La patronal autonòmica, la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), és conscient de la fràgil situació financera de la Generalitat. Per això aposta per la col·laboració privada per a finançar el gruix de les inversions en equipaments socials i urbanístics que, al seu parer, necessita el País Valencià en la propera dècada. Aquest dijous, l'organització empresarial va traslladar al president de la Generalitat, Ximo Puig, el contingut de l'informe Infraestructures per al Desenvolupament Socioeconòmic de la Comunitat Valenciana, que proposa col·laborar amb el sector privat per a construir escoles i plataformes logístiques, entre altres obres.
L'estudi dels empresaris defensa que el 77% de la inversió autonòmica en equipaments socials provinga de "fórmules de col·laboració publicoprivada o concessional", sistema amb què es podrien sumar 1.001,4 milions d'euros. Si el Consell assumeix el full de ruta de la CEV, només hauria de destinar 167,34 milions d'euros a aquesta partida. L'informe inclou com a prioritàries la construcció d'edificis per a 94 col·legis i 60 barracons de col·legis existents, que costaria 780 milions d'euros, i la rehabilitació d'edificis en 116 col·legis existents, valorada en 115,18 milions.
L'altra àrea d'actuació en què la col·laboració publicoprivada pot contrarrestar la precarietat dels comptes públics de l'administració valenciana és l'urbanisme. En aquesta partida, la CEV proposa obtindre 440 milions d'euros de la col·laboració amb el sector privat (el 64% del total de la inversió), mentre que 42 milions provindrien de les arques de la Generalitat. La recepta també serveix per al govern espanyol. L'informe suggereix que 1.910,51 milions d'inversió estatal en urbanisme provinguen de l'aliança amb empreses, mentre que 1.290 milions es finançarien amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat.
Prioritat per a la xarxa de rodalies
En urbanisme, la patronal autonòmica prioritza la xarxa de rodalies, amb actuacions com ara electrificació de la C3 entre València i Bunyol, la prolongació de la C6 de Castelló a Benicàssim, l'adequació de la línia Xàtiva-Alcoi o l'adaptació de la línia C3 des de Sant Vicent del Raspeig fins a Villena. A més, destaca la necessitat del soterrament de les vies de tren a la ciutat de València, amb actuacions com ara l'eix passant, l'estació central o la prolongació sud del túnel de Serradora.
En transport, la CEV recepta col·laboració publicoprivada a l'Estat. Dels 11.896,21 milions d'euros que hauria d'aportar el govern espanyol en trens, ports i carreteres, el 25% podrien provindre de l'aliança amb empreses privades. Quant a les prioritats d'actuació, l'informe de la patronal destaca la zona franca del port d'Alacant, les plataformes logístiques de la Font de Sant Lluís, Requena, Sagunt, Castelló, Alacant Sud i Villena o els accessos ferroviaris als ports de Castelló, Sagunt, València, Gandia i Alacant.
Pressió "elegant" per a aconseguir inversions
A més de la col·laboració amb el sector privat, els empresaris aposten per la unitat d'acció de les forces polítiques per a reclamar més inversions estatals. "Demanem un pacte global amb el Consell i amb totes les forces polítiques per a defensar les infraestructures bàsiques", va apuntar Navarro a l'eixida del comité. De fet, els següents passos de l'organització empresarial en la seua ofensiva per a aconseguir que l'Estat augmente la porció dels pressupostos destinada als valencians serà un seguit de reunions amb la delegació del govern espanyol, tots els grups parlamentaris a les Corts i els diputats valencians a Madrid. "Aquesta comunitat és la segona en exportacions, té superàvit en la balança comercial i és el primer port d'Espanya. Per això, hem de seguir pressionant i la manera de fer-ho és amb elegància, presentant un informe", va reblar el president de la patronal.