diumenge, 3 d’agost del 2025

SONRIE, YA TENEMOS A MAZÓN CON SU CAMBIO

 

Los hospitales públicos de Castellón suspenden 1.200 cirugías en un año

El CES pide un plan para reducir la cifra de cancelaciones, que tienen un impacto negativo en la eficiencia y que suponen un 3,5% del total

Fachada del Hospital General de Castellón

Fachada del Hospital General de Castellón / Mediterráneo

Carmen Tomás

Carmen Tomás

Castellón

Un 3,5% de las cirugías en los hospitales públicos de Castellón se suspenden. Puede parecer un pequeño porcentaje, pero en términos absolutos suponen más de 1.200 operaciones. De hecho, el Comité Económico y Social de la Comunitat, en su memoria anual, considera necesario adoptar un plan urgente para reducir la tasa de suspensiones quirúrgicas, que en el conjunto de la Comunitat se sitúa en un 3,4%.

El CES considera que este porcentaje, aunque es relativamente bajo, refleja un número considerable de cancelaciones (12.691 en toda la Comunitat) que impactan negativamente tanto en la eficiencia del sistema sanitario como en la salud y bienestar de los y las pacientes afectados. «Es necesario analizar las causas principales (problemas organizativos, falta de recursos, ausencias de pacientes, etc.) y establecer medidas correctoras específicas que mejoren la planificación, coordinación y seguimiento de las intervenciones programadas», insiste el Comité Económico y Social.

El Provincial lidera la tasa de suspensiones

El centro sanitario castellonense con mayor tasa de suspensiones fue el Provincial de Castellón (5,56%), seguido del Comarcal de Vinaròs (4%). El hospital de la Plana registró la tasa más baja (solo 89 cancelaciones, un 1%), seguido del General (3,78%, que no obstante, es el que tiene más suspensiones en términos absolutos (586) pero también es el que más cirugías realiza (14.885).

Más cirugías que el año anterior

Según los datos de la memoria, los hospitales públicos de Castellón (General, Comarcal de Vinaròs, la Plana de Vila-real y Provincial) realizaron 33.646 operaciones en el año 2024, mientras que otras 1.212 se suspendieron.

De las realizadas, algo más del 80% fueron cirugías programadas, mientras que el 20% restante (6.297) correspondieron a intervenciones urgentes.

El número de operaciones aumentó respecto al año anterior en 767, (se efectuaron 32.879 en el 2023) como también creció la cifra de cirugías suspendidas (926 en el 2023). La tasa también creció, al situarse en el 2,74% en el 2023.

Plan de Choque

El balance también recoge datos correspondientes al plan de choque, que reflejan las aceptaciones de someterse a cirugías en hospitales concertados para reducir las listas de espera. En el caso de la provincia de Castellón fueron 4.315 las personas que accedieron a participar en este programa el año pasado, según el CES.

La cifra representa un incremento respecto al año anterior, en que la cifra de pacientes con aceptación para participar en dicho plan fue de 3.676.

Listas de espera actuales

Según se desprende de los datos facilitados por la Conselleria de Sanitat correspondientes a junio del 2025 Castellón acumula 6.592 pacientes a la espera de pasar por quirófano. En seis meses, la cifra ha descendido en 1.210.

La Plana ha reducido en 33 días la espera, al situarse en 60 cuando hace seis meses era de 92. Además, el de Vinaròs ha mejorado resultados con 54 días, por los 59 que había hace medio año. También ha reducido el tiempo de retraso el General, que rebaja en 20 días la espera, al pasar de 155 a 135, si bien sigue siendo el segundo con mayor demora, solo superado por Elx.

El PSPV de Castelló denunció «la mala gestión» de Carlos Mazón por los 135 días de espera en el Hospital General, un 59% más en 2 años. El portavoz socialista en Les Corts, Rafa Simó, señaló que empeoran siete de las diez más demandadas. «En trauma se ha duplicado el tiempo de espera, en urología prácticamente se ha triplicado; Ginecología y Cirugía vascular han aumentado en un 64 % y un 76 % . En pediatría, la demora es un 61 % superior a la registrada con el Botànic», explicó.

elperiodicoMediterraneo

dissabte, 2 d’agost del 2025

RÉCORD DE FINANCIACIÓN A LOS AYUNTAMIENTOS I DIPUTACIONES VALENCIANOS

 La Comunitat Valenciana recibirá en 2025 la cifra récord de 14.012 M€, un 10,4% más respecto al

anterior, para reforzar servicios públicos fundamentales.

La provincia de Castellón: 40M€ más que en 2024, un aumento del 14%.

La Diputación de Castelló: 163 M€, un 13% más que supone que recibir a 19 millones de euros más que en 2024.

Al Ayuntamiento de Castelló 60 M€, un aumento del 14% que supone 7M€ más que en 2024.


RUFIÁN HABLA SOBRE SU CANDIDATURA DE UNIDAD DE LA IZQUIERDA. ALGUNOS TIENEN MIEDO

ESPANYA (en roig) , LA NACIÓ MÉS TRENCADA D´EUROPA

 

Pedro Sánchez
Los últimos datos de lo dejan claro: la economía española lidera el crecimiento en Europa y, pese al impacto de la pandemia, es hoy un 13% mayor que en 2018. Hemos crecido casi el doble que Francia e Italia, y 6 veces más que Alemania.



SONRIE YA LLEGA EL RECAMBIO AMB EL "CONSELL DE CENT" PERSONALITATS VETERANES DEL PP, INCLÚS COVARXINES

 

Camps “roba” a Carlos Mazón dos membres de la seua executiva i els incorpora al seu equip per a derrocar-lo

L’expresident de la Generalitat comença a erosionar les estructures de poder del president del PP valencià i cap del Consell i aconsegueix que dos membres de la direcció canvien de bàndol en plena pugna per seduir la militància

Mazón, a l'esquerra a la imatge, i Camps, a la dreta, en un esdeveniment del 2023

Sergi Pitarch

València —

0

Francisco Camps ha arrancat el Peugeot. L’expresident de la Generalitat entre el 2003 i el 2011 arrancarà al setembre la seua particular campanya per la Comunitat Valenciana per a assaltar la presidència del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV), càrrec que en aquests moments ocupa el president de la Generalitat Carlos Mazón. Camps va presentar aquesta setmana el seu “Consell de Cent” a Alacant amb què vol seduir la militància conservadora per a un pròxim congrés del PPCV que, de moment, està ajornat sine die.

Com ha contat elDiario.es, l’expresident ha sumat al seu equip velles glòries populars, com l’exalcaldessa d’Alacant Sonia Castedo, o l’exvicepresident de la Diputació de València Emilio Llopis. Dues persones que, juntament amb el també exvicepresident de la Diputació de Castelló Vicent Aparici, ja recapten suports entre la militància, on tenen molt predicament. El trio ja ha omplit restaurants i sales amb més de 200 persones i han muntat actes amb més de 800. Pas a pas, colp a colp, com Pedro Sánchez va assaltar el PSOE sense el suport dels barons, l’estructura del PSOE ni els mitjans de comunicació. A pols només amb la militància.


En un primer moment, cap càrrec públic va voler lligar-se a la candidatura de Camps, però quan es va fer públic el grup de 100 persones que treballaran per enderrocar Carlos Mazón de la presidència del partit han aparegut noms significatius del PP valencià. Dos coneguts homes que formen part de l?actual executiva del PPCV s?han passat al bàndol de Camps. Es tracta de l'advocat i exalcalde de Paiporta Vicente Ibor i de l'exalcalde del Puig José Miguel Tolosa. Ibor és un reconegut advocat que va ser el flagell de l'esquerra quan Isabel Bonig era presidenta del PPCV, mentre que Tolosa va ser recomanat a Carlos Mazón pel lletrat Manuel Broseta, fundador i cara visible de Broseta Advocats.
Els dos díscols, de moment, han tocat la línia de flotació de Mazón. Ibor, pels seus contactes al món de l'advocacia i el seu treball a la zona de la dana. Carlos Mazón encara no ha anat a Paiporta per conèixer l'abast de la catàstrofe. Només va ser el dia que la va visitar el rei Felip VI, el 3 de novembre. Des d'aquesta jornada, el president no s'ha acostat al municipi on van morir més de 40 persones. Tolosa, per part seva, és recomanat el clan Broseta, fills de l'històric Manuel Broseta Pont, assassinat per ETA. Manuel Broseta, conegut advocat, ha teixit una important relació amb Mazón, tant que el president de la Generalitat ha compartit dinars i festes a Eivissa amb el lletrat. Pablo Broseta, germà de Manuel, és secretari autonòmic de Representació davant la UE nomenat per Mazón.
Al PPCV i al PP de la província de València no estan gens contents amb el desafiament llançat per Camps. De fet, primer van ignorar l'expresident de la Generalitat. Després ho van menysprear. Ara ja treballen per tallar d'arrel la seva influència a les agrupacions locals, on l'expresident té molt de predicament. Persones de l'equip de Francisco Camps han arribat a rebre trucades i encàrrecs de la direcció autonòmica i provincial. "Ara no toca", diuen. Però Camps ja va disparat.

Camps també ha seduït una generació de joves que va créixer en política amb l’esquerra en el poder i a qui no sedueix Carlos Mazón, malgrat que té poder per a contractar. Després de la DANA, en els 80 municipis afectats a què el cap del Consell encara no ha anat, és difícil jurar lleialtat i, encara menys, defensar Mazón en el bar, àgora on tot es debat en el segle XXI. De fet, la cap de campanya de l’expresident Camps és una jove del PP de la Pobla de Vallbona. Regidora que treballa en el sector privat i sense carrera vinculada a un càrrec públic. És Inés Peiró i ja prepara l’estratègia per a la tournée tardorenca de Camps.

En un primer moment, cap càrrec públic va voler lligar-se a la candidatura de Camps, però, quan es va fer públic el grup de 100 persones que treballaran per derrocar Carlos Mazón de la presidència del partit han aparegut noms significatius del PP valencià. Dos homes coneguts que formen part de l’actual executiva del PPCV se n’han passat al bàndol de Camps. Es tracta de l’advocat i exalcalde de Paiporta Vicente Ibor i de l’exalcalde del Puig José Miguel Tolosa. Ibor és un advocat reconegut que va ser l’assot de l’esquerra quan Isabel Bonig era presidenta del PPCV, mentre que Tolosa va ser recomanat a Carlos Mazón pel lletrat Manuel Broseta, fundador i cara visible de Broseta Abogados.

Els dos díscols, de moment, han tocat la línia de flotació de Mazón. Ibor, pels seus contactes en el món de l’advocacia i el seu treball en la zona de la DANA. Carlos Mazón encara no ha acudit a Paiporta per a conéixer l’abast de la catàstrofe. Només hi va estar el dia que la va visitar el rei Felip VI, el 3 de novembre. Des d’aquesta jornada, el president no s’ha acostat al municipi en què van morir més de 40 persones. Tolosa, per part seua, és recomanat del clan Broseta, fills de l’històric Manuel Broseta Pont, assassinat per ETA. Manuel Broseta, conegut advocat, ha teixit una relació important amb Mazón, tant, que el president de la Generalitat ha compartit àpats i festes a Eivissa amb el lletrat. Pablo Broseta, germà de Manuel, és secretari autonòmic de Representació davant la UE nomenat per Mazón.

En el PPCV i en el PP de la província de València no estan gens contents amb l’envit llançat per Camps. De fet, primer van ignorar l’expresident de la Generalitat. Després el van menysprear. Ara ja treballen per a tallar de soca-rel la seua influència en les agrupacions locals, on l’expresident té molt de predicament. Persones de l’equip de Francisco Camps han arribat a rebre telefonades i encàrrecs de la direcció autonòmica i provincial. “Ara no toca”, diuen. Però Camps ja va disparat.

eldiario.es

DETALLS DE COM ES VA IMPOSSIBILITAR INVESTIGAR EL CASO AISLADO MONTORO

 


El 'milagro' del caso Montoro: los obstáculos para investigar al todopoderoso ministro de Hacienda con el PP