Demà es complirà un any del pitjor dia de la nostra història recent, el 29 d’octubre de 2024. 365 dies de dolor que encara fan més mal quan veiem que el màxim responsable de coordinar l’emergència, de salvar les 229 vides que hui no estan entre nosaltres, continua aferrat al càrrec sense cap intenció de dimitir.
és un personatge vil, de manual. Mentider sense escrúpols, incapaç de donar explicacions i de demanar perdó a unes víctimes desconsolades i desemparades per un president indigne d’esta terra. No sabem si demà acabarà acudint al funeral d’Estat, però si ho fa, serà una nova bufetada a la dignitat de les víctimes i de les seues famílies, a qui continua negant la veu a les Corts.
Fa un any que dura esta broma, la de Mazón de president. La d’un president covard que fuig de la veritat, acorralat per tantes mentides i centrat en el relat judicial. Una broma que ens hem d’empassar els valencians perquè i Abascal així ho volen, en contra del sentir majoritari d’un poble que no el vol.
Esta setmana hem tornat a escoltar l’enèsima versió d’aquell dia, una més, insuportable. Però ningú ens lleva del cap el que ja sabem, que res el salvarà. Res, perquè mentre la televisió mostrava rescats dramàtics a Utiel i l’alerta roja estava activada a , ell se n’anava a dinar tan tranquil al Ventorro. Ell ho sabia, i va decidir abdicar com a president. I que car ens ha eixit el menú als valencians.
Dissabte vam cridar ben fort pels carrers de València que volem veritat, memòria i justícia, i això només serà possible quan Mazón i els que el suporten se’n vagen. I això ho tenim més a prop que mai. Volem votar, Diana presidenta!
Opinión | LA RÚBRICA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada