El primer que vaig pensar en llegir els pressupostos de 2026 de la Diputació va ser: «No conten, ni de lluny, la història que necessita». És un document que hauria de marcar el rumb, l’ambició i el projecte de futur d’una província que reclama respostes davant reptes tan seriosos com el despoblament, l’ocupació, la dinamització econòmica, la cohesió territorial o la igualtat d’oportunitats. I, malauradament, el pressupost que va presentar el Partit Popular no dona resposta a cap d’aquests desafiaments.
Pressupost sense futur
És un pressupost que certifica que el no té projecte de futur per a Castelló. Un compte que, si li llevem els tres fons heretats de la legislatura anterior (el Fons de Cooperació Municipal, el Fons de Municipis Turístics i el Fons per a Municipis en Risc de Despoblament), deixa a la vista un document sense ambició, sense estratègia i sense una sola línia de transformació real. És un pressupost que mira al retrovisor, amb el al ralentí, quan la província necessita accelerar. El més sorprenent és que ens trobem davant un pressupost 900.000 inferior al de l’any passat, malgrat que el Govern d’Espanya aportarà en 2026 cinc milions d’euros més a través del PIE. És a dir: la Diputació ingressa més, però presenta un pressupost més baix.
Com s’explica? Molt fàcil: en dos anys i mig, el PP no ha aconseguit ni una sola subvenció de gran quantia d’altres administracions. Cap. I en algun cas, fins i tot han deixat perdre oportunitats per no resoldre la documentació requerida. Mentre altres municipis estan aconseguint finançament europeu com mai, la institució que hauria d’obrir la marxa, va en marxa enrere. A això se suma un altre problema de fons: la Diputació continua incloent partides de subvencions que pocs ajuntaments sol·liciten o que, fins i tot, acaben renunciant-hi perquè estan mal dissenyades i no responen a la realitat municipal. Una Diputació hauria de facilitar, escoltar i adaptar-se, aquesta fa just el contrari.
I encara hi ha més. Els convenis singulars s’han convertit en un mecanisme opac i sense criteris clars. Dit ras i curt: depenen exclusivament de la voluntat política de la presidència. Una pràctica que genera desigualtats i que alimenta la sensació -o, més ben mirat, la certesa- que per a la senyora Barrachina hi ha municipis de primera i municipis de segona. Inacceptable en una institució que hauria de ser la de tots.
Per si no fora poc, a tot això s’afegeix un deteriorament evident del talant polític. En dos anys i mig, el PP ha menyspreat de manera sistemàtica el nostre grup provincial. No s’ha aprovat pràcticament cap de les nostres mocions, s’han utilitzat esmenes a la totalitat per tal d’evitar debats, s’han negat vies de consens i, fins i tot, s’han emprat canals oficials per a ridiculitzar l’oposició. Una majoria absoluta no és una llicència per a imposar, ni una barra lliure.
En l’àmbit ideològic, el pressupost deixa també al descobert el pes de en les decisions del govern provincial. Ho evidencien tres dades especialment significatives: el pressupost d’Igualtat torna a patir una retallada, les partides de Memòria Democràtica continuen una vegada més en zero euros i la cooperació internacional queda novament sense dotació.
Retrocés en drets
No és neutral ni casual: és una tria política que condueix la província cap a un retrocés en drets i valors democràtics. Una deriva que, malauradament, ens retorna a una manera de governar que créiem superada, aquella que va tindre en el seu màxim exponent i que va situar la institució en els seus temps més foscos. Davant d’aquest panorama, els socialistes no ens hem limitat a criticar. Hem proposat mesures útils i factibles: reforçar el Pla d’Ocupació Provincial, complir la promesa dels bons-comerç, millorar xarxes d’aigua i infraestructures bàsiques, impulsar el segon Pla d’Igualtat, modernitzar el turisme o garantir més recursos per al Consorci de Bombers, entre altres. Propostes nascudes del territori, escoltant alcaldes i alcaldesses i pensades per a millorar la vida real de la gent. Totes elles, però, han sigut ignorades o descartades.
Abstenció
Per tot això, ens hem abstingut. No volem bloquejar allò que encara funciona, però tampoc podem avalar aquest pressupost. Un pressupost que converteix la Diputació en un instrument partidista, governat amb prepotència i sense escolta.
Nosaltres seguirem en el camí contrari: treballant, proposant i defensant cada poble i cada persona, preparats per a aportar un projecte de futur quan la institució torne a estar al servei de tota la província. Castelló mereix molt més.
Alcalde de l'Alcora i secretari general del PSPV-PSOE a la província de Castelló
Opinión | A FONDO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada