Alrededor de tres cuartas partes del planeta, los países responsables
del 99 % de las emisiones contaminantes, tienen capacidad para hacer la
transición total a la energía limpia (solar, eólica...) en menos de tres
décadas, según un ambicioso estudio que propone una hoja de ruta hacia
el 100 % de producción eléctrica basada en renovables en 139 países,
incluido España, en 2050.
25/08/2017
Al menos 139 países podrían estar utilizando un 100 % de energía renovable en 2050
Si se lo propusieran, los países responsables del 99 % de las emisiones contaminantes del planeta podrían estar utilizando un 100 % de fuentes renovables para cubrir su consumo energético en 2050.
Todavía antes, en 2030, podrían alcanzar el 80 %, según la ambiciosa
hoja de ruta que ha trazado un grupo de casi treinta científicos de
diversos países encabezados por Mark Z. Jacobson, investigador de la Universidad de Stanford y fundador de la iniciativa sin ánimo de lucro The Solutions Project.
Los autores han evaluado la capacidad de 139 países de todo el mundo para hacer la transición total a energías limpias
—fundamentalmente eólica, hidráulica y solar—, previa adopción de la
electricidad en sustitución de los combustibles fósiles en todos los
sectores, en poco más de tres décadas.
Y no solo han concluido que es posible y necesario para
un futuro libre de emisiones, sino además que vendría acompañado de la
creación de unos 24 millones de empleos estables , la prevención de millones de muertes causadas por la contaminación, una drástica reducción del calentamiento global
(de aproximadamente 1,5ºC) y el ahorro anual de más de 22 billones de
dólares (más de 18 billones de euros) en costes sanitarios y más de 28
billones de dólares (casi 24 billones de euros) en costes
medioambientales.
Según los autores del estudio, que ha sido publicado en la revista Joule, para los territorios más extensos (como Estados Unidos, China o la Unión Europea) sería considerablemente más fácil
completar la transición que para aquellos más pequeños con gran
densidad de población, como Singapur (que además se encuentra en medio
del océano), por las dificultades que tendrían estos para encontrar
espacios adecuados donde construir las infraestructuras necesarias.
Eólica, solar e hidráulica son las tres principales fuentes que proponen los autores del estudio
La primera y principal medida que proponen los investigadores para hacer posible esta transformación global es la sustitución del petróleo y el gas por la electricidad
en todos los sectores que consumen energía, desde el transporte o la
climatización hasta la industria o la agricultura. Solo con eso, el
consumo energético de cada país se reduciría drásticamente.
“Cuando conduces, solo entre el 17 y el 20 % de la energía va a parar al coche. El resto es calor residual”, recuerda Jacobson.
“En un coche eléctrico, entre el 80 y el 86 % de la energía eléctrica
sirve para mover el vehículo. Necesitas entre una cuarta y una quinta
parte de la energía de un coche de gasolina para mover un coche
eléctrico”.
Este tipo ahorro energético, que es una
de las razones por las que países como Francia, Reino Unido o Alemania
están tomando medidas contra los motores de combustión, ya acerca
enormemente el objetivo de alcanzar el 100 % de la producción basada en
renovables. Es una cuestión de eficiencia: la demanda de energía se reduce alrededor de un 23 % solo con pasarse a la electricidad, según los investigadores.
La hoja de ruta hacia el 100 % de fuentes renovables, resumida en un gráfico
Además, el abandono de fuentes de energía como el petróleo, el carbón o el uranio
(que se emplea en las centrales nucleares) supondría un nuevo ahorro,
pues cerca del 13 % del consumo eléctrico global se destina actualmente a
cubrir las necesidades de las minas, refinerías y el transporte de
combustibles fósiles. Un gasto que, sin más, desaparecería.
En su lugar, los investigadores proponen adoptar una combinación
concreta de fuentes renovables para garantizar el consumo en cada país. En España, el ‘mix’ tendría como protagonistas los paneles y centrales solares (en su conjunto, supondrían casi el 55 % de la producción), los molinos y turbinas de viento (36 %), las energías hidroeléctrica y mareomotriz (casi un 10 %) y la geotérmica (0,1 %).
El 'mix' energético que los investigadores proponen para España
Como resultado de su adopción, se crearían, de acuerdo con las estimaciones del estudio, más de 164.000 empleos estables
vinculados con la operativa de estas infraestructuras y unos 155.000
puestos de trabajo en su construcción. Además, según los autores, se evitarían casi 17.000 muertes
provocadas por la polución del aire y los costes energéticos,
sanitarios y medioambientales se reducirían en casi 6.000 dólares (5.000
euros) por persona al año.
“Los políticos no suelen
estar dispuestos a comprometerse a hacer algo sin que haya evidencias
científicas razonables que muestren que es posible, y eso es lo que
estamos intentando hacer”, sentencia Jacobson. “Creemos que una transición es posible y beneficiosa en muchos sentidos, y que los inconvenientes son pocos”.
El mayor obstáculo es, a su juicio, el inmovilismo. “Como con cualquier
otra cosa, no se quiere cambiar —y es difícil cambiar si algo está
funcionando bien. Pero ahora mismo las cosas están funcionando con efectos secundarios tremebundos”.
El Ayuntamiento de Vilanova d’Alcolea lanza la iniciativa Violeta, contra la violencia machista. El proyecto cuenta con la colaboración de nueve de las asociaciones municipales. Niños y mayores participaron en la primera de las actividades de este plan, que constó en pintar un mural con el logotipo de la iniciativa. Así, se pretende concienciar sobre este problema. RD
La Tira de Comptar es "de l'horta a la teua porta" 300 lauradors venen els seus productes sense intermediaris, es venta directa al tender. Té els orígens al segle XIII i el seu nom fa referència a la venda per peces o per manolls.
🏛
Miércoles 30 de agosto. 09:00 horas. Rajoy comparecerá en el pleno del
Congreso de los Diputados para que cuente todo lo que no contó a los
jueces en la Audiencia Nacional.
😤
No queremos un presidente del Gobierno que se excuse en las togas; por
eso pedimos que venga al Congreso y asuma sus responsabilidades.
🤔 Rajoy ha sido el primer presidente en activo en acudir a la Audiencia Nacional. Una
declaración que arrojó más sombras que luces a la actividad de Rajoy
como presidente del Partido Popular, como director de las campañas del
PP, que son las que están en tela de juicio.
😡 Ya no es el caso Gürtel, Púnica… ya es el caso Partido Popular.
⚠️
Rajoy debería haber comparecido voluntariamente. Por decencia y respeto
a todos los ciudadanos. Ahora tendrá que hacerlo por mandato
parlamentario. Pese al capote de Ciudadanos, que ampara la opacidad del
PP votando en contra de esta comparecencia.
🌹 Y ahí estará el Grupo Parlamentario Socialista para que Rajoy nos cuente la verdad.
El escarabajo verde - Xylella, la bacteria sin remedio
05 may 2017
La Xylella Fastidiosa ha llegado y nadie sabe cómo ha entrado. Esta bacteria ataca a trescientos tipos de árboles y plantas que seca hasta matarlos. Hace unos meses se ha detectado en las islas Baleares, arremete contra almendros y acebuches. No tiene remedio conocido y hay que convivir con ella.
Pilar Almenar
Primer campionat oficial de la Comunitat
Torna 'la morra', el joc de mans que vertebra el Mediterrani Pilar Almenar
Un
grup d'aficionats rescata en la Comunitat Valenciana un joc tradicional
que introduïren els soldats romans en l'Europa Mediterrània. Assistim
al primer campionat oficial de la Comunitat Valenciana amb 38 jugadors.
Itàlia, Grècia, Croàcia o Tunísia participen a setembre en el mundial a
Catalunya
28/08/2017 -
HERBERS. Si tens una mà amb cinc dits i saps sumar fins a deu, ja pots participar en el joc de la morra. Selecciona oponent, prepara els pulmons i l'agudesa visual perquè ja estàs a punt per començar el joc. Només has d'encertar el número total de dits que traureu el teu contrincant i tu.
Per a això, cadascú elegix quants dits vol traure i, al mateix temps
que mostra la mà, ha de dir en veu alta la suma total que espera vore
entre la seua mà i la de l'oponent. Qui l'encerta, guanya un punt. Si
no, continuem.
Fins a 19 parelles de Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana participaren dimarts passat en el I Campionat Oficial de Morra de la Comunitat Valenciana, una competició que s'ha recuperat gràcies al treball d'un grup d'aficionats
del poble d'Herbers, a escassos dos kilòmetres d'Aragó, en la comarca
dels Ports. Els seus 40 habitants organitzaren tota una festa per a
l'ocasió i no és per a menys.
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ
“És un joc tradicional de la Comunitat Valenciana súper desconegut. Normalment es juga de nit, després de sopar. Algú ofereix jugar una morra i la gent s'apunta al moment. És un joc molt passional, la gent crida els números i, encara que no és multitudinari, en alguns pobles del Maestrat sí que juguem”, conta Javier Vilalta, campió de morra d'Herbers per quart any consecutiu. “És una tradició que passa de iaios a néts. Mon tio iaio, Vicent Lliçó i mon iaio foren qui recuperaren la morra
a Herbers. Fa 40 anys que tenim campionat local i el primer campionat
autonòmic d'enguany està dedicat a la seua memòria", explica envoltat
per la banda de música i quasi una desena de paelles que donaran de
menjar a veïnat i nouvinguts abans de començar les partides.
Samarretes
d'algun equip, converses de reconeixement i salutacions dels qui ja es
coneixen d'altres campionats es barregen amb cervesa a ritme de jotes,
de Nino Bravo o de "si Adelita se fuera con otro". Els organitzadors de
la competició, l'associació Cultural 'Lo Botador' d'Herbers, recorden
les normes: "Hui jugaran parelles d'Aragó, de Tarragona i de Castelló.
Hi haurà tres premis exactament iguals perquè l'objectiu no és ser el
primer sinó compartir i passar-ho bé", conta José Segura, organitzador
del campionat autonòmic. "En la morra no hi ha arbitres, i es juga a 21
punts, així que són els jugadors mateixos els que hauran de
comptabilitzar-los. És molt exigent mentalment", precisa.
“Es juga de 4 en 4, dos parelles contrincants. Comença
el joc un membre de cada parella oponent i juguen entre sí fins que un
dels dos guanya un punt. El guanyador s'enfrontarà ara a l'altre membre
de la parella contrària. I així, els torns van rotant fins que acaba la
partida”, explica Adrià Serret, membre de l'associació de Morra d'Herbers. “Es juga molt ràpid per a atabalar l'oponent, i això puja la dificultat perquè és difícil mantindre la concentració. De manera involuntària tots acabem repetint jugades i la clau per a guanyar està en descobrir el patró que té el contrari: si comença per números baixos, si sempre repeteix sèries...”, precisa.
“Hi ha dos característiques importants: Cadascú juga en el seu idioma i no es pot jugar bevent, ni fumant
als campionats oficials”, explica Serret. Però si parlen ràpid i en
altre idioma, com entenen els números? “Són només de l'u al deu. Aprenem. L'idioma tampoc és un obstacle molt important”, assegura.
Fotos: EVA MÁÑEZ
D'Egipte a Castelló passant per Grècia
“Dignus est qui cum in tenebris mices” [És persona digna aquella amb qui pots jugar a la morra a les fosques], diu una frase de Ciceró impresa en la samarreta de Rafa Balagué que ha vingut a jugar des de Sant Carles de la Ràpita (Catalunya). La seua associació, Morràpita ha complit enguany el seu 35 aniversari i per celebrar-ho organitza a setembre el campionat mundial de morra, Morramondo, on s'espera la participació de persones de tota la conca mediterrània.
“Som l'associació de tot el Mediterrani que més anys fa que juguem a la morra.
Mira si està arrelat el joc al nostre poble que pensàvem que l'havien
inventat els mariners d'ací, però vàrem descobrir que no!”, somriu
Balagué. “El joc de la morra era un joc privilegiat, havies de tindre una noblesa. La frase de Ciceró significa que no et jugues només el joc sinó la dignitat perquè les persones de confiança no enganyen, no fan trampes”, explica.
“La documentació més antiga que hem trobat ve d'Egipte, de la XVIII dinastia. En aquella època ja era un joc important perquè era un joc només per a persones que sabien sumar. Persones de classes altes: arquitectes, faraons, sacerdots... que eren els que coneixien la matemàtica. El poble no sabia sumar”, conta Tomás Ginesta,
parella de morra de Balagué. “Des d'Alexandria, el joc passà a Grècia.
Els grecs continuaren jugant a la morra i des d'allí passà a Roma. En
aquell moment la gent ja coneixia la matemàtica, per l'ús de la moneda, i ja podien jugar. Aleshores es democratitzà més el joc”, narra Ginesta. “El joc s'expandix per Europa, presumiblement, gràcies als legionaris romans que podien dur l'espasa i jugar amb l'altra mà mentre caminaven”.
Aquells
soldats dugueren el joc cap a l'oest, on es va estendre com a joc
social. En l'actualitat, diverses associacions tracten de fomentar-ne la
pràctica. “La morra no només unix pobles, unix la Corona d'Aragó amb tot el Mediterrani”, conta Ángel Lassa, president de la Federación Aragonesa de Deportes Tradicionales. “És un joc que, en l'actualitat, es practica a Itàlia, a Grècia, a Croàcia, a Tunísia, a la zona mediterrània de França, a Catalunya, a Aragó i a Castelló”, explica.
Fotos: EVA MÁÑEZ
Fotos: EVA MÁÑEZ Fotos: EVA MÁÑEZ
“El dia de morra és un dia festiu. És un joc dinàmic on hi ha un poc d'intel·ligència i un poc d'agressivitat però sense agredir ningú. Es tracta més bé d'aparentar una fermesa i intentar anardefarol perquè l'altre s'equivoque i guanyar-lo quan s'equivoca”, explica Ángel Gómez,
president de la Federació de Jocs i Esports tradicionals de la
Comunitat Valenciana. “El fet que siga un joc que tinga connotacions de
taverna, és perquè abans es jugava per a decidir qui pagava a les
tavernes. Encara que en algun cas, algú es jugava alguna cosa més que el
xato de vi”, riu, Gómez. Però si es jugava a les tavernes i les dones
no estaven allí, què passa amb elles?
Les donesdemanen pas
Una
plaça amb cases de pedra decorades amb banderoles de colors és
l'escenari de la batalla. Vora 40 persones criden alhora números en
diversos idiomes deixant-se la veu i els muscles en el combat. "Nou!
Sis! Cinco! Totes! Quatre! Nueve! Tres!...", reverbera
la plaça en un ritme trepidant de mans i cervells calculant. Enmig de
les parelles, totes masculines, sona una veu de dona.
"Quatre!!", crida en valencià Raquel Saura
(37 anys), veïna de Monroyo (Terol). “Normalment barrege el castellà i
el valencià però, com que em costa molt el cinc i el sis perquè sonen
paregut, els dic en castellà”, conta. Porten jugant vora 20 anys i
competixen amb hòmens de qualsevol edat i nivell d'experiència. "Vaig aprendre al poble perquè els nostres amics jugaven quan estaven de farra i la meua cunyada i jo ens quedàvem apartades. Llavors diguérem: "nosaltres anem també a aprendre a jugar",
recorda Saura. "El que m'agrada és l'harmonia, que hi ha gent molt
legal i molt honesta. I fas amics, encara que molts d'ells, molt majors
que nosaltres", somriu Saura.
Bregades en nombrosos campionats locals i provincials, arriben al campionat de la Comunitat Valenciana per a passar-ho bé. "Al principi, quan volguérem jugar, a les parelles no els venia bé perquè, com que no sabíem, era quasi molest, perquè la gent vol jugar amb persones que ja saben i és difícil trobar algú que et convide",
diu Saura. "En Monroyo hi ha moltes xiques que juguen. Abans no hi
havia dones que jugaren perquè es deia que era un joc de borratxos i les
dones majors del poble mai hi han jugat. Ara s'ha normalitzat molt,
però jo sóc la jugadora més major i el percentatge de dones ronda només entre el 5 i el 10%", explica Carmen Enguita (47 anys) la seua parella de morra.
"L'equip
número 19, Javi i José Manuel, contra l'equip número 7, Raquel i
Carmen", diu amb el llistat a la mà un dels organitzadors. "Oé!!",
responen elles. Carmen i Raquel es posen en marxa.
“Des
de la Federació Aragonesa fa set anys que fem el campionat d'Aragó i
sempre hi ha, almenys, 4 parelles de dones que arriben a la final”, diu
Gómez. “Et diré més! Durant la dictadura de Franco, tots els jocs estaven prohibits perquè estava prohibit reunir-se i se suposava que podies estar conspirant contra el govern. En aquell temps foren les dones qui mantingueren els jocs tradicionals,
perquè com que no sospitaven que elles pogueren conspirar contra el
govern, elles sí que jugaven a molts jocs tradicionals”, assegura el
president de la Federació d'Aragó.
“La
dona normalment no entrava a la taverna, però en eixir el joc al carrer,
la dona ha eixit també a reivindicar que ella també pensa i també hi
vol participar”, explica Gómez, president de la federació valenciana que
investiga els jocs tradicionals des de 1965. “El joc és universal, és
patrimoni de la Humanitat i com a tal hem de recuperar-lo”.
Les
Comarques Centrals Valencianes han estat una realitat ferma i
reconeguda al llarg de la història, però no ha estat així durant els
darrers temps. S'ha permés i, fins i tot, propiciat la seua ignorància i
oblit sistemàtic per part de les institucions, contribuint així a la
creació d’entrebancs pel que fa al desenvolupament d’aquesta zona, que
té unes potencialitats i particularitats pròpies que no s’han arribat
mai a desdibuixar. Sembla que ara hi ha una voluntat de reequilibrar
aquesta situació mitjançant la reactivació, fa poc més d’un any, del
Consorci de les Comarques Centrals Valencianes. Toni Francés, president
d’aquest organisme i alcalde d'Alcoi pel PSPV, parla sobre com resoldre
tot allò que ha suposat ser un territori amb aquestes circumstàncies
adverses i, també, de la comarcalització com a solució de la
desvertebració del País Valencià. - Com explicaria què són les Comarques Centrals Valencianes a algú que no les conega?
És
un territori que conformen huit comarques del País Valencià, situades
entre València i Alacant i que històricament sempre han tingut un nexe
econòmic, social i cultural molt important. També, sempre han sigut les
grans oblidades de les inversions públiques al nostre país cosa
que coincideix amb el fet que és un territori que ha demostrat, al llarg
del temps, un dinamisme econòmic que no es correspon amb l’atenció que
ha tingut per part d’altres administracions. A partir d’eixa realitat,
històrica, social, cultural i econòmica fa ja algunes dècades es
decideix convertir açò en un Consorci [de les Comarques Centrals
Valencianes] com a instrument per a impulsar polítiques, accions de tot
tipus i, sobretot, per a poder coordinar i treballar conjuntament eixos
territoris. - A què creu que es deu el fet que, tot
i tindre aquests antecedents històrics i arguments econòmics i socials
sòlids, a hores d’ara no s’haja arribat a desenvolupar i consolidar un
projecte propi que reculla les necessitats d’aquesta zona?
Som
un territori que representa més de mig milió de població, d’habitants,
però cap població és molt gran, és la suma de moltes poblacions, de
ciutats intermèdies i de poblacions menors. En aquests moments la més
gran és Gandia, que està al voltant dels 80.000 habitants. Eixa falta de
treball conjunt ha fet que no hàgem sigut capaços de ser eixe focus
d’atenció que deuríem. Això és el que s’intenta canviar a través del
Consorci. També és cert que hem tingut durant 20 anys uns governs a la
Generalitat Valenciana que no han cregut en aquestes comarques, no han
apostat per elles i han fet unes polítiques més centrals, sobretot en
les grans ciutats i sobretot en la part de la costa. No han entés el
potencial que tenim les comarques i que hem pogut demostrar al llarg del
temps. - Quin pes tenen ací les raons merament polítiques o directament ideològiques?
Un
pes molt important i ho estem veient perquè hi ha un canvi de govern
que es produeix a la Generalitat i la majoria de municipis que formem
part del Consorci. Hi ha hagut un canvi d’eixa tendència que veníem
arrastrant durant els 20 anys de govern del Partit Popular. En poc
de temps veiem com des de la Generalitat Valenciana s’aposta per les
comarques centrals amb projectes i inversions concretes que
necessitàvem. Començant per eixe Pla de Reindustrialització que té una
atenció especial i una discriminació positiva molt important cap a les
comarques centrals amb 12 milions d’euros que ara mateix estem ja
executant. A comarques industrials del País Valencià com estes això no
s’havia fet mai. També amb actuacions com el primer Pla d’Actuació
Territorial que es farà al país, després de les capitals, és el pes que
representem dins del Consorci de Comarques Central. Per tant, el canvi
polític ha propiciat eixe reconeixement que venim reivindicant. -
Quines conseqüències ha comportat tota aquesta paràlisi de dècades pel
que fa a l’avançament de la conformació i reconeixement de les comarques
centrals?
Hi ha moltes oportunitats perdudes. Segurament
estaria bé poder quantificar econòmicament el que ha suposat per a les
nostres comarques que no tinguérem les infraestructures, les inversions i
les dotacions que mereixem. Vam fer, fa ja tres anys, un estudi de la
mà de la Universitat de València, des del punt de vista industrial, i es
va demostrar que aquestes comarques són les que millor havien aguantat
la crisi, precisament per eixa aposta per la indústria i pel
coneixement. Això sense ajuda i sense tindre cap suport per part de les
administracions. Si a més d’eixe dinamisme, d’eixa capacitat de
resistència a la crisi, haguérem tingut un suport com ara estem tenint,
la situació econòmica de les nostres comarques i, per tant, del conjunt
del país seria molt millor.
Toni Francé amb el president Ximo Puig, als Moros i Cristians. / DIARI LA VEU
-
Què opina d’aquesta sensació generalitzada que es produeix, en
diferents àmbits, de llunyania amb Alacant i València i, fins i tot, de
certa no pertinença?
En aquestes comarques sempre ens hem
trobat a mig camí entre Alacant i València i sempre hem tingut més en
comú entre Gandia, Ontinyent, Xàtiva i altres poblacions de les
comarques centrals que amb altres del sud d’Alacant i fins i tot de
l’àrea metropolitana de València. Eixa és la raó de ser d’aquest
Consorci, eixe sentiment que està basat en una història, en un
trajectòria i lligams que hem mantingut durant segles. - Pensa que la comarcalització del País Valencià pot ser la solució a tot açò que hem parlat abans?
Al
País Valencià l’estructura històrica han sigut sempre les
comarques; les províncies són un sistema que ens ve imposat però que no
identifica com les comarques cadascun dels territoris i la idiosincràsia
del nostre país. Jo crec que tot el que supose apostar per la
comarcalització i apostar per la descentralització, per apropar les
administracions als territoris va en benefici de la ciutadania i dels
resultats de les accions polítiques que pugem fer. - El model català podria ser una bona referència?
Sí,
de fet és d’on venim. Eixe és el model amb què ens sentim més
identificats. Jo sé que és un debat difícil perquè hi ha també moltes
resistències front a la comarcalització. Hi ha qui ho veu com una
amenaça. Tenim la Diputació d’Alacant, que cada vegada que parlem de
comarques es posen nerviosos. Al final el que hem de pensar és quins
instruments i quines estructures són més útils per a servir els
ciutadans i jo crec que amb la forma de ser dels valencians i la nostra
història i trajectòria que tinguen més pes les comarques és el natural. - Aleshores, amb la Llei de Mancomunitats no és suficient...
La
Llei de Mancomunitats és un pas, però jo crec que s'ha d'anar més
enllà. És un bon inici, un bon canvi d’eixa tendència. Nosaltres com a
Consorci hem presentat una esmena, una proposta a la llei
perquè instruments com nosaltres estiguen reconeguts en la llei,
instruments que actualment no es preveuen. A la llei que va fer el
govern del Partit Popular, la Llei de Racionalització de les
Administracions Locals, els consorcis queden en un llimb que no depén de
ningú. Nosaltres som l’únic consorci territorial que hi ha al País
Valencià i pensem que podem ser un bon exemple per a altres zones del
país que es puguen organitzar i estructurar sota eixe format i puguem
treballar conjuntament. - Que les comarques assumisquen més competències administratives és el camí?
Sí.
Jo com a municipalista pense que és necessària la descentralització.
S’ha fet en totes aquestes dècades de democràcia una descentralització
molt important des del govern central a les autonomies, però eixe tercer
procés de descentralització que és tant del govern central com de les
autonomies cap als municipis i comarques és l'assignatura pendent que
tenim. Jo crec que la llei que està tramitant-se ara és un bon camí i
hem d'profundir en eixe procés, perquè, ja et dic, com més a prop
estiguen les decisions polítiques dels ciutadans, més transparència, més
qualitat democràtica i més eficàcia i eficiència en les polítiques. - On queden les províncies en tot aquest escenari? Són útils o haurien de desaparèixer?
Les
províncies són útils mentre no tinguem un instrument millor i, per
tant, el paper que fan les diputacions és un paper important i
necessari. No vol dir això que eixe paper només es puga fer a través de
les diputacions. Jo crec que ací ha d’haver-hi un procés de delegació de
competències, tant en els municipis com en les mancomunitats i
acompanyat, evidentment, del finançament corresponent. -
Així, tenen les Comarques Centrals Valencianes suficient transcendència i
essència per a ser considerades una entitat d’organització política,
social i econòmica pròpia com ha estat en altres temps?
Jo
ho entenc més com que hi haja una col·laboració. No parlem de la quarta
província... Jo crec que estem en un moment incipient. El Consorci, per
exemple, naix el 1999, el 2002 para la seua activitat i va estar
fins l’any passat paralitzat. Ara estem reprenent de nou tot eixe procés
i el seu futur vindrà determinat per la capacitat que tinguem realment
de fer projectes en comú. Al final és una unió voluntària de territoris
que treballem a gust i que compartim moltes necessitats i inquietuds i
eixe és el camí que ara encetem i més endavant ja direm. També en funció
de la capacitat que tinguem de resoldre els problemes.
L'alcalde d'Alcoi vol revitatlitzar el Consorci de les Comarques Centrals, un organisme creat ara fa 20 anys. / DIARI LA VEU
- On establiries les delimitacions de les comarques centrals? Quines formen part del Consorci?
Ara
hem encetat un procés de modificació dels estatuts perquè ens agradaria
que la Marina Baixa estiguera també dins del Consorci. En el seu
moment, es va plantejar d’eixa manera. Ja et dic, com que és una unió
voluntària, no hi va haver poblacions que volgueren adherir-se a aquest
projecte. Ara ja amb els canvis polítics que s’han produït en les
últimes eleccions municipals, sí que ens han traslladat la voluntat
d’alguns municipis d’incorporar-se i, per tant, obrirem eixe camí i eixa
porta a la Marina Baixa perquè les poblacions que consideren puguen
incorporar-se. Ara estem l’Alcoià, el Comtat, la Canal de Navarrés, la
Vall d’Albaida, la Safor i la Marina Alta. - Quin paper juga el Consorci de les Comarques Centrals en tot aquest context que hem anat definint?
Més
que res aconseguir la visibilització del nostre territori i poder
traslladar les necessitats que tenim. Això és el que estem aconseguint
en aquest poc temps que duem funcionant. Un pas molt important és que
s'elaborarà per part de Conselleria eixe Pla d’Actuació Territorial
perquè definirà en tot l’àmbit de les comarques centrals quines són les
nostres infraestructures, quins són els nostres espais naturals, quines
són les nostres necessitats, com planificar el territori des del punt de
vista conjunt i, a partir d’açò, sorgiran sinergies i oportunitats per
al futur del nostre territori. Jo veig que eixe és el camí i sobretot la
col·laboració i el treball conjunt entre les diferents poblacions. -
Com es troba ara mateix aquest organisme, tenint en compte que es va
crear fa vora 20 anys i que ha estat pràcticament sense activitat fins
ara?
Estem amb moltes ganes i amb pocs diners; és el
problema que tenim tots sempre. El que hem fet també és elaborar un pla
de dinamització. És el que hem estat treballant els últims mesos per a
determinar les línies d’actuació en comerç, turisme, innovació,
indústria o medi ambient. Ara el que estem fent és preparar projectes
tant per a Europa, com per al govern d’Espanya, com per al govern
valencià i diputacions i buscar finançament per a poder fer realitat
eixos projectes. - Creu que el Consorci té o tindrà la fortalesa suficient per a sobreviure a governs de diferents partits polítics?
Sí.
Ara hi ha una sintonia molt important i una voluntat molt gran per part
de tots els que en formem part per a dur-lo endavant. El repte que
tenim en aquesta legislatura, en els poc menys de dos anys que ens
queden, és que al final siga un instrument que tots entenguen com a
positiu i com a necessari perquè no torne a passar el que va passar en
l’anterior experiència, que hi haja un canvi de govern i que torne a
aparcar-se aquest projecte. Volem que siga un instrument que arribe a
tots els partits polítics i, sobretot a la ciutadania, que ha
d'entendre que és un bon instrument per a resoldre problemes que tenim
i, per tant, que ningú qüestione la seua viabilitat per raons
partidistes. - Quines són les necessitats principals de les comarques centrals ara mateix?
La
veritat és que en són moltes. Tenim problemes de comunicacions
importants, tant per carretera com per tren; necessitem inversions
importants en el nostre teixit productiu i, sobretot, necessitem eixe
projecte en què treballarem ara, a través del Pla
d’Actuació Territorial, que ens ajude a definir les comarques que volem
ser en el futur. Cadascun dels territoris que en formem part volem
desenvolupar el nostre projecte de futur. Això és molt important perquè
ens donarà molta força, moltes oportunitats i serà capaç de poder
visualitzar eixes capacitats i el potencial que tenen les comarques. - Com es coordinen o prioritzen les distintes demandes pròpies de cada zona poblacional per tal de donar-los solució?
Ara
el que ha eixit en eixe Pla de Dinamització que hem elaborat són eixes
necessitats i conjugar la riquesa que aporten els territoris i altres.
El Consorci, perquè funcione, requereix molta generositat per part de
tots, entendre el que poden aportar les comarques d’interior i les
poblacions de la costa. A partir d’ací, ja amb molt de diàleg i treball i
generositat, serem capaços de dur endavant els projectes que, al final,
beneficien el conjunt de la població. - Com veu el futur de les Comarques Centrals Valencianes?
Tenim
molt de futur, estic convençut. Crec que el poc de temps que fa que
treballem i tot el que hem aconseguit és una mostra de la necessitat de
revitalitzar i recuperar aquest territori. Volem que ens permeta crear
l’instrument que és el Consorci i que, al final, resolga de manera més
rapida els reptes i problemes que tenim. Del treball conjunt sempre es
crearan eixes sinergies necessàries i, per tant, un futur de progrés
econòmic que és el que busquem. Busquem oportunitats per a consolidar i
fer créixer en població, perquè siguem capaços d’atraure més gent i que
els joves vulguen desenvolupar el seu projecte de vida a les nostres
comarques. Tindrem un futur en el qual serem més i estarem millor del
que estem en aquests moments.
28/08/2015 Benlloch registra más de 100 de papeletas que los vecinos han depositado en las urnas, ubicadas en diferentes recintos durante las fiestas, para proponer su idea cara a la elaboración de los presupuestos. El día 3 de septiembre se abrirán para unificar las propuestas y se elegirán siete. Sin embargo, los rezagados aún pueden depositar su idea en el Ayuntamiento o a través de un formulario en la web. RD http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/comarcas/benlloch-recaba-100-propuestas-vecinales_949054.html
Les Coves todavía busca a la vaca huida en el encierro del pasado sábado
Desde la ganadería afirman que "no es un peligro para los vecinos porque es una res mansa"
Raquel Sánchez | Castelló 26.08.2015 | 12:00
Les Coves de Vinromà continúa a la espera de que se recupere la vaca huida en los actos nocturnos del pasado sábado. Es la única que no ha sido encontrada de las tres que escaparon durante el encierro, todas de la ganadería Hermanos Bellés. Éstas rondaron sueltas por algunas de las calles céntricas del municipio, aunque fueron recuperadas durante el transcurso de la noche.
La vaca permanece escondida en la partida del Mas dels Arcs y, aunque se advirtió a los vecinos de la situación, fuentes de la ganadería confirmaron ayer a Levante de Castelló que «no es peligrosa porque se trata de una res mansa». «Es muy difícil encontrarla porque la zona montañosa colindante a Les Coves es extensa y complicada de peinar», añaden. «La vaca se ha escondido y no saldrá facilmente». Desde la ganadería subrayan que ellos «ya no llevan el seguimiento del animal» y están a la espera de que los equipos de búsqueda la localicen. «No fue culpa nuestra que se escapase, debe haber ocurrido algo, aunque eso es cosa del ayuntamiento», remarcan desde la ganadería.
Este suceso conllevó a suspender parte de la programación festiva del sábado y ha mantenido en alerta a los vecinos, quienes fueron avisados gracias a un bando que preparó el consistorio. El incidente no ha comportado todavía ningún daño físico o material y se suman al resto de «sustos» de este verano en los «bous al carrer».
Las fiestas de les Coves de Vinromà terminaron el domingo después de nueve días en los que las actividades taurinas cobraron un papel protagonista. El del sábado fue el último de los encierros y el municipio vuelve a la normalidad aunque sigue en alerta por la vaca. http://www.levante-emv.com/castello/2015/08/25/les-coves-todavia-busca-vaca/1306464.html
A. C.
Domingo, 27 agosto 2017
Hay más de 900 variedades de olivos en España. Y todas ellas
se guardan en el Banco de Germoplasma del Instituto de Investigaciones y
Formación Agraria (IFAPA) Alameda del Obispo de Córdoba. Es la forma de
garantizar la historia de una cultura agrícola milenaria de la que
dependen 25.000 kilómetros cuadrados de la geografía española y miles de
puestos de trabajo. «Pasado, presente y futuro de nuestra tierra no se
explican sin este patrimonio», resume el técnico de Asaja Jaén Carlos
Muñoz.
Pero, en España, las variedades se han ido reduciendo
básicamente a tres: picual, arbequina, hojiblanca. «Se están perdiendo
muchas familias y a lo mejor alguna de ellas es resistente a la 'Xylella
fastidiosa'», sospecha el biotecnólogo y gestor del Banco de
Germoplasma Raúl de la Rosa.
Con esa esperanza, el IFAPA participa en un proyecto europeo
que pretende tener respuestas en el horizonte de 2020. Para lograrlo,
sus técnicos han transportado quince familias distintas de árboles hasta
la región sureña de Italia por donde entró en Europa esta 'peste
verde'. «Nuestro objetivo es juntar resistencia y productividad -explica
De la Rosa-. Por eso, hemos llevado a la 'zona cero' esas especies para
realizar distintos experimentos y ver el resultado. Sabemos de la
mortandad en las especies italianas, pero la desconocemos en las
españolas porque son familias distintas. Ellos mantenían árboles
centenarios. Los nuestros son mucho más jóvenes. Tenemos confianza en
encontrar la forma de frenar un posible avance aquí». Incluso han
inyectado en este experimento muestras de empeltre, la variedad balear
afectada por la bacteria.
Todos los indicios apuntan a que la enfermedad pudo
entrar a Europa a través del puerto holandés de Rotterdam, en una
partida de plantas ornamentales llegada del otro lado del Atlántico.
Ahora que está dentro y ya es tarde, Europa aplica estrictos protocolos
que prohiben los movimientos internos de ciertas plantas. El último
informe de situación de la UE reconoce que, «incluso con la plena
aplicación de las disposiciones (arrancar árboles), la erradicación será
muy difícil de conseguir».
La única experiencia a largo plazo es la de Estados
Unidos. Allí llevan siglo y medio con la 'Xylella' en amplias zonas de
sus costas Oeste (donde pudo empezar) y Este. Hace mucho que descartaron
su erradicación y su política agraria se centra en la convivencia y la
búsqueda de nuevas variedades resistentes a una plaga que tiene un
incontrolable aliado en los insectos voladores y las chicharras, que son
quienes transportan la bacteria de un árbol a otro. http://www.lasprovincias.es/gente-estilo/ensayo-espanol-zona-20170827003204-ntvo.html
L'Executiva Provincial del Partit Socialista creu que els edils del Partit Popular en les distintes poblacions de la província haurien de forçar un canvi d'actitud d'Isabel Bonig i Miguel Barrachina per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans a qui representen. El PSPV apel·la a la responsabilitat de dirigents locals del PP com Begoña Carrasco, Juan José Pérez Macián, Héctor Folgado, Susana Marqués o Andrés Martínez.
Castelló. 26/08/2017.- L'Executiva Provincial del PSPV-PSOE considera inaudit que, en contra del corrent d'opinió general existent a la província de Castelló, els dirigents del Partit Popular, Isabel Bonig i Miguel Barrachina, segueixen sense rectificar i sense anunciar que es posaran al costat del President Puig per reclamar un just finançament per a la Comunitat Valenciana, anant a més, a la manifestació que per exigir-la se celebrarà el proper mes d'octubre.
Una situació que resulta incomprensible a ulls de la ciutadania i que hauria de portar als diferents alcaldes i portaveus municipals del PP a la província de Castelló a rebel·lar-se contra els seus caps que, amb la seua actitud, estan perjudicant greument als ciutadans de les seues respectives poblacions.
El que no té sentit és que els representants als pobles de la província exigeixen més inversions al Govern de la Generalitat que presideix Ximo Puig, sent sabedors, com són, del greu problema de infrafinançament que pateix aquesta Comunitat, i que després no ajuden a l'hora de reivindicar davant Rajoy un finançament més just.
Per aquesta raó, l'Executiva Provincial del PSPV fa una crida als alcaldes i portaveus del PP perquè sigan valents i facen un pas al capdavant, perquè si aconseguim un nou model de finançament que resulte just i eficaç, tots sortirem guanyant. Fonamentalment, els ciutadans i ciutadanes de la província de Castelló.
L'Executiva socialista apel·la al castellonerisme de Begoña Carrasco, Juan José Pérez Macián, Héctor Folgado, Susana Marquès, Andrés Martínez, Francisco Juan o Luis Martínez, i de tots els seus companys de la província, perquè anteposen els interessos dels ciutadans de Castelló als dels dirigents del seu partit.
El President Puig està desitjós d'incrementar encara més les inversions de la Generalitat a la província de Castelló, però per poder-les realitzar, necessita recursos econòmics, uns diners que únicament arribarà de la mà d'un nou, just i eficaç model de finançament.
Ximo Puig Ferrer,
en representació del poble valencià, ha transmès en la concentració a
Barcelona un missatge d'unitat per a fer front als qui, 'd'una manera o
d'una altra, estan atemptant contra tot allò que volem'.
Després de la manifestació, que ha recorregut el Passeig de Gràcia sota el lema #NoTincPor, Puig ha afirmat que 'hi ha un missatge molt clar contra la por, per l'esperança i per la vida'
Fotos: EVA MÁÑEZ
