L’andana
Un moment de l'homenatge als 10 d'Alaquàs / Levante-EMV
«Vàrem provocar que el poble es mobilitzara», «Pensàvem que sense autonomia la democràcia no seria plena», «Aconseguírem que el País Valencià fora considerat com a subjecte polític». Són afirmacions que es varen escoltar el dimecres passat, durant el calorós homenatge que el consistori municipal reté a «Els 10 d’Alaquàs» a propòsit dels 50 anys de la seua detenció, esdevinguda a la casa d’exercicis espirituals de la Puríssima el 24 de juny de 1975, quan Franco ja agonitzava.
L’acte, afectuós per múltiples motius, comptà amb la presència de sis dels protagonistes: Josep Corell, Carles Dolç, Josep Guia, Carlos Martínez Llaneza, Joan Josep Pérez Benlloch i Vicent Soler, que mantingueren una palpitant conversa que fou magistralment conduïda per la periodista Laura Sena. Més enllà de l’emotivitat que surava en l’ambient –tant per part dels protagonistes com del nombrós públic–, diria que un dels moments àlgids de la vesprada es produí quan Soler afirmà que, cinc dècades després i a través de les declaracions que María Consuelo Reyna realitzà en el documental «Informe: Els 10 d’Alaquàs», que À Punt emeté dies abans, havia sabut que els detingueren perquè, aquell dia, la Brigada Político-Social seguia Laura Pastor, l’única dona que participà en la reunió. De fet, el reportatge –de molt recomanable visió– evidencia que, en 1975, la posteriorment coneguda com a dama de ferro valenciana era una periodista eficient que remava a favor de l’antifranquisme i la democràcia.
De la mateixa manera, ben interessant i eloqüent fou també que Guia, líder del Partit Socialista d’Alliberament Nacional, tinguera unes frases de reconeixement per als membres de la Joventut de Lo Rat Penat dels anys 50 –Francesc i Josep Lluís Codonyer, Enric Tàrrega, Antoni Bargues...–; un prodigiós grup de jóvens que, de la mà de Joan Fuster, establiren les bases del valencianisme polític que protagonitzà la Transició.
Destaque aquests dos fets perquè la resta de la història és bastant coneguda. I perquè el canvi de 180 graus que, amb posterioritat a la mort del dictador, experimentaren tant el rotatiu que dirigia Reyna –qui en 1978 encara actuà com a jurat dels Premis Octubre– com l’entitat ratpenatista no ens ha de fer perdre de vista la important labor que, anteriorment, totes dues plataformes havien desenvolupat a favor de la cultura, el diàleg i la tolerància.
Levante EMV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada