars, cura i gestió de l'explotació, organitzen o
col·laboren en mostres, exposicions i fires i promocionen productes
derivats de l'ovella guirra, com ara la llet, els formatges i la carn.
El
Catàleg Oficial de Races de Bestiar d'Espanya inclou l'ovella guirra
dins de l'apartat de races autòctones en perill d'extinció
Per
tant, aquesta associació, inscrita dins del registre del llibre
genealògic de la raça, és l'encarregada de la feina de conservació i
millora d'aquesta ovella. Recentment la Conselleria d'Agricultura, Medi
Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural va convocar les ajudes
per al foment de races autòctones en perill d'extinció per a l'any 2017.
Amb aquestes ajudes, la Generalitat busca promoure activitats com les
d'ANGUIRRA, ja que se subvencionen les despeses de creació i manteniment
dels llibres genealògics, així com les despeses del programa de millora
oficialment reconegut per a la raça.
A la web d'ANGUIRRA s'hi pot
observar un mapa del País Valencià on s'assenyalen quins ramaders o
centres tenen ovelles guirra i quants caps hi ha. Els punts es
concentren en unes poques comarques: la Plana Baixa, l'Alt Palància, el
Racó d'Ademús, el Camp de Túria, València i les Hortes, les Riberes, la
Vall de Cofrents, la Canal de Navarrés, la Vall d'Albaida, el Comtat i
la Marina Baixa. Tot i això, cal destacar que el cens que ofereixen és
de l'any 2009. L'encant de la llana suada
Segons
explica ANGUIRRA en la seua web, en el passat aquesta ovella
s'explotava per tres aptituds, la carn, la llet i la llana, si bé en els
darrers anys s'ha especialitzat en la primera d'aquestes. El corder, de
tipus pasqual, se sacrifica quan té uns tres mesos d'edat i pesa entre
20 i 25 quilograms. Pel que fa a la llet, la d'aquells pocs ramats que
encara munyen les ovelles sol aprofitar-se per a elaborar formatges,
d'un sabor més intens, característic d'aquesta raça. La producció, però,
és limitada, en consonància amb el nombre d'exemplars d'ovella guirra
que queden al País Valencià.
Pel que fa al tercer producte, la
llana, un col·lectiu de persones d'Agres i la rodalia té entre mans
revaloritzar-lo. Es tracta del Col·lectiu l'Esquella i el seu projecte
Llana guirra, que "naix arran de la preocupació pel fet que els ramaders
i ramaderes després d'esquilar les ovelles no poden vendre la llana o,
si la venen, és a preus irrisoris", explica Anna Gomar, secretària del
col·lectiu. Gomar, que és veterinària, afegeix que el que pretenen amb
el seu projecte és poder pagar la llana a un preu que permeta als
productors costejar l'esquilada –que oscil·la entre 1,5€ i 2€ per cap–,
ja que "ara s'està fent una despesa per a esquilar que no es recupera".
L'objectiu del projecte Llana guirra és poder pagar la llana a un preu que permeta als productors costejar l'esquilada
Gomar
explica que es van inspirar en el projecte de l'Obrador Xisqueta, una
associació sense ànim de lucre del Pallars Sobirà (Alt Pirineu), nascuda
l'any 2009 amb l’objectiu de pagar un preu just per la llana d’ovelles
de raça xisqueta d'aquells pastors que encara conserven aquesta raça.
Però l'objectiu del projecte Llana guirra no és només el d'augmentar els
ingressos d'aquelles persones que es dediquen a la ramaderia. El
Col·lectiu l'Esquella vol fixar la població del món rural. "L'activitat
de la ramadera extensiva aprofita pastures i espais on cap altra
activitat econòmica s'hi pot instal·lar", raona Gomar. El col·lectiu vol
evitar que l'activitat ramadera s'abandone de manera constant i
progressiva "com està passant hui en dia a tot l'estat espanyol i al
País Valencià en particular".
La secretària del Col·lectiu
l'Esquella també remarca que "ens vestim cada vegada més amb peces fetes
amb fibres sintètiques i en condicions d'esclavatge laboral a països
empobrits" mentre que "la llana de la gran majoria d'ovelles del País
Valencià, una fibra natural, acaba al fem o emmagatzemada esperant
trobar alguna persona que la compre". Potenciar l'ús d'aquesta fibra
natural, doncs, és un dels altres objectius del projecte Llana guirra.
Una llana que, segons explica Gomar, "per tindre eixa característica de
ser molt suada, és molt dolceta al tacte". Això és gràcies a la suarda,
una substància greixosa i cerosa excretada per la pell dels moltons que
impregna la llana, molt abundant en l'ovella guirra.
Cada any al maig, des del 2013, Agres acull un concurs de gossos de ramat. / COL·LECTIU L'ESQUELLA
Un símbol d'identitat en un món globalitzat
La
gent del Col·lectiu l'Esquella es va reunir per primera vegada el 2012,
motivada per "la despoblació rural i la pèrdua progressiva d’ingressos
de la gent que treballa la terra; no oblidem que la ramaderia està
lligada a la terra". L'ovella guirra no és l'eix central de la seua
organització. Segons expliquen, se centren en "l'estudi, la defensa i la
promoció del patrimoni rural i, especialment, ramader, de la Valleta
d’Agres i les comarques centrals". També busquen la millora de la
qualitat de vida dels seus habitants, "sempre des del punt de vista de
la sostenibilitat". A grans trets, el seu objectiu principal és "poder
donar resposta i suport a les necessitats dels ramaders i artesans que
aposten per formes de produir més respectuoses amb el medi ambient i
l’entorn que els envolta", afirmen a la seua web.
Però dins dels
seus objectius més concrets sí que hi ha el de difondre i sensibilitzar
al voltant d'aquesta raça ovina. "Amb el concurs de gossos de ramat que
fem a Agres cada any pel maig pretenem sempre centrar les activitats al
voltant de l'ovella guirra; les ovelles que tenim per al concurs són
guirres i enguany també vam fer un sopar a base de torrada de corderet
'guirro' que va tindre un èxit molt gran", conta Gomar, que assenyala
que "és la nostra manera de donar a conéixer la raça". I conclou
remarcant que "al concurs s'apropen al voltant d'unes 1.300 persones i
en van sopar al voltant d'unes 150".
La
feina del Col·lectiu l'Esquella se centra en l'estudi, la defensa i la
promoció del patrimoni rural i, especialment, ramader, de la Valleta
d’Agres i les comarques centrals
La secretària del
Col·lectiu l'Esquella explica que totes les persones que formen part del
grup tenen altres dedicacions laborals i que "tot el que fem al
col·lectiu és de forma voluntària i amb el poc temps lliure que ens
deixen les nostres obligacions diàries". Per això, els seus projectes
"segueixen en funcionament a un ritme baix però constant". Ara bé, Gomar
destaca que en cap cas és una queixa, "més aviat al contrari, estem
contentes perquè estem aconseguint que cada vegada més gent sàpiga que
al País Valencià tenim una raça autòctona d'ovelles".
Ara bé,
l'ovella guirra no es conserva només a les comarques valencianes. Al Mas
Espuella, a Argelaguer (la Garrotxa), hi viu una parella de biòlegs que
el 2013 va decidir iniciar un xicotet ramat de cinc ovelles;
precisament, de la raça guirra. Per a fer-ho possible, van obrir un
projecte de micromecenatge en una plataforma en línia, sota el nom
"EnGuirra't! Apadrina una ovella!". Ho conta Gomar, que indica que "ja
ens hem posat en contacte amb ells perquè ens fa molta il·lusió veure
que tenen guirres allà".
Anna
Gomar (Col·lectiu l'Esquella): "Estem contentes perquè estem aconseguint
que cada vegada més gent sàpiga que al País Valencià tenim una raça
autòctona d'ovelles"
Gomar afirma que el primer motiu pel
qual cal evitar la desaparició de l'ovella guirra és pel manteniment de
la biodiversitat. El segon, més complex, és perquè "les races
autòctones són races molt rústiques, adaptades al medi on viuen, fet que
afavoreix que puguen créixer i desenvolupar-se, així com ser més
productives en llocs on a altres races els costaria molt més". I destaca
algunes particularitats de l'ovella guirra, a banda de la seua llana:
"La raça guirra és una raça d'aptitud mixta, que vol dir que és tant
productora de carn com de llet, cosa que no totes ho són". "Ens consta
que es fan formatges a base de la llet d'aquesta ovella i que fins i tot
han arribat a Nova York!", exclama Gomar, que sentencia: "Si
desapareguera, desapareixeria un símbol d'identitat nostre i anys i anys
de recorregut i selecció natural".
A
Twitter, el compte @OvellaGuirra comparteix notícies sobre la seua raça
o sobre ramaderia i sobirania alimentària, però també abunden les seues
fotos pasturant per la Valleta d'Agres. / @OVELLAGUIRRA
Una ovella 2.0
Qui
tinga la curiositat de veure de prop una ovella guirra, pot acostar-se,
per exemple, al Mas de Noguera. Situat a la comarca de l'Alt Palància,
en les seues instal·lacions hi treballa un grup interdisciplinar
organitzat entorn de tres grans àrees de treball: l'educació ambiental,
l'agroturisme i les activitats agropecuàries. A la seua granja, a banda
de vaques frisones, gallines i ànecs, també hi ha un xicotet ramat
d'ovella guirra.
A Agres, el ramader Jesús Beneito té cura d'una
setantena d'ovelles guirra. Beneito és el president del Col·lectiu
l'Esquella i els seus companys el defineixen com "un enamorat de la raça
guirra". Ell explica que va triar aquesta raça "perquè és l'autòctona i
està molt ben adaptada a la pastura, al nostre clima i a l'orografia".
Tot seguit, però, afegeix que també hi ha "una qüestió sentimental,
perquè és la nostra". Al seu parer, només cal fer una cosa per a evitar
que desaparega l'ovella guirra: apostar per la ramaderia extensiva.
"Dins de la ramaderia extensiva l'ovella guirra té molt de futur, només
cal incentivar-la", afirma.
Anna
Gomar: "Si desapareguera l'ovella guirra, desapareixeria un símbol
d'identitat nostre i anys i anys de recorregut i selecció natural"
Però
l'ovella guirra no només està en granges, corrals o lliure per la
muntanya. També la podem trobar entre piulades. Sota el nom "Sóc la
rulleta", el compte @OvellaGuirra es descriu com "una ovella roja o
guirra. L'autòctona del País Valencià" i explica que " m'he fet un
twitter per a ser més moderna que totes les demés (i per a defensar els
meus drets!)". El Col·lectiu l'Esquella, que coneix molt bé el
comportament d'aquesta raça ovina, pensa que deu tractar-se d'una
"ovelleta rogeta, valenta i rebel que vol tindre el seu lloquet dins
d'aquest món globalitzat". Des de la xarxa, l'@OvellaGuirra difon
notícies sobre la seua raça, així com d'altres en risc de desaparéixer.
També acostuma a piular sobre ramaderia i sobirania alimentària. I, com a
bona influencer, li agrada publicar envejables fotografies del seu dia a dia pasturant per la Valleta d'Agres. https://www.diarilaveu.com/noticia/75882/ovella-guirra-perill
L'alcalde de Santa Magdalena de Pulpis demana al diputat Artemi
Rallo que si Rajoy torna a passar de Castelló, incloga en les seues
esmenes als Pressupostos de 2018 el desdoblament de la CV-13, la rebaixa
immediata del peatge per als camions i iniciar el procés per a
alliberar l'AP-7
Espera que si Artemi Rallo es veu obligat a presentar aquestes
esmenes, els diputats del PP, Barrachina i Clavell, rectifiquen els seus
actes del passat, i no tornen a negar a Castelló amb el seu vot el que
la província necessita mentre donen el sí a la pluja de milions per a
Euskadi i Canàries.
Castelló. 22/08/2017.-
L'alcalde de Santa Magdalena de Pulpis, Sergio Bou, que també és
secretari d'Infraestructures de l'Executiva Provincial del PSPV-PSOE, ha
demanat al diputat Artemi Rallo que incloga entre les seues esmenes als
Pressupostos Generals del 2018 el desdoblament de la CV-13, la
carretera de l'aeroport; la immediata rebaixa del peatge de l'autopista
per a camions al seu pas per la província de Castelló, i l'inici dels
tràmits i obres que facen possible el rescat de l'AP-7 a la fi de 2019.
Bou ha fet aquestes manifestacions després que en la jornada d'ahir
el diputat socialista, Artemi Rallo, anunciara que ja té preparades les
esmenes que la província necessita per a activar-les en el cas que el
Govern de Rajoy torne a oblidar-se de Castelló.
L'alcalde de Santa Magdalena, que està en permanent contacte amb Artemi Rallo, assenyala que aquestes tres accions resulten
“imprescindibles per a tots els conductors que travessen la província
de Castelló i, molt especialment, per als qui ho fan entre Castelló i
Vinaròs”. Però afig que com a alcalde, “em veig en
l'obligació d'alçar la veu en representació de totes les persones que
viuen en aquesta zona i que es veuen obligats a jugar-se la vida cada
vegada que té han d'eixir al camp a treballar o a anar d'un poble a un
altre per treball o per a realitzar gestions, o quan han de desplaçar-se
fins a Castelló”.
Bou creu que l'ideal seria que Rajoy incloguera en els Pressupostos
de 2018 les partides necessàries per a impulsar aquestes accions que “són tan importants per als nostres pobles”. No obstant açò, si Rajoy torna a oblidar-se de Castelló, espera que els diputats del PP Barrachina i Clavell
“rectifiquen els seus actes del passat, i no tornen a votar en contra
dels projectes de Castelló, perquè seria tristíssim que donaren un altre
sí a la pluja de milions per a Euskadi i Canàries i negaren a Castelló
les inversions que tant necessita”. http://web.psoe.es/castelloprovincial/pressnotes/850103/page/lalcalde-santa-magdalena-pulpis-demana-diputat-artemi-rallo-que-rajoy-torna-passar.html
Ago 22, 2017
Los agricultores alicantinos que tengan que arrancar árboles en el
marco de las medidas de lucha contra la Xylella fastidiosa recibirán una
indemnización. La Ley de Sanidad Vegetal lo contempla y falta que la
Comunidad Valenciana fije su cuantía.
Así respondió el pasado julio el director general de Sanidad de la
Producción Agraria, Valentín Almansa, a la preocupación de las
organizaciones agrarias por las pérdidas derivadas de las operaciones de
arranque como consecuencia de la presencia de la bacteria Xylella
fastidiosa en Alicante. Lo hizo durante la reunión, el 5 de julio, de la
Mesa Sectorial de Sanidad Vegetal.
Almansa ha precisado que, aunque determinar el importe de la
indemnización depende de las Comunidades Autónomas, en este caso de la
Comunidad Valenciana, el Ministerio aporta el 50% de la cuantía.
De acuerdo con sus datos, ya se han destruido los árboles de la
parcela infectada y se procede a hacer lo mismo con los situados en un
radio de 100 metros en torno a ella. En total, se arrancarán las plantas
hospedantes en unas 13 hectáreas.
Por lo demás, Almansa ha señalado que existe preocupación por la
llegada de la bacteria a la Península pero ha querido lanzar un mensaje
de tranquilidad porque se están llevando a cabo las medidas necesarias
para controlarla, tal y como están establecidas en los planes de
contingencia elaborados con ese fin. https://www.asajajaen.com/actualidad/los-agricultores-afectados-la-xylella-tendran-indemnizacion
La sección primera de la Audiencia Provincial de Castellón
ha condenado a un hombre a dos años y tres meses de prisión por robar 50
euros en una óptica del centro de la ciudad tras romper el cristal del
escaparate.
Los
hechos se remontan al 16 de julio de 2016, cuando sobre las 22.30
horas, el condenado, con antecedentes por otros robos, se dirigió a un
óptica ubicada en la calle Trinidad de Castellón y, tras levantar la
persiana con violencia, golpeó el cristal del escaparate hasta que lo
rompió. Seguidamente accedió al local, abrió la caja registradora y se
llevó 50 euros. La titular del establecimiento no reclamó por estos
hechos.
El tribunal condena al hombre por un delito de robo con fuerza. La resolución se dictó tras una conformidad entre las partes. http://cadenaser.com/emisora/2017/08/22/radio_castellon/1503420949_041143.html
El primer paso para desarrollar un programa de control de la enfermedad es centrar los esfuerzos en identificar los insectos potencialmente capaces de transmitir la bacteria
Transmisión de Xylella fastidiosa y posibles estrategias de control en olivar
Alberto Fereres Castiel. Dr. Ingeniero Agrónomo. Profesor de Investigación en el Instituto de Ciencias Agrarias, CSIC.
Marina Morente Diaz. Licenciada en Ciencias Biológicas en el Instituto de Ciencias Agrarias, CSIC
Figura 2. Ejemplares de Philaenus spumarius mostrando su gran polimorfismo.
05/05/2016
La bacteria Xylella fastidiosa constituye una gran amenaza para toda la agricultura europea, no solo por su ya demostrada capacidad para producir grandes daños en olivar sino también porque puede afectar a otros cultivos de gran importancia económica como son los cítricos, la viña o los frutales de hueso. La bacteria se transmite por cualquier chicharrita o cigarrilla (Hemiptera: Auchenorryncha) que sea capaz de alimentarse del xilema de las plantas. En Italia, la especiePhilaenus spumarius parece ser el principal vector de la enfermedad en olivar, pero aun se desconoce su importancia como vector en España y otros países mediterráneos. La bacteria se transmite de forma persistente por adultos y ninfas y se multiplica en el insecto sin requerir periodo de latencia. Entre los principales métodos de control se encuentran los métodos preventivos (control en frontera de partidas de plantas infectadas, principalmente plantas ornamentales), control del vector tanto en viveros como en campo y obtención de germoplasma resistente a la bacteria.
Introducción
Xylella fastidiosa es un patógeno letal que ataca a mas de 300 especies leñosas y herbáceas principalmente en regiones del continente americano, aunque también ha aparecido en Taiwan y mas recientemente en Europa (Italia, Córcega y Francia). Las enfermedades mas conocidas que produce esta bacteria son la enfermedad de Pierce en vid (PD) y la Clorosis Variegada de los Cítricos (CVC), ambas enfermedades distribuidas ampliamente en EE UU y Sudamérica, respectivamente. En Europa, este patógeno fue detectado en olivar en la región de Apulia en 2013, donde ya ha causado graves daños, afectando a mas de 23,000 has de olivar, siendo el principal agente causante de la enfermedad que se conoce como el Complesso del Disseccamento Rapido dell’ Olivo (CoDiRO) (EFSA, 2015) (figura 1).
La variante de X. fastidiosa introducida en Italia en olivo pertenece a la subespecie pauca, que también ha sido detectada en adelfa, almendro y otros frutales del genero Prunus. Varios estudios han demostrado que la bacteria fue introducida en Italia desde América Central a través de la importación de plantas de café (Martelli, 2016).
Figura 1. Olivar devastado por Xylella fastidiosa en Apulia, Italia. Foto: A.H. Purcell.
Esta enfermedad es transmitida en campo exclusivamente por insectos que diseminan la bacteria al alimentarse de los vasos conductores del xilema, tejido por donde circula el agua y los nutrientes de la planta. El colapso de la planta se produce por acumulación de la bacteria en dicho tejido lo que acaba por secar el árbol, aunque los primeros síntomas de la enfermedad tardan varios meses en aparecer. El grupo de insectos que transmite esta enfermedad se conoce con el nombre común de chicharritas o cigarrillas, aunque solamente las especies capaces de alimentarse de la savia de xilema son capaces de transmitir la bacteria. Dichas especies pertenecen al Orden Hemiptera, Suborden Auchenorryncha, y mas concretamente a las familias Aphrophoridae, Cercopidae y Cicadellinae. También las cigarras (Cicadidae y Tibicinidae) podrían ser vectores. La especie Philaenus spumarius (figuras 2 y 3) ha sido identificada como el principal vector en olivo en la región de Apulia, Italia. Sin embargo, se desconoce si otras especies de Auchenorryncha presentes en olivar pueden alimentarse del xilema y por tanto ser vectores potenciales de la enfermedad.
Figura 3. Ninfa de Philaenus sp. en el interior de la espuma en una planta de Crepis sp. (Osuna, Sevilla).
Transmisión de la bacteria
Esta bacteria es adquirida exclusivamente por insectos vectores, y el modo de transmisión es persistente (el insecto adulto puede transmitir la bacteria durante toda su vida) y además es no circulativa (la bacteria no puede circular a través del intestino y llegar a la hemolinfa del insecto). Se trata de una bacteria que se retiene en la cutícula del vector, concretamente en la región pre-cibarial (la parte anterior del aparato bucal del insecto). En dicha zona del insecto se crea un biofilm donde la bacteria se retiene y multiplica. Los insectos infectivos pueden transmitir la bacteria rápidamente una vez que la han adquirido (no tiene periodo de latencia). Sin embargo, la bacteria se pierde tras la muda en el caso de que sea adquirida por las ninfas, y por tanto los adultos emergidos a partir de ninfas infectivas tienen que readquirir la bacteria de plantas infectadas. Por tanto, la dispersión de la bacteria se produce mediante el movimiento de los adultos alados entre plantas infectadas y sanas, ya que las ninfas tienen una movilidad limitada. Los adultos pueden transmitir la bacteria durante toda su vida pero no existe evidencia de transmisión a la descendencia (transmisión transovarial).
El mecanismo de adquisición no es bien conocido, pero parece que es necesario que el insecto llegue a alimentarse de forma sostenida de los vasos de xilema. Es por ello, que el insecto requiera de bastante tiempo de acceso a la planta infectada para poder adquirir la bacteria. Concretamente, Bucephalogonia xanthophis, vector de X. fastidiosa en cítricos, requiere una media de 40 minutos para llegar a ingerir de xilema (Miranda et al. 2009). Sin embargo, la eficacia en la adquisición aumenta cuanto mayor sea el tiempo que permanezca el vector en la planta infectada. Lo que si se sabe es que la severidad de la enfermedad y el éxito en la inoculación es proporcional al tiempo de inoculación y al numero de insectos infectivos (Almeida, 2016). En principio, la inoculación de la bacteria se produce cuando el insecto llega a regurgitar la bacteria en el xilema de la planta, proceso que también requiere un cierto tiempo que será variable en función de la especie de insecto y de la planta hospedadora. Lo que si parece es que los insectos tienen mas dificultad para alimentarse de xilema en plantas sometidas a estrés hídrico, lo que dificultaría la transmision de la enfermedad (Krugner y Backus, 2014).
Estrategias de control de la enfermedad
Los intentos de erradicación donde la bacteria fue introducida por primera vez (Brasil y Taiwan) han fracasado, por lo que es probable que esta enfermedad se expanda también en Europa. Sin embargo, si se pueden tomar medidas para retrasar su expansión como son las medidas cuarentenarias de prohibir importaciones de material infectado, programas de certificación de plantas libres del patógeno en viveros, tratamientos insecticidas en viveros o tratamientos insecticidas em viveros.
Sin embargo, una vez que el patógeno es introducido en una determinada región, las medidas mas eficaces para controlar la expansión de la enfermedad tienen que ver con el manejo del vector y de la vegetación asociada (Redak et al. 2004).
Entre las medidas agroambientales que se emplean habitualmente en olivar de la Península Ibérica esta el uso de cubiertas vegetales, ya que estas permiten reducir los riesgos de erosión, especialmente en zonas de elevada pendiente. También las cubiertas tienen otras ventajas agronómicas ya que eliminan la necesidad de realizar labores entre calles lo que puede mejorar el balance hídrico del suelo cuando la cubierta se maneja adecuadamente (Espejo-Perez et al. 2013; Palese et al., 2014). En ocasiones, dichas cubiertas vegetales pueden albergar insectos útiles, como son los polinizadores y enemigos naturales de las plagas. Sin embargo, no se conoce bien cual podría ser su papel como reservorio de posibles insectos vectores de X. fastidiosa, en caso de que este patógeno fuera introducido. Concretamente, en la región de Italia donde se ha detectado X. fastidiosa sobre olivar se esta recomendando labores entre calles en primavera para eliminar posibles refugios del insecto vector, P. spumarius, que habitualmente se encuentra durante una buena parte de su ciclo biológico sobre vegetación espontánea. También se realizan tratamientos químicos dirigidos a los adultos que pasan los meses de verano y otoño sobre olivo. Entre los insecticidas que se están empleando en Italia se encuentran el buprofezin, dimetoato, imidacloprid, etofenprox, metil-clorpirifos además de varios piretroides. Todo ello, significa que el uso de cubiertas vegetales y las ventajas agronómicas derivadas de su uso podrían estar en riesgo en caso de queX. fastidiosa se introdujera en el olivar español.
El uso de cubiertas vegetales en olivar, tan recomendado para reducir los riesgos de erosión, podría estar en peligro, ya que no se conoce bien cual podría ser su papel como reservorio de posibles insectos vectores de X. fastidiosa.
Dado que la bacteria aún no se ha detectado en la Península Ibérica, el primer paso para desarrollar un programa de control de la enfermedad es centrar los esfuerzos en identificar los insectos potencialmente capaces de transmitir la bacteria. También hay que identificar sus plantas hospedadoras y posibles refugios. Igualmente es necesario conocer cual es la dinámica poblacional, ciclo biológico y hábitos alimenticios de dichos insectos vectores. Todo ello permitirá desarrollar las estrategias mas oportunas para limitar la expansión de la enfermedad en caso de que el patógeno sea introducido. Por ejemplo, si los vectores potenciales de la enfermedad se multiplican sobre una determinada especie de plantas espontáneas una posible solución seria eliminarlas mediante un tratamiento herbicida selectivo o una siega en el momento oportuno.
También se sabe que el área de cultivo de olivo en el sur de Europa esta bajo un alto riesgo de establecimiento de X. fastidiosa en base a los modelos basados en temperatura mínima invernal (Purcell, 1997). Sin embargo, se desconoce cual es la distribución geográfica de los posibles vectores en la Península Ibérica, ni tampoco su respuesta a las diferentes condiciones climáticas. Dicho conocimiento servirá para poder identificar las regiones donde exista un mayor riesgo de expansión de la enfermedad en caso de ser introducida la bacteria y adoptar las medidas preventivas de control mas oportunas.
La Regidora d'Agricultura de l'Ajuntament de Cabanes, Dolores Torreblanca, ha estat entrevistada al programa 'Hoy por hoy' de Radio Castellón Cadena Ser per parlar de la plaga de conills que afecta a la Plana de l'Arc. Ací podeu escoltar l'entrevista completa.
VALÈNCIA. (EFE). La Conselleria de Igualdad ha incorporado a 30.425 beneficiarios al sistema de atención a dependencia desde el inicio de la legislatura, de modo que ha reducido la lista de espera en 16.781, pasando de 44.686 en 2011 a las 27.905 actuales.
Según ha explicado en rueda de prensa la vicepresidenta del Consell y consellera de Igualdad, Mónica Oltra, se han incorporado de media más de 40 personas al día, con un total de 58.219 (total de atendidos con alguna prestación o servicio), y se han resuelto expedientes pendientes desde 2007.
En los últimos dos años el número de solicitudes se ha incrementado hasta alcanzar las 29.622, 13.630 en el último semestre, una cifra que cuadruplica las recibidas durante el mismo periodo del año pasado, y que supone el 46 % de las presentadas desde julio de 2015.
"Estas cifras revelan que la gente empieza a confiar de nuevo en el sistema", ha apuntado Oltra, quien espera resolver a lo largo de la presente legislatura todos aquellos expedientes que superan el plazo legal de los seis meses de tramitación.
POST DE LES 20:O9 DEL 22/08/2017 ( a elperiodic ja fa ratet que està publicat)
Les Coves de Vinromà viu les últimes hores de les seues festes patronals en honor a la Verge de l'Assumpció i Sant Roc, les quals finalitzen aquest dimecres 23 d'agost. En la penúltima jornada festiva la nit de les paelles s'ha convertit en un dels esdeveniments més multitudinaris d'aquestos festejos, ja que ha reunit a més de 1.100 persones.
Després de l'activitat infantil Super Water Fest i les exhibicions taurines de la vesprada, que han donat per finalitzats els bous de vila, els veïns i veïnes han acudit a la Plaça Cervantes per a gaudir de la nit de les paelles amb la companyia d'amics o familiars. Algunes colles han començat prèviament amb l'elaboració d'aquest plat típic, que s'ha degustat al voltant de les 22 hores. L'Ajuntament ha facilitat l'arena i el mobiliari, mentre que la Caixa Rural ha patrocinat la beguda del sopar.
Posteriorment, gran part dels assistents al sopar han ballat el Ball Plà al ritme de la Unió Musical Covarxina. La nit ha continuat amb la música de la discomóvil Generacional a càrrec del Dj local Disconectar.
El diputado socialista, Artemi Rallo, ha manifestado que el Grupo Parlamentario Socialista en el Congreso de los Diputados lo tienetodo “estudiado y preparado” para presentar las enmiendasoportunas en el caso de que Rajoy vuelva a discriminar a la provincia de Castellón en el proyecto de Presupuestos Generales del Estado para 2018, cuya tramitación parlamentaria se iniciará después del verano.
El diputado castellonense cree que con el desgaste que supusieron para el PP los presupuestos de 2017, lo lógico sería que el presidente del PP rectificase incluyendo partidas presupuestarias que pusieran de manifiesto que para su Gobierno Castellón también existe.
No obstante, “como después de 6 años en La Moncloa sabemos de sobra cómo se las gasta Rajoy” lo tenemos todo preparado para presentar las enmiendas que hagan posible la construcción de los 3 tramos que faltan de la A-7, el rescate de la autopista AP-7, el desdoblamiento de la CV-13 (carretera del aeropuerto), el impulso a la A-68 (desdoblamiento de la N-232, Vinaròs-Vitoria-Santander), la construcción del Parador de Morella o la extensión de las Cercanías a Benicàssim y Vinaròs.
Si Rajoy “sigue sin entender” que “Castellón también existe”, los socialistas “nos encargaremos de dejarlo claro en el Congreso de los Diputados”, presentando las enmiendasoportunas”.
Llegado el caso, “habrá que estar atento al papel de los diputados del PP por la provincia de Castellón, Miguel Barrachina y Óscar Clavell, porque “sería imperdonable que hicieran lo mismo que en la tramitación de los presupuestos de 2017, cuando a la vez que votaban contra las enmiendas socialistas que intentaban traer inversiones a Castellón, votaban a favor de que una lluvia de millones de euros fuera para Euskadi y Canarias”. Entonces, “Barrachina y Clavell dejaron claro que, para ellos, el asiento de Rajoy era más importante que el bienestar de los ciudadanos de la provincia de Castellón”.
Presidència de la Generalitat
DECRET 58/2017, de 28 d’abril, del Consell, pel qual es
crea la Comissió Interdepartamental per a la Lluita contra
el Despoblament dels Municipis Valencians. [2017/4057]
La situació és coneguda per bona part dels valencians, el 20% de la població viu al 80% del territori. La majoria de la població va decidir marxar cap a les ciutats, urbs que oferien un futur millor, una vida amb més facilitats i opcions. Un territori on la densitat poblacional és molt elevada. No es tracta d’un determinisme geogràfic, per exemple a Castelló, la població no cau per gravetat cap a les ciutats, no es tracta d’un fenomen natural... sinó que són causes socials, econòmiques i polítiques les que han provocat i provoquen aquesta dicotomia.
Una doble realitat, una dicotomia que durant anys i panys ha estat obviada pels successius governs valencians. Per una banda, una franja litoral on bona part de les necessitats estan cobertes i, per altra, les zones rurals i d’interior que han anat veient com perdien bona part dels serveis, equipaments... dels seus municipis. Un desequilibri que genera i incrementa desigualtats i afecta la qualitat de vida de les persones. Un desequilibri que esdevé insostenible i injust i que, en certa mesura, implica una secessió de les zones urbanes, riques i dotades de les zones rurals i d’interior. Les reivindicacions de les poblacions d’aquestes zones han sigut continuades, però la falta d’implicació ha dut a no tindre un interlocutor que es fera càrrec de d’aquesta qüestió.
Solucions al problema
Al gener d’aquest any des del govern de l’Estat espanyol es va aprovar, mitjançant un Real Decret, amb posterioritat a la Conferència de Presidents, la creació del Comisionado para el Reto Demográfico(http://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/Paginas/enlaces/270117-enlacecomisionado.aspx). Aquest Comisionado té com objectiu principal la redacció d’una estratègia que puga aportar solucions als reptes que se’ns presenten, i com a mesura fonamental reequilibrar la piràmide poblacional...
Si allò que es pretén és solucionar la problemàtica del despoblament amb l’equació “falta població augmentem les taxes de fecunditat”... el govern central ja apunta al desconeixement total de la problemàtica real, ja que obvia l’origen del repte: reducció de desigualtats –territorials, socials, econòmiques i de serveis- i millora –per ser tèbia- de l’estat de benestar a les zones rurals i d’interior.
Amb això no vull deixar senyalar que l’estructura actual de la piràmide poblacional és la més òptima... Només que la problemàtica no és conseqüència de l’estructura per edats, sinó de la mancança d’activitat econòmica, de possibilitats laborals –acompanyades d’elevades taxes d’atur- i de construcció d’una vida futura amb els serveis bàsics coberts, ara, concretament i singular, a les zones rurals i d’interior.
Alhora, en abril d’aquest any, des de la Generalitat es va presentar l’Agenda Valenciana Antidespoblament (Avant) amb l’objectiu –aquest més proper a la problemàtica real- de superar les desigualtats entre la població valenciana des d’una Comissió Interdepartamental, apuntant ja a la transversalitat de la problemàtica i de les solucions. Des del Consell es pretén donar visibilitat a la qüestió de la situació de despoblament d’algunes zones del País Valencià i donar resposta a assumptes bàsics que afecten a les zones rurals. Tot i que, en una situació ideal, amb disponibilitat de recursos econòmics, convindria molt més fer l’esforç polític de creació d’una Agència que tinguera com funció la coordinació, la recerca de solucions i aplicació de les mateixes al repte del despoblament, els desequilibris territorials i la secessió urbana-litoral... com s’ha fet ja a altres països amb resultats molt esperançadors i sòlids, com per exemple a Escòcia.
El fenomen no és nou, i d’ací la urgència de buscar solucions. No podem i no deguem considerar aquest 80% del territori valencià com la nostra “platja madrilenya” on anem a passar uns dies de vacances i de relaxament per “la tranquil•litat que es respira a aquests pobles”. No pot ser el refugi puntual d’aquelles persones que vivim a les ciutats. El dia a dia dels nostres pobles i ciutats rurals i d’interior va apagant-se, poc a poc, i això no és altra cosa que deixar morir la vida als pobles rurals, deixar morir el nostre territori... en un horitzó potser irremeiable si no actuem, políticament i activament ja.
Podríem pensar que les opcions econòmiques i de subsistència de les zones rurals i d’interior és una agricultura i ramaderia en retrocés, però eixa és una idea que no es correspon amb la realitat. Pot ser en algun moment fos així, i tot i que a algunes zones sí..., gran part de les zones rurals no han subsistit per l’activitat agrícola o ramadera, sinó que aquesta ha estat una mena d’activitat complementaria –i per tant una “renda” complementària- a l’activitat econòmica-laboral principal.
Treball a fer
La itinerància és, i ha estat, el tret essencial i més característic de la vida a les zones rurals, la constant mobilitat territorial: per motius laborals, econòmics, comercials, educatius, de salut, d’oci o temps lliure, de gestions administratives... o l’anomenada mobilitat pendular –sobretot cap a capçaleres de comarca. La constant mobilitat territorial a un territori totalment desvertebrat i desestructurat. Tot un repte si no tens mitjà de transport propi i temps per davant.
Potser la primera tasca a desenvolupar seria la de reconèixer les diferents realitats del nostre territori rural, real i autèntic –per exemple, fent servir els diagnòstics existents elaborats de manera participada en els diferents zones territorials dels grups d’acció local, sense entrar a analitzar si han de ser eixes les zones, etc.- per així poder treballar i desenvolupar polítiques específiques, singulars i concretes que susciten i impliquen una acció transversal de reversió de les situacions de desigualtats socioeconòmiques, d’equipaments i servei... i despoblament que hi ha al País Valencià –tot i que ja hi ha investigacions i estudis que senyalen directament a les necessitats, interessos i demandes d’aquests territoris rurals.
Polítiques transversals
Polítiques concretes, transversals i integrals són les necessàries. No aconseguirem revitalitzar la vida dels nostres territoris rurals si només centrem les accions en inversions en activitats econòmiques com l’agricultura i la ramaderia –polítiques que, per altra banda, ja estan implementant-se des de diferents Conselleries, com per exemple la Llei d’Estructures Agràries, la Llei d’Integració Ramadera, el Decret de venta directa –en procés d’elaboració-, les ajudes a joves agricultors i agricultores, la paralització del tancament d’aularis rurals si existeixen sol•licituds de matriculació..., tot i que també serien necessàries altres accions polítiques i econòmiques –recolzament a la valorització i comercialització dels productes derivats de l’agricultura ecològica, de la ramaderia extensiva…; creació d’empreses mixtes derivades de produccions artesanals i/o ecològiques, etc.- que possibiliten un ben viure a les nostres ciutats i pobles rurals.
Les necessitats –i els drets- de les persones que viuen en zones rurals són les mateixes que les que vivim a les ciutats: activitat econòmica, treball, sanitat, educació, cultura, serveis socials, oci, connectivitat... I només des d’unes estratègies polítiques transversals i amb línies i dotacions pressupostàries específiques aconseguirem, molt a poc a poc, revertir la situació i fer reviscolar les zones rurals valencianes, amb una distribució demogràfica més justa i racional dins d’un territori estructurat i vertebrat puix ‘no ens podem permetre aquets desequilibris territorials i socials si volem aspirar a un futur millor’. Seguim?
FOTO: EVA MÁÑEZ
