Habitualment assistim a un espectacle tan repetit que ja quasi forma part del paisatge: la presidenta de la Diputació converteix qualsevol problema en una excusa per a assenyalar el Govern d’Espanya. Si parlem d’aigua, la culpa és de Madrid i de Pedro Sánchez. Si parlem de carreteres, tres quarts del mateix. Si toquem Patrimoni, torna a aparéixer el mateix culpable universal. I així, dia rere dia, com si la política consistira a triar un enemic fix i disparar sense parar, amb l’esperança que el soroll tape la falta de resultats.
El que preocupa no és només el to, sinó el model. Aquesta manera de fer política (basada en la queixa permanent i la confrontació) acaba per buidar de sentit les institucions. Perquè una Diputació no està per a actuar com a altaveu de retrets, sinó per a liderar, coordinar, impulsar i acompanyar els municipis. Governar no és repartir culpes, és assumir responsabilitats. I si alguna cosa necessita una província com Castelló, amb realitats tan diverses i reptes tan complexos, és precisament gestió i projecte, no una campanya eterna.
Podria, com a alcalde de l’Alcora, caure també en aquesta dinàmica. Podria alçar-me cada matí i carregar contra la Generalitat Valenciana per assumptes que continuen pendents i que afecten directament el nostre poble. Podria recordar una i una altra vegada que l’any 2025 se’ns ha deixat de pagar un deute de 2 milions d’euros. Podria insistir que està paralitzat el projecte per a millorar i construir un gimnàs al Grangel Mascarós. Podria denunciar que el projecte del Pla Edificant per a millorar les instal·lacions del col·legi Comte d’Aranda continua abandonat. Podria repetir, amb raó, que fa més d’un any que esperem una autorització per a arreglar la Torre del Repés i evitar que cada dos per tres el rellotge es quede parat, com una metàfora involuntària de la desídia.
Podria, a més, subratllar que hui dia continuem sense conéixer un pla clar que ens ajude a impulsar una residència per a majors. Podria, també, assenyalar que està pendent l’execució d’una rotonda per a millorar l’accés a El Pantano des de la CV-190. Podria afegir a eixa llista les conseqüències de les retallades en matèria d’ocupació, que ens han fet perdre personal. Podria fer-ho. Podria convertir-ho en el meu discurs diari.
Però no ho faig. I no ho faig per una senzilla raó: perquè eixa no és la política útil. La política d’assenyalar sense parar pot donar titulars, però no resol problemes. Pot generar aplaudiments fàcils entre els convençuts, però no construeix ni un metre de carretera, ni obri una plaça de residència, ni arregla un col·legi, ni manté un servei públic. I, sobretot, no millora la vida de la gent, que és l’únic que hauria d’importar.
A l’Alcora tenim clar que governar és treballar. És tindre un projecte, saber cap a on volem que avance el nostre municipi i no perdre el temps en batalles estèrils. Per això, malgrat els obstacles, continuem impulsant iniciatives, buscant finançament, redactant projectes, licitant millores i defensant allò que considerem just per als nostres veïns i veïnes.
I ho fem, a més, governant per a tots i per a totes. No per a una part. No per als nostres. Governar és sumar, escoltar, prioritzar i decidir, encara que a voltes coste. I també és tindre la maduresa de cooperar amb totes les administracions, fins i tot quan no coincideixen les nostres sigles, perquè els problemes de la ciutadania no entenen de colors. La col·laboració institucional no és una concessió, és una obligació per a qui ostentem responsabilitats públiques.
Per això, quan veig la senyora Barrachina instal·lant-se cada dia en l’atac al Govern d’Espanya, arribe a una conclusió inevitable: no té un projecte per a aquesta província. Si el tinguera, parlaria de gestió, d’inversions, de planificació, d’objectius mesurables i de resultats. Parlaria de com fixar població a l’interior, de com millorar la mobilitat, de com reforçar l’atenció social, de com apostar per cultura i turisme amb estratègia, de com atraure oportunitats i ocupació. Però quan no hi ha una agenda pròpia, queda el recurs de la culpa aliena.
Governar a base de victimisme i confrontació pot ser rendible a curt termini. Però és profundament nociu a mitjà i llarg termini. Perquè alimenta la idea que res depén de nosaltres, que sempre és un altre qui ha de resoldre-ho tot, que les institucions només estan per a queixar-se. I això desmobilitza, cansa i decep.
Castelló mereix més. Mereix responsables públics que miren de cara els problemes i no s’amaguen darrere de l’insult fàcil. Mereix una Diputació que lidere amb serietat i amb ambició. I mereix, sobretot, una política que torne a il·lusionar: la que es basa en projecte, en treball i en cooperació. Perquè quan es governa amb il·lusió i amb rumb, s’avança. I quan es governa només per a confrontar, es perd el temps. I el temps, en la vida de la gent, és el més valuós que tenim.
Opinión | A FONDO
Alcalde de l'Alcora i secretari general del PSPV a la provincia de Castelló
elperiodicoMediterraneo
Apunta esta fecha porque no te lo puedes perder
8 de febrero
11:00 – 13:30 h
Les Coves de Vinromà
Reservas: 617 411 667
