Pedro Sánchez ha convertit les seves visites a Catalunya en una constant. No només això, sinó que és un dels pocs polítics que manté contactes tant amb Mariano Rajoy com amb Carles Puigdemont, encara que siguin esporàdics. El secretari general del PSOE ha posat tota la seva confiança en la comissió del Congrés que abordarà la qüestió catalana. La reforma de la Constitució, assegura, s’obre camí, però el guió fins al dia 1 està per escriure.
Ha estat a Catalunya tres vegades en dues setmanes. La situació no sembla que vagi pel camí d’encarrilar-se.
La fugida cap endavant del Govern només portarà frustració i divisió. Li demano una vegada més al president Puigdemont que desconvoqui una votació que no compleix amb les garanties democràtiques exigibles per ser un referèndum. Això contribuiria molt a la recerca d’una solució política.
Creu que a Catalunya hi ha mobilitzacions tumultuàries, tal com sosté el Govern?
El principal error en el diagnòstic del Govern és haver considerat que l’independentisme no té arrelament social a Catalunya. En té i molt, però no és majoritari. En conseqüència, la solució no són les vies unilaterals ni l’immobilisme. No es pot partir per la meitat la societat catalana.
Veu Puigdemont disposat a renunciar, i Rajoy a dialogar?
La solució passa per deixar enrere la llei del més fort i obrir la porta a la llei del diàleg. Només així aconseguirem encarrilar aquesta crisi política.
El Govern de Rajoy ha delegat en tribunals i forces de seguretat.
Respon amb la força de la llei, però la llei no soluciona la crisi política. Aquesta crisi només es resoldrà quan els polítics compleixin amb la seva feina, que és obrir espais per a l’ entesa.
Vostè li va garantir a Rajoy el suport del PSOE. Hi ha límits?
Per descomptat. El que demanem és proporcionalitat per part de l’ Estat de dret, sense la llei no hi ha sortida, però només amb la llei no n’hi ha prou, cal la política.
Miquel Iceta ha denunciat que s’estan vulnerant drets polítics.
No es poden retallar drets. I l’ Estat ha d’actuar contra il·legalitats que s’estan perpetrant i qui consideri que aquella resposta no és proporcional el que pot fer és recórrer. Cal trobar l’equilibri. S’ha posat la justícia en una posició molt complexa per la inacció política.
Mesures com que el Govern central controli els Mossos o querelles per sedició contribueixen a una solució?
No entro a valorar mesures judicials. Els jutges i les forces de seguretat compleixen amb la seva feina. Que compleixin també Puigdemont i Rajoy amb el seu deure polític perquè la justícia no resoldrà aquest conflicte.
Però hi pot haver una limitació de competències?
Es parla de l’autogovern que efectivament està sent limitat en la resposta de l’ Estat, però també veiem l’independentisme atacant les seves pròpies institucions.
Per afrontar un diàleg sincer és necessària l’autocrítica. En les converses que té amb Rajoy i Puigdemont hi ha algun reconeixement d’errors?
No revelaré les converses amb els dos actors polítics, però sí que veig per primera vegada en molt de temps elements per abordar una reforma constitucional.
Aquest és l’objectiu de la comissió del Congrés? No ho planteja, de moment.
És un nou punt de partida. El que és important és fer un diagnòstic i plantejar solucions assumint que la confiança entre Catalunya i el conjunt d’ Espanya es va trencar amb la sentència del Tribunal Constitucional. La societat catalana va votar un Estatut que no té i això va passar per un recurs del PP en una estratègia de confrontació territorial per treure rèdits electorals.
Quin és el pas següent?
Veure de quina manera, ja sigui per la reforma constitucional o modificació de lleis orgàniques, podem reforçar, ampliar i blindar l’autogovern català. Estic convençutque aquesta reforma pot tornara reconnectar Catalunya amb Espanya.
La comissió té per objectiu bàsic parlar de Catalunya?
Sens dubte. Però hi ha elements que afecten el model autonòmic: el finançament o les infraestructures són bons exemples de les demandes de la Generalitat i altres autonomies. Els problemes de Catalunya són els problemes d’ Espanya i el PP no ha entès que no s’estabilitzarà el nostre model territorial si no aconseguim un nou encaix de Catalunya a Espanya.
Inclou el reconeixement nacional de Catalunya?
Tenim claríssim, i és la posició del PSOE, que cal blindar competències que tenen molt a veure amb la voluntat de ser de Catalunya com una nació. El terme nació no pot ser uniforme. Dins d’ Espanya un es pot sentir de múltiples maneres i això no és excloent.
Aquest plantejament no té problemes d’ encaix en el PSOE?
El debat sobre el model territorial i la reconciliació dels pobles d’ Espanya sempre és complex perquè hi interaccionen multitud d’interessos, sentiments i identitats. Però això és la política.
Andalusia acceptaria solucions específiques per a Catalunya?
Sempre recordo que en el preàmbul de l’Estatut d’ Andalusia s’assenyala que la igualtat no implica uniformitat. El que cal preservar és la igualtat social i econòmica dels ciutadans i reconèixer la diversitat dels territoris. Són objectius perfectament compatibles.
La comissió no arriba tard?
Es podria haver començat l’any passat i amb nous actors. Els que criden a la mobilització l’1- O dient que va contra Rajoy són els mateixos que van votar l’any passat en contra del canvi polític a Espanya. Aquesta és la gran contradicció.
Un dels esculls pot ser l’absència d’ERC.
I de Ciutadans, que s’ha situat a la dreta del PP. Però estic convençut que ERC i Cs estaran en el debat i la solució.
Quins terminis es fixa?
Les conclusions de l’estudi s’han de dirigir cap a una comissió de reforma constitucional. El que necessitem és diàleg i calma, així que no posaré terminis a una comissió que no ha començat a caminar.
Podria limitar-se a cronificar el problema.
L’absència de diàleg només es resol amb diàleg i no amb una escalada de confrontació com estem vivint. El que puc garantir és que el PSOE obligarà el PP a obrir aquest procés de diàleg per resoldre la crisi a Catalunya.
Qui hi pot haver al capdavant d’aquesta comissió?
Ens agradaria que la presidís el PNB.
I pel PSOE?
Hi seran el PSOE i el PSC amb Patxi López i Meritxell Batet.
Veu possibilitats d’èxit?
El que es viu a Catalunya és una crisi d’ Estat que se soluciona amb una reforma de l’ Estat, no amb un atac a l’ Estat. Aquest és el gran error del secessionisme. I no és una qüestió ideològica ni de sigles, ens estem jugant la convivència, la democràcia... cal deixar de banda el càlcul electoral i ser generosos amb la societat catalana, que es mereix una sortida pactada i votada.
Aquesta crisi d’ Estat pot portar a una moció de censura?
No seré president del Govern a qualsevol preu. A Mariano Rajoy el guanyarem a les urnes.
L’alcaldessa de Barcelona té un pacte amb la Generalitat per facilitar l’1- O. Això altera els seus acords a l’Ajuntament?
Acataré la decisió del PSC. El que vull deixar clar és que quan els socialistes s’incorporen al govern municipal és per fer funcionar els serveis socials, la cohesió, la seva projecció internacional, així que crec que s’hauria de mantenir fins al final de la legislatura.
Pot fer un pronòstic per als propers dies?
Viurem hores molt intenses. M’agradaria transmetre a la societat catalana un missatge de calma. Que sàpiguen que després del dia 1, arribarà el 2 i el 3 i la política farà el seu paper. El PSOE obligarà les dues parts a trobar una solució política.
Veu possible una declaració unilateral d’independència?
Cal fer tot el possible perquè aquest escenari de ruptura unilateral no es produeixi. Seria important que Puigdemont sigui conscient que no compta ni amb l’empara legal ni amb el suport social per plantejar un trencament d’aquestes característiques.
La seva comissió és una proposta a mitjà-llarg termini. Una solució immediata passa per eleccions a Catalunya?
Després de l’1- O el compromís que unia aquesta amalgama tan diversa de l’independentisme s’haurà acabat, així que el més assenyat seria convocar eleccions perquè la societat catalana obri un temps nou.
I fins diumenge?
Han sobrat molts retrets i amenaces i falta mesura i diàleg. No hi pot haver guanyadors ni perdedors. Arribem a un acord i hi guanyarem tots.
